Arribant al número 5

Bé. Avui he complert 50 anys. És una magnífica edat per fer una mica de balanç de la teva vida. I vaig a fer aquest balanç. Tinc clar que faré un petit tribut a aquests anys, en forma de composició musical. Però tinc ganes de fer alguna cosa (sempre he tingut una bis creativa) però encara no sé ben bé què farè. Mentre només vull dir, que em sento viu, estic, sóc. És molt important. Mires cap a enrere i veus molts graons, molta pols, moltes vivències i molts records. És que són ja 50! Encara així, veus clarement ja, que no tens temps, que se t'escapa. Que no pots fer tot allò que tens planificat. Però així és la vida, "por perdida ya la dí". Queda seguir. I seguir bé, tranquil, gaudint, gaudint cada moment, perquè al següent moment, l'anterior ja es va anar, ja no és res. És així. Però hem de ser afortunats de ser i estar. Gaudim la vida doncs, fins a on arribem. 

Gràcies a tots, que són uns quants, per estar al meu costat. 

Au siau!

Futur i robòtica

Està molt interessant el debat que està havent a la comunitat científica a comptes de la robòtica i el futur tant dels nostres hàbits, consums i vida social com del paper que un i altres jugaran el dia de demà. Oussama Khatib é,catedràtic d'informàtica al Laboratori d'Intel·ligència Artificial de la Universitat de Stanford, centra el seu treball en les relacions entre humans i robots. El científic creu que cada vegada aquestes relacions seran més estretes tant a la vida laboral com a la domèstica. La intel·ligència artificial consisteix a crear intel·ligència en una màquina, en una computadora, ensenyar-li a respondre i a realitzar tasques, mentre que la robòtica s'ocupa més del món físic. La una és la ment, l'altra el cos.Per Khatib, ara el principal desafiament de la robòtica és que les màquines actuïn: "Per descomptat, la representació i la comprensió del món és alguna cosa molt important. Però l'acció és tremendament difícil per a una màquina. Quan treballes amb robots, per exemple, és quan realment aprecies el que té de meravellòs la mà humana. Les nostres mans són increïblement complexes, i són capaces de fer de forma natural coses que resulten molt difícils per a un robot", ha manifestat l´investigador. "Els humans tenim una sorprenent capacitat per integrar totes les habilitats d'una forma única. Pot ser no som tan precisos o forts com un robot, però tenim la capacitat d'ajustar les nostres accions de forma ràpida, d'assumir les incerteses i transformar-les en moviments concrets". Per dur a terme aquesta acció, els humans el primer que fem és que es toquin les vores del tap i l'ampolla. Quan sentim aquest primer contacte, ens transmet una informació molt concreta, que apliquem movent lleugerament el tap cap a davant o cap a enrere perquè ocupi la posició correcta abans d'enroscar-ho. És aquesta una estratègia que l'humà ha hagut d'aprendre. Però un robot no pot elaborar aquesta estratègia basada en l'experiència que li proporciona aquest contacte inicial entre el tap i l'ampolla. Ell solament segueix la seva programació i entén de posicions, d'angles i de moviments. El desafiament, per tant, consisteix que els robots siguin capaços de processar el sentit del tacte. I que comprenguin la relació entre dos objectes no a partir de les seves posicions absolutes en l'espai, sinó de les seves interaccions en un moment donat". 

Això està molt, molt interessant.Hem de tenir present que quan la ciència parla només ens mostra una dècima part del que sap i/o del que està treballant. Imagineu per on van! No és el futur.És el present. 

Au siau!

