Revolució en el món de la investigació energètica

Gran notícia avui el descobriment d´uns científics americans que converteix en realitat un somni de tots aquells investigadors que estan intentant treure rèdits de la inesgotable energia solar. Així és: un grup d´investigadors de la Universitat d'Harvard han creat un complexe sistema que utilitza un bacteri modificat genèticament per convertir l'energia solar en un combustible líquid. Aquest descobriment ajudarà a afrontar per un cantó el problema energètic i per altre serà una bona notícia per intentar lluitar contra el canvi climàtic. Els investigadors, encapçalats pel químic Daniel Nocera, han utilitzat l'energia del Sol per obtenir hidrogen de l'aigua. Amb aquest hidrogen, el bacteri modificat, de l'espècie Ralstonia eutropha, és capaç de convertir CO2, el principal gas responsable de l'escalfament global, en un alcohol combustible, el isopropanol. En ser líquid, podria ser transportat mitjançant les infraestructures actuals, subratllen els autors. Es tracta realment d´una revolució energètica planetària.
“Les cèl·lules fotovoltaiques tenen un gran potencial per satisfer les futures necessitats d'energia renovable, però es necessiten mètodes eficients per emmagatzemar l'electricitat intermitent que produeixen i poder implantar l'energia solar a gran escala”, expliquen els autors. L'equip de Nocera empra com a catalitzadors metalls abundants a la Terra, com el cobalt, aconseguint un rendiment que multiplica el dels millors combustibles bioelectroquímics. Cap empresa s'ha interessat encara pel nou sistema. Fa dos anys, científics de la Universitat d´Exeter i de la petroliera Shell van modificar els gens d'un altre bacteri, l´Escherichia coli, perquè fabriqués diésel a partir d'àcids grassos.Com sempre, científics i intel.lectuals ens donen esperança de que l´home serveixi per alguna cosa més que per l´autodestrucció. Realment aquesta investigació mereix un reconeixement i ple suport, ja que en cas d´éxit, suposarà una autèntica revolució en la societat actual i efectivament hauria de suposar una millora real de les condicions ambientals de l´home i del planeta. A veure si les multinacionals li deixen! Estarem al cas. 

Au siau!

L´home viurà algun dia 1.000 anys

El repte de la ciència mèdica és que visquem més i millor. En un recent article, un gerentòleg de la Universitat de Cambridge, Aubrey de Grey ha manifestat que el ser humà podrà viure fins a un mil·lenni vista l´evolució de la tecnologia i la salut. Les empreses Google i Apple han assumit aquesta declaració com un repte i s'han associat per engegar Calico, que se centrarà en els reptes al voltant de la vellesa i de les malalties associades amb l'edat, segons ha dit Larry Page, cofundador de Google. Els projectes abasten des de les restriccions en la mobilitat fins a la recerca del càncer. La portada de la revista Estafi es preguntava en informar de la iniciativa si Google resoldrà el problema de la mort. No està a les seves mans, però sí pot aconseguir un objectiu assolible: millorar la qualitat de vida i prevenir algunes malalties. 

Aquest tipus de notícia, he de reconéixer-ho, em fa tremolar. És veritat que gràcies a les iniciatives de moltes empreses, organitzacions i fundacions, s´avança en molts aspectes de la vida tant a nivell individual com a nivell social. Ara bé, avancem en el camí correcte?. No és cap novetat que el camí que la societat ha empés, va a un rimte d´una acceleració atòmica. Si comparem l´evolució de l´home al llarg de la seva història amb l´evolució a l´últim segle, estarem d´acord que s´han fet passes de gegant que han millorat la nostra qualitat de vida, com a mínim de la part del món que podríem dir estem al primer món. Ara bé, el ritme quan a la informació i canvis és de tal magnitud, que no tinc cap problema en afirmar que avui en dia l´home és una autèntica titella del sistema. Controlat el seu ritme de vida fins a l´exstenuació -sabem on ets, sabem què fas, sabem què menges, sabem a quina hora ho fas,etc.-, la seva vida té sentit en la mesura que ho té pel sistema. Mireu si no quan comprem, què comprem, a on comprem, què fem, quan ho fem, etc.seguint els diktats marcats per uns poders que guien les nostres vides. Potser llavors, val la pena saber si encara que poguem viure 1000 anys, val la pena realment viurel´s en determinades circumstàncies. O potser val la pena sentir el xiuxiueig del sentit de la vida, que ens va dient com el nostre organisme natural viu i com comença a devallar per dir en un moment donat adéu-siau. Gaudir de la vida és també saber saber que hem vingut per marxar algun dia. Millor fer-ho quan ens toqui que no quan ens ho diguin. 

Au siau!

