Complert el Camino de Santiago

Ja estem de tornada. Al llarg d´aquesta setmana, igual que en els últims 4 anys, hem anat fent algun tram del Camí de Sant Jaume. En aquests anys cada any s´han incorporat amics a un o altre tram del camí. Ha estat una experiència fantàstica i molt vital. Finalment només en Chuqui i jo hem pogut completar el camí en el seu ramal francès en la seva totalitat, des de Saint Jean Pied de Port fins a Santiago de Compostela, 844 quilòmetres. Qui vulgui té tota la informació d´aquests quatre anys, fotografies, comentaris i videos al blog caminodesantiagovamos.blogspot.com. L´any que ve si tot va bé, farem un epíleg amb unes etapes extres des de Santiago a Fisterra i cremarem la roba i botes que ens han acompanyat al llarg del camí. Gràcies a tots i totes que heu seguit les nostres andances.

Es bonic ser estimat

Avui, un altre dia, he estat i he parlat amb persones que formen part de mi. Aquest sistema, aquesta societat està tan ben pensada que fa que perdis una part força important de la teva vida en foteses i en superficialitats. Ara bé, quan et trobes en aquell breu interval de estar amb allò que sents dins teu, sents quelcom especial. Són sentiments.
Era el Chuqui o era Noe, que són com germans. Es produeix una química especial que ulrapassa el sentit de l´amistat.
Però més tard ha arribat Aurelià, autoproclamat Aurelià I de Catalunya.  www.gencat.cat/catalunya/cas/coneixer-historia.htm   És com ells, un ser especial que provoca (quan és ell, quan està tranquil) aquell sentit del qüestionament permanent, de la reflexió constant de les coses, que només té la gent que pensa (que és poca, per cert).
Després, una mica després, he parlat amb un bocí d´amor, que es sorprèn dels meus mots;  que m´estima, que l´estimo. T´estimo.
És prou extraordinari sentir-se bé. Proveu-lo
Au siau.