El sector bancari "viento en popa a toda vela"

Ens aixequem amb la notícia que el BBVA va obtenir un benefici net de 2.882 milions d'euros els sis primers mesos d´aquest 2013, NOMÉS un 90,8% més que el mateix període del 2012 segons informa la Comissió Nacional del Mercat de Valors. Per intentar apaivagar la notícia, es detalla que malgrat tot el el marge brut d'explotació del banc -ingressos més comissions- es va reduir el 1% i bla, bla, bla, bla....Quedem-nos amb el titular:  un benefici d´un 90.8% respecte el 2012 i en plena crisi...¿o no?. Ahir va ser el torn del Banc de Santander ja que, també en plena crisi ¿o no?, botín va dir que es preparen per "una nova etapa de creixement", i els noticiaris econòmics apuntaven que el banc càntabre havia obtingut els primers sis mesos de l´any un benefici de 2.255 milions d´€, un 29,6% més que el 2012. 

Per remtar el festival el conegut FROB, el fons de rescat espanyol de la banca, creu que podrà recuperar part dels diners injectats a les entitats gràcies a Bankia, la fèrtil i fantàstica Bankia tan ben gestionada, l'eventual venda de les quals en un futur donaria no només per retornar les ajudes (Ja, ja,ja!) sinó per compensar part dels fons que es puguin perdre amb altres entitats, amb el conseqüent embutxacament de comissions.

Jo no se quina és la catadura moral de tots aquests actors, però sí se com i de quina manera ens prenen el pèl. I arriba un moment que potser fins i tot em pot semblar bé. Perquè no es pot entendre que amb totes aquestes notícies on veiem com es segueixen inflant a calers els de sempre, mentre n´hi ha una tasa d´atur fora de control, unes més que díficils expectatives de redreçament econòmic i uns científics a punt d´anar a l´atur (CSIC), ens quedem igual davant els beneficis aconseguits a costa de les persones. Som el que volem ser i n´hi ha el que n´hi ha, ¿no?

Au siau!

Control amb les mans

Interessant article d´Angel Jimenez de Luis, periodista i especialista en tecnologia. Explica al seu espai que el el ja llunyà 1999, el director de cinema Steven Spielberg va reunir tres futuristes en una reunió per intentar imaginar quin seria el món l'any 2054. Sembla ser que es van aportar moltes idees i que aquestes es van recollir en un llibre que també, a mode de guia futurista, resaltava també els canvis que n´hi haurien en aquest cicle d´anys en els camps polític, econòmic i tecnològic. Senyala Angel Jimenez que un dels canvis proposats era a nivell de software, disposar d´un sistema operatiu informàtic que pogués funcionar amb el gest, semblant al que vàrem poder gaudir al film d´èxit Minority Report. La veritat és que avui en dia moltes d´aquestes idees no semblen tan allunyades de ser realitat, si no ho són ja. Dispositius com les ulleres de Google o com Kinect, ens porten ja a donar ordres verbals als dispositius tecnològics o apropar el que veiem als cristalls dels dispositius. També manipulem les imatges ja o comprem impressores que fan figures en tres dimensions.  Comenta però el nostre especialista que malgrat que encara queda molt pel 2050, ha provat desenvolupadors que acosten aquesta situació a la realitat: Leap, un accessori capaç de veure el moviment de les mans a l'espai i traslladar-ho a la pantalla. Leap és un dispositiu petit que es connecta al PC mitjançant un USB. Una vegada connectat i instal·lat el programa és possible usar-ho per moure's per l'escriptori i prémer les diferents icones, fer scroll o jugar amb diverses aplicacions. El resultat és encara primitiu, però la precisió és bona per calcular la posició de mà i dits encara que no calcula bé la rotació de la mà a l'espai i no pot distingir els dits tret que es trobin estesos. 

Es donen els primers passos en aquests interfícies gestuals i ja funciona bé amb aplicacions artístiques, programes per crear visualitzacions, etc. Resta lluny encara d´aplicacions més pràctiques, entre d´altres per les dificultats de portar el gest, amb molta varietat de moviments, al terreny fins ara dominat per un ratolí a cop de click. A poc a poc aquesta tecnologia anirà millorant. Així que de moment per al.lucinar una mica, haurem de continuar veient el film de minority report. Això sí, com veiem, els avenços en aparells i dispositius de control és imparable. Caldrà reflexionar doncs, ja que una eina que hauria d´ajudar a les persones, es torna inquietant. A més de la vessant lúdica, també n´hi ha una vessant on la persona passa a un segon o tercer pla, i això no és justament el més assenyat quan a l´evolució de l´home. 

Au siau!

