Els experts asseguren que els invertebrats estan en perill d´extinció

Els invertebrats estan en perill d´extinció per culpa de la pressió dels humans sobre els recursos naturals. Un de cada cinc espècies  està en perill d´extinció segons ha analitzat un dels més extensos estudis d´aquesta categoria dels éssers vius. El mateix estudi planteja una conclusió força directa, concloent i preoupant, però no inesperada: si els invertebrats desapareixen, la humanitat podria també desaparèixer. L´estudi està confirmat per la Societat de Zoología de Londres i la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN). No es coneix que els invertebrats són el 80 per cent de les espècies que estan a la Terra. La investigació cientifica va veure i analitzar més de 12.000 invertebrats catalogats a la llista de la IUCN. Una de les seves conclusions va ser que les espècies d´aigua dolça estan sota risc d´extinció, seguides de prop pels invertebrats terrestres i marins. Els riscos sobre els invertebrats son múltiples i el que comença per una qüestió local pot portar a una extinció competa. L´acció humana i l´explotació de recursos naturals constitueixen una pressió tan forta, extensa i perenne que afecta la contaminació del sól, la qualitat de les aigues, la qualitat de l´aire, etc., que porta a les espècies al final. Els científics han recordat que els invertebrats són els enginyers del medi ambient, d´un medi que funciona i fa que el ser humà se´n beneficiï.

Anem destruint.

Au siau.

 

Trobat sucre al voltant d´un estel similar al Sol

Mercès a les imatges del radiotelescopi ALMA (Atacama Large Millimeter/submillimeter Array) de l´Observatori Europeu Austral, http://www.eso.org/public/chile/  un grup d´astrònoms ha pogut detectar molècules de sucre presents al gas que envolta a un estel jove similar al Sol. Aquesta troballa demostraria que els elements essencials per a la vida es troben en el moment i lloc adients per existir als planetes que es formaran al voltant de l´estel. Es tracta de la primera vegada que descobreix sucre a l´espai al voltant d´un estel d´aquestes característiques. 

Els astrònoms van trobar mol.lècules de glicolaldehído (un sucre simple) al gas que envolta a un jove estel binari, anomenat IRAS 16293-2422, que té una massa similar a la del Sol. Aquest sucre ja es coneixia ja que s´havia observat a l´espai interestelar, però és la primera vegada que es localitza tan a prop d´un estel d´aquest tipus, a distàncies equivalents a les que separen Urà del sol al Sistema Solar. Un dels investigadors, Jes Jorgensen, ha indicat que aquesta molècula és un dels ingredients en la formació de l´àcid ribonuclèic (ARN), un dels ingredients fonamentals per a la vida. A més s´ha observat que el sucre està caient en direcció a un dels estels del sistema. L´estel IRAS 16293-2422 es troba a uns 400 anys-llum de la Terra i per tant serà un objecte important d´estudi pels astrònoms que investiguen la química i les molècules que envolten els estels joves.

Aquesta troballa planteja una gran pregunta, ja que segons els científics es tractarà de conèixer fins a quin punt poden ser de complexes aquestes molècules abans que s´incorporin als nous planetes, doncs donarà pistes respecte la forma en què la vida es pot originar en altres parts de l´univers.

Sidney Altman

Molt interessant l´entrevista que concedia Sidney Altman. És un investigador guardonat amb el Premi nobel de Química i col.laborador de la Universitat Rovira i Virgili. Comenta amb tota la naturalitat i cruesa, que la investigació avança segons els interessos dels mercats, dels grans laboratoris i dels beneficis. En poques paraules, estem a les seves mans. El mercat és qui imposa què productes i què s´ha d´investigar ja que abans de començar fan un estudi de màrqueting per calcular quan poden guanyar amb un medicament i només després que hagin vist que en treuran beneficis, investiguen. Així estudis com la mal.lària no surten cap endavant ja que que la pateix no pot pagar les medecines ni els beneficis que requereixen les grans companyies. Investigacions a gran termini no tenen sentit per elles sinò n´hi ha un fluxe de diners ràpid, independentment que puguin salvar moltes vides. Si n´hi ha altres productes al mercat que suplanten mínimament el paper dels productes, els rentabilitzaran fins el final. Es qüestiona aquest investigador si tot val en la cerca de maximitzar els beneficis, quan es podria guanyar una mica menys de calers i crear més valor humà. Sentenciava amb una frase que podríem signar molta gent: "Proposo posar elmercat al servei de les nostres vides i no a l´inrevès".