Pensar agobia els humans

Estar tot sol amb els nostres pensaments no és una cosa voluntària. Quan enviem els nens al racó de la paret o a l´habitació ho fem perquè reflexionin sobre el que han fet. Un estudi publicat a la revista científica Science, aquest costum podria ser un dels càstigs que més disgusta als humans. Pel que sembla tots preferim fer qualsevol cosa, abans que passar el temps pensant. El treball publicat mostra que el 67% dels homes i el 25% de les dones que van participar en els experiments preferien fins i tot autoadministrar-se una descàrrega elèctrica a romandre asseguts en una habitació buida sense fer cap altra cosa que pensar per un espai de temps curt entre 6 i 15 minuts. Onze experiments diferents han mostrat sistemàticament el mateix. Als participants no els resultava gens agradable passar el temps sense una altra distracció que els seus propis pensaments. Ni mòbils, ni llibres, ni música, ni tan sols quadres on posar la mirada. La immensa majoria van confessar que gaudien molt més fent activitats com escoltar música o usant el seu mòbil. "El que és sorprenent és que simplement estar tot sol amb els seus pensaments durant 15 minuts va provocar una gran aversió que va portar a molts participants a la lliure administració d'una descàrrega elèctrica, que prèviament havien dit que estarien disposats a pagar per evitar-la", han comunicat els investigadors. És molt instructiu veure com som capaços de deixar de ser. Hem de recordar que una de les coses que ens fa humans és precisament la capacitat de pensar i reflexionar. De fet el nostre cervell té una xarxa neuronal, que s'activa precisament quan no fem gens, quan la nostra ment està sense pensar i caminem abstrets, experimentant una barreja de records, plans de futur, pensaments i experiències personals. Crec que si els antics pensadors grecs tinguessin capacitat de saber la notícia es remourien a les seves sepultures. La història de la filosofia a la basura!!!!. Segles i segles de pensament i creació intel.lectual en entredit. És una notícia que ens ha de fer reflexionar sobre el món en què vivim i que entre tots construim. No és una notícia precisament per sentir-se a gust i sí per veure com el sistema guanya la seva partida en la creació d´humans idiotitzats, plenament dedicats al consum i a la producció, no al pensament. Males notícies. 

Au siau!

Més a prop del contacte amb els extraterrestres

L´institut SETI ( Científics de l'Institut de Cerca d'Intel·ligència Extraterrestre) ha comunicat amb enorme seguretat avui dimarts que en 20 anys es trobarà vida extraterrestre. L´afirmació ha agafat a tothom realment de sorpresa. No perquè no es cerqui, ni s´estiguin fent esforços per trobar algun vestigi. Ni perquè la ciència ficció, el cinema, la tv i la nostra curiositat humana no ho vulgui, sinò per la contundència i seguretat amb què s´ha dit. L'institut SETI observa diversos milions de sistemes estel·lars a la recerca d'una altra civilització intel·ligent. Un 100% de possibilitatsha estat la resposta que donen prestigiosos científics per en el futur trobar vida extraterrestre a l'Univers. Sostenen a més que aquesta troballa serà possible en uns 20 anys. Els astrònoms d'EUA asseguren que trobarem vida alienígena en la nostra galàxia i han qualificat de molt improbable que el nostre planeta estigui sol a l´Univers. A la revista Nature World News l'astrònom va assegurar que: “En el sistema solar hi ha almenys mitja dotzena d'altres mons que podrien tenir vida”.

Werthimer accentua que la pregunta no és si hi ha vida en l'univers, ja que “és molt possible que així sigui”. Per a Donen Werthimer la veritable pregunta és si existeix una altra vida intel·ligent convivint a la nostra galàxia, o una altra galàxia llunyana. Tan sols a la nostra galàxia hi ha al menys un bilió de planetes, i d'ells més de mil milions tenen condicions que permetrien l'existència de vida en ells. Ja queda menys per poder contactar amb algun tipus de vida extraterrestre i fer-nos la pregunta realment important que no és com es comportaran ells en veure el nostre planeta, sinò com ens comportarem nosaltres?. Matarem directament abans de preguntar, que és el tarannà humà? Ja ho veurem. O no.

Au siau!

Científics creen nou ADN amb components no existents a la natura

Un estudi publicat a la revista Nature, confirma que un grup de científics de l'Institut de Recerca Scripps de Califòrnia ha incorporat dues noves lletres a l'alfabet genètic en desenvolupar un bacteri l'ADN del qual inclou dues bases nitrogenades que no es troben a la naturalesa. Els investigadors van aconseguir que les cèl·lules del bacteri "Escherichia coli" resultant de la modificació genètica es repliquessin amb normalitat. "La vida a la Terra en tota la seva diversitat està codificada només per dos parells de bases d'ADN, A-T i C-G", va explicar el líder del projecte, Floyd Romesberg. A més d'aquestes quatre bases nitrogenades, components de l'ADN que s'agrupen a parells els investigadors nord-americans han afegit al bacteri un tercer parell de bases no natural. Aquestes dues bases, denominades d5 SICS i dNaM, van ser inserides a les cèl·lules del bacteri amb l'objectiu que aquestes repliquessin aquest ADN semisintètic. El major obstacle va ser que els components d'aquestes bases no es troben de forma natural a les cèl·lules, i, perquè es repliqués l'ADN van haver de proporcionar-los de forma artificial a les cèl·lules, així com les molècules que els transporten. Una vegada aconseguit, els científics van comprovar que el material genètic es replicava amb velocitat i precisió, no dificultava el creixement de les cèl·lules del bacteri i no mostraven signes de perdre els seus parells de bases no naturals."Aquests dos avanços també ens proporcionen control sobre el sistema. Les nostres noves bases només poden entrar a les cèl·lules si aportem la proteïna 'transportadora de bases'. Sense aquesta transportadora o sense les noves bases, la cèl·lula tornarà a les A, T, G, C i les d5SICS i dNaM desapareixeran del genoma", va afegir Malyshev. Els científics esperen seguir creant molècules artificials que permetin el desenvolupament d'aminoàcids (components de les proteïnes) no naturals que permetin confeccionar proteïnes per a funcions terapèutiques o de diagnòstic i es plantegen aplicar tècnica a nanomaterials. 

Au siau!