Paraules d´Antonio López

No sóc en general molt amic de comentar les paraules dels demés. Estan a l´abast de tothom, així que tothom pot treure les seves pròpies reflexions. I aquest sí que és un fet que m´interessa, la reflexió. És important en un món com el nostre on l´alienació forma part de la forma en què la societat s´organitza i per tant la persona tendeix al 0, que fem servir el nostre intel.lecte per poder continuar fent-nos preguntes i reflexionar sobre tot allò que ens envolta i del què formem part. És veritat però, que de tant en tant porto algunes reflexions que m´han fet patxoca o que m´han sobtat. És el cas d´una entrevista que li han fet a Antonio López, pintor i escultor hiperrealista, un dels creadors imprescindibles del segle XX, nascuta a Tomelloso, Ciudad Real. És una persona admirada i també discutida. I això, ha de ser bó. Està bé que no totes les opinions i creacions siguin i passin pel sedàs de la maquinària oficialista o benestant. En aquest cas la filiació de Lopez a la figuració en temps d'abstracció, el porta a ser contestat des de determinats ambients. Amb motiu de ser part del jurat de la setena edició de Figuratives'13, un premi al que opten 2.270 artistes de tot el món, ha passat per Barcelona i ha deixat algunes bones "perles":
"La finalitat de l´art és expressar emocions, o bellesa, lletjor, dolor, terror, injustícia o indignació. L'art està per tot això, no per adornar parets, està per comunicar coses. Perquè l'artista digui el que sent, i hagi uns espectadors que treguin un ensenyament, i també un plaer. Quan veiem el bust de Nefertiti o una aquarel·la de Paul Klee veiem el misteri del món com ho veiem en el firmament, però a més sentim una espiral de plaer impressionant".
"Estem en el capitalisme. El que es paga pel fitxatge d'un futbolista em sembla potser més greu que el que es paga per l'art. Amb tot el respecte al futbolista, perquè és com tots nosaltres, una peça la voluntat del qual gairebé no compta. Estem sota el capitalisme més brutal que ha viscut mai la humanitat a plena llum i conscientment. I això ho està embrutant tot. Llavors, que paguin l'art més o menys a mi em sembla que no té cap importància al costat d'altres injustícies. Una altra cosa és que es pagui molt per alguna cosa que no ho mereix. Però, una pintura bona? Si és el que li queda a l'ésser humà!".
"Em fa mal la sensació que tinc d'un món en el qual no hi ha esperança. Franco parlava de deixar-ho tot lligat i ben lligat, i aquest és un món lligat i ben lligat. La societat capitalista ha creat unes formes de supervivència veritablement diabòliques. Mentre els que manegen els fils no siguin víctimes d'aquestes porcades i la merda no els arribi a la boca, no hi haurà solució".

Són innegablement, reflexions que ens han de fer pensar. Són d´un artista que ha fet món i té la gosadia de parlar en veu alta, sense deixar indeferent.

Au siau!

Models nòrdics

Interessant article sobre el model escandinau, i en concret sobre Noruega. Aquest país nòrdic, gràcies als seus recursos naturals i a un concret model de gestió té assegurat el futur del seu estat social. Noruega,  és propietària d'un multimilionari fons de pensions estatal de 685.000 milions de dòlars, (més de dues vegades el PIB de Grècia). Sembla que en el seu model de gestió i inversió, no entra el sector del tabac, de les armes o l´explotació nuclear, realitzant una inversió socialment responsable.  Va passar una època difícil als 80, en trobar-se amb els beneficis dels recursos petrolífers, molts calers al carrer i poca competitivitat, crèdits fàcils. Abans de caure en el mateix parany que la resta de països que s´han trobat en situacions similars en diversos moments de les seves històries nacionals, Noruega va decidir administrar amb seny i crear un model d'autosuficiència pressupostària per garantir la jubilació del poble i, a la vegada, intentar diversificar per no haver de dependre exlusivament del petroli. Va crear un fons que es nodreix dels beneficis de Statoil, la petroliera del govern, i dels impostos que paguen les altres petrolieres que exploten els recursos del subsòl noruec. A més, el govern treballa en una cartera d'inversions amb el qual es complementa el pressupost que necessita l'Estat i la resta torna per ser invertit. 

El model nòrdic també els va bé a Suècia, Dinamarca o Finlàndia, que han aconseguit implantar un model lluny de les rigideses del sistema de capital i de la  desigualtat i pressió de sistemes més ortodoxes com l´americà. Així, Suècia és el major inversor en R+D de la UE, i és el segon país per nombre de patents registrades per habitant. Destaca també entre els principals inversors en educació del món.

No és aquesta la tribuna per fer un cant de sirenes a models socials i polítics. Però sí és veritat que val la pena mirar a aquells indrets i països que fan bé la seva feina per aprendre. Tenim sempre un rebuig existencial a allò que no és nostre intrínsecament. Omplim la nostra boca de grans frases i paraules per parlar de models diferents o la influència de la tradició o la història. Més val que poguéssim aprendre senzillament dels beneficis de la gestió, de la responsabilitat, de ser honestos i importar allò que la resta sap fer, ja que porta molts anys d´aventatge.

