Cap de setmana a peus del Comapedrosa

Aquest cap de setmana -fent cas dels savis consells de la Maria, companya i amiga de la feina-, he pujat amb la família a acompanyar el grup de Nordic de Calafell, (liderat per dos cracks com són en Toni i na Alessia), a fer una bona caminada a peus del Comapedrosa. Si el temps ens és favorable intentarem arribar fins al cim, malgrat sembla que n´hi haurà algun problema ja que a més de les possibles situacions de tempesta, la neu que encara es troba pot dificultar la seva accesibilitat. Malgrat tot qui està més content és la canalla: Anna i Pol han decidit optar per l´opció més consumista i aniran amb la mare a veure si, després d´una bona remullada a Caldea van a reventar la cartera al carrer comercial d´Andorra. Mentre jo estaré amb força seguretat barallant-me amb el fred i les noves botes que he comprat. M´ha agradat molt el viatge fins l´Arinsal, ja que ha estat molt ràpid i còmode; mai havia estat aquí i he trobat molt bon servei tant a l´hotel com a la pizzeria on hem anat a fer unes birres i unes pizzes. De moment tot molt bé. Demà us informaré com ha anat la pujada o si finalment n´hi ha hagut fallida.

Au siau

Caminada Granollers-Montserrat

Fa uns dies, vàrem decidir en Fer, Chuqui, Jose Mª i jo mateix, apuntar-nos a la IXª Caminada Granollers-Montserrat, una magnífica passejada de 55 km entre ambdues poblacions. Finalment en Jose no va poder acompanyar-nos però va estar amb nosaltres mentre fèiem el trajecte. No teníem molt clar tots si arribaríem, però ens guanya poca gent en ganes. Així que a les 5,30 hores de la matinada estàvem creuant la Plaça porxada de Granollers. A les 6,20 hores sortíem de la població seguint un camí que ens portaria a Lliça de Munt, Sentmenat, Palau de Plegamans, riera de Caldes, Castellar del Vallès, St. Feliu del Racó, agafem cap a La Mola, vorejant la carena del Parc de St. Llo

renç de Munt, Matadepera, collet del Queixal , l´Obac, la gran Vacarisses, Monistrol de Montserrat...i després de 51 km., a enfilar la pujada a Montserrat. Chuqui es va quedar pel camí (a Vacarisses, és a dir 44 km!! als seus peus), i al final Fer i jo vàrem iniciar la pujada que vam acabar a les 18'33 hores, és a dir: vàrem fer els 55 km en 12 hores 13 minuts. Impressionat caminada de la que encara ens estem recuperant. A la propera entrada deixo una presentació amb totes les imatges.

Au siau i felicitats als participants, al cel per acompanyar-nos el clima, a l´organització per les 6 taules que al llarg del camí ens va donar de menjar frruita, menjar i beguda, a la xicota que feia maraton per alegrar-nos, a la Verge de Montserrat per estar allà dalt donant il.lusió i a la resta de participants per arribar.