El Icecub, un altre giny del ser humà

Segur que molts no han sentit parlar mai de l´Ice Cub: jo confeso que fins ara tampoc. L´Ice Cub és un extrany telescopi fet amb 1 kilòmetre cúbic de gel de l´Antàrtida i a 800 metres de distància del Pol Sud. Dins seu, 86 línies d´un kilòmetre de llargada amb 60 sensors de llum cada línia. Tot ell té un únic i gran objectiu: detectar neutrins. Aquest giny ha estat la idea d´un físic teòric, Francis Halzen, i amb ell pots veure els estels en neutrins, en lloc de veure-les en llum. Segons diu el científic els astrònoms quan miren el cel en diferentes colors de llum veuen coses diverses i aquest telescopi de neutrins, pot captar imatges del cel que mai abans s´han  pres, i fa aquesta caçera de neutrins  còsmics, procedens de fonts llunyanes i desconegudes. Els neutrins no interactuen amb la matèria, però de tant en tant un d´ells xoca amb un àtom i provoca una mena d´explosió nuclear que produeix partícules carregades que viatjan pel gel transparent emetent llum blava, que és la que es veu amb els sensors. N´hi han fonts a l´univers que produeixen partícules molt energètiques, raigs còsmics que emeten neutrins, però ningú sap què els origina. Amb el telescopi, l´objectiu és aconseguir trobar les fonts d´aquests raigs còsmics mitjançant els neutrins, i només es capten dos o tres d´aquestes partícules l´any.

Això sí que és currar, i no el que ens envolta.

Molta sort. 

Au siau 

Ictus

Ahir va ser el el Día Mundial del Ictus i coincidint amb ell s´han fet diversos actes i accions. A l´estat espanyol es produeixen uns 130.000 casos d´ictus a l´any i es confirma com la primera causa de mort entre les dones i la segona entre els homes. Aprofitant aquest dia s´estrena un documental força interessant: "Invictus. La cicatriu a la mirada". El documental, portat a terme per la Fundació Ictus i dirigit per Javier Rada i Jordi Gallofré, recull el testimoniatge de tres persones de diverses edats que han patit un ictus i les seves històries personals, la seva lluita contra la malaltia per sortir invictes. Tal com diuen els directors, l´ictus és un terratrèmol emocional que s´emporta tot per davant i és admirable d´aquestes persones el seu coratge, energia, força i optimisme davant la seva situació, les ganes de sortir cap endavant. Una lliçó, que bé podria valer per d´altres malalties. Un dels protagonistes comenta com somniava tantes i tantes vegades que estava curat, i es movia i movia fins a arribar a ballar (Antonio, nom d´aquest protagonista porta tres ictus i es recupera mentre pinta). Esteve, professor universitari i que també va patir un ictus, es pregunta al documental de forma més emocionant com s´ho farà per pujar escales, per posar-se dempeus, per aixecar-se de la cadira. Per últim, la Isabel, que va patir un ictus només amb 24 anys és totalment explícita amb la seva situació: “Me quiero morir y por qué morir, morirse; ¿No creo en Dios pero por qué tenía que pasar esto?”.

El principal objectiu dels actes que es celebren és incidir en la necessitat de la prevenció per reconèixer les senyals que adverteixen d´un possible ictus i la forma d´actuar. També a la tv van sortir diversos casos de superació que realment impressionen. Haurem d´anar al cas d´una malaltia que ataca quan menys t´ho esperes i que et pot fer mal. De moment podem aprendre de tots aquests herois que lluiten dia a dia per superar-la.

Au siau

Una noia ven la seva virginitat

Una noia del Brasil que es diu Catarina, ha aconseguit ser el centre de les notícies aquests dies i no estic molt segur -és a dir, estic segur-, que sigui per una bona causa. Hem sabut que aquesta noia ha f,et un sorteig per veure qui apostava més en una puja per la seva virginitat, és a dir, per desvirgar la noia. El valor de la seva virginitat, després de la corresponent puja, ha estat de 780.000 dòlars, o sia uns 600.000 euros. Segons les informacions, el guanyador ha estat un japonès, sense identitat òbviament, conegut com a Natsu. La puja va començar amb 190.000 dòlars i va arribar a la xifra que he citat abans de 600 mil euros. 

La història s´inicia com a rodatge d´un documental i que parla de la venda de virginitats de noies i la venda i puja són part i promoció del documental. La brasileira diu ara que total si vens el teu cos un cop, no passa res, no és un acte de prostitució; total és com si fas una fotografia magnífica: no per això ets un gran fotògraf, remata. Interessants són també les condicions de la trobada: l´acte es farà en un avió volant d´Austràlia a usa, l´acte tindrà una durada d´una hora com a mínim, no n´hi haurà ni terceres persones ni jocs i tampoc es poden donar petons. Segur que ara aquests dies s´haurà produït un intens debat entre els partidaris i detractors de la notícia i de la noia. Uns parlant de la llibertat i els altres de la moral. Jo només vull resaltar aquí, sense cap bafarada de moralina, que si ens continuem rient o infravalorant notícies com aquestes no aconseguirem mai que les dones estiguin allà on es mereixen. Fa temps que les dones reclamen que se les tracti com a tals i no com a objectes sexuals. No ajuden ni les notícies com aquesta ni els comentaris que segur no li han donat la deguda importància. I això no té res a veure amb la importància que li hem de donar al sexe, a l´erotisme i a la sexualitat. al morbo i a un llar etcètera.

A veure si aprenem algun dia.