Difícil en la nostra societat mercantilista. Però no impossible.

Au siau

Les dones, sempre avançades

M´ha colpit de forma "estupenda", -com diria un bon amic meu-, la notícia que ens arriba des de Togo. Les dones d´aquest país han decidit fer una vaga de sexe des del dilluns i al llarg de tota la setmana, per exigir la dimissió del president del país, Faure Gnassingbé, amb la intencíó de mobilitzar les seves parelles perquè facin més accions i provocar la caiguda del poder. Així ho ha declarat Isabelle Ameganvi, responsable del  Col.lectiu Salvem Togo (CST). L´activista va demanar a les dones del país que segueixin l´exemple de Libèria, que van quelcom similar per accelerar l´arribada de la pau al llarg de la guerra civil que van viure el 2003. Isabelle va declarar textualment (en compte!): "A aquell que ens dirigeix (Gnassingbé) li agraden les relacions sexuals, per la qual cosa convido a les togoleses a abstenir-se de veure´l aquesta setmana". 

La situació al país és d´enfrontaments diaris, ferits, morts i repressió. Com sempre, sembla que les dones són capaces de donar cops d´efecte davant la brutalitat, la ignorància mental i la típica agressivitat amb què els homes som capaços d´actuar.

Bravo per les dones! Esperem tinguin sort pel bé dels nens, d´elles mateixes i del seu país.

Au siau

Ha mort Francisco Fernández Buey

El filòsof i assagista Francisco Fernández Buey ha mort a Barcelona als 69 anys. Va destacar per la seva lluita antifranquista i va militar al llarg de molts anys al PSUC. Nascut el 1943 a Palència va estudiar filosofa a la Universitat de Barcelona (UB), d´on va ser expulsat per la seva activitat antifranquista. Va ser professor a l´UB des de 1972 i el 1993 nomenat catedràtic de Filosofía Política a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Joan Herrera, ha destacat que es tracta d´un referent dels intel.lectuals d´esquerres. 

Diuen d´ell que va ser una excel.lent persona, un filòsof com pocs, amb un privilegiat cervell i professor inoblidable, mestre d´estudiants i ciutadans, fill de l´herència de Gramsci i persona compromesa amb les causes socials. Va pensar, va lluitar, va estimar, va ajudar i va combatre. 

Reprodueixo una nota que va deixar el  9 de maç passat a un periodista: 

"Gracias, Salva. Sí, leí la carta de la hija de D.Ch. [Dimitris Christoulas]. En El País de hoy sale un buen artículo de Almudena Grandes sobre el asunto. Ya la noticia del suicidio, con la nota que dejó, me conmocionó. Y realmente es uno de esos acontecimientos que hacen pensar en cosas en las que casi nunca pensamos: es la misma Grecia de la que estaban enamorados los alemanes cultos de todos los siglos... pero también son los mismos Irak e Irán, donde nacieron casi todas las leyendas importantes de la historia de la humanidad. Pues bien: fuera del euro, fuera de Europa, fuera de la historia universal... Y alguien tiene que matarse para decirnos con su muerte algo así como que esto es la vieja dignidad de los siglos olvidados. Parece que tenían razón los marxistas que decían que el capitalismo niega por completo la historia... "

Una pena la seva desaparició.

Au siau

Sang a Síria

"Al vestíbul de l´hospital Deir Shifa, del barri d´Al Shaar n´hi han diversos nens que van a cercar cartrons de llet amb les seves mares, entre ells un petit que va ser ferit per un coet. L´han portat per donar-li les últime4s cures abans de portar-lo a Turquia. Té un troç de la cama dreta arrencada i no para de plorar de dolor mentre un dels tres únics metges que n´hi ha a tota la ciutat cura les seves ferides. Algú comença a cridar perquè han arribat els helicòpters i estan disparant. El primer coet cau a pocs metres de l´hospital. Bocins de l´edifici cauen davant d ela porta d´entrada, les parets vibren al llarg d´una estona. El segon coet cau de plè a l´edifici i causa el pànic. El soroll és fragorós.
Mentre hi ha qui corre al sòtan de l´edifici per protegir-se, altres van a cercar al nen, exposat a la part més visible de l´edifici,per portar-lo a lloc segur. Apareix algú del carrer que demana auxili, una persona que senzillament creuava el carrer en el moment equivocat, i ha perdut la seva cama a l´alçada de la cintura. Quatre voluntaris de l´hospital prenen una llitera i sota el foc de l´helicòpter, van a cercar el ferit. És només carn destrossada i la sala d´emergències, un riu de sang, però sortirà viu al cap d´unes hores. L´escena és surrealista".

