Gran hermano!!

És realment indignant el nul respecte del poder per les persones, pel ser humà en general. No tot val. No es pot defensar tot amb els argumentaris de la por. L´agència nacional de seguretat americana ha col·locat programari en 100.000 ordinadors a tot el món que li permet realitzar la seva vigilància massiva i, d'aquesta forma aquest conjunt d'equips podria convertir-se en una autopista digital per realitzar ciberatacs. A més, ha emprat una tecnologia secreta, sembla ser antiga ja, que fins i tot li permet entrar en ordinadors que no estan connectats a Internet, segons experts informàtics. La tecnologia porta en ús des del 2008 i es basa en un canal encobert d'ones de radi transmeses des de minúsculs panells de circuits i targetes USB inserides en secret als ordinadors. A Alemanya, també s´han fet ressó de la notícia i el diari Der Spiegel ha avançat diversos documents del catàleg utilitzat pels agents per dur a terme l'espionatge electrònic fins i tot en equips que es troben desconnectats de les xarxes informàtiques . La tecnologia de radiofreqüència ha ajudat a resoldre un dels problemes de les agències d'intel·ligència americanes: entrar en computadores que adversaris, i alguns socis, han intentat fer impenetrables a l'espionatge o ciberatacs. El giny de radiofreqüència ha de ser inserit físicament per un espia, un fabricant o un usuari. El programa va aconseguir plantar programari en xarxes militars russes i xineses, mexicans i de càrtels del narcotràfic, institucions comercials de la Unió Europea i aliats com Aràbia Saudita Índia i Pakistan. Però si ens pensem això, som uns necis, uns babaus. El control de tot és total. El nul respecte per la privacitat i pels drets bàsics de les persones i el respecte a les comunicacions personals és escandalosament inexistent. Ningú hi veu un problema. La pèrdua de drets que es viu avui en dia és de tal magnitud que cal fer una autèntica reflexió. No n´hi ha dret al tracte total d´un sistema, que deixa molt darrera les prediccions orwellianes a 1984. Por. Molta por. 

Au siau!

Gran Hermano va agafant forma

Interessant i inquietant notícia la que hem conegut avui. No és que no poguéssim suposar; només que de vegades el nostre cervell agafa com estratègia la incredulitat per no veure el que és realitat al nostre voltant. La notícia detalla que el FBI nord-americà pot gravar converses de telèfons Android i d'ordinadors portàtils de Google mitjançant un sistema sense fil per obtenir informació. Segons emmarca la notícia, seria n-o-m-é-s, en casos de delinqüència, pornografia infantil o lluita contra terrorisme. La informació ens la porta el Wall Street Journal. Però, ja que estem, ¿per què només en aquests casos, i no podem espiar de forma directa i clara qualsevol persona en qualsevol conversa? On restarà el tan denostat dret a la intimitat i a la privacitat que tots els ciutadans ens mereixem? La informació de la prestigiosa publicació ens porta a que l´agència americana ja pot activar remotament els micròfons en mòbils

Android i en ordinadors portàtils i gravar converses. A més, per més inri, l´FBI estaria desenvolupant eines per poder activar de forma remota els micròfons dels telèfons d´Android. El rotatiu americà confirma que funcionaris de l´agència o Google no volen confirmar la notícia, però és així. Com ho fa de forma remota? Mitjançant la instal.lació de dispositius per USB o a través d'Internet, mitjançant els coneguts com "troyanos", quan un clicka en una pàgina d'internet. El Govern necessita d'una ordre judicial per poder dur a terme aquesta activitat de vigilància, però ja sabem el valor d´això. En resum,  la batalla entre la llibertat i el control, entre el respecte o no als drets dels ciutadans a sobre de la taula. És veritat que s´ha de lluitar contra el crim i contra la delinqüència. Però no tot val. No es pot trepitjar així els drets de les persones que recullen moltes de les lleis i normes que regeixen la nostra vida social. Exemples com aquest comparen clarament el sistema de defensa jurídic occidental al de qualsevol dictadura de pandereta. Ni més, ni menys. Ja ho deia en Laporta: "Al loro!". Com sempre dic, l´home és capaç del millor i del pitjor en la seva forma d´actuar i de viure.

Au siau!

El periodista i el seu poder

He estat llegint una entrevista que li han fet a la periodista Victoria Prego. Ara és adjunta a la direcció d´un diari de tirada nacional i fins ara ha estat periodista reconeguda per la seva llarga tasca en un temps com ha estat el de la transició. La veritat m´he quedat sorprès. També és veritat que no l´he seguit molt, ja que el món d´aquells que amb les seves opinions intenten generar què és el que hem de pensar o dir, no m´agrada gaire i intento fugir: són massa articulistes i opinadors que volen influir sobre el nostre pensament. Jo vull un periodisme blanc, que doni la informació i prou, informació blanca, no tractada, no manipulada, no interpretada. Ja l´humà, nosaltres, interpretarem. Tenim cap per pensar i analitzar, no necessitem que ningú pensi per nosaltres (crec). Només es necessita una bona informació amb totes les dades possibles i escoltar, sentir, ponderar.