Au siau!

Què som?

Una petita taca. Aquesta és la imatge del dia. O de l´any. És el Planeta Terra fotografiat per la sonda Cassini des de Saturn. Som el no-res dins l´univers.

Falta confiança en els joves

Els físics espanyols Pablo Jarillo i Juan Ignacio Cirac són dos joves científics espanyols que han hagut de fer les maletes per poder treballar en un sector tan important com és la ciència. Jarillo i Cirac van participar no fa gaire en una trobada, la XXXIV Reunió Biennal de la Reial Societat Espanyola de Física. En aquesta han dit clarament la diferència entre l´ensenyament i actitud dels poders davant la realitat de l´impuls a la investigació i la recerca. Aquesta diferència entre Espanya i països com Estats Units, Corea del Sud o Alemanya, resideix en la confiança dipositada en els joves i els mitjans i recursos que es faciliten. És que és de calaix. No fa falta haver anat a la universitat per adonar-se´n i tampoc fa falta arribar a quotes de poder per veure què s´ha de fer. El més perillòs 

d´això són les repercusions. Perquè clar, qui es vulgui enganyar, bé. Però un país té part del seu futur assegurat, té fonts d´ingressos permanents d´entrada, té possibilitat d´influència i prestigi a nivell internacional en el món econòmic, en la mesura que és una autoritat i destaca en el món de la investigació, del desenvolupament, de la recerca i de mimar tot el sector científic, font i motor d´una gran part de l´economia. 

Pablo Jarillo és auvi en dia investigador del Departament de Física del Massachusetts Institute of Technology (MIT). Podria ser-ho d´una Universitat de l´estat, però no. Igual algú pensa que és millor que se´n vagi a l´estranger. Per més inri Jarillo ens deia que com alumne universitari a València va rebre una formació complexa en aspectes teòrics. Però clar nul.la confiança després per poder treballar i desenvolupar-se, cosa que sí succeeix a les universitats esmentades. Ha afirmat que la societat hauria de saber que la ciència i la tecnologia repercuteixen directament en les seves vides i ha explicat que, en el cas d'Estats Units, "l'Estat és conscient que el desenvolupament econòmic està directament lligat al científic. Jo ho he defensat des d´aquest humil blog, moltes i moltes vegades. No crec que sigui l´únic ni l´única veu. Però la realitat la veiem en el dia a dia. La veiem en les declaracions de Margarita Salas, investigadora y professora Ad Honorem del CSIC, que avui deia textualment: "Si no ens arriben calers, haurem de tancar el CSIC". Sense comentaris. Aquesta és la realitat. 

Cirac és un dels més grans experts mundials en mecànica quàntica aplicada a la computació i Jarillo dirigeix un grup de recerca sobre les propietats electròniques i òptiques de nous materials que ofereixen milers de combinacions amb propietats extraordinàries, com el grafè. 

Deixo la imatge d´aquesta professional Margarita Salas. Segur que si preguntem, ningú la coneix. Això sí, sabem qui és Belen Esteban o Kiko Rivera. Margarita ha treballat, treballa i continuarà treballant per la ciència malgrat haver nascut el 1938. Només demana respecte i inversió. La nostra realitat és trista, però el futur és pitjor si no reaccionem. Batallem per la ciència, batallem pel jovent, batallem per la investigació. 

Au siau!

Investigadors descobreixen que els primats poden recordar

Els éssers humans recorden els fets que van ocórrer fa anys, de forma que tornen en resposta a factors desencadenants sensorials, com un sabor o una aroma. Ara, investigadors informen a la revista 'Current Biology' que tenen proves que els ximpanzés i els orangutans tenen capacitats similars. En assajos al laboratori, les dues espècies de primats eren capaços de recordar una eina rememorant un fet que havien experimentat només 4 cops tres anys abans i un acte, dues setmanes abans. Els investigadors ressalten que els humans tenen més en comú amb els seus cosins els primats del que es pensava, especialment quan es tracta dels records.

Les nostres dades i altres elements emergeixen i desafien la idea que els animals no humans estan atrapats en el temps. "Vam mostrar no només que els ximpanzés i els orangutans recorden esdeveniments que van ocórrer fa dues setmanes o tres anys, sinó que poden recordar aquells esdeveniments encara quan no esperen haver de fer-ho en un moment posterior. Els ximpanzés i orangutans en l'estudi també podrien distingir entre fets passats similars en els quals han intervingut les mateixes tasques, llocs i persones. Es tracta d´una troballa important, ja que implica que els primats van ser capaços d'unir els diferents elements dels esdeveniments, com a tasques, eines o experiments. Aquesta idea de vincle ha estat considerada com un component crucial dels records. És important aquestes investigacions perquè continuen en la línia argumental que fa força temps està fent servir la majoria dels estudiosos de la paleontologia en l´estudi dels nostres orígens. 