Aquest és un fragment de la crònica que a La Vanguarida feia el corresponsal del diari o de l´agència a Alepo. No és una novel.la ni una exageració de la realitat. Malgrat que ja coneixem la deriva periodística per intentar atreure lectors, la fotografia és una altra mostra de la brutalitat amb què el règim ataca el seu propi poble. No és fàcil de païr ser humà, quan veus la quantitat de bàrbars i de sanguinaris que no tenen cap tipus de pudor en matar a persones com si de carn es tractès. Com animals. És com sempre dic, l´altre cara de la moneda d´una humanitat que és capaç de portar un vehicle a Mart o de reflexionar sobre sí mateix en reflexions d´alta intel.lectualitat. Notícies com aquestes fan veure l´ambivalència del ser humà i el complex del nostre cervell i porta dubtes de la nostra capacitat perquè la societat vagi realment cap endavant.

Au siau

Orgullós de ser i universal alhora

L´expresident de la Generalitat de Catalunya Pasqual Maragall ha rebut el premi Canigó de la Universitat Catalana d´Estiu, reconeix la tasca d´entitats i persones a favor de la llengua i cultura catalanes. El president del consell rector de la universitat, Joan Sales, ha estat l´encarregat de fer-li entrega del guardó ha justificat la seva importància al front del govern català i de l´alcaldia de Barcelona. L´espai d´influència que comprèn tots els territoris de parla catalana i la seva vinculació han estat factors determinants. L´expresident va declarar que "no es pot ser únicament català; un ha de ser català i universal", i ha afegit: "Tots els pobles han de poder compartir i entendre´s els uns amb els altres". Molt bones paraules i reflexions de Pasqual Maragall.  

Au siau

La Humanitat entra en dèficit ecològic

Un estudi de la Xarxa de la petjada de carboni global, una entitat d´investigació medioambiental i la Fundació de Nova Economia, un think-tank amb seu a Londres, ha confirmat que aquests dies la humanitat ha acabat amb el se pressupost ecològic pel 2012 i entra en dèficit ecològic. En el cas de l´estat espanyol aquesta data es va produir el 22 d´abril. En menys de vuit mesos hem acabat amb tots els recursos que el planeta pot fer i amb tot el carboni que pot absorbir de forma sostenible. Per tant, la resta de l´any vivint de crèdit del planeta i de les futures generacions. Al ritme actual, les persones consumeixen un 56% dels recursos per sobre de la biocapacitat del planeta.

Au siau

Reflexions de Line Amselem

He llegit una molt interessant entrevista a l´escriptora Line Amselem, escriptora francesa nascuda el 1966 i filla de jueus expulsats d´espanya i que es van quedar al Marroc. L´entrevista té que veure amb la seva nova novel.la Pequeñas historias de la calle Saint-Nicolas i en què ha destil.lat molts dels records que han conformat tant el seu substrat com la seva vivència. Una d´aquestes reflexions parla dels records que qualifica no com una visió de nostalgia, sinò com la necessitat de recuperar la història. Ella en ser emigrant amb pares emigrants ha viscut el que suposa sentir dins el teu ambient familiar parlar del que significa allò que has deixat enrere i magnificar-ho. Com diu ella, sembla que visquis d´una permanent enyorança. Fa en aquest punt un comentari interessant en relació al que suposa la humanitat: té molta memòria, cosa que li permet pensar en les coses com si les estigués tocant, sentir, viure. Però tal com la gent comença a morir el teu voltant -diu- te n´adones que el ser humà no és més que una xarxa de records i de persones, i en desaparèixer, es desfa en aquests elements. Com quan es descompon el cos: tots els elements se´n van. Malgrat tot donar un testimoni de quelcom és bonic, per poder compartir-ho i fer-ho viu.

Són bones reflexions en relació a la mort i en relació a allò que signifiquen tant els records com tot allò que t´envolta.

Bona lectura.