Au siau

Solidaritat

Aquest cap de setmana hem sabut un altre episodi de solidaritat que fa que de tant en tant la part humana que tenim surti a l´exterior i es converteixi en un autèntic plaer parlar de les persones. Uns quants voluntaris de tota edat es presenten a la sala de reunions de la consulta d´un metge al carrer Casanova i fan d´ella una cuina improvisada. Una de les presents, Judit Calaf, ha explicat que després de viure amb pisos de disseny i molts recursos, la crisi l´ha empeitat a haver d´estar en una habitació en un pis compartit amb una altra família i un senyor gran després d´haver estat més d´un any a casa dels pares. Alguns ho han perdut tot, o ho han de vendre tot, joies, electrodomèstics, etc, abans de demanar auxili. Així ho diu la terapeuta Lidia Blánquqz a la consulta. Aquí van preparant menjar per atendre a tota la gent que s´apropa per poder ajudar. Han posat rètols als carrers de l´Eixample on informen que qui tingui dificultats es pot apropar per rebre un plat de menjar. La terapeuta és la cara, però n´hi han més de 150 voluntaris de Confiança Solidària, que és com es diu la iniciativa per ajudar als veïns de sempre i que ara ho estan passant malament. És un moviment espontani i solidari. Però aquest moviment ja es va iniciar fa temps ajudant amb tallers d´autoestima, d´alimentació, etc. Van veure també la notícia d´altres moviments com De veí a veí, una idea al barri de Sant Antoni per ajudar a aquells que ho necessiten però no dien res. Amb una fortalesa important, truen temps de les seves obligacions per donar part de la seva vida per aquesta causa. Formen part d´una cosa important i en són conscients, encara que un dia sigui pelar patates, altres repartir informació o altres demanar menjar a les peixateries. Són temps molt difícils i molts ciutadans tenen la impressió que en qualsevol moment ho poden perdre tot. I de la por a la desconfiança, a l´angoixa, n´hi ha un pas. Un gran moment pels herois anònims, lluny de les càmares de les tv, de les grans declaracions buides de sentit i de veritats. Els autèntics herois.

Gràcies.

Au siau

El drama dels desnonaments

El nombre de desnonaments s´ha disparat a l´estat espanyol. Aquesta setmana ha estat realment sagnant. I no és un adjectiu fàcil: tres persones s´han intentat treure la vida, i dos d´elles ho han aconseguit, estant el tercer amb caràcter greu. Però no era un fenómen que no fos predecible. De fet ja al primer trimestre de l´any, les execucions hipotecàries, nom tècnic per dir-te que et treuen casa teva, va aconseguir una xifra rècord increïble: 517 desnonaments diaris!!. Sembla que afecta totes les classes socials ja que no només la gent amb menys recursos reben l´impacte d´aquesta figura judicial, malgrat que obviament té molta més repercussió sobre la classe baixa ja que no tenen cap recurs més per sortir d´una situació així. Les classes benestants encara que es quedin sense algun dels seus béns, mantenen d´altres o els seus salaris. Per contra les classes menys afavorides no tenen res en que agafar-se. Aquesta deshumanització total, està arrossegant als ciutadans a situacions dramàtiques que no saben afrontar, amb episodis lògics i humans d´ansietat, de nervis, de drames, de famílies trencades, etc. Ara bé, sembla que aquesta setmana acabem d´entrar en un episodi que o s´atura o pot ser realment històric: els suïcidis. S´han produït tres episodis brutals: un home de 53 anys es va llençar des d´un segon pis a Burjassot després de donar-li un petó al seu fill de 23 anys quan venien a comunicar-li el desnonament; un jove de 23 anys es va llançar des del Pont de Lomo Apolinario a Las Palmas de Gran Canària després de perdre la feina i l´avís seguit del banc de l´ordre de desnonament, amb resultat de mort, i un home de 52 anys es va penjar a la forca a casa seva a Granada el dia que anava a ser desnonat. Segons diverses fonts, amb aquestes 3 persones (el primer no és mort, però sí greu) n´hi ha 119 morts en el que va d´any. No se que fa falta perquè un país reaccioni. No es tracta de regalar res, però sí d´escoltar, de dialogar, de cercar solucions. Som plenament conscients que molta gent ha estirat més el braça que la màniga, però també que els bancs més que el braç, s´han menjat el món. I ningú els demana responsabilitats!. Així que amb dacions o sense, amb alternatives i comunicació, amb l´arbitratge i mediació, s´han de trobar solucions abans que haguem de sortir també a la premsa internacional per sentir-nos una mica més avergonyits socialment davant d´una deshumanització total del sistema.

Au siau

Dia trist, dia marró

Avui he tornat trist en plegar de la feina. Per molt que com a tantes ocasions m´he "calçat" el mp3, el meu cap no es podia sostreure de la cara d´un company. Avui ja no hi és amb nosaltres i agafa un altre camí. Ho feia trist i amb un sentiment barrejat d´amargor i certa ràbia. És una pena veure com gent amb una edat ha de passar uns tràngols que són realment difícils de pair. Li desitjo el millor. Una bona amiga estava afectada. No era dia avui per grans riatlles, sembla. El cel ja era grisòs, plomís. Abans de tornar a casa, uns quants avui han protestat al carrer i a la vegada sortia a les notícies el nou rècord d´atur: de mica en mica ens acostem cap als sis milions d´aturats. La xifra, esgarrifa. Avui, segons les dades -en què no hi crec- dónen que 1 de cada 4 persones en edat de treballar, està en atur. Fa por. La màquina s´atura. A saber cap on anirem. Per arrodonir el dia me n´entero que les papellones del país, cada vegada són menys i ni més ni menys que dos terços de les espècies estan reculant els últims 20 anys a Catalunya i per adobar-ho l´efecte papallona fa que els ocells insectívors pateixen el desacoblament temporal del período de cria amb la possibilitat o disponibilitat de cucs dels que donar aliment. Fins i tot el gran condotiere, el gran Berlusconi el codemnen a quatre anys; no se com no veuen que és bon xaval.

Sincerament, avui em prendré un gin.