Doncs entre d´altres "perles", la periodista s´ha atrevit a dir coses com les següents:

"Tenemos la imagen correcta del franquismo?Debe pasar un poco más de tiempo para examinarlo con distancia y más objetividad. Todavía viven quienes lo han sufrido... y disfrutado. El franquismo no ha sido tan estudiado como la guerra civil. Al principio fue una dictadura militar durísima, después se convirtió en un régimen autoritario y terminó como una dictadura suave. (...)"

Jo no sóc polític, però ¿com es pot minimitzar o banalitzar una dictadura? ¿què vol dir dictadura suau?¿què poden pensar la gent que ha patit tantes i tantes conseqüències?¿i les que pateixen avui en dia dictadures en altres països?

Un altra perla:

"Se dice que debemos recortar el tamaño del Estado. Pero la izquierda en bloque (partidos, sindicatos, movimientos sociales...) siente alergia ante la palabra “recorte”.La izquierda comete el error de sacralizar el sector público. Considera que lo público es garantía de buen funcionamiento y de transparencia, lo cual es completamente falso. El sector público debe existir para garantizar determinados servicios sociales, por supuesto, pero no es garantía de honestidad o eficacia (...)

Suposo que la periodista entèn garantia d´honestitat a tota la gent que està essent interrogada als jutjats, o es deu referir al sector bancari amb una honestedat sense dubtes, o a l´eficaç màquina de grans trust o empreses ara en fallida?Això sí, pot recordar que quan un té un greu problema sanitari, va a la Seguretat social (ah no, s´ha oblidat!).

Última perla, i atenció al comentari de com ens ha d´arribar la informació:

"Pero información hay, quizá más que nunca...No me refiero a información volcada, como un camión de arena, sino a la información procesada, valorada, jerarquizada, firmada, con referentes de calidad... es decir, interpretada. Tener mucha información no significa estar mejor informado. A veces es incluso peor. El periodismo debe cumplir su viejo papel de intermediario entre sociedad y los poderes, entre la sociedad y los hechos".

Esgarrifós. És normal que si la gent va sentint, processant aquestes "perles" acabi anul.lada. Por, molta por.

Ja ho deia aquell: "Al loro!".

Au siau

Cada vegada més a prop de la ficció

La setmana passada la pàgina de wikileadks va estar publicant una sèrie de comunicacions via mail proceedents d´una empresa de seguretat privada americana. Als correus es menciona un programa informàtic denominat TrapWire, desenvolupat al 2004 per una organització creada per membres del servei d´intel.ligència americà. Les descripcions del programa han alimentat la creença que s´estava treballant en un projecte tipus Gran hermano real. El programa fa servir les càmares de seguretat, controlades per agents, per desenvolupar una descripció de les persones que es troben prop d´un objectiu terrorista i una descripció detallada dels vehicles. El programa registra potencials activitats de vigilància i les imatges recollides van a parar a una base de dades del programa creat on es creuen les dades introduïdes pel ser humà amb la informació recollida pels sensors. Aquest procediment recorda a una sèrie de tv americana i a més d´algun film de conspiració. La prova real, que se sàpiga, s´ha fet a Washington i Seattle pel departament de seguretat. Cada vegada dónen més por. És trist veure com continuem empreant una quantitat enorme de recursos i esforços pel control del ser humà, sobretot en països pretesament lliures i que parlen de la llibertat. Sempre ho dic i ho repeteixo: som capaços de fer el millor de nosaltres mateixos (Mart) i el pitjor com aquest programa. No està lluny, no, l´època en què el control s´apropi cada vegada més al pensament únic o el control sigui proper al 1984.

Au siau

1984

"Prohibido intercambiar efusiones amorosas en el coche, prohibido hacer castillos de arena en la playa, prohibido sentarse en las escaleras de los edificios históricos, prohibido comerse un bocata por la calle, prohibido usar chancletas, prohibido surcar la orilla del mar en patinete, prohibido hablar con prostitutas, prohibido llevar minifalda o vestidos de generoso escote": Prohibido, prohibido, prohibido.

Aquestes frases són part d´un text que comenta la quantitat de prohibicions que es fan a Itàlia!!. Sí, home aquest país mediterrani tan proper i on tots els xicots són tan macos i tot és bonic!.A Dubai, fer-se un petó en públic està prohibit; a certes zones de Singapur, mastegar xiclé està prohibit (farts de treurel´s del terra); a Capri, està prohibit fer soroll; a zones de Suïssa està prohibit llençar de la carena del wc més enllà de les 22.00 hores; a usa n´hi ha fins i tot una pàgina web on recopila les prohibicions per estats. Ara a la ciutat de Fort Lee a usa, es prohibeix anar pel carrer escrivint al mòbil. Prohibir, prohibir, prohibir.

No parleu, no penseu, no escriviu, no fer graffitis, no mengeu el que no calgui, no respireu fort, no dormiu massa, no llegiu res, no esteu quiets, no parleu més de tres.......

Amb compte.

Au siau