Au siau

La ciència avança

La ciència continua essent l´alegria de l´aventura humana. Investigadors de l´Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG) han identificat una peça decisiva en la divisió cel.lular, un procès fonamental pel desenvolupament d´un organisme com pel manteniment dels teixits. La investigació assenyala el paper de la proteïna Nek9 perquè la cèl.lula divideixi els cromosomes en grups iguals per assegurar la divisió eficient d´una cèl.lula en dues.  Sempre dic que els investigadors i els científics són un valor segur d´avançament de la humanitat. Llàstima ni els savis ni els científics tinguin un paper important en les societats actuals, i potser per això, anirem a norris.

Au siau

Som com ramats

Interessant l´entrevista que he llegit d´Arancha Merino, educadora emocional y conferenciant, http://vivirconemociones.blogspot.com.es/ que ha tret el llibre "Haz que cada mañana salga el sol". Aquesta gestora emocional reconvertida, ens explica la seva pròpia experiència personal. Triomfadora en el món professional, va patir un càncer que, un cop superat, li va fer replantejar la seva existència. És normal que quan passes per un moment tan complicat a la vida, et facis un replantejament de la teva existència i sigui moment de canvis. És però interessant seguir les reflexions d´aquesta dona, ja que tira amb bales de canó, encertant en un percentatge força alt. Una de les reflexions que més m´ha agradat és que som com ramats, que segueixen a algú (qui sigui), sense adonar-nos que així renunciem a qui som, al que volem ser en realitat i a la nostra pròpia felicitat. Ens aporta Arancha que en general s´ha de buscar un equilibri emocional entre el nostre jo social i el nostre jo personal, entre el rol que ocupem i el que nosaltres mateixos entenem com a felicitat. És una més que bona reflexió, ja que en general no som feliços; ens ho sembla, o ens ho creiem. Però la realitat està plena de infelicitats manifestes que no es poden resoldre si nosaltres no posem en marxa el recurs de posar-nos al centre del desig de felicitat. Recomano la seva lectura, perquè estic segur que aquest llibre ens aportarà noves formes i idees d´encarar la nostra existència.

Que vagi de gust.

Au siau

Prostitució a Barcelona

La modificació de les ordenances de convivència als espais públics a Barcelona, té com a conseqüència vetar la prostitució al carrer i incrementar les multes a clients a partir del passat dijous. El 2006 ja va entrar en vigor una ordre municipal que prohibia la prostitució al carrer, i ara s´endureix aquesta normativa. Jo no se quines conclusions han extret els gestors i polítics des del 2006. És clar que la prostitució no és un acte del que ens puguem sentir molt dignes a la nostra societat. Però diuen, jo no hi era, que és la feina més antiga del món. Res més lluny per part meva que defensar aquesta situació d´extorsió i explotació de les dones. Però seria bo tenir la suficient valentia per intentar encarar el tema amb certa serietat. No és gens maco jugar amb les persones, sobretot quan no tenen altres mitjans. És molt maco dels qui tots sabem, d´amagar-se a festes exclusives i locals prohibits, i negar en públic el que practiquen privadament.

Au siau

Tarragona celebra Sant Magí

A la ciutat de Tarragona, http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/cultura/festes-i-cultura-popular/sant-magi , es celebra cada any per aquestes dates la tradicional festa petita, o Festa de Sant Magí. Són unes festes molt agraïdes, ja que Tarragona és una ciutat volcada al mar i al seu passat romà en una ciutat que intenta fer conv

iure aquests dos valors amb la voluntat alhora de modernitzar-se sense renunciar a la seva secular forma de ser. Això fa que tingui l´encant de les ciutats petites, molt més amistoses pel ciutadà i pel viatger de pas, i per tant la seva forma de viure les festes és molt més festivalera, de carrer, de festa de barri, de partipació i d´animació, tant per la canalla com per la gent gran. Es respira a més un ambient de pre-festa, ja que la seva Festa grossa és per Santa Tecla, allà cap a mitjans de setembre. Amb Sant Magí, es produeix la tradicional baixada de l´aigua, els gegants, sopars i tasts de carrer, processons a llocs de culte, balls de hip-hop com sardanes, jornada de portes obertes als llocs històrics de la ciutat, sindríada per la canalla, sardanes i colles castelleres, festa gitana i un munt d´actes que van brollar la ciutat. Si podeu, us heu d´apropar.

