El temps no avança igual per tothom

Com ja sabeu intento compartir amb tothom una mica de cultura, bones reflexions, uns somriures i unes quantes frases i fets que ens facin pensar. Part d´aquestes eines estan als gadgets. I un d´ells, els Fets històrics del dia, que podeu trobar a la columna de l´esquerra, ens convida a la reflexió. Ni més ni menys que al 1874 es va declarar a Anglaterra una jornada laboral màxima de 10 hores i es va prohibir el treball als menors de 9 anys. 

Resulta que estem...137 ANYS DESPRES!!!, i no podríem dir que la situació hagi avançat molt malgrat el temps i l´evolució en tots els camps tècnics, socials i econòmics des de llavors. Mentre sembla que el temps serveix per anar fent crèixer el consum i el consumisme no veig que el temps sigui aprofitat pels que porten les regnes del món per fer avançar la humanitat i el temps dels homes per ser. 

Malament, malament. 

Au siau 

Les normes de William Stone

A la meva entrada anterior vaig parlar de l´entrevista que li havien fet al doctor William H Stone www.facebook.com/william.h.stone . Aquest científic i investigador comentava a la seva entrevista les fórmules que ha fet servir per poder viure, conviure i sobreviure en aquest món difícil -per dir quelcom-. És sempre un plaer sentir gent culta, no des de l´òptica de la pedanteria sinó del saber, del coneixement. A la seva entrevista va donar finalment les seves "normes del joc de la vida", molt, molt interessants:

1. Pren-te les coses serioses amb humor.

2. Pren-te l´humor de forma seriosa.

3. Tot, és qüestió d´actitud.

4. No tinguis por de l´amor.

5. Ja descansaràs quan hagis mort.

6. No malgastis el teu temps amb gent insubstancial.

7. Incompleix aquestes normes quan ho creguis necessari.

Són bons consells d´un home savi de 86 anys.

Au siau

Els consells dels savis

La Contra de La Vanguardia www.lavanguardia.com és una secció molt profitosa. A la secció es sol entrevistar a personatges de tots estils, gustos i professions fent confessions de la seva vida i experiència. En l´article del dissabte han entrevistat a William H Stone www.facebook.com/william.h.stone , genetista que malgrat està jubilat, és una institució a l´Hospital de Sant Pau www.santpau.es de Barcelona i arreu del món, reputat científic i investigador americà que per aquelles qüestions de la vida, va acabar coneixent i arrelant a Barcelona www.bcn.es  . És una entrevista molt interessant perquè dóna, des del punt de vista d´una persona culta, científica, feliç i optimista, el que anomena ell "fórmules" per a l´èxit o per la vida. Avui donaré dos de les tres fórmules que ha donat i que em semblen assenyades i encertades, però com a mínim, motiu de reflexió:

1ª fórmula: Fórmula per a l´èxit per a joves:

1. Disciplina

2. Enfocament

3. Passió

4. Autoconfiança.

2ª fórmula: Fórmula per a la vellesa:

1. Evita la solitud, busca companyia.

2.Fes coses que et facin sentir útil als altres.

Són com veieu preciosos i acurats consells de savi. Demà us transmetré la seva recepta de la vida.

Au siau 

Unes rises

Avui he tingut l´oportunitat de veure un monòleg de Leo Harlem. Aquest humorista el tenia vist del Club de la Comèdia i d´alguns programes més a la tele, peró no havia vist el monòleg de l´alcohol ni el del restaurant. Estan molt ben aconseguits, molt currats tant en guió com el tó i les gesticulacions. Si podeu veurel´s no els deixeu passar. És un gènere aquest dels monòlegs que realment és molt entretingut i interessant. És el treball de la paraula, del vocabulari, de les dobles intencions, de la ironia fina i no tant fina. I del riure i del somriure. És bo en una època com la que ens està tocant viure trobar aquests petits bocins d´alegria, de riure, que les nostres neurònes tinguin un moment de relax davant tanta tensió, de tanta gent mediocre dient autèntiques barbaritats i de tan poca cultura i humanitat. Hem de riure, malgrat tot. Vieu al Leo i a d´altres monologuistes. Al youtube els trobareu.

