Ha esta molt interessant l´entrevista que a La Contra de La Vanguardia, li feien a Gabriel Ginebra, filòsof i doctor en gestió empresarial http://gestiondeincompetentes.wordpress.com/category/gabriel-ginebra/ . Comentava coses que vivim en el nostre dia a dia tant al sí de les nostres famílies i relacions com, sobretot, en el món empresarial. El centre de l´entrevista es movia al voltant de la idea de la i
ncompetència i manifestava Gabriel Ginebra que som en general més incompetents del que pensem, nosaltres i també les nostres empreses, incompetència que en ser rutinària ens sembla normal ja que estem acostumats. Com a exemple d´això posava la quantitat d´objectius que no orienten a ningú, programes de qualitat que mai es porten a la pràctica, càrrecs que no tenen feina, reunions maratonianes que no serveixen per res, trucades telefòniques sense sentit o mails ineficaços. Ho completava amb una frase molt encertada i real: "L´excès de gestió perjudica la nostra feina i ens fa incompetents". Finalment es tracta d´una mala planificació de qui som, a què ens dediqum i no parar cas a la nombrosa literatura sobre les errades més comunes de la gestió, fent que un nombre indetermintat de directius planifiquin i revisin però no treballin generant tal com comenta el filòsof, una caterva de professionals molt preparats però que quan arriba el moment, decepcionen.
ncompetència i manifestava Gabriel Ginebra que som en general més incompetents del que pensem, nosaltres i també les nostres empreses, incompetència que en ser rutinària ens sembla normal ja que estem acostumats. Com a exemple d´això posava la quantitat d´objectius que no orienten a ningú, programes de qualitat que mai es porten a la pràctica, càrrecs que no tenen feina, reunions maratonianes que no serveixen per res, trucades telefòniques sense sentit o mails ineficaços. Ho completava amb una frase molt encertada i real: "L´excès de gestió perjudica la nostra feina i ens fa incompetents". Finalment es tracta d´una mala planificació de qui som, a què ens dediqum i no parar cas a la nombrosa literatura sobre les errades més comunes de la gestió, fent que un nombre indetermintat de directius planifiquin i revisin però no treballin generant tal com comenta el filòsof, una caterva de professionals molt preparats però que quan arriba el moment, decepcionen.
Com a solució primera ens invita a reconèixer la incompetència pròpia i aliena i saber-la gestionar, treballant amb horitzó, recuperar les microhabilitats, saber convèncer, tenir paciència i reduir els objectius a aquells que siguin realistes. Són savis consells que haurien de ser sentits per tots aquells líders que estan al capdavant de les nostres empreses i organitzacions, per tal d´intentar impulsar autèntiques polítiques de gestió constructives i no, com cada any en tornar de vacances, la fornada de reunionitis i lectures de ratolins que demanen pel formatge.
Au siau