Au siau

Avui tots som Pussy Riot

El grup musical punk Pussy Riot, ha estat jutgat per cantar en una catedral ortodoxa contra el president del país, putin (en minúscula), i han estat condemnades a dos anys de presó. La sentència ha estat dictada per una judicatura polititzada en un país on la llibertat és trepitjada de forma brutal. L´acusació havia demanat tres anys de presó per Nadezhda Tolokónnikova, Yekaterina Samutsévich i María Aliójina, empresonades des de març.Les tres joves no es va reconèixer culpables i van insistir en qulificar la seva acció com expressió política en forma d´art. Està clar que el poder, sigui com sigui i com s´identifiqui, no tolera la crítica ni la llibertat. Avui un altre cop, veiem tristament com la llibertat és trepitjada. És indeferent la ideologia i les idees. Cap poder vol sentir crítica ni llibertat d´expressió.

Avui tothom hem de ser Pussy Riot.

Au siau

El Planeta en col.lapse

L´home, ja sabem que és un gran depredador. Ens carreguem tot allò que trobem a pas, sigui flora, fauna o la biodiversitat d´una zona, sigui el Pol o el veí del costat. I cada vegada més dades avalen aquesta destrucció del nostre planeta que no té res de crit exagerat, sinò d´autèntica realitat que acabarà amb la mateixa humanitat. Ara hem conegut que el primer índex mundial de salut dels oceans presentat per la  Conservation International y National Geographic, confirma que la població que viu en torn i al voltant dels oceans (un 40% de tot el món), no està accedint als beneficis de forma sostenible. Què vol dir això? Doncs entre d´altres, que cada vegada és més urgent millorar la gestió pesquera davant l´increment de la demanda que està fent desaparèixer molts caladors i espècies. L´índex, qualifica la capacitat de 171 regions costaneres del món per proveïr aliments, oportunitats per la pesca artesanal, absorció de carboni, assentaments humans, turisme, biodiversitat o puresa de les aigues. Les pitjors notes són de les zones costaneres d´Àfrica, paísos d´Orient Mitjà, Centreamèrica o el Sudest asiàtic. Ja veurem quan arribem als 9.000 milions de persones (s´espera sobre el 2050), quina gestió estem fent de les restes del planeta.

Esperem al Curiosity, a veure si podem anar a destruir un altre planeta.

Au siau

Descoberta d´una espècie d´homo desconeguda

L´equip liderat per la paleontòloga Meave Leakey ha trobat les restes d´una espècie d Homo desconeguda en un jaciment a Kènia. Aquesta troballa tanca el misteri de la troballa fa 40 anys d´un crani en aquest punt que no coincidia amb cap fòssil. La combinació de la mandíbula descoberta amb el crani ha suposat la confirmació de l´existència d´una nova família d´Homo, l´Homo rudolfensis.

La importància de la troballa és a més que, fins ara, es creia que fa dos milions d´anys només hi havia dues branques a l´arbre evolutiu, l´Homo habilis i l´Homo erectus (l´Homo Sapiens va derivar d´aquest últim). Un dels detalls importants és que la cara de l´homo rudolfensis és plana a diferència de les altres dues. A més el seu cervell era més gran és de l´Homo habilis. Malgrat la controvèrsia de la troballa, que suposa el reconeixement de tres branques a la cadena evolutiva, és bastant probable que en el futur poguem veure restes de la relació entre els tres homos en aquella zona de l´est africà.

Tant de bó, la troballa del passat ens ensenyi a ser millors.

Au siau

Cada vegada més a prop de la ficció

La setmana passada la pàgina de wikileadks va estar publicant una sèrie de comunicacions via mail proceedents d´una empresa de seguretat privada americana. Als correus es menciona un programa informàtic denominat TrapWire, desenvolupat al 2004 per una organització creada per membres del servei d´intel.ligència americà. Les descripcions del programa han alimentat la creença que s´estava treballant en un projecte tipus Gran hermano real. El programa fa servir les càmares de seguretat, controlades per agents, per desenvolupar una descripció de les persones que es troben prop d´un objectiu terrorista i una descripció detallada dels vehicles. El programa registra potencials activitats de vigilància i les imatges recollides van a parar a una base de dades del programa creat on es creuen les dades introduïdes pel ser humà amb la informació recollida pels sensors. Aquest procediment recorda a una sèrie de tv americana i a més d´algun film de conspiració. La prova real, que se sàpiga, s´ha fet a Washington i Seattle pel departament de seguretat. Cada vegada dónen més por. És trist veure com continuem empreant una quantitat enorme de recursos i esforços pel control del ser humà, sobretot en països pretesament lliures i que parlen de la llibertat. Sempre ho dic i ho repeteixo: som capaços de fer el millor de nosaltres mateixos (Mart) i el pitjor com aquest programa. No està lluny, no, l´època en què el control s´apropi cada vegada més al pensament únic o el control sigui proper al 1984.

