Impressionant informe dels responsables d'Oxfam Intermón sobre el tema de les polítiques de fiscalitat i la desigualtat al nostre país. Segons l´informe presentat l'actual sistema fiscal suposa que les famílies aporten gairebé 50 vegades més a les arques públiques que les grans empreses. És una de les conclusions de l'informe sobre el sistema tributari espanyol que han presentat avui en roda de premsa. Naturalment n´hi haurà una pluja de opinions contràries des de tots els aparells mediàtics interessats, per intentar vendre que clar, que han de saber aquests morts de fam!. Però la realitat d´avui al carrer és força crua perquè alguns ens intentin confondre. Cavero ha incidit que el sistema tributari a Espanya recapta poc, i el gruix prové del treball i consum dels ciutadans i no de les rendes del capital ni dels beneficis de les empreses. Les famílies aporten al voltant del 90% de la recaptació i les empreses la resta, el 10%, i d'aquest percentatge menys del 2 % correspon a les grans companyies, segons l'informe. Les dades són totalment brutals. Només cal pensar en els beneficis que es declaren i en allò que es va trobant a les informacions que van sortint (preferents, banquers, comptes corrents, casos de corrupció, declaracions d´empreses que diuen haver pagat a ..., etc)
per saber que això serà així sens dubte. L´organització ha demanat al Govern, que corregeixi el sistema i els desequilibris, i això ja serà més difícil. Pagar qui més té hauria de ser una eqüació fàcil, però aquest sistema ja porta de fàbrica les seves pròpies regles. Com a exemple, l´organització ha manifestat que al 2007, l'impost de societats era del 30% per a les grans empreses i del 25% per a les pimes, no obstant això el tipus efectiu que van pagar sobre els seus beneficis, és molt inferior. En 2011,amb l'aplicació d'exempcions i mecanismes de planificació fiscal, els grups de grans empreses van pagar de mitjana un 3,5% sobre el seu resultat comptable i un 17% els grups no consolidats i les pimes. AHI ES NADA!!!
Bones dades per saber la nostra realitat del dia a dia i la quantitat de barbaritats que hem de patir.
Au siau!