Au siau 

Platja del Prat de Llogregat

Avui he tingut l´oportunitat d´estar prenent un bon gin-tonic a la platja del Prat de Llobregat  www.elprat.cat/ . M´havien parlat del bon estat de la platges d´aquest municipi i no m´ho creia gaire. No ha estat gaire bona la fama que durant anys ha conreat aquest poble, fruit de les seves indústries, de les seves olors, del seu entorn entre l´aeroport i polígons industrials. Però he de dir que la transformació que està duent a terme des de fa temps el municipi és important. La platja és acollidora i està esquitxada de autèntics xiringuitos ben pertrexats -  www.chiringuitocalamar.com o el  www.elmaravillas.com/elmaravillas.htm  que et fan passar una acollidora tarda i nit. Si podeu, proveu-les. Un bon plaer a prop de casa.

Au siau

Valors

En general intento parlar poc de futbol. Crec que ja en parlem prou al llarg de les nostres vides (cosa que no treu que segueixi tant el Barça com l´Espanyol la temporada). A més que sigui notícia la nova i recent victòria del Barça sobre el madrid en guanyar la Supercopa d´espanya, volia fer referència per l´últim partit viscut. No és que sigui nou; de fet sincerament el madrid sempre ha estat un equip agressiu, "de casta" que diuen. Davant tanta barbàrie merengue (patada de marcelo a Leo, de pepe a Piqué, de pepe a Albes, d´Alonso, de ramos,etc, puntada de peu de pepe aValdès, trepìtjada de l´entrenador rival a cesc al terra i final de festa amb el dit a l´ull del Tito) algú en calent, no recordo si va ser un dels jugadors o un entrevistat, va tenir el suficient seny per preguntar-se en veu alta si realment l´espectacle que havia donat el rival és realment allò que volem ensenyar als nens que estaven veient el partit o que els ensenyaran les imatges els dies següents. No ens enganyem. Ja sabem que un barça-madrid sol ser quelcom més que un partit de futbol. Però fa que pensar que no es recrimini amb molta més duresa de tots els fets. ¿Què nassos estem ensenyant a la infantesa? ¿Quin esperit és el que volem transmetre? No tot val. La rivalitat és normal, la competitivitat és sana quan és bona. Quan els individus ja no es comporten amb els valors humans que s´espera d´ells, no ensenyen cap valor per un nen. No estaria de més lluitar contra això.

Au siau

Benasque

Avui estic a Benasque (Osca). Fa unes hores estava treballant a Barcelona, però motius familiars m´han portat aquí. Com tots els racons pirenaics, té un encant impressionant pel marc i l´entorn. Malgrat tot ha estat més especial pel viatge ja que he pujat per la N-230, carretera que puja per Alfarràs, Tamarite, Benabarre, Graus, Castejón de Sos i Benasque. La carretera, antiga, angosta, típicament de muntanya, et porta a les víes antigues que passen pel mig dels pobles, costaneres i estretes en alguns trams, amb túnels construïts als anys 40 i muntanyes que en alguns llocs de la carretera es mengen la via. Per la gent que només coneix i vol la comoditat de les autopistes i grans carreteres segurament trobaríen el camí difícil. Però per qui vol conèixer la zona, veure els pobles de prop són carreteres ideals. Espero que no tingui gaire publicitat perquè vinguin els de sempre a emmerdar- ho tot.

Reflexions marxianes

Ja sabeu que participo gaire dels articles d´opinió dels diaris. Fa temps que em fa nosa tant "enterao" dels mitjans de comunicació, addictes en general a opinions subvencionades. En tot cas avui m´interessat en un pel títol: "A callar y a trabajar". Reflexionava sobre la política que es gasta putin a Rússia, les seves bravuconades en contraposició a l´estat i situació del poble rus en general. Afegia els retrets que el president xinès ha fet als estats units en relació al deute públic i el seu dèficit sobretot per comentar que les despeses socials a usa són desmesurades. És clar. Finalment l´autor comventava que les contradiccions del món capitalista, per si algú encara no ho sabia, ja van ser anunciades per Marx, un sistema col.lapsat per la seva pròpia dinàmica. Què diria Marx, es preguntava el periodista, en veure còm triomfa el sistema de producció del "A callar y a trabajar" tant implantat en els sistemes asiàtics.

Potser és millor que Marx descansi. Millor que un home que va donar tant, no vegi aquest món ple de mediocritat i de inhumanitat.