Au siau

De classe mitja a ocupa

Avui a La Vanguardia  http://www.lavanguardia.com/ feien un interessant reportatge en relació al drama que viuen tantes i tantes famílies, colpejades pels efectes de la crisi. No per no conegut, deixa de ser colpidor veure la narració de persones que ahir es trobaven en una situació de normalitat a la seva vida, i aquesta es veu totalment destrossada per la dura realitat d´un sistema que no vol entendre d´humanitat. És veritat, però, que hem de treure conclusions, si volem que serveixi tan desatre per alguna cosa. Hem viscut -i jo diria que encara ho fem-per sobre de les nostres possibilitats. Tothom vol viure bé, i és lícit, sobretot si es veu el cas d´autèntics cares que o bé s´aprofiten del nom i/o del càrrec per medrar i enriquir-se, o bé són els típics que ja no tenen valors d´entrada (de dalt i de baix de l´escala social)  i per tant arriben on sigui per aconseguir els seus objectius. No pot ser que ens comprem béns que no podem pagar. No pot ser que fem vacances permanents a costa del banc per dir que he estat aquí o allà, però no pensant en demà. No pot ser comprar-se cotxes estratosfèrics si no tenim. I aquí ho deixo, perquè serien massa no-pot-ser. El resultat és que gent que ahir tenia sou i feina, avui té una mà davant i una darrera. O cap. Com en els casos que avui comentaven el seu drama personal a La Vanguardia en un bon reportatge. No és només els efectes directes; són els efectes sobre els nens a les famílies, són els efectes psicològics en forma de depressions o de veure la vida des d´un punt de vista trencat i trist, són els efectes sobre generacions cap endavant o cap endarrera impossibles de mesurar però amb repercusions dures, amb vides i il.lusions trencades. Haurem de ser forts ja que el sistema ni està preparat ni vol participar en la construcció d´una societat normal. No li interessa. Així que n´haurem de prendre conclusions i d´aprendre, del que val i el que no val, de qui ajuda i de qui no. I sobretot, aprendre pels petits i els joves. 

Au siau  

Els perills dels videojocs

Un jove d´Ohio ha estat hospitalitzat per deshidratació després d´estar jugant al llarg de quatre dies consecutius al videojoc Call of Duty. L´adolescent va patir un desmai i va haver de ser traslladat a l´hospital, ja que després de quatre dies jugant estava en un estat crític. La pròpia família ha confirmat que el jove estava en tal situació que la seva mirada perduda confirmava que per molt que estiguès mirant-te es com si no hi fos mentalment. La mare del nen va comentar que el jove en tot aquest temps només va sortir per prendre un entrepà i anar al lavabo i va caure més de tres cops a terra. La solució que han adoptat és rematar i llançar la cònsola amb què jugava el xaval. Però també es necessari advertir que potser la solució no passa per matar el missatger. Potser un bon grau d´educació i estar al cas de la canalla pot ajudar a que els nens se n´adonin dels perills dels videojocs i de l´ordinador. S´ha de tenir moltíssima paciència i una bona dosi de diàleg i comunicació i tosudesa per no deixar d´estar a sobre. Per molt que ens posem les mans al cap, n´hi ha una voluntat del sector i de part dels dirigents de les nostres societats perquè això sigui real i la gent no pensi. És molt perillòs!, i per tant és millor que estiguin absolutament entretinguts. És així.

Au siau.

Festes San Lorenzo 2012 a Osca

Ha arribat el 9 d´agost i amb aquesta data, la ciutat d´Osca http://www.huesca.es/ comença les seves festes. Crec que alguna vegada n´he parlat. Són unes festes, com diria un bon amic meu, "estupendes". Una ciutat que no arriba a 50.000 habitants, duplica (i de vegades ultrapassa aquesta xifra amb escreix) la seva població, ja que una bona xifra de turistes i ciutadans dels pobles veins, s´apropen per gaudir de la festa. Sincerament he de dir que poques vegades he estat en una festa que sigui tan maca i tan pura (com a mínim fins ara que comença a massificar-se). N´hi ha una muntegada impressionant de persones totes i cadascuna gaudint de les diverses activitats que la ciutat ofereix, totes diverses, de gastronomia, de música, de tradició, de ball, d´oci, de disbauxa entre el jovent, de fires, d´activitats per la gent gran, etc, A sobre es gaudeix de totes elles sense ficar-se els uns als altres, sense que hi hagin malts rotllos, amb una actitud i voluntat de bon rotllo permanent que fa que, encara que a l´estat n´hi hagin moltes, siguin unes festes especials.