L´Univers més a prop, l´home més a prop

Perquè un planeta fora del nostre Sistema Solar pugui albergar teòricament algun tipus de vida, ha d'estar situat a una distància del seu sol que li permeti tenir aigua líquida en la seva superfície, com succeeix a la Terra. Aquest àrea és la que els astrònoms denominen zona habitable. Així, si un planeta orbita a una distància molt petita del seu estel serà un món extremadament calorós i si està massa allunyat, seria un planeta gelat. I en la Via Làctica, quants estels similars al Sol tenen planetes de la grandària de la nostra Terra a la seva zona habitable? Aproximadament una de cada cinc, segons un equip de científics de les universitats de Califòrnia i Hawaii. En concret un 22% dels estels semblants al Sol tenen planetes amb una grandària i una temperatura similar a la Terra en la nostra galàxia. No obstant això, aclareixen que el fet que puguin teòricament tenir aigua, i per tant, algun tipus de vida, no significa que la tinguin. Un planeta de la grandària de la Terra a la seva zona habitable més propera a nosaltres probablement està a 12 anys llum i podem veure-la a simple vista. Els investigadors van utilitzar dades recaptades pel telescopi Kepler i pel terrestre Keck d'Hawaii per trobar estels semblants al Sol i planetes que tinguessin un radi que fora entre una i dues vegades el de la Terra i que rebessin una radiació del seu estel equivalent a entre una i quatre vegades la que la Terra. Els estels són els maons de la galàxia, doncs condueixen la seva evolució i faciliten als planetes ports estables. Quan un estudia els estels, realment explora la galàxia i el lloc que ocupem en ella. Des que es va descobrir, fa 20 anys, el primer exoplaneta o planeta fora del nostre Sistema Solar, els científics han confirmat l'existència de més de mil. La majoria són molt més grans que la Terra.

Vida a prop nostre, un escenari real. ¿Tindran el mateix problema que nosaltres? De moment, haurem d´esperar i seguir estudiant qui som, què som, per què estem, perquè som.

Au siau!

El nostre gran viatge de l´evolució humana

Un crani humà de fa 1,8 milions d'anys molt ben conservat emergeix avui a la paleontologia. Ha estat trobat a Dmanisi, Geòrgia, ric jaciment en què s'han desenterrat els últims 20 anys els fòssils d´homínids més antics fora d'Àfrica. És un crani d'home adult, amb un cervell petit, molt primitiu, una mandíbula gran i voluminosos músculs de masticació, de baixa estatura però el seu cos tindria ja les proporcions de l'home modern, amb cames llargues i braços curts. Té una zona fracturada i guarida.. Els científics, després de cinc anys d'estudi exhaustiu del crani, el número 5 de Dmanisi diuen que és una forma molt primitiva dels primers Homo, de la mateixa espècie que els oposats a Àfrica de fa poc més de dos milions d'anys. Alguns paleontòlegs que ho han vist ho qualifiquen de "fòssil icona". Per la seva edat (gairebé el doble d'anys, per exemple, que els individus més antics d'Atapuerca) i les seves característiques, el número 5 de Dmanisi se situa enmig del debat sobre l'origen evolutiu del gènere Homo. Els autors del descobriment, amb David Lordkipanidze, afirmen que és el primer crani del món fins ara completament conservat d'un homínid adult de tal antiguitat, aquests 1,8 milions d'anys, la qual cosa demostra que els primers Homo es van dispersar fora del continent africà poc després del seu sorgiment i que les fins ara classificades com a diferents espècies humanes d'aquest període són, en realitat, una sola. És un espècimen fantàstic, aquest crani i uns altres de Dmanisi estan entre els millors testimoniatges que tenim sobre com, on, quan i per què van evolucionar els humans.
Estarem molt alerta d´aquesta gran notícia.
Seguim el nostre llarg viatge!
Au siau!