Elaborant el mapa humà de les emocions

Investigacions d´un grup de científics, estan treballant en l´elaboració d´un mapa de les emocions amb bases biològiques i amb format universal. De moments els primers resultats assenyalen que les dues emocions que causen una reacció més forta en tot el nostre cos, són l´amor i l´alegria. Segons el treball, la forma el´equip de científics ha creat el que probablement sigui el primer mapa corporal de les emocions humanes. Els científics pertanyen a la Universitat d´Aalto, i van comprovar que cada emoció desperta reaccions en determinades zones del cos i que això succeeix amb persones de cultures, zones i països molt diferents. Així, creuen que aquest mapa físic emocional té bases biològiques i és universal. Segons els investigadors creuen, aquestes reaccions són mecanismes biològics que ens preparen per respondre a l'entorn, ja sigui per defensar-nos o per gaudir de la situació. Lauri Nummenmaa, professor de neurociència i líder de l'equip investigador diu que "les emocions ajusten no només la nostra salut mental, sinó també els nostres estats corporals". D'aquesta forma ens preparen per reaccionar ràpidament però també davant qualsevol oportunitat. Per al seu estudi, els científics van realitzar cinc experiments en què 701 persones havien de localitzar en quin lloc sentien l'efecte d'una sèrie d'emocions bàsiques: ira, por, fàstic, felicitat, tristesa o sorpresa i altres més complexos com l'ansietat, l'amor, la depressió, el menyspreu, l'orgull, la vergonya i l'enveja.Els participants havien d'acolorir una silueta humana a les zones que s'activaven mentre sentien les paraules que designen cada emoció. El vermell es va usar per marcar les àrees de major activitat i el blau les de menor sensació. Segons es pot apreciar les dues emocions que causen una reacció corporal més intensa són l'amor i l'alegria. També que totes les emocions bàsiques activen sensacions en la part superior del cos, on estan els òrgans vitals, i especialment en el cap. A més de la prova oral de les paraules, també es van fer altres experiments amb fotografies, imatges, pel·lícules i relats que buscaven transmetre als subjectes les emocions en qüestió. Som sers vius. Intuim el que ens emociona i el que ens produeix rebuig. La investigació ajuda a veure la universalitat en la resposta del home, independentment del seu substrat cultural. Som animals amb eixos bàsics de comportament. Complexos però amb una base comú. Està bé que aprenem què són les coses que realment ens emocionen en un món cada vegada més fred. Blau fred.

Au siau!

Investigacions sobre l´origen de l´home

Com més se sap sobre l´evolució humana, més s'aparta la realitat del que fins ara es coneix. El model clàssic mostra una fila d'homínids caminant mentre evoluciona fins a arribar a un sapiens. En el Plistocè, Euràsia estava habitada per quatre espècies humanes diferents: sapiens, neandertals, els denisovans i una quarta encara per determinar. Les excavacions estan revelant que aquestes quatre espècies van habitar els mateixos llocs i van arribar a tenir descendència comuna, barrejant els seus gens. Fa poc, Nature ha publicat un estudi que detalla el genoma neandertal més complet fins avui. El nou estudi s'ha elaborat a partir d'una falange de neandertal trobada el 2010 i que correspon al peu d'una dona adulta que va viure fa 50.000 anys a la cova de Denisova, situada al sud de Sibèria. Les restes descobertes indiquen que va ser habitada en diferents moments per sapiens, neandertals i un tercer grup que va rebre el seu nom de la cova. Els resultats revelen que la propietària d'aquell dit del peu era fruit d'una unió consanguínea. “Vam fer simulacions de diversos escenaris d'endogàmia i descobrim que els pares d'aquest individu neandertal eren mig germans d'una mateixa mare, o dobles primers carnals, o oncle i neboda, tia i nebot, avi i néta, o àvia i nét, detalla el coautor de l'estudi Montgomery Slatkin, de la Universitat de Califòrnia. Segons els investigadors, aquesta endogàmia sembla haver estat alguna cosa freqüent en els neandertals i denisovans a causa de la petita grandària de les seves poblacions. Els científics han comparat la seqüència amb la dels denisovans, amb un altre ADN neandertal procedent de la regió del Caucas i amb els genomes de 25 humans moderns, descobrint petjades genètiques que revelen un entrecreuament d'aquestes espècies al llarg del temps. La seqüència demostra que els neandertals estaven estretament emparentats amb els denisovans, amb els qui van compartir un ancestre comú fa uns 450.000 anys. 

Els autors de l´estudi subratllen que encara no es coneix durant quant temps aquestes quatre espècies humanes van arribar a coexistir, ja que la possible franja temporal d'entrecreuaments abasta des de fa 12.000 anys fins a fa 126.000. Hi ha proves que neandertals i sapiens van conviure a Euràsia durant 30.000 anys. No sabem si l'entrecreuament es va produir solament una vegada per la mescla d'un grup de neandertals amb els humans moderns, i no va tornar a ocórrer, o si tots dos grups van viure un al costat de l'altre i es van entrecreuar durant un període perllongat. En un comentari dels genetistes Ewan Birney i Jonathan Pritchard, escriuen: “Sembla que, en el Plistocè tardà, Euràsia era un lloc interessant per ser un homínid, amb individus d'almenys quatre grups separats vivint, coneixent-se i ocasionalment mantenint relacions sexuals”.

Au siau!