Coneixeu-les perquè val la pena. Així que si teniu oportunitat, apropeu-vos aquest any o un altre. Repetireu amb total seguretat, com a tants i tants ciutadans.

Au siau

En un món de pirates, trobem un barco pirata!

Un vaixell pirata ple de tresors a la seva panxa ha estat trobat a les costes de Tonga, al Pacífic, després d´haver-se enfonsat al segle XIX. Segons la llegenda el vaixell, que es diu "Port-au-Prince", era un vaixell corsari amb bandera britànica, i va ser abordat per guerrers del país el 1806 un cop arribat a Tonga. Gairabé tota la tripulació va ser morta per ordre del rei Ulukalala Finau II. El vaixell pot tenir una gran quantitat de coure, argent i or i molts canelabres d´argent, safates i altres objectes de molt valor. Segons els llibres, el rei de Tonga va ordenar que el vaixell fos enfonsat amb tot el seu tresor, després de fer-se amb el ferro i els canons. Segons els historiadors, aquesta troballa podrà treure a la llum moltes dades i informació de la història de Tonga i en concret sobre les illes de Ha'apai. El vaixell Por-au-Price va ser construit a França però els anglesos es van fer amb ell a la capital de Haití i enviat més al sud, per atacar els vaixells espanyols.

El que diem. En una època on els pirates al món ja governen, trobem vaixells plens de tresors. Potser podríem pensar en reviure aquella època, vestir-nos com a pirates i començar a buscar-nos la vida, perquè ¿com es pendrén aquests temps els pirates?

Au siau

Curiosity arriba a Mart

El vehícle Curiosity ha aterrat a Mart. Si s´aixequès Julio Verne es prendria avui en dia un bon gin-tonic per celebrar-ho. O potser, coneixent el geni de la ciència ficció i de les aventures, potser es preguntaria per què hem trigat tant en arribar. Després d´una camí espacial de 566 milions de kilòmetres i una complexa maniobra d´aterratge a Mart ha pogut completar aquesta delícada part de la missió.  La NASA, ha confirmat que el vehicle s´ha posat al cràter Gale sense grans incidències després del que anomenen els set minuts de terror després de travessar l´atmosfera de Mart. Al llarg dels propers dos anys treballarà intensament. El seu missatge en arribar ha estat clar: "Estic sencer,s a i estalvi a la superfície de Mart", missatge que ha enviat al blog de la NASA a les 05:32. "Cràter Gale, ja sóc aquí", va afegir. Tal com estava planificat, la càpsula va desplegar el seu gran paracaigudes quan estava a uns 11.000 metres d´alçada per frenar el descens; a uns 20 metres del terra, una grua va baixar el Curiosity que va desplegar les seves rodes per començar la seva gran aventura. Quina enveja!

Seguirem informant d´una cosa tan estupenda.

Au siau

Continua l´aventura del Curiosity

Sóc un apassionat de l´espai. I això fa que estigui seguint amb cert interès (la veritat, com un nen petit), l´aventura del vehicle robotitzat Curiosity que aterrarà a Mart aquest dilluns sobre les 7.30 hores. Ja he dit moltes vegades que malgrat el ser humà és capaç de fer les coses més absurdes o comportar-se com una autèntica bèstia apocalíptica, també és capaç d´emprear el cervell per fer grans fites en la història de la humanitat. Aquest d´ara és un altre pas. Poder portar un vehicle a Mart, agafar fotografies, fer tasques de recollir material, poder portar a terme investigacions des del nostre planeta, és im-pressionant. El vehicle va sortir el passat 26 de novembre. L´objectiu de la investigació és anar a un lloc concret que es diu Crater Gale, que està a la Muntanya de Sharp. Els científics cruen que el cràter es va formar fa uns 3.500 o 3.800 milions d´anys, en l´època que els meteorits queien sobre els planetes com bombes. Els investigadors cruen poder trobar a la muntanya restes de les capes de sediments que un dia van omplir el cràter i així poder reconstruir la història geològica de Mart. A més recollirà dades per preparar una futura missió tripulada a Mart. Jo m´apunto!

Au siau.

Estem ben fotuts!