Estudiant la família

Un estudi d´investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona ha constatat que hi ha més diferències genètiques entre les poblacions de grans simis que entre els milions d'éssers humans que poblen la Terra. El treball ha estat dirigit des de l'Institut de Biologia Evolutiva UPF-CSIC per l'investigador de biologia evolutiva Tomàs Marquès Bonet. Segons ha explicat han trobat que els genomes humans mostren una variabilitat reduïda en comparació del genoma de la majoria dels grans simis. Els resultats del major estudi comparatiu sobre el genoma dels simis serviran per entendre millor l'evolució de les espècies de primats, però també per identificar l'origen dels exemplars . L'estudi, publicat a la revista Nature, ha comprovat que els genomes d'una parella d´orangutans, difereixen en més de dues per cada 1000 parelles de bases genètiques, en contrast amb solament 1 de cada 1000 parelles de diferència entre dos éssers humans. Aquesta reducció en la diversitat genètica és el resultat d'un procés que consisteix en un descens dràstic del nombre d'individus de la població en el passat. Aquest estudi suposa una anàlisi de la diversitat genètica dels grans simis -ximpanzés, goril·les i orangutans, que componen el grup d'espècies vives més properes als éssers humans. L'obtenció d'aquest material genètic és molt rellevant a causa de la ràpida disminució de les poblacions de simis a tot el món. Al mateix temps, podem aprendre més sobre la nostra història genètica, ja que amb alguns simis, com els ximpanzés, compartim un avantpassat comú relativament recent, que va viure fa sis milions d'anys ha afegit el doctor Bonet. Estem més a prop dels primats del que ens pensem i només l´evolució té la clau per entendre les nostres diferències. Són la nostra família. Entendre´ls ens ajuda a entendre´ns.

Au siau!

Investigació sobre l´estudi de la nostra evolució

Científics del Centre Nacional de Recerca sobre l'Evolució Humana col.laborant amb la Universitat de Nova York, han dut a terme un estudi que ha determinat que la cara moderna de l'ésser humà va aparèixer fa un milió d'anys i que, l´Homo Antecessor segueix sent l'espècie més antiga amb aquest tret anatòmic tan important. L'autor principal del treball, José María Bermúdez de Castro, ha explicat que les dades, estan basades en la remodelació que sofreix l'os durant el desenvolupament, que deixa petjades inequívoques de la dinàmica del creixement. S'ha treballat amb la cara del noi de la Gran Dolina (Burgos), el primer Homo Antecessor i els experts van comparar el seu rostre amb el d'un individu de la seva mateixa edat però que va morir a Àfrica fa 1,6 milions d'anys, i ha revelat diferències substancials. L'homínid africà, conegut com "el noi de Turkana, assignat a l'espècie Homo ergaster i el seu patró de remodelat facial respon al model primitiu, que els primers Homo comparteixen amb l´Australopithecus.
Després d'aquestes proves, Bermúdez de Castro ha indicat que "ara es pot afirmar que la cara moderna va aparèixer en alguna població humana fa almenys un milió d'anys i que, de moment, l´Homo Antecessor segueix sent l'espècie més antiga amb aquest tret anatòmic tan important, ja que la seva cara moderna està d'acord amb la seva grandària cerebral, d´uns 1.000 cm3. Aquest treball permet aproximar-se cada vegada més a la història evolutiva del gènere Homo a l'últim milió d'anys. L'espècie Homo Antecessor, va guanyar credibilitat amb l'obtenció d'espècimens d'adults i amb la troballa d'una mandíbula humana en el jaciment el 2007. No obstant això, quedava per saber si la morfologia moderna de la cara d'aquesta espècie es devia tan sols a la seva primerenca edat de mort, uns deu anys.L'espècie Homo Antecessor surt reforçada amb aquest estudi del seu creixement facial. Construïnt el passat, construïnt el futur.

Au siau!