El sexe, el millor motor de la vida

El sexe pot ser en un dels secrets per tenir bona salut, joventut i una vida més llarga. Com a mínim per a les mosques de la fruita. Un nou estudi de la Universitat de Michigan publicat a Science destaca que les mosques de la fruita mascle que perceben les feromones sexuals de les seves contraparts femenines però no tenen oportunitat d'apariar-se, van experimentar descensos ràpids en les reserves de greix, resistència a la inanició i més estrès. Les mosques que sexualment no van poder consumar l´acte van tenir vides més curtes, mentre el cas contrari va invertir els efectes negatius sobre la salut i l'envelliment. "Els nostres resultats permeten comprendre millor com la percepció sensorial i l'estat fisiològic s'integren en el cervell afectant a la salut i l'esperança de vida a llarg termini", afirma Scott D. Pletcher, professor en el Departament de Biologia Molecular i Fisiologia Integrativa de la Facultat de Medicina de la Universitat de Michigan i autor de l´estudi. Esperar sexe sense tenir recompensa sexual va ser perjudicial per a la seva salut i va reduir vida. L'equip d'experts de la UM va usar manipulacions sensorials per donar a la mosca comuna de la fruita mascle, la percepció que estaven en un ambient sexualment ric en exposar-los als mascles genèticament modificats a produir feromones femenines. Els investigadors també van ser capaços de manipular les neurones específiques responsables de la percepció de feromones, així com parts del cervell relacionades amb la recompensa sexual. Aquestes dades poden proporcionar la primera evidència directa que l'envelliment i la fisiologia estan influenciats per la forma en què el cervell processa les expectatives i recompenses diu Pletcher. Sexe és vida. Fem sexe.
Au siau!

Trobat proves de vida a la Terra de fa 3.500 milions d´anys

Un equip de científics ha descobert al nord-oest d'Austràlia un complex ecosistema fossilitzat de microbis de gairebé 3.500 milions d'anys, que es creu es tracta de les evidències més antigues de la vida a la Terra. Aquestes estructures sedimentàries induïdes per microbis, que van ser trobades en una zona rocosa situada en una remota zona de la regió de Pilbara, poden ser l'evidència més antiga de la vida a la Terra, segons el científic de la Universitat d'Austràlia Occidental, David Wacey. Recerques científiques prèvies van derivar en el descobriment de microfósils i d'estromatòlits de menor antiguitat que les estructures sedimentàries trobades a Pilbara. El descobriment d'aquest sistemes fa que les evidències de les primeres formes de vida a la Terra se situïn uns quants milions d'anys enrere. "Quan aquests microbis estaven vius interactuaven amb els sediments en els quals vivien i creaven petites comunitats en les quals es donava tot tipus d'ajuda per sobreviure en el que hauria estat un ambient molt difícil", va descriure l'expert. El científic va explicar que el descobriment es caracteritza per incloure "fragments de microbis degradats en les quals no es pot apreciar la seva forma original". Les roques sedimentàries on s'han trobat les restes d'aquests microbis probablement són les més antigues i millor preservades de la Terra, i s´ha esmentat que el descobriment podria contribuir en àrees com la recerca espacial.

Au siau!

Jugant entre la vida i la mort

Un estudi de la Universitat de Califòrnia revela un rellotge biològic en el nostre genoma que pot donar-nos coneixement sobre per què els nostres cossos envelleixen i com frenar el procés. Publicats a Genome Biology, les troballes poden oferir informació sobre el càncer i la recerca amb cèl·lules mare. Mentre que rellotges anteriors s'han relacionat amb la saliva, les hormones i els telómers, la nova recerca és la primera a identificar un rellotge intern capaç de mesurar amb precisió l'edat de diversos òrgans, teixits i tipus de cèl·lules. Inesperadament, el rellotge assenyala que algunes parts de l'anatomia envelleixen més ràpidament que d´altres. Per lluitar contra l'envelliment, en primer lloc hi ha una forma objectiva de mesurar-ho: "trobar el conjunt de biomarcadors que mantenen l'hora en tot el cos ha estat un desafiament de quatre anys", va explicar Steve Horvath, professor de Genètica Humana a l'Escola de Medicina d´UCLA. Per crear el rellotge, Horvath es va centrar en la metilació, un procés natural que altera químicament l'ADN. Aquest expert va investigar 121 conjunts de dades recollides pels investigadors que han estudiat la metilació en els teixits humans sans i cancerosos. Recollint informació de prop de 8.000 mostres de 51 tipus de teixit i cèl·lules de tot el cos, va traçar com l'edat afecta als nivells de metilació d'ADN des del prenaixement als 101 anys. Per identificar el rellotge, es va concentrar en 353 marcadors que canvien amb l'edat i estan presents en tot el cos. Horvath va provar l'eficàcia del rellotge mitjançant la comparació de l'edat biològica d'un teixit a la seva edat cronològica i, quan el rellotge va resultar exacte en diverses ocasions, va quedar atordit. "És sorprenent que es pugui desenvolupar un rellotge que marca el temps amb fiabilitat a través de l'anatomia humana", va admetre. Horvath va analitzar també les cèl·lules mare pluripotents, cèl·lules adultes que han estat reprogramades a un estat de cèl·lula mare embrionària, la qual cosa els permet formar qualsevol tipus de cèl·lula en el cos i continuar dividint-se indefinidament.

En principi, el descobriment prova que els científics poden retrocedir el rellotge biològic del cos i restaurar-ho a zero, però, la gran pregunta és si el rellotge biològic controla un procés que condueix a l'envelliment. Finalment, Horvath va descobrir que el ritme del rellotge s'accelera o ralenteix en funció de l'edat d'una persona. "El tic-tac del rellotge no és constant-va explicar-. És molt més ràpid quan naixem i durant el creixement dels nens a adolescents i després disminueix a un ritme constant en arribar als 20". Felicitats Horvath! Treient els nostres ulls entre els estels de les galàxies més llunyanes i navegant entre les cèl.lules del nostre propi cos, estem cada vegada més a prop de saber qui som i per què estem aquí! Tant de bó, pugui continuar treballant. 

Au siau!

