Grècia o "Aquesta i una altra faran dues"

Avui, sembla ser, tothom està al cas de Grècia i de les seves eleccions. Ἑλλάς , que és com es diu Grècia en grec, és un petit país amb uns 132.000 km2 i uns 11 milions d´habitants. No pinta res a l´esfera internacional i desconec quin lloc ocupa en aquestes classificacions estadístiques que tant agraden al món anglosaxó. Aquest món és tan hipòcrita, que s´ha proposat fer-nos creure que el món civilitzat i desenvolupat (?) pot caure al precipici en funció del resultat de les eleccions que es celebren al país. ¿Us imagineu? Tot el món amb amèrica, la Pérfida Albión, le grandeur de la France, el gran Orient...Tot, només pels vots d´un bon grapat de persones que aniran a la votació per intentar decidir quina força política els representa davant un món que crida.

Sembla que els grecs tenen problemes i que els seus problemes són els nostres problemes. Sembla, només ho sembla, que nosaltres no tenim cap de problema. O que els nostres problemes son menors. O que els nostres problemes no tenen res a veure amb ells i es poden resoldre fàcilment. ¡En compte! ¡Si Grècia cau, cau l´euro! Però home, ho fotem!! Algú es creu que amb tots els interessos creats i llaços d´especulació i robatoris nacionals i internacionals, els senyors deixaran caure le grande bouffe en què estan ficats?

Mai havia vist tanta gent, opinadors i persones cegues (de cap) parlant tant d´unes eleccions a un altre país. Ni de les americanes i els seus caucus, n´havia sentit a parlar tant! La gran empresa (llegir FMI) ja ha decidit fa temps: hem de continuar retallant, hem de continuar tancant serveis, hem de continuar recaudant més, hem de continuar amb més impostos, hem de fer els sous més baixos, hem d´obrir més l´escletxa entre c

lasses.

Sortirà a Grècia, qui hagi de sortir. Sortirà qui, suposadament, els grecs vulguin. Jo mentre, em quedarè amb la Grècia que va donar origen a la civilització occidental, la que va crear i donar naixement a la demos, a la democràcia, a la filosofia, a la literatura, a l´estudi de la història, a l´inici de la política (del grec πολιτικος: politikós, «ciutadà», «civil», «relatiu a l´ordenament de la ciutat), als imporants avenços en les matemàtiques i en les ciències. 

Bona jornada electoral!

Au siau 

Compte: predicador, a l´atac!

El president de Mercadona, el pobre i humil Juan Roig que, per suposat ha fet el seu imperi des de zero i molt avall (JA!), s´atreveix a sortir a la premsa per donar no la seva opinió, sinò una sentència de savi, de predicador, de científic: "España será intervenida si los españoles no se "ponen las pilas" y se trabaja "más".

Aquest ¿senyor? també ens comenta que l´actual situació que viu l´estat és responsabilitat i culpa de tots.

"Nos hemos pasado como país treinta pueblos, incluidos los sindicatos, los empresarios, los bancos, los políticos, todo el país", assenyalant que tothom s´ha de posar a pencar més des de ja.

Jo només vull dir-li a aquest fill de papa (els papis ja tenien l´imperi), que faci el favor de callar, no sigui que algú comenci a treure els draps bruts que esquitxen a tots els que tenen poder, però sobretot que intenti no parlar ni en nom de tots ni de tots. No señorito, no. No tots hem robat. No tots vivim per sobre de les nostres possibilitats. No tots gastem calers que no tenim. No tots tenim comptes a Suïssa. No tots li comprem als nens allò que ni es té. No tots ens toquem el nas a la feina. Mai m´han agradat les sentències maximalistes on es parla de tots com si fossim un ramat. En aquest país n´hi ha molta gent molt bona, molt professional, molt humil i orgullosa també. Gent que si penca (sense papis), que treballa (més del que li paguen i més hores que molta gent amb galons), molts treballadors i treballadores, amb responsabilitat o sense, que intenta fer el millor possible la seva feina i que no llença calers perquè no en té. És molt fàcil dir que tots ens hem passat. Però qui no té, no es pot passar. Qui no té poder, no pot influir ni en el que és bó ni en el que és dolent. Potser els que com el señorito sí influeixen, sí tenen calers i els maneguen amunt i avall, sí tenen una responsabilitat. Potser igual és força més gran la seva responsabilitat. Potser m´ho repenso el comprar en mercadona. Que s´ho faci mirar, animal!

Au siau