Fa uns dies, passejava amb el meu fill Pol per la platja de Tarragona. Pol té dotze anys i una vida per davant. Conversàvem sobre la religió. Jo li comentava les teories científiques sobre l´evolució. En Pol em deia que algú va crear l´Univers primer, el primer home, el primer primat. És l´eterna discussió entre la ciència i la manca de dades. Com no podia ser d´una altra manera el vaig convidar a seguir estudiant, a continuar escoltant el que li diuen, però també el vaig convidar a pensar, a fer-se preguntes, a ser curiós.

Ahir els nostres avantpassats lluitaven per sobreviure a la plana africana. Avui portem ginys a Mart, i més enllà de la nostra galàxia. Segur que els primats recorden. Segur que nosaltres recordem.

Au siau!

  

Els grans d´Internet protesten contra l´espionatge informàtic

63 signants, des d´ONGs als gegants d'internet, com Apple, Google, Fecebook, Microsoft, Twitter, Yahoo, Mozilla o LinkedIn, van enviar una carta al president d'Estats Units, Barack Obama, per exigir-li un canvi radical en els protocols de vigilància de l'Agència Nacional Seguretat (NSA), després de filtrar l'ex tècnic de la CIA, Edward Snowden, que el govern d'EU espia massivament als ciutadans, empreses i altres governs, en gran part gràcies a la xarxa virtual. A la carta, els gegants d'internet exigiran que tant la Casa Blanca com els líders del Congrés permetin als proveïdors de serveis d'internet i telefonia informar a la ciutadania sobre les dades que subministren a la NSA. A més sol·liciten permís per fer públic el nombre de peticions governamentals sobre informació dels seus usuaris, la quantitat d'individus, comptes o dispositius d'on provenen les dades i el nombre de peticions que inclouen continguts i informació bàsica del subscriptor del compte. Més transparència. La coalició també demana que el govern americà publiqui un report de transparència que contingui la mateixa informació i indiqui el nombre total de peticions fetes a totes les companyies i la quantitat global d'usuaris afectats. 

“Durant anys s'ha publicat informació bàsica sobre com el govern ha utilitzat els seus agents de recerca judicial sense que hi hagi hagut cap interrupció en els processos penals”, assenyala la carta en el seu text. “Demanem permís perquè la mateixa informació relacionada amb la NSA es posi a la disposició del públic. Aquesta informació és important, que té dret a tenir un debat públic sobre la idoneïtat de les mateixes i de la seva utilització”.

La carta és la més clara trucada d'atenció per a una major divulgació del govern nord-americà sobre les seves activitats de vigilància en la comunicació digital després de revelar Snowden fa un mes l'existència del denominat programa Prism, que permet a les agències d'intel·ligència accedir a la informació que milions d'usuaris emmagatzemen en els servidors de companyies com Google, Microsoft i Facebook.

Sort! 

Au siau!

Religió futurista?

El Papa Francisco està portant nous aires al món de la religió. Aprofitant el desenvolupament de les xarxes socials i la tecnologia, la religió té una porta oberta a la seva comunitat. I aquest nou Papa Francisco, acaba d´anunciar una nova tècnica que sens dubte serà l´inici d´una porta interessant. Segons s'acaba d'anunciar a la publicació de la Sagrada Penitenciaría Apostòlica, el Papa podrà donar indulgències plenàries a través de Twitter als seus fidels. L'anunci es farà oficial la setmana vinent a Brasil. Alguns teòlegs han criticat la mesura perquè allunya als fidels del sacerdot. Un no obtindrà la indulgència de forma automàtica segons ha explicat el president del Pontifici Consell per a les Comunicacions Socials. Es tracta, sembla ser, d'un perdó col·lectiu al que optaran els followers del Papa que hagin confessat prèviament els seus pecats, hagin estat absolts per un sacerdot i hagin assistit a missa. Sigui com sigui, és un moviment interessant. Hem vist coses curioses al món religiòs, però la porta d´Internet pot obrir un altre font de finançament, factor crític en un sector que té prou dificultats per argumentar alguns fets prou criticables des del punt de vista de la moral. Per altra banda, aconseguir beneficis a partir de fer un Intro, pot ser èticament difícil de facturar. Seguirem el cas perquè tal com ho veig ara mateix m´imagino una església futurista plena de poder i calers que ja tot ho fa des de pressumptes servidors beneïts El compte del Papa en Twitter és @*Pontifex i compta amb més de 2.600.000 seguidors. Aconseguim la indulgència per internet! Això és modernitat i comoditat. Un món sense pecadors!

Au siau!

