Dia mundial de la poesia

La UNESCO celebra el Dia Mundial de la Poesia el 21 de març amb l'objectiu de reflexionar sobre el poder del llenguatge poètic i les capacitats creadores de cada persona. El principal objectiu és donar suport a la diversitat lingüística a través de l'expressió poètica i donar l'oportunitat a les llengües amenaçades de ser un vehicle de comunicació artística. Aquesta celebració es realitza anualment des de l'any 1999. Arreu han sorgit iniciatives per festejar aquest dia amb lectures de poemes, poemes commemoratius, llibres nous, etc. Els autors que han participat en la celebració del Dia Mundial de la Poesia amb la creació d'un poema expressament per a l'ocasió, traduït a diverses llengües, són Josep Piera (2008), Ponç Pons (2009), Jordi Pàmias (2010), Marta Pessarrodona (2011), Narcís Comadira (2012), Zoraida Burgos (2013), Montserrat Abelló (2014) i Jaume Pont (2015). Aprofintant el moment, cal remarcar el nou llibre de poemes que ha tret José Manuel Caballero Bonald que recorre al dubte com a forma d'encarar la vida. El llibre, Desaprendizajes, l´ha tret l´editorial Seix Barral, on l´autor reflexiona sobre la importància d'oblidar l'après per seguir avançant en la cerca. 

Cal donar a la poesia el valor que té com a punt de trobada entre el ser humà i la comunicació dels sentiments que conté com a ser. Mai pot substituir-se per res, en aquest permanent i continu joc i aprenentatge per saber qui som. Us deixo amb un bocí d´un poema de Miquel Martí i Pol

Ara el que cal és que tot recomenci:
la veu i el gest
on no hi ha veu ni gest,
els camins que no menen enlloc
i la incertesa del vent,
el que encara no hem dit
i el que encara no hem pensat,
el que voldríem i el que no voldríem,
el que és bell i llunyà
i el que és pròxim i obscur.

Au siau!

Els primers executius van incrementar els seus sous al 2014

Aquests dies ha estat notícia la publicació dels sous dels primers executius de les grans empreses espanyoles. Hem tornat a constatar que l'ètica ha desaparegut totalment dels valors d'aquesta societat. Mentre un dia sí, un altre també, apareixen noticies de com els agents econòmics (empresaris i sindicats) "negocien" -entrecomillat i subratllat-, els sous de tercers (nosaltres), en percentatges d'índexs vergonyosos dins d'una forqueta del 0,... a l'1, ..., els sous dels grans referents econòmics no paren de pujar i pujar. És realment una demostració del menyspreu més absolut a les persones i a la societat. Les publicacions s'han fet ressò per exemple que Jose Migueel García, conseller delegat de Jazztel, ha guanyat el 2014, 14,56 milions d'euros. Sí, està ben expressat: catorze milions. El d'Iberdrola, 9,13 milions d'euros, i així successivament el de Telefónica, els càrrecs bancaris, repsol, gas, acciona, endesa, asseguradores, etc. Això, sense parlar de les aportacions als plans de pensions.
Llavors, com és possible que ningú de tots els que protesten, i surten expressant que ells no són com els que estan instal.lats, parlin de l'increment dels salaris, mentre es condemna a la gent a somriure pel "gran avanç" que suposa incrementar el sou un 1 per cent, mentre els preus i la inflació segueixen avançant, per molt que els prócers diguin el contrari? Les desigualtats continuen creixent.
De moment, no hi ha batalla: Poder 1, Ètica, 0.
Au siau!