Científics diuen haver provat l´existència d´un ser superior

Dos matemàtics de Berlín i Viena han constatat el Teorema de Gödel amb l'ajuda d'un ordinador. El Teorema proclama que existeix un ser superior. Els científics Christoph Benzmüller, de la Universitat Lliure de Berlín, i Bruno Woltzenlogel de la Universitat Tècnica de Viena, han provat informàticament el teorema de Gödel, desenvolupat el segle passat pel matemàtic austríac Kurt Gödel i que conclou que sobre la base dels principis de la lògica ha d'existir un ser superior. A la fi dels anys 70 Gödel va argumentar que, per definició, no pot existir res més gran d'un ésser suprem, i va proposar mitjançant argumentacions lògic-matemàtiques l'existència de Déu. La seva intenció era demostrar que l'anomenat argument ontològic de l'existència de Déu és vàlid. Ara, els científics han demostrat, amb un Mac, que la seva argumentació era matemàticament correcta. En aquest sentit, els investigadors han subratllat que aquest treball, publicat en Arxiv.org, té més que veure amb la demostració que una tecnologia superior pot ajudar a la ciència, que amb la teoria que Déu existeixi o no. Benzmüller ha assenyalat que la prova ontològica era un bon exemple d'alguna cosa inaccessible en les matemàtiques o de la intel·ligència artificial, que s'ha resolt amb la tecnologia actual. En la seva opinió, el fet que la formalització d'aquests teoremes complicats es puguin realitzar amb ordinadors no professionals obre possibilitats. Finalment, la lògica -tan magnífica i perversa-ens torna al vell debat de la necessitat d´arribar a la conclusió que algú ha pogut crear perquè sempre n´hi ha un inici que no sembla poder explicar-se des del punt de vista racional i requereix, autos de fe. Deia ja William Paley: "No pot haver disseny sense dissenyador, invent sense inventor, ordre sense elecció". Jo, una tant més terrenal, recordo les paraules de David Papineau en el seu llibre Filosofia: "Tenir fe en Déu, sol ser el resultat d´haver crescut en certa cultura, més que la conseqüència del debat filosòfic".

Au siau!

Els investigadors aconsegueixen trobar un nou estat de la matèria

Un equip de físics de la Universitat d'Harvard i l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), han construït una espasa làser real, com les utilitzades a la saga de La Guerra de les Galàxies. Els científics van aconseguir ajuntar fotons per formar molècules, aconseguint un estat de la matèria que fins ara era només teòric. Aquesta troballa desafia dècades de coneixement sobre la naturalesa de la llum. Fins ara, els fotons han estat descrits com a partícules sense massa, que no interactuen entre si, és a dir, que si enfrontes un làser a un altre, simplement es travessen. Segons han explicat, s'ha creat un tipus especial de mitjà en el qual els fotons interactuen entre si tan fortament que comencen a actuar com si tinguessin massa, i s'ajunten per formar molècules. Els experts han explicat que aquest tipus d'estat unit de fotons s'ha discutit en nombroses ocasions en teoria, però no havia estat observat. Per fer que els fotons, normalment sense massa s'ajuntin, els investigadors van usar àtoms de rubidi i una càmera al buit. Després van usar làser per refredar el núvol d'àtoms fins a un nivell amb prou feines superior al zero absolut. Usant diversos làser molt febles, van disparar fotons individuals al núvol d'àtoms. En ingressar a aquest núvol fred, l'energia del fotó excita als àtoms en el seu camí, provocant una desacceleració del fotó. En anar avançant, aquesta energia passa d'àtom en àtom i després abandona el núvol al costat del fotó. El descobriment podria ser usat en la computació quàntica en permetre que els fotons interactuin entre si, o bé donar-li altres usos que neixin en el futur. Eh, que som macos quan volem?. La nostra capacitat per crear és brutal; només falta que facin a alguns una lobotomia, i així els científics i investigadors podran continuar fent avançar en la comprensió del nostre entorn i en la recerca del nostre i d´altres mons. Felicitats ciència!!! Tú sí que vales!!. 

Au siau!

El Mare Nostrum investiga el nostre cervell

Un macroprojecte enorme, el Human Brain, en què s'invertiran 1.200 milions d'euros, vol imitar un cervell humà, el vell somni. Farà servir models de programació creats en el Barcelona Supercomputing Center amb el superordenador MareNostrum, que s'encarregarà d'executar simulacions de les neurones cerebrals. El Human Brain Project, considerat el projecte neurocientífic més ambiciós del món, ha començat a caminar a Lausana amb la presència de 135 centres de recerca europeus, entre ells el Barcelona Supercomputing Center. El seu objectiu és comprendre i simular el funcionament del cervell humà en les seves diferents capes, des del genoma i nivells cel·lulars a neurones, circuits, regions del cervell i finalment el cervell sencer.

OmpSs i Compss són els dos models de programació desenvolupats en el Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputación, que s'utilitzaran perquè aquestes simulacions de gran grandària puguin executar-se en els superordenadors europeus que participen en el projecte i coordinar-se entre elles.

En concret, el programa Compss s'encarregarà de dur a terme la supercomputació interactiva: aportar el suport necessari per a la interacció de múltiples simulacions que resolguin un problema complex i compartir dades. Cinc investigadors del Barcelona Supercomputing Center lideren diferents parts del Human Brain Project, entre ells el director de Ciències de la Computació, Jesús Labarta i la investigadora experta en models de programació Rosa María Badia. 

Ho tenen difícil malgrat la quantitat de calers i hores que emprearan. No hi ha res més complex i imperfecte que el nostre cervell, una autèntica màquina d´una potència encara desconeguda. 

Sort.

Au siau!

