La humanitat imposada

Hem sabut que a la Xina, el Congrès Nacional del Poble de Xina ha aprovat una llei que obliga als fills adults a visitar als seus pares de forma regular quan els progenitors passin l´edat dels 60 anys. En cas que no sigui així, seran penats amb una multa económica. Segons han manifestat aquesta mesura, dins els canvis de la Llei de Protecció dels Drets i interessos de la gent gran, vol aconseguir tenir cura de la gent de més de seixanta anys i és producte de l´envelliment progressiu de la població xinesa. Segons diverses manifestacions, la política del fill únic ha propiciat un gran envelliment alhora que el creixement econòmic del país ha fet que una part important de la població s´hagi trasladat a les urbs i centres de producció industrial.
Els mitans de comunicació xinesos parlen d´un increment de les persones grans abandonades pels seus fills o que viuen en situació precària.
Naturalment aquest no és un problema xinès. És un problema d´humanitat. Tenim el problema molt proper, a la nostra societat, a les nostres ciutats, al nostre edifici, a la nostra família. En una societat deshumanitzada com la nostre, el continuar sent persona és un posicionament. I és veritat que amb el ritme que la societat imposa, el temps fuig de les nostres mans i el cerquem per nosaltres mateixos, no pas pels demès. I en aquest concepte dels demès, posem a dins els nostres pares i els nostres familiars, sense recordar que és per ells que estem aquí, que gaudim de la vida. El tradicional respecte oriental a la gent gran, que hem vist formant part de la seva cultura, hauria de ser principi rector del sistema. No es mereixen pas aquest abandonament ni la solitud. Hem d´entendre que forma part de la nostra responsabilitat i valor com a persona, tenir cura dels nostres. A la Xina, no han trobat més mitjà que la multa. Què trist, però que real i actual!!. És un símptoma més del que som com a espècie. Esperem que els nostres líders no en prenguin nota, ja que amb la facilitat en què en aquests últims temps es posen taxes, impostos i multes, no es descartable un recàrrec així. Potser una mica d´educació, no estaria de més. Però és tan cara....
Un reflexe més: una persona propera, ja gran, m´ho diu des de fa temps: "No; jo aniré passant a una residència d´aquestes on vas a morir; jo no vull molestar...". És una enorme pena que aquest sigui un pensament que passi com a normal o racional. Reflexionem sobre això.
Au siau

Investigacions

Aquests dies diversos mitjans s´han fet ressó d´un articule publicat en una revista d´investigació sobre els resultats d´uns experiments per retardar l´envelliment prematur que han dut a terme professors de la Universitat de Hong Kong. Les proves s´han efectuat amb ratolins de laboratori però sembla que aviat començaran a poder afrontar la seva prova d´adaptació a les persones. La investigació va arrencar el 2005 i recorden que la causa de l´envelliment es produeix per la mutació de la proteïna que envolta el nucli de les cél.lules humanes i que provoca que no es pugui reparar, fet que porta com a conseqüència l´envelliment.

Els científics xinesos han estat treballant per revertir el procés. Sembla ser que a les proves també es va recórrer a la substància del resveratrol, que es troba a la pell de determinades fruïtes com el raïm. A la malaltia degenerativa del síndrome de Hutchinson-Gilford, els nens no experimenten una alteració mental, peró sí de creixement amb símptomes d´envelliment tant a la pell com al cabell, rigidesa a les articulacions i facilitat pels problemes cardíacs. Normalment no arriben mai als 20 anys. Està bé que avancem en el camp de la investigació, però com tantes i tantes vegades en aquest camp, les qüestions de tipus ètic, sortiran a la superfície, ja que es tractarà d´evitar que es faci un mal ús de les resolucions i conclusions científiques que puguin extreure´s.

Au siau

Bestiari

Aquests dies s´han produït dues notícies que han commocionat les poques persones que resten al món. Les dues han passat a la Xina. Unes imatges van recollir com una nena era atropellada enmig del carrer davant la indiferència del personal. Van anar passant més cotxes, persones en bicicleta, peatons, etc. Ningú es va aturar a donar assistència a la nena. Fins que després de força temps una dona es va aturar finalment i la va portar a un centre, on va morir dos dies més tard. L´assassí, perquè no se li pot dir d´un altre forma, va dir que no la va socórrer no podia fer front al que havia de pagar per l´accident. Ens vàrem quedar incrèduls. Però vet aquí, que dos dies més tard, veiem un acte encara més : un camioner que atropella a un nen, i en veure que encara era viu, va fer marxa enrera i el tornar a passar per sobre fins matar-lo, es va baixar del camió i a un testimoni que hi havia li va etzibar ¿quan he de pagar? ¿Perquè ho va fer? Doncs perquè a la xina és més barat la indemnització per mort, que per accident. Jo, que ja sóc crític amb la humanitat, ´davant d´aquests fets no deixo de pensar que efectivament caminem de manera ferma cap a la destrucció. Perquè per moltes veus que s´aixequin ara per espantar-se i reclamar no se ben bé el què, aquests fets han passat sota el silenci de tothom, passen i continuaran passant i tan tranquils. Agafarem un desgraciat per castigar-lo i continuarem la nostra rutina. Ni més, ni menys.

Au siau