Evolució

En general, aquelles notícies que són interessant i tenen que veure amb el món de la ciència i la investigació, les penjo o comento a http://fedequestions.blogspot.com.es/ . Però és veritat que quan toca un tema especialment d´interès pel contingut de la investigació o per la seva importància dins el terreny de l´estudi de l´home com a espècie o com a ser social, m´agrada comentar-ho aquí. És el cas. El cas és que fa uns dies s´ha donat a conéixer el treball d´uns investigadors que ha demostrat per primer cop que les aletes dels peixos zebra, un dels organismes que més es fa servir als laboratoris de ciència, poden transformar-se en estructures semblants a les potes dels tetràpods en incrementar l´activitat d´un gen denominat hoxd13. Els resultats del treball han estat publicats a la revista Developmental Cell i demostren aquesta teoria que és clau per entendre el pas dels animals aquàtics als animals terrestres. La transició des de l´aigua cap a la primera colonització a terra és una de les imatges de la història de l´evolució del ser viu i part clau de la nostra evolució. Aquest esgraó de l´evolució va tenir lloc fa uns 360 milions d´anys i semblar que aquest pas de l´aigua a terra i l´evolució d´un organisme d´aletes a potes i un anfivi amb membres de terra que surt del mitjà aquàtic cap al terrestre, va perllongar-se al llarg de 10 milions d´anys. Els autors de l´estudi consideren aquesta fase crítica ja que l´aparició d´estructures òssies que van formar els dits i apèndix precursors de les extremitats. La investigació ha estat realitzada pel Centre Andalús de biologia del desenvolupament, centre del CSIC i la Universitat Pablo de Olavide i han destacat els investigadors Jose Luis Gómez, Fernando Casares i Renata Freitas i les seves investigacions amb el gen hoxd13 ha fet incrementar l´aparició del teixit òssi semblant als dits en animals amb potes com nosaltres. Aquests gens són part d´una família de gens que són els encarregats de distingir les parts del cos al llarg del període embrionari i fonamentals per la formació dels dits i el canell. Les dades semblen confirmar que l´avantpassat evolutiu dels peixos i dels tetràpods tenia un gen preparat per l´adquisició progressiva d´elements que van incrementar els nivells de gens Hox que van permetre el desenvolupament de mans i peus.

És necessari conéixer d´on venim, com ens hem format i perquè així. El coneixement del nostre passat i dels nostres orígens forma part del calostre cultural que ens impregna i ens fa ser espècie. Mai és suficient per adquirir coneixements en aquest camp, que ens ajudarà sens dubte a ser millor espècie, algun dia.

Au siau

El món que deixarem

Interessants són les conclusions d´un estudi que ha encarregat la companyia anglesa Scottish Widows -curiosament una asseguradora-, sobre l´evolució demogràfica i econòmica als propers anys. És a dir, cap a on caminem i quin món viurem i deixarem. En relació a la nostra longevitat, l´estudi afirma que els nens nascuts aquest any, tindran una esperança de vida propera als 92 anys a Anglaterra, i per extrapolació als països desenvolupats. Segon, economia. Com a premi per viure tants anys, la nostra qualitat de vida serà pitjor. Segons el mateix informe, els mateixos nens nascuts aquest any, no acabaran de pagar els estudis fins els 52 anys (ara a Anglaterra la mitja de pagament del prèstec per estudis és als 33 anys). El prèstec hipotecari, un dels béns més preciats per nosaltres, no el pagaran fins els 61 anys. I per últim, la seva feina, és a dir, quan ens jubilarem, arribarà fins als 70 anys.

Els autors de l´estudi, destaquen que les noves generacions viuran pitjor que nosaltres, ja que hauran de dedicar un mínim d´una quarta part dels seus salaris mensuals per pagar els deutes contrets. De forma paral.lela l´estat no podrà continuar mantenint diversos serveis de l´estat del benestar, i per tant, tant l´accés a la salut com a d´altres serveis s´encarirà i molt.  Això provocarà retardar la paternitat i el descens clar de la natalitat. L´estudi va en la mateixa línia que el que ha portat a terme l´ONU (Bayesian Probabilistic Population Projections for all Countries). Menys consum, menys productivitat, més gent gran, menys creixement. Quin futur, tu!

Au siau

Esto se acaba, amigos!