Au siau

Confirmada la hipòtesi de l´àvia

La importància de la tecnologia i el soport matemàtic per les investigacions ja és més que conegut. Ara les simulacions portades a terme sobre ordinador ha portat a confirmar i reafirmar la hipòtesi de l´àvia, una famosa teoria segons la què els humans van aconseguir una més gran esperança de vida ja que les àvies van ajudar a l´alimentació dels néts. La seva autora Kristen Hawkes, que ha publicat l´estudi a Proceedings of the Royal Society, india que l´ajut de les àvies pot allargar l´esperança de vida en primats en menys de 60.000 anys. Segons la teoria de Hawkes, quan les àvies ajuden a alimentar els néts, després del deslleti, les seves filles poden engendrar més fills en intervals més curts. En permetre a les seves filles tenir més fills, unes poques femelles més velles, que van viure el temps suficient per ser àvies, van passar els seus gens de la longevitat als descendents. A mesura que els homínids van evolucionar a l´Àfrica al llarg dels últims 2 milions d´anys, l´entorn va canviar, fent-se més sec i van decaure els boscos. Així les mares tenien dues opcions: anar a cercar boscos amb aliments pels petits deslletats s´alimentessin sols o seguir alimentant als seus fills després que fossin deslletats. Això va afavorir que algunes dones al final de la seva vida reproductiva desenterressin tubercles i obrint fruïts secs de pela dura per ajudar a l´alimentació. Els primats que es van quedar prop de les fonts d´alimentació perquè les cries deslletades poguessin alimentar-se, són els grans simis. Els que van començar a explotar recursos que les cries petites no podien manipular, van evolucionar gràcies a l´ajut de les àvies, fins a convertir-se en sers humans.

Sembla doncs que allò que li faltava a aquesta teoria per poder ser confirmada, la simulació matemàtica, ha tingut èxit. Es parlarà molt doncs d´aquesta teoria, ja que sembla coherent.

Així que quan vegeu un primat vell o una àvia pel carrer, penseu que potser mercès a l´instint de la vellesa, van aconseguir que avui poguem tenir una vida amb més qualitat i al llarg de molts més anys.

Au siau

Les contradiccions del ser humà

Ja coneixem força el gran nombre de contradiccions que conforma la genètica i sociologia del ser humà. Com dic tantes i tantes vegades som capaços del millor i del pitjor, de coses magnífiques i de coses per oblidar. Porto dos exemples d´aquesta realitat, lluny de les nostres terres més que res perquè no estan per punyetes. La bona és la creació del Projecte Gaia, de l´Agència Espaial Europea que mercès a la càmera digital més gran realitzada en una missió espaical amb mil milions de píxels, cartografiarà la nostra galàxia. El seu llançament està previst per finals del 2013 i els investigadors han posat moltes il.lusions ja que la seva óptica és d´una fantàstica precisió i la comunidad científica creu que la missió pot descobrir centenars de milers de nous objectes, planetes extrasolars, estels nans, etc. Gaia podrà determinar amb molta precisió la magnitud, distància, posició i desplaçament de cada objecte, i així podrà aconseguir fer el seu gran objectiu: fer un mapa tridimensional dels estels de la Vía Làctea cap a finals del 2021.

L´altre notícia té nom, però potser no és un episodi únic ni aïllat i és més comú del que sembla sense arribar al que ha fet el nostre protagonista, Justin Jedlica, un jove americà de 32 anys que ha passat sense tenir necessitat, 90 vegades pel quiròfan i assegura que no pensa deixar de fer-ho ja que el seu objectiu és millorar la seva aparença i ser igual que el nui de Barbie, la joquina. De moment s´ha gastat ja més de 100.000 dòlars en cirurgia estètica, operant-se les natges, el pit, l´abdomen, bíceps i tríceps, llavis i nas només en els últims 10 anys. Justin sap que la sil.licona el pot perjudicar però ha dit que és el preu a pagar per tenir un cos perfecte.

Dues notícies humanes. Dues formes d´entre què i qui som. Dues maneres d´afrontar l´existència. Allò que hem dit: som capaços del millor i d´allò més animal.
Au siau

El sistema d´escriptura més antic del món a punt de desxifra-se

El sistema d´escriptura més antic del nostre món, està a punt de ser desxifrat. Amb l´ajut d´un dispositiu que fa imatges d´alta resolució, s´està aconseguint avenços significatius en els secrets d´aquesta escriptura. el sistema ha pogut desafiar tots els intents de descobrir-ne els seus secrets i ara, després de més de 5.000 anys d´antiguetat, professors de la Universitat d´Oxford estan a punt de descoficar-ho. És un projecte internacional que portarà llum a una societat perduda de l´edat de bronze a l´Orient Mitjà en què els esclaus vivien amb racions properes al nivell de inanició. Mercès a un dispositiu d´alta resolució proporciona les imatges més detallades dels símbols tallats a taules d´argila. Aquest sistema d´escriptura anomenat proto-elemita, el van emprear en una regió del sudoest de l´Iran als voltants del 3200 aC i el 2900 aC. El període proto-elamita transcorre els 3000 aC quan Susa, capital dels elemites, rep la influència de les cultures de la meseta iraní i va ser contemporània de la civilització sumeria, la més antiga del món (sobre els  5200 aC).

L´escriptura proto-elamita és un sistema anterior a l´elamita cuneiforme.

Això són coses importants, home!. Potser per molts no els sembla gaire interessant els treballs dels investigadors i científics, però la seva tasca sorda, fosca, abnegada, estudia el passat per llançar-nos a Mart.

Bravo per ells!

Au siau

Jubilats, un estadi en crisi

M´ha captat l´atenció un article de La Vanguardia en relació a les conseqüències de la crisi en les persones, en les institucions i en la nostra realitat sociològica. Amb el títol La fi d´una jubilació tranquil.la, ens porten al cas d´una parella real de jubilats, en Maxi i l´Alejandro de 63 i 60 anys respectivament que, acabats de jubilar, s´han de veure en una situació crítica. Confiats en la possibilitat de gaudir dels seus últims anys amb les respectives jubilacions després de dues vides forjades en l´esforç i el treball -en aquest cas a l´hosteleria- i després de pujar a tres fills-, es troben de sobte amb una filla que es separa, que es queda sense feina, que torna a casa amb dues criatures, i de cop i volta han de fer front a 5 boques amb un sou escàs. Com deia l´àvia i protagonista, Maxi, cap persona deixarà al seu fill al carrer. Així, de cop i volta, 5 persones a casa, 5 boques que han de menjar, i molta angoixa. Una angoixa, que els porta a prendre una decisió: tornar a treballar per poder tenir uns ingressos extres amb què afrontar aquesta situació. És a dir: no només una part del sou de la jubilació es destinada a ajudar als fills, sinò que es veu incapaç de poder fer-ho amb la remuneració de la pensió, i no queda més remei que tornar a entrar al mercat laboral. Com deia l´Alejandro, era la millor solució, ja que entre l´angoixa d´una filla en atur, unes despeses que afrontar, no arribar a final de mes, etc, la situació era insostenible i plena de tensió. Així que després d´una vida treballant, comença un altre cop el rosari d´aixecar-te al matí, passar jornades brutals al bar, i aguantar el que suposa això amb més de 60 anys. ¿Quan descansaran?