Creació de microcervells humans

Segons ha pubilicat la revista especitalitzada Nature, un equip de científics ha desenvolupat petits cervells humans tridimensionals de 4 mil·límetres de diàmetre a partir de cèl·lules mare pluripotents que ajudaran a aprofundir en l'estudi d´aquest aparell tan complex i quasi perfecte, que s´anomena cervell. Aquests òrgans creats de forma artificial, han estat possibles mitjançant la recerca de la Universitat de Bonn i l'Institut de Biotecnologia Molecular de Viena. Del seu estudi es podran extreure importants notes en relació al desenvolupament del cervell durant les etapes més primerenques. L´enrme complexitat del cervell humà impedeix d´avançar més en el seu estudi i ha afavorit investigar en la creació d´uns òrgans que poguessin simular les seves característiques per estudiar-ho en profunditat. Ja són coneguts els estudis en relació als cervells d´animals, però no comparteixen l´enorme potència i particularitats del cervell humà. Aquests microcervells estan formats per diferents teixits disposats en capese i inclouen l'escorça cerebral que cobreix els dos hemisferis. Per demostrar la utilitat de la investigació, els científics van analitzar diferents malalties neurològiques que tenen lloc quan el cervell es troba en ple desenvolupament, com la microcefàlia (malaltia que provoca que la grandària del cap de les persones sigui menor al que hauria de tenir). A partir de cèl·lules mare els investigadors van afegir cèl·lules de pacients amb microcefàlia per obtenir un cervell d'una persona amb aquesta malaltia i van trobar que en els cervells amb aquesta dolència les cèl·lules precursores de les neurones deixaven de proliferar massa aviat, un defecte que podria explicar algunes de les causes de la microcefàlia. Aquesta prova no es podria fer amb animals, ja que cap animal presenta la mateixa expansió neuronal que el ser humà. Aquests petits òrgans artificials no tenen les mateixes funcions que un cervell humà corrent, però el grup de científics no descarta progressar en aquesta línia. Està clar que aquest tipus d´investigació, sens dubte, ens portarà a conèixer molt més la gran màquina que és el cervell i portarà cara al futur noves vies per explorar la via sanitària. També portarà cap a investigacions on la ciència ficció i el futurisme segur que sortiran a debat, ja que un cop començant a esbrinar el seu funcionament, la robòtica i la investigació sobre robots humanitzats formaran part del paisatge dels nostres somnis i ansietats. No per això, la ciència no ha de progressar, ans al contrari. 

Au siau!

Saber el temps de vida, a l´abast del ser humà

Dos científics estan a punt de fer caure uns quants dels nostres déus i moltes de les nostres pors. Estimar el temps aproximat de vida que li resta a una persona pot estar a l'abast del ser humà gràcies a les investigacions que estan duent a terme aquests científics mitjançant una prova de mortalitat a través d'un làser. El dispositiu, similar a un rellotge, llença un raig làser a la superfície de la pell i analitza les cèl·lules endotelials dels vasos sanguinis més petits. Els dos investigadors, Aneta Stefanovska i Peter McClintock, professors de física de la Universitat de Lancaster, Anglaterra, asseguren que mitjançant el mesurament de les oscil·lacions dins de les cèl·lules, el làser és capaç d'establir la durada prevista de la vida. Fins i tot manifesten que amb el mateix làser, poden detectar la possibilitat de contreure malalties, incloent el càncer.

Un cop realitzada la prova, el dispositiu mostra un resultat que marca una xifra que apareix a la pantalla i que oscil·la de 0 a 100: cvom més alta és la xifra, més anys de vida li resten a l'individu analitzat. El giny s´ha provat en més de dues-centes persones. A mesura que avancin els els experiments, podrà afinar-se la precisió de l'aparell. Els investigadors esperen en un any, tenir una versió del dispositiu en miniatura per treure-ho a la venda per un preu de 200 euros.

La raó de ser de llançar un dispositiu per a particulars és per conscienciar a la gent de canviar molts hàbits, per aconseguir un estil de vida més saludable. Stefanovska ha declarat que "espero que elaborem una base de dades més àmplia, perquè l'organisme de cada persona pugui contrastar-se amb ella. Llavors estarem en condicions de dir-los el nombre d'anys exacte que els queden de vida". 

És interessant i veurem la quantitat de coses que es diran al respecte d´aquesta investigació. Serà un cop força dur per la religió, els metges i els psiconalistes. Trobada la resposta a la pregunta de quan he de morir, només restaran dues per contestar: "què fem enmig de l´univers?" i la tòpica pregunta de "n´hi haurà vida després de la mort?". Tant de bó surti també al gran circ dels opinadors aquell vell amb pocs estudis i sense diplomatures, però amb aquell saber popular que només pot donar el poble, per dir-nos "i per què vull saber jo quan m´he de mori? Que sigui quan hagi de ser i prou!". Molta. Molta feina l´espera a la comunicació! I a les nostres neurones!

Au siau!

El cervell humà, la màquina perfecta

Investigadors  i experts estan treballant des de fa temps per fer servir

complexos programes informàtics i potents superordinarors per simular el cervell humà. El nostre cervell és una màquina tant potent que per simular només un segon de la nostra activitat cerebral, el superordinador Fujitsu K, dotat amb prop de 83.000 processadors, va requerir prop de 40 minuts per simular aquest segon del cervell humà. ¿Certament increïble, oi?. Els científics ja saben encarar aquest projecte de simulació cerebral, però sembla que encara la tecnologia està un pas enrera -al menys oficialment- i no pot arribar a la potència del nostre cervell. Malgrat els avenços que fan que aquests ordinadors arribin a les 10 petaflops (mesura informàtica equivalent a 10 elevat a la quinzena potència), no poden arribar a recrear aquesta magnífica obra de l´enginyeria natural que és el nostre cervell. Amb els seus 82.944 processadors, va crear una xarxa d'1.730 milions de cèl·lules nervioses, connectades a 10,73 bilions de sinapsis amb un petabyte de memòria RAM: la simulació només va arribar a representar l'1 per cent de la xarxa neuronal en el cervell. Segons les informacions, serien necessaris 100 sistemes com el que han empreat per igualar la xarxa neuronal del cervell humà. Tranquils, arribaran, ja sabem que el poder no té frontreres ni coneix d´ètica: és més fàcil per ells treballar en aquests projectes que no en alfabetitzar i donar cultura al món o aigua als països desenvolupats. Són investigacions que ens van descobrint el perfil del futur als laboratoris apropant cada cop més la ciència ficció a la nostra realitat. Tenint present els nostres gestors, deixarem en bolquers els nostres somnis cinèfils. Tota manera, i de forma paradoxal una notícia més amunt em fa veure la fragilitat de la frase "el cervell humà, la màquina perfecta". Aquesta notícia resava així: "Un home mata a la seva dona a l´Afganistan per anar al mercat sense el seu permís". És realment brutal el mal dels extremistes. Jo crec que arribarà un moment en què finalment l´espècie humana es segregarà entre extremistes i persones. N´hi haurà més de les primeres, segur. 