El col.lectiu Carta per la Ciència reclama diàleg

El col·lectiu Carta per la ciència ha demanat la compareixença dels gestors públics, perquè s´expliqui en què consisteix el pla de viabilitat que s'ha elaborat per al Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC). La incertesa sobre un organisme de referència com és aquest i les circumstàncies que envolten la situació de la ciència i la investigació a l´estat, fa que molts dels professionals de la investigació estiguin més que preocupats. Però és que a més, aquests dies han sortit veus des de l´estranger que reclamen justament es miri amb molt de compte què es fa amb la investigació al país, base per intentar sortir amb alguna garantia de la crisi actual i com a part del motor econòmic necessari de qualsevol societat. Per la naturalesa de l'activitat investigadora el pla que vulgui tenir èxit ha de comptar amb el suport de la comunitat i no un document buit de contingut que no serveixi per res. Aquest col.lectiu està format per la Confederació de Societats Científiques d'Espanya, la Conferència de Rectors d'Universitat d'Espanya, la Federació de Joves Investigadors i la Plataforma de Recerca Digna. La gravetat de la situació actual va tenir el punt culminant en les declaracions del president del CSIC la passada setmana, en què feia referència a una possible fallida i el tancament dels seus centres a l'octubre, per falta de fons per cobrir despeses corrents. No és un problema únic lamentablement, i afecta a tots els organismes de recerca, Universitats i el sistema de R+D. Això suposa que la ciència i els científics se n´hauran d´anar a altres països. Condemnem als nostres joves a l´emigració. Al típic “esto es lo que hay” o “búscate la vida” o “no pasa nada, el abuelo también tuvo que irse”. El summum va venir fa poc quan algun de corbata va dir que no es preocupessin i sobre tot que tornessin que els esperàvem amb els braços oberts. Quin ximple tu! . Jo crec que aquest país està mancat de gent amb coratge i idees, perquè no se com es pot sortir de la situació sense tenir base. I base no és el totxo ni el turisme. És indústria. És comerç. És emprenedoria. És I+D. És apostar per una universitat potent i de qualitat. Per la investigació, la ciència i les patents. No-ho-entenc!! És una autèntica barbàrie!! Es important que es canviï la forma de pensar en aquesta matèria i no condemnar el jovent, que ha de ser el nostre referent. Què oferirem, sinò? Braus i xiringuitos?

Au siau!

Treballar més per reduir l´alzheimer (diuen)

M´agrada com està el pati!!. Després de la intensa tasca per fer-nos treballar una mica més a la nostra vida ja que segons sembla no n´hi ha calers per pagar els pensionistes, la única solució era retardar l´edat de jubilació. Ara, mercès amb uns gloriosos investigadors francesos, tenim un segon argument per treballar “hasta que el cuerpo aguante” com Miguel Ríos. Segons sembla, els treballadors que opten per retardar la seva jubilació són menys propensos a desenvolupar alzheimer o demència. Han assenyalat que l´estudi ha tingut en compte l'estat de salut de més de 429.000 jubilats, confirmant que el risc d´agafar aquestes malalties disminueix amb cada any addicional treballat. L´haurem de preguntar a Carole Dufouil, directora de recerca a l´INSERM, l'agència de Govern francès que ha realitzat l'estudi, si això vol dir que potser interessant treballar fins el dia de la defunció mateix. Així assegurem no castigar les malmeses arques públiques, no gastem en serveis socials per gent gran ni hospitals i ens trobem sans i estalvis fins minuts abans de veure´ns a l´altre vida. Segons sembla l'estimulació de coneixements és essencial i l'activitat professional podria ser un determinador important per l´acció intel·lectual i dedicació mental. Amb aquesta conclusió es veu clarament (si home, sí !!, si es veu clarament!), que no n´hi ha cap més activitat que estimuli que treballar. 

Jo sincerament els desitjo a tots els que volen que la gent treballi molts anys, que donin exemple, però a les mines del Níger o Perú, ben avall, a veure si veuen la llum. No se perquè destinem tants calers a la formació i investigació, si la única idea que tenen entre tots plegats és aquesta. Suposo que els professionals de la sanitat, de la psicologia social i de la geriatria o els experts en la gestió del coneixement, tindrien altres formes de estimular l´intel.lecte i l´acció social de la gent en edat de jubilació. A mi personalment se m´acuden unes quantes. Quina banda tu!

Au siau!

Continua l´aventura del Curiosity

El Rover Curiosity ha iniciat el seu viatge cap a un dels objectius de la seva missió, la Muntanya Sharp, on espera trobar elements químics que marquin la possibilitat de vida o de trobar una zona habitable. El vehicle trigarà 9 mesos en arribar a la seva destinació, segons ha informat la NASA. El passat 4 juliol el rover va deixar enrere el cràter Gale, on ha investigat des de la seva arribada a Mart. Des de llavors, Curiosity ha avançat 58 metres i ara comença la llarga travessia fins a la base de la muntanya. Els experts han qualificat aquesta etapa com a èpica. Els investigadors estan convençuts que a la formació rocosa Sharp es conserven moltes restes geològiques que poden determinar si el planeta va poder optar a contenir vida. El viatge és llarg i es va amb molta prudència perquè el vehicle no tingui cap situació de risc, raó per la què el viatge portarà prop d´un any. 

