Ucraïna, un nou exemple del que s´ha convertit la nostra societat

Des de fa diverses jornades els esdeveniments d´Ucraïna centren el tauler internacional. Ja vaig fer esment dies enrere a aquesta crisi, confirmant alguna cosa ja coneguda: que Europa, amb la seva forma impassible de ser i fer, no aprèn mai la lliçó. És desesperant realment veure com encaixem amb enorme aplom, els tirs, els morts, la violència social o la forma d'aixafar a les persones. No hi ha manera d'aprendre la lliçó: ni els totalitarismes del segle XX, ni els camps d´extermini, ni el desastre de la Gran Guerra, ni Armènia, ni els hutus, per citar alguns dels casos més coneguts aturen la nostra extrema violència. Si feia falta una mica més, abans-d'ahir les agències distribuïen no tan sols les imatges impunes de soldats (què més dóna de quin color?) disparant i donant puntades a les persones com si fossin animals. A més es va poder veure com manifestants del sector prorus colpejaven sense pietat a persones, nens entre ells, que recolzaven al nou govern del país, agenollats, sagnant, amb autèntiques cares de por, del que està a punt de morir. És escruixidor com la humanitat i la societat és capaç de matar als seus propis individus. Ho veiem contínuament i en qualsevol continent. No coneix de races, de sexes, ni de drets. Matar i massacrar. Seguim tenint dins nostre una forta part de l'animal que som i que surt en el moment que sigui, sense importar la causa ni el motiu. Ara, no passa allà on els de pell de color, com dirien els racistes. Ara passa aquí al bell mig de la vella Europa. És un dia trist per a la humanitat i per la vella Europa, per als filòsofs i els racionalistes, per als humanistes i els que creuen en la raó. No ens importa la vida. Ni, per descomptat, a les superpotències que mouen els seus peons en la seva batalla estratègica i econòmica mundial pel control del món, ni a les persones, que seguim sense entendre, sense usar la raó i el sentit comú. No és d'estranyar que uns quants es vulguin anar a Mart en un viatge només d'anada! Això sí. Veurem imatges de mandataris i senyors de corbata molt seriosos que ens voldran fer creure que treballen per la pau. Quina Vergonya!

Au siau!

Terror a la vella Europa

La vella Europa continua fidel a la seva història, al seu destí. La seva història té muntegades de carn i de sang que han ajudat a crear el que som. Bàrbars, romans, otomans....L´edat Mitjana o la Guerra dels Cent Anys, la Guerra del Francès...Tantes i tantes cruentes guerres que a cop de martell han anat definint el nostre caràcter i el nostre territori. Les guerres d´alliberament i la formació dels estats moderns semblaven el punt final de la barbàrie. Però som massa ingenus els pacifistes. Havia d´arribar l´horror sense forma, el mal campant a la terra: la Gran Guerra, la Guerra civil espanyola i finalment els nazis, alemanys i no alemanys. L´infern a la terra. Som conscients que el mal sempre està. Forma part de nosaltres. Potser pensàvem que ja podia passar a d´altres continents i que Europa, podia passar pàgina al terror i a la violència. Però ja hi som un altre cop. Ara toca Ukraïna. La violència i la mort arbitrària, bàrbara, sense pietat torna a Europa. He pogut veure un video de com els franctiradors maten sense pietat a manifestants sense armes, a persones que només van a ajudar, a salvar vides. Cossos morts i terror. Mentre, els xocs entre manifestants i policia prossegueixen a la Plaça de la Independència de Kíev, la xifra de morts podria ascendir fins a 100. El diputat Sviatoslav Janenko, membre opositor ha assegurat que aquest matí, les forces de l'ordre han disparat a matar. La situació és tan desmesurada que l´alcalde de Kíev, Vladimir Makeyenko, ha abandonat el governant Partit de les Regions del president. "La meva prioritat és salvar les vides dels ucraïnesos. Ni un sol oligarca, ni un sol polític ha mort. Jo, com a cap de l'Administració de Kíev, em dedico a sepultar a desenes de gent normal. La vida humana ha de ser el valor suprem en el nostre Estat", va afegir. Som animals. Es veu, es nota, es palpa. Tenim dins nostre aquesta llavor que reacciona sense pietat, amb indiferència davant fets de lesa humanitat. 

Vergonya.

Au siau!