Au siau!

Vàters i sexe

M´han sobtat dues notícies interessants que tenen que veure amb la nostra salut física i mental. Per una banda una notícia curiosa: els vàters japonesos d'alta tecnologia Satis, poden ser piratejats per Bluetooth mitjançant l'aplicació My Satis d´Android, creada per controlar aquests vàters. Segons un informe de seguretat, el problema és que tots els vàters de la marca Inax Satis Bluetooth tenen codificat el mateix PIN i això permet que qualsevol usuari que tingui descarregada l'aplicació My Satis pot controlar el vàter si es troba dins el radi d'acció del dispositiu. El Satis és un vàter intel·ligent que es controla mitjançant l'aplicació per Android My Satis, què permet comunicar-se amb les diferents funcions del bany per bluetooth. Així un hacker podria tirar de la cadena, controlar la tapa, activar el bidé o les funcions d'assecat, podrien fer que el vàter obri o tanqui la tapa inesperadament. És interessant perquè veiem com malgrat l´increment de la nostra comoditat via tecnologia, aquesta ens porta a un camí de control per part d´altres, siguin supraorganitzacions o particulars amb ganes de fer de les seves. Així doncs, sembla que en un futur, no podrem ni pixar en pau. Els savis antics ja ens alertaven de la importància de fer tranquils les nostres necessitats. Potser haurem de deslliurar-nos de la tecnologia i evitar més intrusos. 

Per altra banda un estudi d´investigadors de Nova Jersey revela que l'activació cerebral que produeix un orgasme és més completa i intensa que la que suposa realitzar mots encreuats o sudokus. Off course!! Quin plaer saber que una de les últimes coses que podem fer en relativa llibertat és ben sana!!. Segons l'investigador Barry Komisaruk a The Times, la raó és que el clímax sexual exercita el cervell en el seu conjunt en generar un gran augment del flux sanguini que porta tots els nutrients i oxigenació necessaris per a la ment. Els exercicis mentals, com mots encreuats,sudoku o d´altres similars, incrementen l'activitat mental però només en àrees localitzades, mentre l'orgasme les activa totes. Una de les seves troballes és que la intensa sensació orgásmica bloqueja el dolor i està estudiant com podria aplicar-se en moments com el part. Això és com a mínim una bona notícia. Evitem el dolor fent l´amor!!, interessant proposta que podem portar a terme a "la orden de.....ya!". Ahhhhhhhu siau!

Control amb les mans

Interessant article d´Angel Jimenez de Luis, periodista i especialista en tecnologia. Explica al seu espai que el el ja llunyà 1999, el director de cinema Steven Spielberg va reunir tres futuristes en una reunió per intentar imaginar quin seria el món l'any 2054. Sembla ser que es van aportar moltes idees i que aquestes es van recollir en un llibre que també, a mode de guia futurista, resaltava també els canvis que n´hi haurien en aquest cicle d´anys en els camps polític, econòmic i tecnològic. Senyala Angel Jimenez que un dels canvis proposats era a nivell de software, disposar d´un sistema operatiu informàtic que pogués funcionar amb el gest, semblant al que vàrem poder gaudir al film d´èxit Minority Report. La veritat és que avui en dia moltes d´aquestes idees no semblen tan allunyades de ser realitat, si no ho són ja. Dispositius com les ulleres de Google o com Kinect, ens porten ja a donar ordres verbals als dispositius tecnològics o apropar el que veiem als cristalls dels dispositius. També manipulem les imatges ja o comprem impressores que fan figures en tres dimensions.  Comenta però el nostre especialista que malgrat que encara queda molt pel 2050, ha provat desenvolupadors que acosten aquesta situació a la realitat: Leap, un accessori capaç de veure el moviment de les mans a l'espai i traslladar-ho a la pantalla. Leap és un dispositiu petit que es connecta al PC mitjançant un USB. Una vegada connectat i instal·lat el programa és possible usar-ho per moure's per l'escriptori i prémer les diferents icones, fer scroll o jugar amb diverses aplicacions. El resultat és encara primitiu, però la precisió és bona per calcular la posició de mà i dits encara que no calcula bé la rotació de la mà a l'espai i no pot distingir els dits tret que es trobin estesos. 

Es donen els primers passos en aquests interfícies gestuals i ja funciona bé amb aplicacions artístiques, programes per crear visualitzacions, etc. Resta lluny encara d´aplicacions més pràctiques, entre d´altres per les dificultats de portar el gest, amb molta varietat de moviments, al terreny fins ara dominat per un ratolí a cop de click. A poc a poc aquesta tecnologia anirà millorant. Així que de moment per al.lucinar una mica, haurem de continuar veient el film de minority report. Això sí, com veiem, els avenços en aparells i dispositius de control és imparable. Caldrà reflexionar doncs, ja que una eina que hauria d´ajudar a les persones, es torna inquietant. A més de la vessant lúdica, també n´hi ha una vessant on la persona passa a un segon o tercer pla, i això no és justament el més assenyat quan a l´evolució de l´home. 