Les dades econòmiques són per se força reveladores: el 20 % presta ajut econòmic als fills, el 10 % presta menjar i un 6,5 % acull als fills a casa seva; 7 de cada 10 jubilats han vist disminuir la seva capacitat per fer front als ajuts als fills; un 70 % viu amb angoixa la situació pels seus fills; la pensió mitjana de jubilació és de 950 euros; segons l´OCDE, les futures generacions percebran un 25 % menys.

Al marge de l´economia, ens hauria de fer pensar quina mena de societat construim, que no deixem que la nostra gent gran pugui acabar els seus dies amb una certa sensació vital després d´haver deixar-se la pell en molts casos. Han forjat un país, han aixecat famílies, han aportat la seva suor i els seus valors; però no els deixem ni viure els últims anys de la seva vida.

Mal assumpte quan en una societat s´instal.la aquesta realitat. És funció no només dels polítics com a primers responsables, sinò també de les institucions i organitzacions que vertebren el país, intentar revertir aquesta realitat, no només amb dogmatisme, i victimisme, sinó amb estratègies socials de base que donin o puguin vertebrar seguretat per ells (per ells, que som tots). S´ho mereixen. Ens ho mereixem. Aquí i a Tombuctu. Així sia.

Au siau

La mala salut mental cotitza a l´alça

Fa uns dies vàrem saber que la Generalitat realitzarà a finals d´any una prova pilot del Pla Integral de Salut Mental a la ciutat de Sabadell i, en funció de les seves conclusions, extendre´l a la resta de Catalunya. El Pla té l´objectiu de vincular a totes les parts inolucrades des de la detecció d´una malaltia mental greu fins el seu tractament provocant un entorn més proper al malalt. Participen des dels serveis socials, el món local, hospitals i familiars. El fet més important d´aquesta prova són les dades: ni més ni menys que un 18 % de la població catalana de més de 14 anys pateix algun tipus de trastorn mental (el 17 % dels homes i el 19,2 % de les dones). En el cas dels infants parlem de transtorns en un 6,8 % dels nens de 4 a 14 anys.

Els problemes de salut mental són la segona causa de discapacitat i un dels principals problemes crònics de salut i afecten de manera important a la qualitat de vida. Segons les dades de la Conselleria de Salut, prop d´un 30 % dels pacients atesos als CAP pateixen algun tipus de problema de salut mental, destacant la depressió i l´ansietat.

Serà necessari no aportar més danys als nostres cervells ni als nostres pensaments. Estem en un mode social d´una enorme duresa i fredor, on la la part més humana passa de forma paulatina a un segon o tercer terme. No podem acusar a altres. És veritat que en totes les malalties n´hi ha molts factors a tenir present, genètics, sobrevinguts, etc. Però la societat i l´educació són armes importants que ara mateix només juguen al servei d´un model que imposa l´individualisme i el consumisme com a pràctiques socials. Al final reconeixem el nostre fracàs quan parlem d´apostar per la sostenibilitat, per la humanització de les urbs, per la importància de la intel.ligència emocional, per tornar a ensenyar com abans, el mal de la tv, etc.

Algú parlarà de la necessitat de reflexionar. Més val començar a pensar en solucions, abans que un percentatge més alt de gent, acabi com una cabra.

Au siau

El sexe també és classista

Aquests dies tot està bullint. Les notícies financeres internacionals pendents de si l´estat demana o no demana el rescat, de si Berlín vol fer que el BCE compri o no compri. Grècia cremant amb la cinquena vaga general i les organitzacions sindicals del país decidint que ha de fer-se una vaga en aquí. Galícia i Euzkadi en plena lluita electoral per veure qui la diu més grossa. A Madrid fan una redada brutal amb més de 100 detinguts d´una xarxa que blanquejaven calers amb connexions amb la màfia xinesa. Els Mossos sent notícia per les paraules del conseller que ha aconseguit ser la persona més anomenada (no se si gaire bé) en les últimes hores. La selecció que acaba empatant i complicant-se la vida empatant amb França. La morositat i els desnonaments sense control. ¿Pot passar res més?

Doncs sí!!. Ara bé a resultar-se que els mitjans es fan ressó d´un estudi elaborat pel portal eDarling, basat en les respostes de 20.000 dels usuaris registrats a la seva web, que ha portat a una conclusió terrorífica: quan més alt és el nostre salari, més gran és el desig sexual. Segons eDarling, a mesura que s´incrementa el volum d´ingresos, s´incrementa elo desig sexual. A la majoria dels països, la diferència entre els enquestats de baixos ingressos i d´alta remuneració porta a un diferencial proper al 20%. Segons la doctora Wiebke Neberich aquesta relació té que veure amb el fet que tenir una bona feina i ingressos elevats fa que la gent se senti més orgullosa de sí mateixa i quan millor estem amb nosaltres, més desig sexual tenim.

A l´estat podem estar tranquils, segons diuen, ja que tots els enquestats tenen un gran desig sexual. 

Només em faltava ara a aquestes alçades saber que el sexe té que veure amb la classe social i amb els calers que un guanya. 

Jo, per si de cas, penso demanar ràpidament un augment de sou. Per què no ho havien dit abans que si cobraves més, també feies tiki-taka més? Igual sortia a los papeles del Vaticano...

Au siau (i ojo, eh?)

