18 de juliol

Bé. Avui continuem avançant en la construcció del blog. És difícil això. Sobretot quan com en el meu cas no tens idea d´informàtica. El menú comença a ser una realitat. No és com jo volia, però és. Suposo i espero que pugui anar completant la idea que tinc del blog en un futur proper. Mentre són petits èxits, petites gotes de pluja en el desert que van conformant un oasi. No tinc temps per altres temes que hauríen d´ocupar també el meu escurçat temps. Ni l´organització pot amb la manca de temps. És un dels més preuats tresors. El dia del meu sant comparteixo amb vosaltres aquest poema de Mario Benedetti  www.poemas-del-alma.com/mario-benedetti.htm  "Tiempo sin tiempo". Un regal per "valtros":

Preciso tiempo necesito ese tiempo
que otros dejan abandonado
porque les sobra o ya no saben
que hacer con él
tiempo
en blanco
en rojo
en verde
hasta en castaño oscuro
no me importa el color
cándido tiempo
que yo no puedo abrir
y cerrar
como una puerta

tiempo para mirar un árbol un farol
para andar por el filo del descanso
para pensar qué bien hoy es invierno
para morir un poco
y nacer enseguida
y para darme cuenta
y para darme cuerda
preciso tiempo el necesario para
chapotear unas horas en la vida
y para investigar por qué estoy triste
y acostumbrarme a mi esqueleto antiguo

tiempo para esconderme
en el canto de un gallo
y para reaparecer
en un relincho
y para estar al día
para estar a la noche
tiempo sin recato y sin reloj

vale decir preciso
o sea necesito
digamos me hace falta
tiempo sin tiempo.

S´apropa el camí

Bé, com aquell qui no vol, estem a tocar d´iniciar el camí. Avui som 20 de març i si déu vol, estarem de camí el dia 16 d´abril per arribar al nostre campament-base, Sarria i iniciar aquesta aventura que ens vàrem proposar: fer els últims 100 kilòmetres del Camí de Sant Jaume www.caminosantiago.org/ . Resten moltes coses per enllestir, però crec que  podrem sortir-nos-en. Quan es preparen les coses amb temps, s´agafa amb il.lusió veient com es van complint les fites, però també es fa llarg. La qüestió és que manca menys d´un mes. Tinc ganes de veure-ho materialitzat. Ho podreu seguir a http://fede-caminodesantiago.blogspot.com/ .

Nosaltres intentarem apropar-nos al sentit que ens va portar d´animals a humans: sentir, cercar, tocar, compartir, pensar, comunicar, crear. Mentre, al nostre voltant l´home continua el seu imparable destí: començarem a llençar bombes a qui llencen bombes, continuarem veient la lluita contra natura del Japó per minimitzar l´impossible. L´univers ho veu tot això, i aquest cap de setmana la lluna ho ha volgut veure de més a prop (uns 50.000 km. més a prop que de costum) www.astromia.com/tierraluna/laluna.htm . (la foto de la lluna està feta a Manchester ahir).

El meu haiku d´honor al Japó és avui una altra bellesa (de Mario Benedetti) www.leergratis.com/stag/mario-benedetii.html :

"Oyeme, oye
muchacha transeúnte,
bésame el alma".