Moral

"¿Què es la moral?. És el conjunt format per allò que un individu s´imposa o es prohibeix a sí mateix, però no per incrementar la seva felicitat -fet que no seria més que egoïsme-, sinò per prendre en consideració els interessos o drets de l´altre, per no ser un canalla, per romandre fidel a determinada idea de la humanitat i d´un mateix". Aquesta reflexió sobre la moral és d´André Comte-Sponville i pertany al seu llibre Invitació a la filosofia. Quan he llegit avui als mitjans de comunicació que una de les empreses líders del mercat de les telecomunicacions espanyol i mundial fitxava Rodrigo Rato com a conseller o assessor, m´ha vingut al cap la reflexió que va fer aquest escriptor. Quedi clar per endavant que jo no tinc res en contra del Sr. RAto Se li va demanar i exigir responsabilitat quan va ocupar càrrecs al govern de l´estat espanyol i no seré jo qui dubti que la va cumplir. No tinc prou coneixements en economia per saber si les tesi i doctrina que ell ha defensat al llarg dels diversos mandats, han estat correctes. Ara bé, a partir de la seva tornada al país després del seu pas com a president del FMI, les seves passes no podríem dir que han estat encertades, i la traca final del cas Bankia ha oferit una imatge més aviat lleugera i poc cimentada en els estàndars que s´esperen d´un responsable públic i sobretot d´una persona que alimenta unes idees que van força carregades de moral. Idees potser, la pràctica més aviat molt discutible.

Sens dubte el nomenament serà polèmic. Polèmic pel contractat i per qui contracta. En cas del primer, Rato, no crec que estigui en disposició pública d´ensenyar i liderar cap projecte després de estar imputat en el cas Bankia. Imputat vol dir que n´hi assumptes no clars en la seva gestió. ¿Com vol tenir influència ètica sobre ningú o sobre una organització, una persona que ja ha donat explicacions -imprescindible el dret d´innocència-però no sembla haver convençut ningú?. No crec que sigui un bon exemple. En tot cas, penso que faria bé en pensar que millor és ocupar-se en demostrar que ha estat un bon gestor, abans que seguir des de determinats càrrecs, cobrant. Polèmica també Telefònica. No sé si calibren què tipus d´influència i conseqüències té per la seva imatge tenir assessors amb aquesta dalla al coll i si valoren que poguem creure que són decisions seriores per una empresa seriosa.

En tot cas no es tracta que ningú prengui mal (els clients de bankia i els ciutadans espanyols ja n´han tingut prou), però sí, potser, val la pena fer alguna reflexió sobre el paper dels nostres organismes i el valor de les seves decisions.

Au siau

Economia

Dies enrera hem assistit a diverses declaracions davant el jutge Fernando Andreu que és el jutge encarregat del cas judicial obert per constatar si van haver irregularitats i responsabilitats legals per l´enfonsament del banc Bankia. A aquestes alçades, no cal fer una repassada de la situació en què es troba el mercat financer de l´estat espanyol ni del nivell de confiança que ens tenen als mercats internacionals. Cada dia els mitjans venen plens i en un sector tan a l´ombra com és el bancari, cada notícia que surt és motiu perquè ens fiquem una mica més les mans al cap (en tot cas només aquells que tenien alguna confiança). Jo em vull centrar en la declaració d´una figura que es considerava molt important per poder saber el perquè un banc amb el volum i influència de Bankia se´n va a fer punyetes. Era la declaració de l´expresident i exministre Rodrigo Rato. Sempre crec que malgrat els grans personatges i el sistema es pensa que el públic en general és rematadament idiota, tindran una certa decència per no caure ja en un cert estat de menyspreu. Però arriba. Jo no crec que, per molta manca de cultura o ignorància en la forma en què el sistema funciona, n´hi hagi cap persona que pugui pensar que un president d´una companyia o d´un banc com és el cas, no tingui cap responsabilitat sobre els aconteixements que passen a l´empresa, ¿no?. Doncs bé. Ara arriba el sr Rato, i diu que la culpa i responsabilitat de tot està en el president del Banc d´Espanya, la exministra d´Economia del govern sortint i sobre l´actual ministre d´economia. Segons aquest home, l´expresident del Banc d´espanya té responsabilitat per obligar a fer una fusió bancària, l´exministra Elena Salgado per fer sortir a borsa l´entitat (que per altra banda ell mateix diu que pensava fer) i a l´actual ministre pels continus canvis de legislació i provisions (com si ell no ho hagués fet quan era ministre).

És impressionant. No puc entendre com som tan poc seriosos en aquest país i posem a més de quatre a la garjola. Pensar que ens poguem empassar que "Jo no en sabia res" o "Jo no tinc cap culpa", és brutal. No se ni com el jutge no l´imputa per tonto. Aquí no volíem saber si n´hi ha més responsables, que segur, sinò  quina era la responsabilitat seva, que indubitadament ha d´existir en tant que president de la companyia. Em recorda molt al Sr. Serra quan va anar a declarar per les caixes, i també com a president de Caixa de Catalunya resulta que tampoc no tenia cap responsabilitat, perquè no es podia preveure, perquè si el mercat, si tal cosa o tal altre. Em recorda als senyorets de la CAM, que deien que ells anaven però que no entenen. Deixaré de banda els adjectius que tots aquests em provoquen. Però no puc entendre que arribats a aquest punt en què un país sencer es veu abocat a una situació d´enorme fragilitat i amb un panorama econòmic que influeix de forma extraordinària sobre el nostre futur i el d´algunes de les generacions posteriors, no es prengui nota, NOTA en majúscules, per fer una regulació i una legislació que posi fil a l´agulla sobre qui, com i de quina manera les entitats financeres han d´actuar, responsabilitats, i pes de les decisions i determinacions dels governants d´un país. És ara l´oportunitat. No se si cal exigir-los que tornin calers o responsabilitat subsidiàries, però sí que no es pot engegar un país a una situació tan difícil i anar-se´n cap a casa amb un "Jo no he sido". Quanta mediocritat, per Déu!.

Au siau