Lluita per la privacitat i els drets de les comunicacions

Es parla molt al llarg d´aquests últims mesos de la privacitat i de la vigilància, dels drets de les persones a preservar la seva vida sense, si no es fa mal a ningú, que altres posterguin el dret de d´un. En aquesta lluita en contra de l´abús de governs i empreses pel control mental, ara coneixem que un grup d'experts en encriptació llançarà al febrer el Blackphone, un smartphone segur, al que la vigilància dels serveis secrets tindran més complicat accedir i que ha comptat també amb una empresa espanyola en el seu desenvolupament, Geeksphone. Sembla que l'usuari podrà realitzar trucades amb la seguretat que la seva conversa no serà escoltada i podrà transmetre dades de forma protegida. Un luxe en aquests temps!. 

El Blackphone funciona amb una modificació especial del sistema operatiu de Google, Android, que es denomina PrivateOS. Segons anuncia la nova companyia en un comunicat, és un smartphone lliure i independent que proporciona tant a individus com a organitzacions la possibilitat de realitzar i rebre trucades segures, intercanviar missatges de text segurs, transferir i emmagatzemar fitxers, i videoconferència sense comprometre la privadesa de l'usuari en usar el terminal. Quant de segurs seran? Ja ho veurem, perquè mentre això passa, les notícies de l´abús sobre les comunicacions i el dret a la llibertat de les comunicacions, continua viu: l´Agència Nacional de Seguretat ha col·locat programari en gairebé 100.000 ordinadors a tot el món que li permet realitzar la seva vigilància massiva i, d'aquesta forma, aquest conjunt d'equips podria convertir-se en una autopista digital per realitzar ciberatacs, segons un reportatge que ha ela.laborat el diari The New York Times. Segons la notícia, ha emprat una tecnologia secreta que fins i tot li permet entrar en ordinadors que no estan connectats en Internet. El diari va dir que la tecnologia porta en ús des d'almenys el 2008 i es basa en un canal encobert d'ones de radi transmeses des de minúsculs panells de circuits i targetes USB inserides en secret en les computadores. Com es veu, res més lluny de les declaracions oficials que ens parlen de drets i de defensa de les persones. 

Estamos apañaos! Això sí, s´ha de donar sempre suport a qui defensa els drets de les persones que, per més inri, defensen les nostres lleis. 

Au siau!

Oratòria

El professor Agustín Rosa feia avui unes declaracions interessants (aquest home, és expert en oratòria, professor i fundador del club internacional de l´oratòria): "Ens ensenyen a llegir i a escriure, però no a parlar i dialogar". Ni a escoltar, diria jo. És molt real i té tota la raó. Els antics grecs, savis com ningú ho ha estat mai, ja ensenyaven retòrica i oratòria, autèntics mags de la paraula i del seu significat. No hem après res des de llavors. No tinc clar que avui ensenyin a llegir i a escriure gaire, vist els resultats publicitats del nostre ensenyament i vist també la realitat a peu de carrer. Però no podríem dir que no ho intenten, ja que això diuen els temaris escolars. Ara bé. La reflexió del professor és més profunda. Parlar i dialogar significa saber l´art de la comunicació, diferència més que significativa respecte a la resta del regne animal, del qual formem part (sí, ja se que els animals també es comuniquen, però ja em perdonareu, doncs crec que m´heu entès quan parlo de la comunicació humana). Requereix un esforç bestial avui en dia, perquè el sistema no li interessa en absolut el tema. No cerca l´home com comunicador, perquè requereix també el pensar, el conèixer, aspectes i valors que rebutja ensenyar a l´individu...no sigui que aprengui!. Li interessa un ser que no retingui, que no sàpiga, que no sàpiga escoltar, i no estigui preparat per rebatre. Això sí, oferint tota la caterva d´informació possible perquè sigui una mena de trivial en marxa o un pasapalabra sabelotodo-nomeenterodenada. Seria important reflexionar sobre el tema. Molt necesssari l´oratòria, el saber parlar, i molt necessari el saber escoltar. Diàleg. Comunicació. Valors del ser humà que es van perdent, com tantes i tantes coses. 

Au siau!