Pobresa a l´estat espanyol

La Creu Roja ha sorprès amb una campanya d´impacte però real: una nevera buida, una truita d´un sol ou i un pare de família amb dos nens a la cuina. Amb aquesta imatge real, real, Cruz Roja intentarà recaudar fons per ajuda a molts espanyols afectats per la crisi i amb moltes persones amb risc d´exclusió. Segons càlculs estimats, 1.300.000 persones són nous pobres que viuen la pobresa de forma vergonyant, amb amenaça en casos de desnonaments, rebuts que no es poden pagar, nens que ja no poden menjar als menjadors de les escoles, famílies amb tots els membres a l´atur, etc. Segons Càritas, l´altra gran ONG, aquesta crisi és la més intensa i crònica que mai i manifesta que un 22 per cent està al llindar de la pobresa , mentre que un altre 25 % es troba en situació de risc. Una dada d´impacte, -nosaltres que fa poc ens deien que teníem dret a formar part del G-7!, ja!-: només en tasa de pobresa ens superen a la UE, Rumanía, Bulgària i Letònia. Impressionant llegat. La gran pregunta continua essent què coses estem fent, preparant, maquinant, ideant, per revertir la situació, per sembrar cara al futur. Millor no penso contestar la pregunta. Val la pena que qui té la paella pel mànec, comenci a pensar i treballar per fer front a una situació que, de no capgirar-se. pot condemnar a moltes famílies sinò generacions a una situació fora de control. De moment, ja ens hem convertit en país exportador de persones: comencen a sortir a buscar-se la vida més persones que les que entren. Com en els millors temps de la postguerra. Anem en compte.

Au siau

Exposició sobre la història del món.

El British Museum, un dels museus més complerts del món, ha dissenyat i portat a terme una exposició excepcional, La història del món en 100 objectes. Des d´un còdol fet servir a l´Àfrica fa dos milions d´anys fins un llum solar del 2010, es recorre l´evolució humana i les civilitzacions. Segons Neil MacGregor, director del museu, els objectes obliguen a reconéixer que des que vàrem deixar el continent africà, hem canviat ben poc.  L´objectiu no és només fer una mera descripció dels objectes, sinò mostrar el seu significat. Segons manifesta el director, més del 95 % del conjunt de la història només es pot narrar en pedra ja que a més de les restes humanes i d´animals, els objectes de pedra són l´únic que sobreviu. Per moltes cultures com la mochica del Perú, l´única forma de saber d´ella és el registre arqueològic (com les cultures americanes dels inques o els maies).

Au siau

Descobreixen aigua a l´Univers

El Telescopi espacial Herschel ha descobert a l´Univers vapor d´aigua suficient per omplir els oceans de la Terra unes 2.000 vegades. Aquesta reserva d´aigua forma part d´un núvol de gas i pols que acabarà creant un noyu estel semblant al Sol. Fins ara s´havia trobat aigua fora dels Sistema Solar, en quantitats ínfimes, en grans de pols prop de llocs amb activitat estelar. Però aquesta troballa és la primera detecció de vapor en un núvol molecular al límit de la formació d´estels. Segons Paola Caselli, investigadora principal de la troballa, per recrear aquesta quantitat de vapor, ha d´haver una gran quantitat de gel d´aigua al núvol, exactament per més de tres milions d´oceans de la Terra congelats. Abans es creia que l´aigua estava en pols, perquè es va congelar en ser l´Univers massa fred per estar en la fase de gas. Les observacions també van revelar que les mol.lècules d´aigua s´encaminen cap al centre del núvol on un nou estel s´acabarà formant. Una part de l´aigua entrarà a la formació de l´estel, i una altra part s´incorporarant al disc que circunda el núvol proporcionant un diposit d´aigua per alimentar nous planetes. Ara es pot seguir el camí de l´aigua d´un núvol estelar mitjançant el procès de formació dels estels, cap a la formació d´un planeta semblant a la Terra, on l´aigua és substància vital.
És apassionant el que estem descobrint a l´univers, i ens ajudarà a recrear els nostres orígens i a saber com i de que forma vàrem començar a ser. Felicitats.
Au siau

Dia Internacional de la nena

Ahir dia 11 d´octubre es va celebrar el Dia Internacional de la Nena. La ONG Pla Internacional va presentar el dimecres l´informe Aprendre per a la vida, dins la campanya Por ser niña. Aquesta campanya, que es porta a terme des del 2007, vol posar punt i final a la discriminació de gènere que pateixen les nenes i les dones a tot el planeta. Cal recordar que prop de 75 milions de nenes a tot el món no van a l´escola i 1 de cada
3 nenes no continuarà els seus estudis d´educació secundària. Són duríssimes dades d´un món que creu ser just. Un dels objectius de l´ONG és incrementar de sis a nou els anys que les nenes haurien de dedicar a l´educació bàsica. Al 2009 segons assenyala l´informe les nenes rebien una mitja de sis anys d´educació a tota la vida i als anys 90, només quatre. Són dades esgarrifoses que es tornen tangiblement dures i clares de la discriminació que el gènere femení pateix al món. Moltes declaracions d´intencions, però aquesta és la crua realitat: l´educació com a eina de discriminació, com a eina de retenir la gran possibilitat que les dones s´incorporin a la cultura, a la societat. Massa por de massa homes disfressada en formes diverses, matant la mentalitat més transformadora i dialogant de les dones. Serveix també com a eina per mantenir a les nenes i a les dones com a persones de segona, com esclaves en societat masclistes, sense accès a una educació i a un ensenyament que les alliberi del jou social.

Les violacio  flagrants dels seus drets i la reiterada violència física i sexual a les nenes -en un percentatge altíssim sense possibilitat de gaudir de la seva infantesa-, són part d´aquest entramat. Segons recull el mateix informe, un milió de nens i nenes, amb un 80% nenes, són explotats sexualment.
Amb aquest panorama, és responsable recordar-nos d´aquest mal. Més responsable i seriòs seria obligar als nostres representants a xerrar menys i fer més. La nostra hipocresia ens fa patir davant les imatges o fets que els periodistes ens mostren de vegades (com el cas de la nena pakistanesa a la que li han clavat dos trets els talibans només pel gran pecat de voler anar a l´escola), i no fer res més, ni demanar res més, ni pressionar ningú...Bla, bla i bla. El ser humà en la seva versió més horrorosa.
Au siau

Ensenyament com cal: l´exemple de Finlàndia

Segons l´informe PISA, que analitza i dóna informació sobre la situació de l´ensenyament a Europa, els nens de Finlàndia són els que estan més preparats amb un alt nivell educatiu. Per posar un exemple, mentre a l´estat espanyol gairebé un 30 % no acaben el batxillerat, a Finlàndia aquesta xifra cau al 8 %. El professor i psicolèg escolar Javier Melgarejo, ha constatat algunes diferències significatives i que fan pensar:

Primer, La primera és que els nens a Finlàndia no comencen el col.legi fins els 7 anys i lluny del que podria semblar, dos anys més tard (als 9) són millors que la resta de països de la OCDE.