Al cràter Gale, on va arribar, va trobar evidències possibles que Mart va tenir condicions favorables per a la vida al planetar vermell. Amb aquest viatge cap a la Muntanya Sharp, es fa un pas més en trobar evidències d´aquesta presència de vida. Llarg camí, però amb recompenses.

Tots els amants de l´astronomia, de l´univers i de la vida, tenen una gran oportunitat per enriquir-se amb l´aventura del Curiosity. No és realment poc el que l´home ha estat capaç de fer, en enviar aquest giny tant lluny, i que poguem conèixer la seva aventura i les seves troballes per entendre més i millor la seva història i la nostra història. 

Au siau!

Troben antimatèria a les flamarades solars

Tots nosaltres som matèria. També ho és el que ens envolta i el que dóna forma a les les galàxies llunyanes. Sabem també des de fa temps de l´existència d´un element anomenat antimatèria, fet igual que la seva bessona amb l'única diferència de la seva càrrega elèctrica, que és oposada. Quan matèria i antimatèria entren en contacte, s'aniquilen mútuament. Diuen que en el moment originari de l´univers, durant el Big Bang, la gran explosió que va donar origen a l'Univers, es va crear igual quantitat de matèria que d'antimatèria, però per alguna misteriosa la matèria es va imposar a l´antimatèria. En la recerca permanent i total per trobar respostes, els investigadors han descobert antimatèria al sol. Concretament en un lloc en què ja se sabia que hi era però no s´havia vist: a les erupcions solars. La recerca, divulgada a la reunió de la Divisió de Física Solar de la Societat Astronòmica Americana, pot llançar llum sobre aquesta asimetria mitjançant la recopilació de dades. Encara que les antipartícules es poden crear i després ser detectades en experiments d'acceleradors de partícules costosos i complexos, són difícils d'estudiar. Investigadors de l'Institut de Nova Jersey han informat de la detecció remota de positrons, l'antipartícula de l'electró, produïts en les interaccions nuclears d'ions accelerats a les erupcions solars. La troballa no ha estat una sorpresa, però és la primera vegada que s'observen els seus efectes. Els resultats d'aquesta recerca tenen implicacions de llarg abast per millorar la comprensió de l'estructura bàsica de la matèria i els processos com les erupcions solars, que tenen un impacte sobre la Terra. A més, ofereixen un laboratori natural per fer front a la misteris de l'Univers en què vivim.

Au siau!

Srebrenica

"L'única pregunta que m'agradaria plantejar a tots els amics que he fet després de la guerra és si recorden on estaven l'11 de juliol de 1995. No m'atreveixo perquè no estic segur de rebre la resposta que desitjo amb tots els seus detalls; no m'atreveixo perquè sé que al final em quedaria solament, sense ningú. (…) El que va ocórrer a Srebrenica durant uns pocs dies de juliol de 1995 va ser una de les més grans traïcions de l'espècie humana" (del llibre sobre la guerra a l´antiga Iugoslàvia, "Postals des de la tomba", d´Emir Suljagic).

Cada 11 de juliol, centenars de musulmans bosnians rescatats de les fosses comunes, són enterrats en una cerimònia emocionant i amarga. Malgrat la negació sèrbia i la negació europea, cada 11 de juliol, Srebrenica, es converteix en un punt i apart de la barbàrie humana. El més gran genocidi comès a Europa després de la Segona Guerra Mundial, no ha caigut en l'oblit. És un dels escassos acords que van poder arrencar els bosnis a Dayton, i que va posar fi a la guerra a Bòsnia i Hercegovina (1992-1995). En el cas de Srebrenica, 6.066 morts han pogut fins ara recobrar la seva identitat i ser enterrats en el cementiri-memorial de Potocari. En el mateix lloc on estava la base de cascos blaus holandesos i milers de musulmans van buscar infructuosament refugi davant la barbàrie l'11 de juliol de 1995. Almenys 8.372 homes en edat militar (i diversos centenars de nens) van ser separats de les seves mares, esposes i filles i exterminats. Cada 11 de juliol, un intens i amarg funeral recorda, per a vergonya d'Europa, la qual cosa les nacions civilitzades es van comprometre a evitar després de la segona gran guerra: el genocidi i els crims contra la humanitat. Vergonya per nosaltres com a persones. Tribut pels morts. 

Au siau!

