Fa uns dies vàrem saber que la Generalitat realitzarà a finals d´any una prova pilot del Pla Integral de Salut Mental a la ciutat de Sabadell i, en funció de les seves conclusions, extendre´l a la resta de Catalunya. El Pla té l´objectiu de vincular a totes les parts inolucrades des de la detecció d´una malaltia mental greu fins el seu tractament provocant un entorn més proper al malalt. Participen des dels serveis socials, el món local, hospitals i familiars. El fet més important d´aquesta prova són les dades: ni més ni menys que un 18 % de la població catalana de més de 14 anys pateix algun tipus de trastorn mental (el 17 % dels homes i el 19,2 % de les dones). En el cas dels infants parlem de transtorns en un 6,8 % dels nens de 4 a 14 anys.
Els problemes de salut mental són la segona causa de discapacitat i un dels principals problemes crònics de salut i afecten de manera important a la qualitat de vida. Segons les dades de la Conselleria de Salut, prop d´un 30 % dels pacients atesos als CAP pateixen algun tipus de problema de salut mental, destacant la depressió i l´ansietat.
Serà necessari no aportar més danys als nostres cervells ni als nostres pensaments. Estem en un mode social d´una enorme duresa i fredor, on la la part més humana passa de forma paulatina a un segon o tercer terme. No podem acusar a altres. És veritat que en totes les malalties n´hi ha molts factors a tenir present, genètics, sobrevinguts, etc. Però la societat i l´educació són armes importants que ara mateix només juguen al servei d´un model que imposa l´individualisme i el consumisme com a pràctiques socials. Al final reconeixem el nostre fracàs quan parlem d´apostar per la sostenibilitat, per la humanització de les urbs, per la importància de la intel.ligència emocional, per tornar a ensenyar com abans, el mal de la tv, etc.
Algú parlarà de la necessitat de reflexionar. Més val començar a pensar en solucions, abans que un percentatge més alt de gent, acabi com una cabra.
Au siau