Segon. Els següents 6 anys (fins els 15) tenen el mateix professor, fet que enforteix la seva estabilitat i seguretat.

Tercer. Fins cinquè, no n´hi han qualificacions; no es fomenta la competència entre alumnes.

Quart: L´educació és gratuïta des de preescolar fins la universitat i inclou classes, menjador, llibres i material escolar. 

Cinquè. Les classes són de 9 fins les 15,00 hores. Sumen 608 hores enfront de les 875 d´aquí.

Sisè. Els pares formen un triangle amb l´escola i els recursos, i tenen la convicció que són els primers responsables de l´educació dels seus fills, per davant de l´escola. 

Setè. A Finlàndia, el 80% de les famílies van a la biblioteca el cap de setmana. 

Vuitè. L´herència cultural luterana basada en la responsabilitat, fomenta la disciplina i l´esforç.

Novè. Elevada qualificació acadèmica del professorat a primària. Creuen que els nens són el tresor del país i posen els millors professionals del país, posant-los als primers anys de l´ensenyament on s´aprenen les bases i fonaments de tots els posteriors aprenentatges.

Desè. Per se mestre es necessita una qualificació de més d´un 9 sobre 10.

Jo he manifestat des d´aquest blog, la importància que té un bon ensenyament per les persones, per la seva formació i desenvolupament i per la societat de la que formen part. Mireu com conclou, Harri Skog, secretari d´estat d´educació de Finlàndia el procès de l´ensenyament al seu país: "L´educació és la clau per al desenvolupament d´un país".

Nosaltres com sempre, cecs, ben cecs. Així ens va.

Au siau

Nordic Walking Champion Series amb ASPANOGI

Aquest divendres 12 d´octubre es celebrarà a Coma-ruga una competició de gran bellesa. Els amics de Nordic Walking Series de El Vendrell, dins de tantes accions, sortides i caminades al llarg de l´any que intenten aportar valors d´amistat, companyerisme, diversió, natura i ajut a tothom, porta com a cada any una acció solidària i bonica amb ASPANOGI (Asociación de Padres de Niños Oncológicos de Gipúzocoa). És aquesta una associació sense ànim lucratiu fundada el 1996 que va començar a caminar el 1998 a partir de quatre famílies afectades i que es van marcar un objectiu clar: millorar la qualitat de vida dels nens afectats pel càncer i de les seves famílies i atendre les seves necessitats des del moment en que la malaltia és diagnosticada. Amb esforç, molt voluntarisme, particulars i entitats col.laboradores, l´associació ha aconseguit portar molts somriures a unes quantes cares i millores importants en l´atenció dels nens.

La competició del Nordic Walking Champions Series al Vendrell-Gran Premio Artroactive Leki escalfa els motors de la competició. Les platjes de Coma-ruga acolliran la prova aquest divendres 12 amb tres distàncies diferents de 10, 21 i 42 kilòmetres. El circuit estarà al passeig marítim en un marc incomparable. Però el més important de tot, ja està guanyat. Són les ganes de tots aquells que deixen una part del seu temps en l´ajut als demés, d´aquells que amb el seu esforç i sacrifici, treballen per aconseguir que aquests actes es puguin desenvolupar, dels organitzadors i companys del nordic walking, que sense defallir ho fan possible. Tots ells i molts dels que s´apropin donaran alè, ànima i força a molts nens i famílies que ho necessiten. 

Bravo per ASPANOGI!

Bravo pels amics del Nordic Walking del Vendrell!!

Aproveu-vos a gaurdir de la festa. Sereu molt ben rebuts i us trobareu a gust.

Au siau  

Victus

L´escriptor Albert Sánchez Piñol ha publicat la novel.la Victus, una novel.la històrica que aborda des de la perspectiva catalana la Guerra de Successió de 1714. Sáncehz Piñol és l´autor català més traduït ha comentat a la presentació de l´obra, que portava darrera d´aquesta novel.la molt de temps, i poder novel.lar-la de forma rigorosa i des d´una perspectiva diferent, popular, centrada no en les grans figures sinò en la gent dels estrats socials més baixos. Ha escollit per explicar aquesta història un personatge real, Martí Zuviría, l´ajudant del general Villarroel, que a més de traductor feia missions dins i fora de la ciutat. Un personatge que a l´inici sembla covard, però desprès es converteix en un heroi. Sánchez Piñol s´ha documentat de forma exhaustiva para escriure la novel.la i ha manifestat que agradarà i sorprendrà ja que tira a terra molts mites. L´autor s´ha esforçat en envitar un posicionament dels catalans bons font a castellans i francesos dolents, però més sorprenent ha vist el comentari de molts respecte a la llengua en què ha escrit el llibre, el castellà, justificat per qüestions de creativitat (la novel.la no va arrencar fins que no es va passar del català al castellà). Isabel Martí de l´editora de La Campana, ha manifestat de forma molt encertada, que Victus -l´obra, la creació-, està per sobre de les llengues.
Estic segur que es parlarà molt d´aquesta obra, ja que cau en un moment força delicat a nivell polític i social. Farem bé en veure la literatura com el que és, art en primer lloc i en primera persona. Segur que serà molt interessant, ja que l´autor ja ha demostrat la seva capacitat i solvència amb la seva anterior obra, La pell freda.
Bona lectura!
Au siau