Controlant les nostres ments

A la recerca de com poden influir sobre el ser humà -enlloc de conèixer una mica més de nosaltres i transformar la nostra potent energia de l´intel.lecte en energia positiva-, una empresa alemanya vol transmetre publicitat des de la finestra dels trens directament al nostre cervell. Ni més, ni menys. El mecanisme que s´està creant funciona mitjançant les vibracions que surten de les finestres i que arriben al cervell a partir de la conducció òssia. Es tracta d´una tècnica que transmet vibracions al crani i el cervell converteix aquestes vibracions en so, provocant la transmissió de la informació a l´oïda intern. Això provoca la sensació que el so prové de l´interior del cap. La companyia inventoraha creat una presentació per poder explicar com funciona aquesta nova tècnica. En aquesta presentació es veu els passatgers d'un tren alemany sorpresos en escoltar anuncis que els instaven a descarregar l´app Sky Go als seus aparells mòbils. L´empresa ha manifestat que tothom estava molt contents gaudint d´aquesta nova forma de publicitat. També asseguren que la nova tecnologia podria ser utilitzada més enllà de la publicitat: per distribuir música, entreteniment, informació sobre el transport, el clima, etc. Aquesta tecnologia de conducció òssia ja s'ha utilitzat en altres dispositius de transmissió com a auriculars i audiòfons. Els afirmen que els missatges no són molests, ja que els escolta el passatger que recolza el cap al vidre. Però això no se sap del tot. No tothom està d'acord amb la nova mesura publicitària i alguns ja han llançat comentaris, afirmant que el sistema pot suposar una violació de la privadesa de cada persona. Ja és ben antic, els diversos intents de penetrar dins la ment humana, de conduir els nostres pensaments, opinions i decisions cap al terreny d´aquells que tenen el poder d´influència sobre nosaltres. No és nou. Ni serà l´últim intent. Faríem bé en estar alerta, ja que les investigacions sobre el control de les persones no s´aturarà. Com si no influïssin prou! En compte! 

Au siau!

Els consells d´un desnonat

Un australià, malalt terminal de càncer que viu cada dia amb l'amenaça que sigui l'últim, va decidir compartir les seves experiències per no témer a la mort i aprofitar la vida. Denis Wright, amb 66 anys, se li va ser diagnosticar un tumor cerebral. El malalt s'ha dedicat a meditar sobre els anys passats i va decidir expressar els seus pensaments en una llista de consells amb la intenció de descriure com aprofitar el màxim de la vida. No sap quant li queda ja que la seva vida pot acabar en qualsevol moment i des que va saber de la seva malaltia, l'australià escriu entrades en el seu blog, “El meu hoste no convidat”, on descriu les seves experiències de la vida, els problemes de salut, les relacions amb familiars i amics i els seus pensaments. Aquests són els 10 consells per a la vida:

1. No perdi la seva vida en un treball que odia. La vida és massa curta com per viure només a la nit i els caps de setmana.
2. Si a la seva vida passa alguna cosa dolenta, que vostè no pot evitar, tracti d'adaptar-se. Entestar-se és inútil.
3. Si vostè pensa que pot canviar alguna cosa, tracti de fer-ho, faci tot el possible per aconseguir-ho. Tracti d'entendre l'essència del problema i llavors s'adonarà que es pot resoldre.
4. No existeixen bones i males decisions. Si ha fet alguna cosa que creu que està malament, aprengui una lliçó d'això, la propera vegada ho corregirà. Vostè no pot saber les voltes que finalment donen les coses, per la qual cosa asseure's a plorar és una pèrdua de temps.
5. No es penedeixi del passat, ja no podrà canviar-ho. Visqui el present. Però no el d'un sol moment, és massa curt. "Ara" és un curt termini de temps que inclou una mica del passat, una mica del futur i el present mateix.
6. Demani perdó a les persones a qui vostè sent que podria haver fet mal. Vostè no és perfecte, ni tan sols intenti aparentar-ho, només admeti la responsabilitat del sofriment que ha causat a una altra persona.
7. Estigui obert a diferents idees. No descarti altres possibilitats.
8. Tracti de no perdre mai el sentit de l'humor, encara que no sempre sigui possible.
9. Carpe Diem. En altres paraules, aprofiti el moment!
10. No tingui por a la mort. Si vostè no té por a la mort, no tindrà por a res que li ofereixi la vida.