Au siau!

Falta confiança en els joves

Els físics espanyols Pablo Jarillo i Juan Ignacio Cirac són dos joves científics espanyols que han hagut de fer les maletes per poder treballar en un sector tan important com és la ciència. Jarillo i Cirac van participar no fa gaire en una trobada, la XXXIV Reunió Biennal de la Reial Societat Espanyola de Física. En aquesta han dit clarament la diferència entre l´ensenyament i actitud dels poders davant la realitat de l´impuls a la investigació i la recerca. Aquesta diferència entre Espanya i països com Estats Units, Corea del Sud o Alemanya, resideix en la confiança dipositada en els joves i els mitjans i recursos que es faciliten. És que és de calaix. No fa falta haver anat a la universitat per adonar-se´n i tampoc fa falta arribar a quotes de poder per veure què s´ha de fer. El més perillòs 

d´això són les repercusions. Perquè clar, qui es vulgui enganyar, bé. Però un país té part del seu futur assegurat, té fonts d´ingressos permanents d´entrada, té possibilitat d´influència i prestigi a nivell internacional en el món econòmic, en la mesura que és una autoritat i destaca en el món de la investigació, del desenvolupament, de la recerca i de mimar tot el sector científic, font i motor d´una gran part de l´economia. 

Pablo Jarillo és auvi en dia investigador del Departament de Física del Massachusetts Institute of Technology (MIT). Podria ser-ho d´una Universitat de l´estat, però no. Igual algú pensa que és millor que se´n vagi a l´estranger. Per més inri Jarillo ens deia que com alumne universitari a València va rebre una formació complexa en aspectes teòrics. Però clar nul.la confiança després per poder treballar i desenvolupar-se, cosa que sí succeeix a les universitats esmentades. Ha afirmat que la societat hauria de saber que la ciència i la tecnologia repercuteixen directament en les seves vides i ha explicat que, en el cas d'Estats Units, "l'Estat és conscient que el desenvolupament econòmic està directament lligat al científic. Jo ho he defensat des d´aquest humil blog, moltes i moltes vegades. No crec que sigui l´únic ni l´única veu. Però la realitat la veiem en el dia a dia. La veiem en les declaracions de Margarita Salas, investigadora y professora Ad Honorem del CSIC, que avui deia textualment: "Si no ens arriben calers, haurem de tancar el CSIC". Sense comentaris. Aquesta és la realitat. 

Cirac és un dels més grans experts mundials en mecànica quàntica aplicada a la computació i Jarillo dirigeix un grup de recerca sobre les propietats electròniques i òptiques de nous materials que ofereixen milers de combinacions amb propietats extraordinàries, com el grafè. 

Deixo la imatge d´aquesta professional Margarita Salas. Segur que si preguntem, ningú la coneix. Això sí, sabem qui és Belen Esteban o Kiko Rivera. Margarita ha treballat, treballa i continuarà treballant per la ciència malgrat haver nascut el 1938. Només demana respecte i inversió. La nostra realitat és trista, però el futur és pitjor si no reaccionem. Batallem per la ciència, batallem pel jovent, batallem per la investigació. 

Au siau!

Investigadors descobreixen que els primats poden recordar

Els éssers humans recorden els fets que van ocórrer fa anys, de forma que tornen en resposta a factors desencadenants sensorials, com un sabor o una aroma. Ara, investigadors informen a la revista 'Current Biology' que tenen proves que els ximpanzés i els orangutans tenen capacitats similars. En assajos al laboratori, les dues espècies de primats eren capaços de recordar una eina rememorant un fet que havien experimentat només 4 cops tres anys abans i un acte, dues setmanes abans. Els investigadors ressalten que els humans tenen més en comú amb els seus cosins els primats del que es pensava, especialment quan es tracta dels records.

Les nostres dades i altres elements emergeixen i desafien la idea que els animals no humans estan atrapats en el temps. "Vam mostrar no només que els ximpanzés i els orangutans recorden esdeveniments que van ocórrer fa dues setmanes o tres anys, sinó que poden recordar aquells esdeveniments encara quan no esperen haver de fer-ho en un moment posterior. Els ximpanzés i orangutans en l'estudi també podrien distingir entre fets passats similars en els quals han intervingut les mateixes tasques, llocs i persones. Es tracta d´una troballa important, ja que implica que els primats van ser capaços d'unir els diferents elements dels esdeveniments, com a tasques, eines o experiments. Aquesta idea de vincle ha estat considerada com un component crucial dels records. És important aquestes investigacions perquè continuen en la línia argumental que fa força temps està fent servir la majoria dels estudiosos de la paleontologia en l´estudi dels nostres orígens. 

Fa uns dies, passejava amb el meu fill Pol per la platja de Tarragona. Pol té dotze anys i una vida per davant. Conversàvem sobre la religió. Jo li comentava les teories científiques sobre l´evolució. En Pol em deia que algú va crear l´Univers primer, el primer home, el primer primat. És l´eterna discussió entre la ciència i la manca de dades. Com no podia ser d´una altra manera el vaig convidar a seguir estudiant, a continuar escoltant el que li diuen, però també el vaig convidar a pensar, a fer-se preguntes, a ser curiós.

Ahir els nostres avantpassats lluitaven per sobreviure a la plana africana. Avui portem ginys a Mart, i més enllà de la nostra galàxia. Segur que els primats recorden. Segur que nosaltres recordem.

Au siau!