La barbàrie dels nostres polítics

Tenim una munió impossible de comptabilitzar d´exemples de la mediocritat i de les barbaritats de molta de la gent que conforma el que s´anomena com "classe política" o poder. Mai creus que ningú superarà l´anterior burrada (sigui per un aeroport sense trànsit o sigui per una compareixença al congrès d´un banquer que diu que ell no tenia res a veure o d´un senyor que diu que li tornin la població emigrada). Però no, la superen. Jo no se que penseu, però és normal el que deuen pensar a l´exterior, a nivell internacional, del nostre país. I no ha de ser gaire bó. Ara, l´últim, crec que ha creuat totes les línies vermelles. L´exdiputat del PPdeG José Manuel Castelao Bragaña, ha presentat la seva dimisió com a president del Consell General de la Ciudadania Espanyola a l´exterior, només quatre dies després que fos anomenat, després de les seves declaracions molt i molt increïbles en que va dir literalment: "las leyes son como las mujeres, están para violarlas". Aquest home no se que feia abans, però algú el va nomenar per un càrrec d´un òrgan consultiu i assessor d´un ministeri. Diuen que altres membres del consell que eren presents quan va pronunciar aquestes paraules van protestar.
M´imagino que a d´altres països també tenen personal d´aquestes característiques. Jo no se si són invencions meves, però veig una quantitat per metre quadrat en el país, fora de tota lògica. És monstruòs que gent d´aquesta mena són els que manen, fan instruccions i declaren i gestionen per tots nosaltres. Tenim una tendència natural aquí a minimitzar les coses. Sí, ha dimitit. Però ¿us heu adonat de la barbaritat de la frase? Qui diu aquestes coses crec que mereix respostes molt contundents, no és un tema de estar desafortunat, o no pensava que...
El bestiari que tenim, deixa el zoo com una casa de joguines.
Au siau

El periodista i el seu poder

He estat llegint una entrevista que li han fet a la periodista Victoria Prego. Ara és adjunta a la direcció d´un diari de tirada nacional i fins ara ha estat periodista reconeguda per la seva llarga tasca en un temps com ha estat el de la transició. La veritat m´he quedat sorprès. També és veritat que no l´he seguit molt, ja que el món d´aquells que amb les seves opinions intenten generar què és el que hem de pensar o dir, no m´agrada gaire i intento fugir: són massa articulistes i opinadors que volen influir sobre el nostre pensament. Jo vull un periodisme blanc, que doni la informació i prou, informació blanca, no tractada, no manipulada, no interpretada. Ja l´humà, nosaltres, interpretarem. Tenim cap per pensar i analitzar, no necessitem que ningú pensi per nosaltres (crec). Només es necessita una bona informació amb totes les dades possibles i escoltar, sentir, ponderar.

Doncs entre d´altres "perles", la periodista s´ha atrevit a dir coses com les següents:

"Tenemos la imagen correcta del franquismo?Debe pasar un poco más de tiempo para examinarlo con distancia y más objetividad. Todavía viven quienes lo han sufrido... y disfrutado. El franquismo no ha sido tan estudiado como la guerra civil. Al principio fue una dictadura militar durísima, después se convirtió en un régimen autoritario y terminó como una dictadura suave. (...)"

Jo no sóc polític, però ¿com es pot minimitzar o banalitzar una dictadura? ¿què vol dir dictadura suau?¿què poden pensar la gent que ha patit tantes i tantes conseqüències?¿i les que pateixen avui en dia dictadures en altres països?

Un altra perla:

"Se dice que debemos recortar el tamaño del Estado. Pero la izquierda en bloque (partidos, sindicatos, movimientos sociales...) siente alergia ante la palabra “recorte”.La izquierda comete el error de sacralizar el sector público. Considera que lo público es garantía de buen funcionamiento y de transparencia, lo cual es completamente falso. El sector público debe existir para garantizar determinados servicios sociales, por supuesto, pero no es garantía de honestidad o eficacia (...)

Suposo que la periodista entèn garantia d´honestitat a tota la gent que està essent interrogada als jutjats, o es deu referir al sector bancari amb una honestedat sense dubtes, o a l´eficaç màquina de grans trust o empreses ara en fallida?Això sí, pot recordar que quan un té un greu problema sanitari, va a la Seguretat social (ah no, s´ha oblidat!).

Última perla, i atenció al comentari de com ens ha d´arribar la informació:

"Pero información hay, quizá más que nunca...No me refiero a información volcada, como un camión de arena, sino a la información procesada, valorada, jerarquizada, firmada, con referentes de calidad... es decir, interpretada. Tener mucha información no significa estar mejor informado. A veces es incluso peor. El periodismo debe cumplir su viejo papel de intermediario entre sociedad y los poderes, entre la sociedad y los hechos".

Esgarrifós. És normal que si la gent va sentint, processant aquestes "perles" acabi anul.lada. Por, molta por.

Ja ho deia aquell: "Al loro!".

Au siau

Baxter, un robot entre nosaltres. El futur ja està aquí

L´empresa americana Rethink Robotics ha posat en marxa un robot com a company de feina, però no és un robot qualsevol: té sentit comú. El seu nom és Baxter. Ha estat creat intentant cercar l´equilibri entre el punt d´humanitat i el de màquina El seu cap és una pantalla d´ordinador i mostra un dibuix amb expressions que posa en funció de l´activitat que realitza. L´objectiu de Baxter és fer tasques senzilles, difícils d´executar per l´home i compartint l´entorn laboral. Cada tasca nova que ha d´aprendre li costa uns 30 minuts. El robot treballa de forma intel.ligent, amb sentit comú. El seu creador és Rodney Brooks. Les despeses per la seva creació són d´uns 17.000€, per la qual cosa en un món com el de la robòtica no diríem que és car.

De moment es diu que no es pretén que els negocis i comerços substitueixin la mà d´obra humana per la robòtica. Es diu que l´objectiu no és acomiadar, sinò reubicar al treballador on sigui necessari la part més humana. Així Baxter estarà al càrrec de cadena de producció o línies de fabricació. Els investigadors de l´empresa creadora diuen que d´aquí a uns anys podrem trobar Baxter fent l´atenció al públic en supers o bars o classificant arxius. L´empresa, Rethinks Robotics, va ser empresa pionera en la investigació del Sistema Solar i el 1989 va ajudar la NASA a portar un vehicle a Mart, el Sojourner.

Un altre cop passem per davant de la ciència ficció. Com veieu aquestes frases que ens ha dit l´empresa són les que hem sentit a tantes i tantes pel.lícules, i al final el final no era gens bó. El dubte està. La discussió també. Com sempre dic, Julio Verne riu.