Estudiant la família

Un estudi d´investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona ha constatat que hi ha més diferències genètiques entre les poblacions de grans simis que entre els milions d'éssers humans que poblen la Terra. El treball ha estat dirigit des de l'Institut de Biologia Evolutiva UPF-CSIC per l'investigador de biologia evolutiva Tomàs Marquès Bonet. Segons ha explicat han trobat que els genomes humans mostren una variabilitat reduïda en comparació del genoma de la majoria dels grans simis. Els resultats del major estudi comparatiu sobre el genoma dels simis serviran per entendre millor l'evolució de les espècies de primats, però també per identificar l'origen dels exemplars . L'estudi, publicat a la revista Nature, ha comprovat que els genomes d'una parella d´orangutans, difereixen en més de dues per cada 1000 parelles de bases genètiques, en contrast amb solament 1 de cada 1000 parelles de diferència entre dos éssers humans. Aquesta reducció en la diversitat genètica és el resultat d'un procés que consisteix en un descens dràstic del nombre d'individus de la població en el passat. Aquest estudi suposa una anàlisi de la diversitat genètica dels grans simis -ximpanzés, goril·les i orangutans, que componen el grup d'espècies vives més properes als éssers humans. L'obtenció d'aquest material genètic és molt rellevant a causa de la ràpida disminució de les poblacions de simis a tot el món. Al mateix temps, podem aprendre més sobre la nostra història genètica, ja que amb alguns simis, com els ximpanzés, compartim un avantpassat comú relativament recent, que va viure fa sis milions d'anys ha afegit el doctor Bonet. Estem més a prop dels primats del que ens pensem i només l´evolució té la clau per entendre les nostres diferències. Són la nostra família. Entendre´ls ens ajuda a entendre´ns.

Au siau!

Arriben les rebaixes!

Arriben com cada any les rebaixes d'estiu. Arriben i estan marcades per la situació general de crisi de vendes i consum. La previsió dels comerciants és que fem una despesa mínima d´entre 60-70 euros. Sembla que s´obrirà una mica la situació depressiva que fins ara ha anat arrossegant el sector del consum particular. Segons fons del sector, serà el calçat i complements els productes amb un major repunt de vendes. El petit comerç està amb moltes ganes ja que porta 35 mesos de caiguda consecutiva a les seves vendes.
Després d'una mala campanya de primavera per la climatologia i l'actual situació econòmica, el sector empresarial confia en un repunt a les vendes durant la campanya de rebaixes, campanya que també estarà marcada per la nova legislació (amplia els articles que poden rebaixar-se). Jo he de dir que m´agraden les rebaixes. No ho puc negar. Potser perquè des de petit la meva mare em feia acompanyar-la al Corte Inglés. Estava aquest centre comercial a prop de la seva feina, i els dies que l´acompanyava sempre acabàvem fent una ullada. Recordo aquesta imatge d´estar sempre a prop seu i mentre fèiem la passejada pel centre, recordo com em deia:  "Això val aquest preu. Però esperarem a les rebaixes, que ja veuràs que sortirà més econòmic".  I així era. Dit això faríem bé en recordar els continus consells de les organitzacions de consumidors, que ens prevenen davant les enganyifes, les males pràctiques, el percentatge de reducció mínim o el canvi per roba de pitjor qualitat. Se les saben totes, aquests. Per altra banda, faríem bé en recordar que les nostes cases semblen un autèntic arsenal. Aquesta excusa d´estar a la última o és que necessitava..., No. No ho necessitaves. Som un tant idiotes i any rera any allà estem caient a la trampa. No fem el ruc, que ja veiem com està el nostre poder adquisitiu!...i bones compres amb seny!

Au siau!

Coneixent la nostra Galàxia

La missió Gaia de l'Agència Estatal Europea té com a objectiu censar mil milions d'estels i està finalitzant els seus preparatius a Europa i viatjar cap a la Guayana francesa, des d'on començarà la seva missió de cinc anys per cartografiar la nostra Galàxia amb un nivell de detall sense precedents. L'objectiu de Gaia és crear un mapa tridimensional de la Via Làctia, observant més de mil milions d'estels per determinar amb precisió la seva posició i desplaçament i estudiarà propietats físiques de cada estel, com temperatura, lluminositat o composició química. El cens podrà permetre comprendre millor l'origen i l'evolució de la Galàxia i mostrarà milers d'objectes desconeguts, tals com a asteroides, planetes en òrbita o estels propers i explosions estel·lars. El director de Ciència i Exploració Robòtica Álvaro Giménez, ha explicat que Gaia serà la màquina dels descobriments i revelarà de què està feta i com es va formar la nostra Galàxia. Gaia viatjarà a l'espai a la fi de 2013 a bord d'un llançador Soyuz estudiant els astres des d'una posició a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra en adreça oposada al Sol. Els mil milions d'estels que censarà Gaia, no arriben a un 1 per cent de la població de la Via Làctica. Alhora també estudiarà la distribució de la matèria fosca, substància invisible que només es pot detectar a través de la seva influència gravitatòria sobre altres cossos celestes. El responsable del Projecte Gaia Giuseppe Sarri, ha comentat que Gaia observarà cadascun d'aquests mil milions d'estels una mitjana de 70 vegades al llarg dels cinc anys que durarà la seva missió, la qual cosa significa que realitzarà uns 40 milions d'observacions diàries. Els científics pensen que aquest cens i investigació proporcionarà informació per abordar qüestions relacionades de l 'origen, estructura i evolució de la nostra Galàxia. Quin viatge! Quantes coses interessants podrem descobrir mercès al talent humà. LLàstima no tinguem interès en aprofundir en la nostra saviesa! Bona sort Gaia!
Au siau!