Festes de San Lorenzo a Osca

Avui, com a homenatge a les festes de San Lorenzo www.mercaba.org/FIESTAS/08-10_lorenzo.htm  a Osca que finalitzen avui faré la meva entrada en castellà. Tengo que decir que siendo el estado español un país con bastante tradición y riqueza en materia de fiestas, las Fiestas de San Lorenzo son realmente sorprendentes. Las gentes de la ciudad y las que vienen  de fuera suelen vivirlas con una especial intensidad y e moción, bien sea en los actos que se celebran por el día o en las salidas noctámbulas. A mí particularmente me ha llamado siempre la atención que a pesar del número de individuos que pueden concentrarse en Huesca www.huesca.es/ por fiestas en buen o en mal estado (algo afectados por la bebida natural, es decir, el gin-tonic www.mensencia.com/.../como-hacer-un-gin-tonic-perfecto ) hay un civismo muy acusado, de forma que es muy raro y esporádico que haya ningún conato de bronca en todas las fiestas. Cada uno vive su propia fiesta: unos de forma más tradicional, otros más religiosa, otros taurina, otros más canalla y noctámbula y los que pueden intentan vivir todas las fiestas. El que no la haya vivido debe ya esperar hasta el próximo año, pero recomiento su disfrute antes de morirse por el bien propio y por el de la ciudad.

 

Un saludo a los de Huesca, peñistas, Alegría Laurentina www.alegrialaurentina.org/ y gentes en general.

Au siau

L´home més bell (amb b de barret)

Elisabeth Daynès www.daynes.com/ és una dona paleoescultora. Això vol dir que la seva feina és posar imatge, cara, identitat als nostres antecessors de la prehistòria. Entre d´altres meravelles és l´autora de la imatge de Tutankamon del National Geographic i de les figures de l´Einstein i el Darwin que s´exhibeixen al Cosmocaixa. Després de fer una tasca brutal de cerca d´informació i tenir la conformitat dels anatomistes, comença la seva tasca per recrear i donar vida als nostres avantpassats. Parlant de la seva tasca m´ha sobtat la seva resposta en ser preguntada per la seva obra favorita. Deia:  "(...) L´humà més bell que ha existit era un neandertal. La seva estructura era robusta, però alhora gràcil. I el crani, magnífic. Eren capaços de sentir tendresa! Els neandertals sentíen compassió (...)

Simis

El divendres 5 es va estrenar el film "L´origen del planeta dels simis". Aquesta es conforma com un intent d´explicar el punt inicial del film originari de El planeta de los simios, de l´any 1968 i protagonitzada per un gran Charlton Heston y Linda Harrison, basada en una novel.la de Pierre Boulle. La història transcorre a l´any 3978 quan una nau espacial que prové de la Terra des de l´any 1973 fa un aterratge forçòs en un planeta desconegut. Els astronautes inspeccionen el planeta i descobreixen que al planeta els sers intel.ligents que dominen el món són els simis que han desenvolupat una civilització militar on a més els humans son incapaços de parlar i són caçats per ser esclaus.

Com tots els gèneres de la ciència ficció les teories moltes vegades esdevenen realitats i premonicions d´un futur incert. La nostra habitual miopia ens porta a pensar que aquestes coses són impossible que puguin succeir. No fem memòria de Julio Verne. No fem memòria de "1984", de "Un mundo feliz". No. Nosaltres amb la nostra arrogància humana som els millors. Aquí està Somàlia per demostrar-ho.

Veieu la peli i veureu més a prop el futur.

Au siau

Un altre cop Somàlia

Com ja estava previst ara, afortunadament malgrat tot, els diversos mitjans de comunicació es fan ressó de la brutal i inhumana situació que s´està visquent a Somàlia. És realment trist que la humanitat no estigui preparada per empendre d´una forma civilitzada l´autèntic desastre que es viu des de fa dècades a aquesta zona. Tants polítics, tantes organitzacions governamentals i no institucionals, les innútils onu, unesco, fao, ue, g-7, g-20,etc. (les poso en minúscula perquè no es mereixen ni una sola majúscula) no són més que caus de lladres.

Si ja estava prou afectat,el divendres van donar per la tv un curt reportatge. Un periodista holandès es trobava en un poble mig abandonat sense identificar. Al terra enmig d´una mena de plaça n´hi havien dos nens estirats a terra de bocaterrossa. Un tenia la vista perduda i una ganyota de desesperació a la seva cara. L´altre intentava cobrir-se el cap i intentava fer el gest de pronunciar alguna paraula sense poder. Tots dos no es podien bellugar. Tenien la polio. El periodista va apropar la càmara amb que filmava perquè veièssim els efectes devastadors de la fam. Tenen 7 anys però només eren una mica més grans que la filmadora. Es va començar a sentir de fons els plors incontenibles d´un altre periodista que acompanyava al primer. Era una dona i no podia contenir la seva impotència i l´horror d´unes vides indefenses, trencades, de sentir la mort tant de prop.

