Com anem?

Segons les informacions que van arribant als mitjans, mai a la sèrie històrica de l´estalvi familiar, s´havia arribat a una situació com l´actual en què l´estalvi de les famílies havia arribat als nivells més baixos coneguts. La tasa d´estalvi continuarà caient a nivells brutals al llarg de l´any entrant. Segons les dades que es manegen, ni tan sols a les dècades dels 70 amb la crisi del petroli, s´havia baixat del 10 % en l´estalvi en relació als ingressos de les famílies. Ara, però, la dada és contundent: de mitja, de cada 100 euros de renda que es disposa, les llars només poden guardar 6,6 euros. L´any 2009 per exemple, la tasa d´estalvi era del 17,8 % i a la sèrie desde 1999 al 2011 en un 14 %; com es pot veure, molt lluny de la realitat actual. Les causes són conegudes i tenen fonament a la destrucció dels llocs de treball, la pèrdua de poder adquisitu dels salaris i menys inversió i transferències públiques per les polítiques d´ajustament, així com les pujades d´impostos tant a l´IRPF com a l´IVA. Aquest panorama compromet clarament els processos d´inversió futurs de les llars i del país.

Per acabar- ho d´adobar s´ha conegut que la diferència entre els sous dels directius, entre cometes, i els treballadors ha crescut al llarg d´aquest mateix període, segons un informe de l´escola de negocis EADA, i constata que el salari dels directius va incrementar-se un 3,16 %, de mitja fins els 75.106 euros, el dels caps intermitjos es va mantenir en els 37.700 euros i els treballadors mitjos en els 21.408 euros. Les dades no ens parlen dels sous dels càrrecs i grans tòtems d´organismes i institucions, segurament per no fer palès la gran diferència de classes existent.

És important retornar la possibilitat que el ciutadà de peu pugui ser un individu amb capacitat. La seva angúnia i angoixa per arribar a final de mes, no ajuda a motivar l´esperit emprenedor, ni a confiar en el sistema i això es va convertint en una piconadora difícil després d´aturar. Per altra banda la nul.la capacitat econòmica per entrar dins el bucle econòmic, comporta la impossibilitat d´ajudar a la roda de l´economia.

No cal anar a Harvard, coi!

Au siau

Que sí, que n´hi han classes socials.

Un equip d´investigadors ha constatat que fa 13.000 anys ja n´hi havien indicis de diferenciació social humana, segons les anàlisi realitzades en un antic assentament de la cultura naufiense al sud de Síria. El poblat és de 12 cabanes i es diu Qarassa 3 i que ha estat investigat al llarg de 2009 i 2010, un treball que documenta el pas del nomadisme al sedentarisme. Juan Jose Ibañez explica que el poble es composa de 12 cabanes i en dues es veu una complexitat superior a la resta, una diferència del rol social que ocupaven i per tant, de l´existència d´autoritat. No se sap de ben cert si l´autoritat era individual o col.lectiva però sí que fa

11.000 anys es donava una complexitat a l´organització. Però aquesta troballa retarda fins als 13.000 anys l´existència de les diferències, quan encara estaven els caçadors recolectors, nòmades en procés de sedentarització. Avui en dia encara n´hi molta gent que discuteix que l´establiment d´unes classes socials com a model organitzatiu de la societat sigui una realitat. Es pensa que es una idea de quatre desgraciats que no tindrien millor cosa a fer. Però com es veu en la notícia és un fet ben documentat i arrelat que explica molt de la història de la humanitat i explica molt de la nostra realitat actual. Que aquest fet porta a un procés de lluita de classes que evoluciona de forma diversa depenent dels condicionants del moment, però que és real, és u fet que no pot ser posat en dubte. Mentre sen´s despista una miqueta per aquí, una miqueta per allà, i així anem caient en la trampeta....

Ala! Au siau