Científics creen nou ADN amb components no existents a la natura

Un estudi publicat a la revista Nature, confirma que un grup de científics de l'Institut de Recerca Scripps de Califòrnia ha incorporat dues noves lletres a l'alfabet genètic en desenvolupar un bacteri l'ADN del qual inclou dues bases nitrogenades que no es troben a la naturalesa. Els investigadors van aconseguir que les cèl·lules del bacteri "Escherichia coli" resultant de la modificació genètica es repliquessin amb normalitat. "La vida a la Terra en tota la seva diversitat està codificada només per dos parells de bases d'ADN, A-T i C-G", va explicar el líder del projecte, Floyd Romesberg. A més d'aquestes quatre bases nitrogenades, components de l'ADN que s'agrupen a parells els investigadors nord-americans han afegit al bacteri un tercer parell de bases no natural. Aquestes dues bases, denominades d5 SICS i dNaM, van ser inserides a les cèl·lules del bacteri amb l'objectiu que aquestes repliquessin aquest ADN semisintètic. El major obstacle va ser que els components d'aquestes bases no es troben de forma natural a les cèl·lules, i, perquè es repliqués l'ADN van haver de proporcionar-los de forma artificial a les cèl·lules, així com les molècules que els transporten. Una vegada aconseguit, els científics van comprovar que el material genètic es replicava amb velocitat i precisió, no dificultava el creixement de les cèl·lules del bacteri i no mostraven signes de perdre els seus parells de bases no naturals."Aquests dos avanços també ens proporcionen control sobre el sistema. Les nostres noves bases només poden entrar a les cèl·lules si aportem la proteïna 'transportadora de bases'. Sense aquesta transportadora o sense les noves bases, la cèl·lula tornarà a les A, T, G, C i les d5SICS i dNaM desapareixeran del genoma", va afegir Malyshev. Els científics esperen seguir creant molècules artificials que permetin el desenvolupament d'aminoàcids (components de les proteïnes) no naturals que permetin confeccionar proteïnes per a funcions terapèutiques o de diagnòstic i es plantegen aplicar tècnica a nanomaterials. 

Au siau!

Estudiant el mapa genètic dels europeus

Un equip d'investigadors està seqüenciant l'ADN de dents i ossos d'esquelets per descriure esdeveniments com a migracions des d'Euràsia o la transició genètica fa 4.000 anys. L´anàlisi es fa amb material genètic d'esquelets del centre d'Alemanya de fins a 7.500 anys d'antiguitat per reconstruir la història genètica de l'Europa moderna. Es tracta del primer treball que estudia els genomes d'esquelets antics i que utilitza l'anàlisi de l'ADN mitocondrial (la part de la cèl·lula encarregada de subministrar energia i que es transmet per via materna). Els científics van extreure material genètic mitocondrial a partir de mostres d'ossos i les dents dels esquelets humans prehistòrics per seqüenciar un grup de llinatges genètics materns que incumbiria a un 45% dels europeus. Així es pot seguir 4.000 anys a través de la prehistòria, des dels primers agricultors fins al començament de l'Edat de Bronze primerenca fins als temps moderns. El registre del grup genètic heretat de la mare mostra que els primers agricultors d'Europa Central són el resultat de l'aportació cultural i genètic a través de les migracions, a partir de Turquia i el Proper Orient, que es van iniciar a Turquia i el Mig Orient, on es va originar l'agricultura i la seva arribada a Alemanya fa prop de 7.500 anys.  Un dels misteris encara per resoldre és què va succeir fa prop de 4.500 anys, quan les característiques genètiques d'aquestes primeres poblacions europees van ser substituïdes sobtadament. Alguna cosa important va succeir. Hem establert que les bases genètiques de l'Europa moderna només es van establir en el Neolític Mitjà, després d'aquesta transició important de la genètica fa uns 4.000 anys. La diversitat genètica va ser després modificada per una sèrie d'elements i per les cultures que s'expandien des d'Iberia a Europa de l'Est a través del Neolític Tardà.

Au siau!

El viatge de la humanitat

Investigacions que es porten a terme a la Universitat d´Arizona han fet una troballa important: un  cromosoma distintiu que dóna nova informació sobre l´origen de l´espècie humana i demostra que l´últim avantpassat és de fa 340.000 anys. dues vegades més antic del que fins ara es creia. Es creu que l´explicació pot ser el creuament entre els sapiens i l´home arcaic a l´Àfrica central. La troballa, com a tants i tants descobriments, té un punt de casual: la mort d´un home de raça negra que vivia a l´estat de Carlonia del Sud va ser l´inici de la investigació. Els familiars van portar el seu ADN a una companyia especialitzada a l´anàlisi genealògic. Les investigacions per veure les relacions dels homes entre sí, va portar a demostrar que tots els homes van obtenir el cromosoma Y d´un avantpassat comú. Aquesta teoria -coneguda com Adán- mostrava els inicis de la nostra espècie entre els 60.000 i els 140.000 anys. Però l´ADN de l´home de raça negra mostrava que el seu cromosoma Y no es semblava a cap altre. Les investigacions posteriors van demostrar que no l´home no tenia la mateixa línia de descendència que la resta i per tant no tenia l´origen a la teoria Adán. Segons les investigacions el seu cromosoma Y estava separat de la rsta prop de 338.000 enrera. L´autor principal del treball, Michael Hummer, ha apuntat que l´arbre genealògic és més antic del que es pensava. Els fóssils coneguts anatòmicament moderns són d´uns 195.000 anys d´antiguetat, i el cromosoma Y trobat és una escissió anterior a l´aparició de l´espècie.  Els sers humans més antics coneguts mitjançant els fóssils a l´Àfrica mostra trets arcaics de forma imprevista, la qual cosa sembla concloure que l´escenari més complex per a l´evolució dels humans moderns està en aquest continent. Estem als estels, les nostres sondes solquen l´espai interestelar; però el nostre ADN ens pot portar tantes descobertes com el mateix espai. És el viatge d´una espècie, de la nostra espècie, amb inici, i amb final.

Au siau!