Anna

Fa cosa el veure quan els petits passen de l´edat de la infantesa a l´edat dels adults. N´hi han moments al llarg dels diversos moments en que evolucionem, que són com una petita trencadissa; és com passar al següent esglaó. No vols que passi però és inevitable. Són moments durs o importants per l´individu (de nadó a infant, de p5 a primària, de primària a secundària, la comunió, em surt bigotis, tinc la meva primera menstruació, el primer petó, etc.) que són moments de canvi. Són moments que han de succeïr però no vols que passi, perquè suposa que l´infant, l´adolescent, deixa ja de ser-ho i li falta poc per convertir-se en un... "gamma".

A Anna li arriba el temps de la menstruació; és la meva petita i em fa pal. Però no li toca un altre. Un esglaó més.

22º Congrès d´Intel.ligència Artificial a Barcelona

Avui llegia un comentari curiós de Ramón López de Mántaras, que és el director de l´Institut d´Investigació en Ingtel.ligència artificial a Barcelona. A les preguntes de la periodista en relació al tema ha fet la següent afirmació: 

       "(...) hay que ir con cuidado e intantar poner ciertos límites a algunas cosas pero cuando analizas, lees los diarios y ves las noticias en la tv las aberraciones que están haciendo el ser humano, pienso que por muy muy malvado que llegue a ser un robot dudo que llegue a ser tan malvado como son muchas personas hoy en día. El problema más bien no está en la robótica o en la inteligencia artificail, está en las personas. Yo tengo una sensación de que los seres humnos cada vez etamos perdiendo más el sentido común".

Ja és prou trist que aquesta afirmació sigui segurament tant compartida.

Futur

Ahir vaig passar una bona estona amb dos bons amics. Són d´aquelles tardes relaxades on malgrat quie tots tenim coses a fer, no ens donem cap pressa, per assaborir una bona conversa després de l´àpat. Així xerrant, vàrem passar la tarda parlant dels temes que avui en dia estan a boca de tothom (la crisi, el diferencial amb el bonus alemany, la feina...) i la mateixa conversa ens portà al tema de l´educació. Més aviat perquè coincidim en l´anàlisi: no pot tenir gaires aspiracions un país que té la seva joventut sense possibilitats, sense oportunitats dins el mercat i el sistema establert. Malament si no ens empeiten per darrera el jovent!. És cert. Però també és cert que no els estem educant amb la cultura de l´esforç, de saber el valor de les coses, el que costa guanyar-les. Mai s´ha vist a tanta gent tant jove accedint a coses materials de tot tipus sense control i sense que valorin el que significa: viatges constants a l´estranger, cotxes cars, telèfons impressionants, càmares, wiis, esquí, roba de marca, etc...i ningú dient-los el valor de cada cosa. Ningú patrocina unes vacances a una biblioteca, ni l´educació ni el respecte envers l´altre, envers el tot del que formem part! I això té, tindrà un preu, segur. I això és responsabilitat de tots. Del sistema sí, però també de les famílies i de l´entorn de cada un d´ells.

"¿Que siga la fiesta?", bé, doncs després no ens queixem dels resultats.

Au siau

De tant en tant...l´home

Avui a la pàgina de Qüestions d´interès, he penjat una notícia que ha publicat Xavier Sala a La Vanguardia. Tractant el tema dels aliments informava de la troballa d´uns investigadors que han aconseguit crear aliments mitjançant una tècnica molt semblant al sistema que es fa servir per la impressió de fotografies de color a les impressores làser. En lloc de fer servir partícules de tinta inkjet, fa servir microgotes de xocolata (en la prova realitzada). La composició de les microgotes fa tangible un bombó que pot tenir diversos sabors en funció del nombre de partícules de diferent xocolata empreada.

D´aquí es fàcil arribar a una preciosa utopia: fer i invertir els esforços necessaris perquè els investigadors puguin treballar la deconstrucció de l´aliment (un pollastre com a exemple) en partícules elementals: d´una banda l´aigua i l´altra cada un dels components de la carn, pell, greix,etc. Totes aquestes partícules es podrien guardar en forma de pols en cartutxos. Quan algú volgués menjar un pollastre faria servir una impressora escalfant les partícules a la temperatura desitjada.

Tant de bó, treballin en aquesta direcció.

De vegades l´home, sembla humà.

Au siau