Au siau

Curs a Madrid i tornada a la Ciutat Comtal

Torno cap a Barcelona. L´AVE, corresponent de moment a la seva fama, surt puntual. És un plaer realment la comoditat que assegura el valor "puntualitat" i la rapidesa del trajecte. Aquests dies he pogut constatar que la "villa y corte", segueix el seu ritme vital. A mi és una ciutat que m´encanta doncs disposa d´un patrimoni brutal arquitectònic i cultural. Els seus racons són meravellosos i malgrat la seva grandària -a mi particularment em costa encara prendre-li les mides- es fa magnífic de gaudir. Sempre que la visito, intento tenir un petit moment cultural. Aquesta vegada ha estat el Thyssen. No m´he pogut resistir a anar i posar-me borratxo de pintura. No gaudeixes més que la primera hora, perquè després els teus sentits no poden xuclar tanta informació, però és fantàstic. M´he comprat la guia per poder continuar a casa. El curs de formació que he fet ha estat molt bé. Es tractava de tenir coneixements de com escriure. Sembla una obvietat, i que tothom en sap, més o menys; desprès de passar pel curs, te n´adones que no és així i que realment com a tants i tans temes, creus que, però és que no. Ha estat un fantàstic recorregut per les eines de comunicació escrites, per la quantitat d´errades que fem permanentment, per la quantitat de recursos existents, i un repàs per l´etimologia i la riquesa de la paraula. Els dos professors, Jaime i Jose Ramón, -un parell de figures- han fet una bona feina. Espero poder portar als meus dits, els seus enriquidors consells. He tingut algun moment delicat també amb el tema del català i de Catalunya, amb algunes referències que fan preveure temps difícils per les relacions, ja que la visió que es té, està plena de clitxès i males informacions. Em quedo amb allò que ha estat positiu i amb l´aprenentatge, que forma i fa persona.

Au siau

El futur en qüestió

Segons un informe publicat pel Fons de Població de l´ONU, un terç de la població de l´estat espanyol, un  38,3%, tindrà més de 60 anys al 2050, xifra que situa a l´estat com el setè estat més envellit del món, per radera del Japó, Bosnia-Herzegovina, Portugal, Cuba, Corea del Sud, i Itàlia. A més l´estudi alerta que l´estat envelleix més ràpidament que el conjunt dels països europeus. El percentatge de persones més grans de 80 anys es duplicarà el 2050. És un repte pels estats, ja que aquest envelliment suposa posar en marxa mesures per garantir assistència, un sistema de seguretat social, no discriminar.les,etc.

Si a sobre d´aquest panorama, no donem cap senyal d´aposta per la nostre joventut, no donem sortida a les seves expectatives, no ajudem a tots aquells que volen ser emprenedors, neguem possibilitats a la investigació, no apostem per l´i+D+i, massacrem la formació i l´educació, senyors, ¿on anem? ¿què serem doncs el 2050?. Tots aquells que estan en situació de poder frenar aquesta tendència, què estan fent?

Ja.

Au siau

Avancem

Camí de Madrid via AVE, conec la notícia que avui acapara una part important del món científic: hem clonat una vaca. Podria ser una notícia sense cap més història. Fins i tot podria estar per alguns a la pàgina de l´humor. Però crec que mereix una reflexió, un olé! per part de tothom. Entendrem tots que clonar sers vius, no és un tema fàcil. Radera de l´èxit, es troben milers d´hores de moltissimes persones, investigadors, col.laboradors, patrocinadors, etc. La finalitat, es suposa, intenta portar desenvolupament i avançar en molts dels reptes que el ser humà té en aquest món. En aquest cas, la clonació, té l´objectiu d´aconseguir vaques que pug

uin donar llet a prova d´al.lèrgies i evitar així que tants i tants nens i moltes persones no puguin accedir a un dels productes alimentaris més necessaris pel ser humà, Doncs, aquí està Daisy, l´animal clonat pels investigadors de Nueva Zelanda.

A casa nostra mentre, s´ha  presentat també "Sherpa", un assistent per veu en castellà per la telefonia Android.

Com tots els programes de reconeixement de veu, no és del tot perfecte, però comporta un pas cap endavant per la comoditat de molts milions d´usuaris. Un altre pas.

Arribaré a Madrid i espero passr-m´ho bé. Aquestes són notícies que fan veure que el món tira en davant, malgrat tants obstacles i tanta barbàrie al nostre voltant. Ànims!

Au siau

Mor Eric Hobsbawn

Eric Hobsbawm, el gran historiador del segle XX, ha mort a Londres per una pneumònia, mentre lluitava per superar una leucèmia. Ha estat la gran figura dels historiadors, el mestre de mestres, amb un treball que ha estat referència i ha influït a la majoria dels investigadors i historiadors. Historiador, assagista, membre de l´Acadèmia britànica i crític de jazz, va ser des del primer moment un referent per l´esquerra ideològica, amb un pensament i ideari marxista que el va acompanyar fins a la publicació del seu últim llibre: Cómo cambiar el mundo.  Hobsbawn va néixer el 1917 a Alejandria, quan Egipte era part de l´imperi britànic. Han estat obres capitals moltes de les seves, com: L´era de la revolució, 1971; L´era del capitalisme, 1977; Rebels primitius, 1983; Indústria i imperi, 1988; Història del segle XX, 1994 o Guerra i Pau al segle XXI, 1997. Va ser educat a Viena i Berlín, i va cursar estudis a Cambridge i professor a les Universitats de  Londres i Nueva York. Va estar al IX Congrès Internacional de Ciències Històriques de París, fundador de la revista Past and Present. Malgrat totes les partides que l´esquerra ha hagut de patir i pateix, ha estat un home compromès amb la ideologia marxista i es va mantenir com a militant malgrat la llunyania del partit.

Com deia Hobsbawm, els comunistes de la seva època han viscut els ideals revolucionaris amb més idealisme que la generació següent, molt més contaminada pel poder.

Amb la seva mort, mor alguna cosa més en nosaltres, en el nostre pensament, en la nostra identitat.

El trobarem a faltar.

Au siau