Interessant investigació la que hem sabut fa unes poques hores portada a terme pels científics de la Universitat de St. Andrews. Aquesta investigació tracta sobre l´estudi del procés d´evolució de la Terra al llarg de l´augment de les temperatures que patirà el nostre planeta i canvis a llarg termini a les característiques orbitals de la Terra. La Terra es convertirà en un planeta inhòspit per l´escalfor del sol, dins d´uns 2.800 milions d´anys i només restaran uns sers vius a la Terra, els microbis que habiten les coves subterrànies. L´última vida a la Terra serà doncs d´aquí als 2,8 milions d´anys, cremada pel sol, el paisatge terrestre serà ombrívol i l´escalfor deixarà tot inhert. Només uns microbis seran els últims, però també acabaran desapareixent. No és una novel.la. És real. Així doncs, no podrem gaudir finalment de nits telecinco, ni sabrem què haurà estat dels nostres personatges frikies favorits cada divendres i dissabte a la nit, no podrem posar més llibres a les prestatgeries per treure-li la pols; no podrem recordar els noms dels creadors de les fronteres humanes i l´atur serà un escàndol. El turisme estiuenc haurà desaparegut, ja que tot l´any serà estiu, i dels bons. Bufaran maleïnt la seva sort els industrials de pell i roba d´hivern. S´hauran acabat els embussos a Berga i al Túnel del Cadí per esquiar. Una pena. L´Univers estarà en tota la seva inmensitat. I l´home tornarà a començar. Ho farà des d´allò més senzill. Buscant, mitjançant un microbi, com travessar la sopa estelar per anar a parar a un planeta habitable, on tormen a començar. Un altre cop, en mans de la sopa interestelar.

Però...., encara falta una mica. No feu la maleta encara.

Au siau

Confirmada la hipòtesi de l´àvia

La importància de la tecnologia i el soport matemàtic per les investigacions ja és més que conegut. Ara les simulacions portades a terme sobre ordinador ha portat a confirmar i reafirmar la hipòtesi de l´àvia, una famosa teoria segons la què els humans van aconseguir una més gran esperança de vida ja que les àvies van ajudar a l´alimentació dels néts. La seva autora Kristen Hawkes, que ha publicat l´estudi a Proceedings of the Royal Society, india que l´ajut de les àvies pot allargar l´esperança de vida en primats en menys de 60.000 anys. Segons la teoria de Hawkes, quan les àvies ajuden a alimentar els néts, després del deslleti, les seves filles poden engendrar més fills en intervals més curts. En permetre a les seves filles tenir més fills, unes poques femelles més velles, que van viure el temps suficient per ser àvies, van passar els seus gens de la longevitat als descendents. A mesura que els homínids van evolucionar a l´Àfrica al llarg dels últims 2 milions d´anys, l´entorn va canviar, fent-se més sec i van decaure els boscos. Així les mares tenien dues opcions: anar a cercar boscos amb aliments pels petits deslletats s´alimentessin sols o seguir alimentant als seus fills després que fossin deslletats. Això va afavorir que algunes dones al final de la seva vida reproductiva desenterressin tubercles i obrint fruïts secs de pela dura per ajudar a l´alimentació. Els primats que es van quedar prop de les fonts d´alimentació perquè les cries deslletades poguessin alimentar-se, són els grans simis. Els que van començar a explotar recursos que les cries petites no podien manipular, van evolucionar gràcies a l´ajut de les àvies, fins a convertir-se en sers humans.

Sembla doncs que allò que li faltava a aquesta teoria per poder ser confirmada, la simulació matemàtica, ha tingut èxit. Es parlarà molt doncs d´aquesta teoria, ja que sembla coherent.

Així que quan vegeu un primat vell o una àvia pel carrer, penseu que potser mercès a l´instint de la vellesa, van aconseguir que avui poguem tenir una vida amb més qualitat i al llarg de molts més anys.

Au siau