Des de fa diverses jornades els esdeveniments d´Ucraïna centren el tauler internacional. Ja vaig fer esment dies enrere a aquesta crisi, confirmant alguna cosa ja coneguda: que Europa, amb la seva forma impassible de ser i fer, no aprèn mai la lliçó. És desesperant realment veure com encaixem amb enorme aplom, els tirs, els morts, la violència social o la forma d'aixafar a les persones. No hi ha manera d'aprendre la lliçó: ni els totalitarismes del segle XX, ni els camps d´extermini, ni el desastre de la Gran Guerra, ni Armènia, ni els hutus, per citar alguns dels casos més coneguts aturen la nostra extrema violència. Si feia falta una mica més, abans-d'ahir les agències distribuïen no tan sols les imatges impunes de soldats (què més dóna de quin color?) disparant i donant puntades a les persones com si fossin animals. A més es va poder veure com manifestants del sector prorus colpejaven sense pietat a persones, nens entre ells, que recolzaven al nou govern del país, agenollats, sagnant, amb autèntiques cares de por, del que està a punt de morir. És escruixidor com la humanitat i la societat és capaç de matar als seus propis individus. Ho veiem contínuament i en qualsevol continent. No coneix de races, de sexes, ni de drets. Matar i massacrar. Seguim tenint dins nostre una forta part de l'animal que som i que surt en el moment que sigui, sense importar la causa ni el motiu. Ara, no passa allà on els de pell de color, com dirien els racistes. Ara passa aquí al bell mig de la vella Europa. És un dia trist per a la humanitat i per la vella Europa, per als filòsofs i els racionalistes, per als humanistes i els que creuen en la raó. No ens importa la vida. Ni, per descomptat, a les superpotències que mouen els seus peons en la seva batalla estratègica i econòmica mundial pel control del món, ni a les persones, que seguim sense entendre, sense usar la raó i el sentit comú. No és d'estranyar que uns quants es vulguin anar a Mart en un viatge només d'anada! Això sí. Veurem imatges de mandataris i senyors de corbata molt seriosos que ens voldran fer creure que treballen per la pau. Quina Vergonya!
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario