martes, 8 de mayo de 2012

Reflexions

"¿Usted cree que cualquier niño puede llegar a ser excepcional?Todo ser humano está llamado a ser único. Muchos hemos logrado algo porque alguien creyó en nosotros antes que en él mismo.
¿Cuál?Estamos dejando que los niños crean que las cosas suceden; no les enseñamos que deben hacer que sucedan. Por eso, hoy la mayoría no decide su propio destino. Tienen que aprender que si dejas que la vida te pase sin querer, no te pasará lo que quieres.¿Cree que no educamos su voluntad?Dejamos que malgasten horas y horas ante pantallas de un ordenador o de la televisión sin tomar decisiones. Y eso no es vivir tu vida; así vives la vida de otros. Lo máximo que logras viendo tanta tele es ser una cifra en los índices de audiencia."
Són aquestes les tres últimes preguntes i respostes de l´entrevista que li han fet a La contra de La Vanguardia al pianista xinès Lang Lang, que no té ni trenta anys d´edat. Ja altres vegades he reproduït textualment alguns textos que tenen des del meu punt de vista una maduresa, una intel.ligència especial. És el cas. Si llegim atentament les preguntes formulades i les respostes del músic són realment filosofia pura. Ens està literalment describint perquè el món s´està anant a una situació realment de no retorn, on només la implicació individual es sustrau del sistema col.lectiu implantat. Ens convida més que a la reflexió. Ens convida realment a viure i entendre la vida d´una altra manera, en pensar realment què és allò important a aquesta vida que ens ha tocat viure. Felicitats a Lang Lang. Felicitats a tots aquells que segueixin aquests consells.
Au siau

No hay comentarios:

Publicar un comentario