Somniant amb els ulls oberts

El tancament de la Radiotelevisió Grega ha convertit momentàniament al país en l'únic de la Unió Europea sense televisió pública. El Govern va comunicar oficialment el tancament immediat de l'organisme i va deixar d'emetre, i el plà era mantenir tancada tres mesos l'empresa mentre s'escomet un pla de reestructuració i fot al carrer a no se quants treballadors. Els futurs acomiadats són part de la quota de la troica a Atenes: el pacte amb els creditors internacionals implica acomiadar a 2.000 funcionaris o empleats públics fins a finals de juliol; un total de 15.000 fins a finals de l'any proper. Jo quan vaig llegir la notícia, a més de flipar, vaig recordar que abans d´estar asseguts davant la caixa tonta, no n´hi havia tele. Recordava aquelles paraules de la gent gran que, o bé no feia més que xerrar i comunicar-se, o bé sentien la ràdio com a únic mitjà per sentir coses del món o la típica radionovel.la. Fins i tot em vaig atrevir a somniar - lògicament deixant a banda els factors de repercussió social dels acomiadaments i les famílies que n´hi han darrera o com i qui i des de on es prenen les decisions que afecten als demés-, com de guay seria un món sense televisió. Que em perdonin els professionals i periodistes que viuen de la tv, però ¿a què seria maco? Perquè no ens enganyem: n´hi ha molts pocs programes que valguin la pena. I si comparem les hores dels programes que valen la pena, amb les hores emeses i el cost econòmic i social de famílies i famílies alienades mirant xorrades, seria més que maco que tanquessin totes les tv públiques, privades, europees, americanes i marcianes. Que les tanquin, ja. TODOS A LA CAMA, HOMBRE!!

Au siau!  

Comunicació i sistema

Aquests dies és notícia una forma més del grau de tendències i orientació que avui en dia primen a la nostra societat. Es tracta de la plataforma Informer, pàgines anònimes a Facebook, que han dut a terme un grup de noies de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). ¿Quin és l´objectiu  de la plataforma? Fer d´intermediari, de "Celestina" entre els alumnes de la universitat que vulguin dir-se coses, lligar, tenir un rotllo, conèixer-se, però que no s´atreveixen a fer-ho directament. La idea de la plataforma és poder enviar missatges anònimament a qualsevol company del campus. ¿Li ha agradat la idea a la gent? Sembla que sí. Aquestes noies han aconseguit ni més ni menys que 11.500 seguidors i altres universitats han llançat la seva proposta amb mateix èxit. ¿Què passa doncs? ¿És que la gent no és capaç de comunicar-se? Sembla que efectivament, tenim un problema. Els diàlegs i missatges són interessants i reprodueixo un que feien menció els mitjans:

"De un admirador secreto que no quiere que se sepa su nombre. Una chica que estudia 1.º de Políticas con gafas de pasta, morena y bajita, me pones mucho. Me encantas. Solo sé que tu nombre empieza por B".

És lògic que el jovent tingui idees i faci accions i activitats amb certa olor de transgressió. Però arriba un moment en què es difícil veure si estem bé del cap o fora de control. Crec que si alguna virtud té el jovent és aquesta manca de vergonya, aquest pas cap endavant que els fa envejables a ulls dels demés. ¿Com és possible l´èxit en un ambient que és normalment procliu a ser agosarat? Potser el sistema que tan li agrada tot això, s´haurà de començar a preocupar. Estem en un temps difícil, de confusió. Però en la mesura que continuem despreciant el bé més preciat d´una societat, el futur que són i representen els joves, només es camina de forma lenta però inexorable cap a un carreró sense sortida. Quin bon reflexe és la foto com a símptoma d´on estem.

Juguem i riem. Disbauxa a tope.

Anem en compte.

Au siau

El món de la comunicació

L´altre día conversava amb el meu cosí amb els avançaments tan brutals que avui en dia tenim els humans a nivell tecnològic que posen a les nostres mans. Ell tenia clar que les possibilitats tecnològiques (mòbil, whatsapp, e-mails, websmail, etc., havien fet més lliure i donat més llibertat tant a a la seva feina com a nivell personal, ja que podia fer servir el temps de desplaçaments i trasllats per avençar en respostes tant personals com laborals i així en arribar a casa, descansar. Un altre contertuli, li rebatia indicant, com a tanta altra gent, que això està provocant una dependència física que t´anul.la, ja que costa fer altres tasques quan estàs tant de temps enganxat. És cert que ben empreada, la tecnologia ha millorat la possibilitat i accesibilitat a temes que fins ara havien d´esperar; és veritat també que amb aquests mitjans, podem llegir llibres, sentir música, veure les notícies al minut, visitar un museu mentre anem en metro, etc. Però la pregunta és ¿això ens fa ser més feliços? ¿Ens sentim més plens o incrementem de forma exponencial la nostra cultura i intel.ligència? No tinc clara la resposta, però el que sí se és que tant accés a la informació fa que ens dispersem més, no ens centrem en temes concrets. Recordo un graffiti a Osca a la paret d´un col.legi que deia "Ahora que tenemos Internet, somos cada dia más tontos". No és fàcil trobar l´equilibri. Però també és raonable mirar enradera i veure com la nostra gent gran, ni era menys tonta ni menys feliç per no tenir tanta informació i tantes possibilitats. Com sempre haurem de tirar del seny i l´equilibri per trobar el punt entre la tendència del futur en la comunicació i l´anul.lació del pensament, de la crítica i de la cultura. Sí serà raonable penar en intentar no ser un ser passiu, un zero, un gamma. Pensem-ho.

Au siau