Ja fies enrere hem comentat que la situació comença a agafar una tonalitat verd..., del tipus verd merda d´oca (que diria en Llach). A les ja acostumades xifres macroeconòmiques que són per agafar un infart i d´altres un gin-tonic directament, s´afegeix la realitat més directa, més punyent a la nostra butxaca "real": la T-10 puja ja fins una mica més dels 9 euros, les farmàcies comencen a cobrar el copagament, el Govern deixa de pagar als concertats, perilla la manutenció de 2.000 nens tutelats, ens fan l´estupenda pujada dels peatges, ara el 7 i després fins el 10 amb la pujada de l´IVA, i avui ens assebentem per la porta del darrera que ja n´hi ha un pla de retallades més gran.

Parlant de tot això, vull fer referència a un comentari que vaig sentir a Catalunya ràdio al respecte d´aquesta situació. I va ser que la professional de psicologia que tenen com a referència al programa deia, en ser preguntada fins quan arribarà la nostra paciència, que el ser humà té un gran percentatge d´èxit per poder suportar aquest drama. Va dir concretament, que només la qüestió passarà la línia vermella de no retorn, quan comencem a sentir quelcom semblant al dolor (un dolor potser més metafísic, més psicològic).

Jo sincerament no se ja on arribarem. Però sí dic que començo a sentir mal. No m´agrada estar en notícies permamentment negatives i veure al meu voltant un continu mal rotllo. Hem nascut per viure, per viure la VIDA en majúscula, no per ser un gris, o més aviat un verd, un verd merda d´oca.

Au siau

La sonda Curiosity a punt d´arribar a Mart

El Curiosity, un vehicle d´una tona de pes continua avui el camí final d´una travessa de més de 565 milions de kilòmetres que l´ha fet arribar fins a Mart. La NASA ha confirmat que tot està anant com era previsible i el proper dilluns sobre dos quarts de vuit començarà a baixar al planeta vermell. La càpsula que porta el vehicle que explorarà el terreny de Mart va llançar-se el 26 de novembre del 2011. El control des de Pasadena va encendre els coets de navegació per posar el nord correcte a la seva trajectòria al cràter Gale, on anirà a parar quan comenci a baixar, el proper dilluns.  La missió s´ha programat per dos anys i està dissenyada i equipada per veure si a Mart n´hi ha o n´hi ha hagut vida o formes de vida.

Són aquestes coses, com ja he comentat tantes vegades, les que fan creure encara en el sentit de la humanitat. Sempre, molt allunyades  de la mediocritat regnant a la Terra.

Bona sort. Seguirem segur aquest gran moment.

Au siau

La pressumpta i temuda llibertat: cas Pussy Riot

A Rússia han posat a la garjola a punt de ser jutjades per un tribunal a tres integants del grup punk femení de música Pussy Riot. El seu gran  pecat ha estat protestar contra el president putin, així, amb minúscula. Van fer una actuació sorpresa en una catedral cristiana ortodoxa de Moscú, a l´altar de la catedral de Crist Salvador. Van entrar amb la cara tapada per fer una actuació per denunciar el suport de l´església ortodoxa a la campanya de putin. En aquell moment van ser detingudes tres membres del grup. Segons s´informa desde el judici, els fiscals han presentat la gran acusació: van actuar sense permís i d´una forma extremadament vulgar i la cançó interpretada és insultant i sacrílega. Les acusades s´han hagut de declarar culpables d´una falta administrativa, però rebutgen ser culpables de vandalisme. Si finalment les condemnsessin per aquest fet podrien caure-les set anys de presó. Sí, sí, heu llegit bé. Estem al segle XXI i en el pressumpte món occidental, líder de la cultura i la democràcia, però com es veu, la realitat resta molt lluny d´aquest principi. Les noies han demanat perdó per si van ferir les sensibilitats morals però no volen assumir cap mal o acte vandàlic. Finalment Nadezha Tolokonnikova, de 22 anys, Maria Alyojina, de 24 anys i Yekaterina Samutsevich, de 29 se les hauran de veure amb un règim realment anacrònic, però real. L´organització Amnistía Internacional https://www.es.amnesty.org/ les ha descrit como presoneres de conciència i diversos artistes ja han mostrat la seva solidaritat amb elles com Sting, Franz Ferdinand i Red Hot Chili Peppers. Això sí, líderes de l´església ortodoxa han dit que han de ser processades, ja que han fet un gran mal. 

Quin món!

Au siau