Són realment impactants les paraules pronunciades per l´economista YanisStournaras, assessor econòmic de l´exgovern socialista grec i que dirigeix (?) avui una fundació independent. He llegit les seves paraules a les pàgines d´economia del diari i m´han provocat més que indignació, rebuig, fàstic, potser ganes d´entendre còm podem estar tant de cecs amb la gent que està al capdavant de les decisions que afecten a les nostres societats, als ciutadans, a les persones; ens continuem enganyant a nosaltres mateixos quan treiem trascendència a les paraules, quan ens deixem enganyar quan diuen que es deu a un error d´interpretació o quan diuen que s´han tret del context on s´havien manifestat. Deia el següent aquest economista, ( assessor de governs progressistes): "Això és com una guerra: sempre hi haurà víctimes. Oblidem-nos de la gent, ara l´imperatiu és salvar el país".
Qui cregui que no són paraules clares, directes i fruit d´una filosofia de pensament, qui cregui que la gent que detenta el poder d´aquesta forma no menysprea la gent fins a aquests punts tant diàfans, tant bestials, és que està totalment alienat, com dirien els d´aquella famosa sèrie d´extrarrestres "abducidos".
És bo que reflexionem seriosament quan sentim aquestes coses perquè no són broma. El ciutadà no importa ja: "al loro", com diria el laporta.
Au siau
