Mostrando entradas con la etiqueta Música. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Música. Mostrar todas las entradas

domingo, 24 de noviembre de 2013

Palosanto: torna Bunbury

Enrique Bunbury, excantant i alma mater del grup Héroes del Silencio i que porta un bon camí en solitari, ha tret un nou treball. És un home singular en Bunbury, tant en la seva forma d´entendre la vida com en la seva activitat,. Pero això, lluny del que solen fer la majoria dels mortals, el que ha de fer és encuriosir-nos, cercar aquest punt diferent per ampliar els punts de vista de l´home. Ara ja fa dies que camina amb el seu nou disc, Palosanto. El treball, trenca amb idees preconcebudes amb una primera part sorprenent i so molt fi on barreja calidesa i polidesa. Les lletres són elaborades, i amb sentit tal com acostuma aquest artista que no deixa indiferent i inciten a la reinvenció, al canvi. Els títols de les cançons reclamen aquest canvi: Desperta, Més alt que nosaltres només el cel o Els immortals. Salvavides acull cors góspel, i Bunbury es mostra actiu i social, amb les cançons Hi haurà una guerra als carrers i Destrucció massiva.
La segona part de Palosanto inclou Fill de Cortès, Mar de dubtes, Esmento quan dic que ho sento, Nostàlgies imperials, Plànol seqüencia i Causalitats, reflexionant sobre un món que podria canviar a partir de la revolució personal.
El pefil de Bunbury es veu en part en una de tantes entrevistes que li han fet amb motiu del seu nou treball: 
"A Palosanto habiten moltes veus. I Els immortals pertany a aquesta part del disc en la qual l'escepticisme i el sarcasme neguen les possibilitats d'aquest canvi. Ens recorden que aquest és el millor dels mons possibles; el millor dels sistemes possibles. I tiren el fre a les esperances i noves idees.
-Llavors, han servit d'alguna cosa moviments com el 15-M?
-El 15-M o YoSoy132 a Mèxic o el moviment estudiantil a Xile o Occupy Wall Street en USA no són moviments fracassats. Fa pocs anys crèiem que els joves i la societat vivien com el ruc seguint a la pastanaga, sense plantejar-se res. Arran d'aquests moviments ja ningú és així. Tot està en qüestió. La democràcia, el sistema econòmic mundial, la monarquia, la constitució… Ja no creiem en mentides apreses. La llavor està plantada. La seva evolució està per veure".
Toma ya! Gaudiu-ho.
Au siau!

miércoles, 30 de octubre de 2013

En tribut de Lou Reed

Lewis Allen Reed, Lou Reed, ha estat un poeta, cantant i músic, icona del rock, gran artista, gran poeta, ha mort fa unes hores, però la seva influència ha estat, és i serà per tots els amants de la música. En el seu tribut la traducció de Perfect day





És un dia perfecte.
Bevent sagnia al parc.
I més tard, quan es fa fosc,
anar-nos a casa.
És un dia perfecte.
Donant de menjar als animals del zoo.
Després veure una pel·lícula,
i després a casa.

Oh, és un dia perfecte.
M'alegro d'haver-ho passat amb tu.
Oh, que dia tan perfecte.
Estic penjat per tu.

És un dia perfecte,
ningú fa cas dels problemes.
Passant el cap de setmana sols
és tan divertit.
És un dia perfecte,
m'has fet oblidar-me de mi mateix.
Vaig creure que era una altra persona,
una bona persona.

Oh, és un dia perfecte.
M'alegro d'haver-ho passat amb tu.
Oh, que dia tan perfecte.
Estic penjat per tu.

Un recull el que ha sembrat.
Un recull el que ha sembrat.

Au siau!

miércoles, 1 de agosto de 2012

La pressumpta i temuda llibertat: cas Pussy Riot

A Rússia han posat a la garjola a punt de ser jutjades per un tribunal a tres integants del grup punk femení de música Pussy Riot. El seu gran  pecat ha estat protestar contra el president putin, així, amb minúscula. Van fer una actuació sorpresa en una catedral cristiana ortodoxa de Moscú, a l´altar de la catedral de Crist Salvador. Van entrar amb la cara tapada per fer una actuació per denunciar el suport de l´església ortodoxa a la campanya de putin. En aquell moment van ser detingudes tres membres del grup. Segons s´informa desde el judici, els fiscals han presentat la gran acusació: van actuar sense permís i d´una forma extremadament vulgar i la cançó interpretada és insultant i sacrílega. Les acusades s´han hagut de declarar culpables d´una falta administrativa, però rebutgen ser culpables de vandalisme. Si finalment les condemnsessin per aquest fet podrien caure-les set anys de presó. Sí, sí, heu llegit bé. Estem al segle XXI i en el pressumpte món occidental, líder de la cultura i la democràcia, però com es veu, la realitat resta molt lluny d´aquest principi. Les noies han demanat perdó per si van ferir les sensibilitats morals però no volen assumir cap mal o acte vandàlic. Finalment Nadezha Tolokonnikova, de 22 anys, Maria Alyojina, de 24 anys i Yekaterina Samutsevich, de 29 se les hauran de veure amb un règim realment anacrònic, però real. L´organització Amnistía Internacional https://www.es.amnesty.org/ les ha descrit como presoneres de conciència i diversos artistes ja han mostrat la seva solidaritat amb elles com Sting, Franz Ferdinand i Red Hot Chili Peppers. Això sí, líderes de l´església ortodoxa han dit que han de ser processades, ja que han fet un gran mal. 
Quin món!
Au siau

jueves, 12 de julio de 2012

Els Rolling fan 50 anys

Tal dia com avui, fa 50 anys, sis nois van fer el seu primer concert al Marquee Club, una mítica sala del Soho, a Londres: eren els Rolling Stones. Cinquanta anys més tard, els Rolling Stones http://www.rollingstones.com/ , s´han convertit en una icona de l´inconformisme vital i del rock and roll. El grup es va formar a l´abril del 1962 i va fer el seu concert debut el 12 de juliol amb un Mick Jagger amb només 18 anys. Des del primer moment, la crítica musical, sempre amb bales, es va rendir a la seva música, la seva força i la seva innovació (el seu primer concert a Espanya va ser a Barcelona, el junt del 76 a la Plaça monumental). Amb el lideratge sempre complicat de Mick Jagger i Keith Richards, van començar interpretant cançons del blues i de clàssics del rock i van apostar per un estil propi amb els clàssics riffs de guitarra. Els seus excessos i comportament han marcat la seva manera de ser i els ha fet encara més mítics entre un jovent i una societat necessitada d´icones, enfront a més del nois de Liverpool, els Beatles.
Al llarg d´aquests 50 anys han venut més de 200 milions de còpies dels seus 24 àlbums oficials i incontables de no oficials. Cançons com Satisfaction, Sympathy for the Devil, Gimme Shelter, Brown Sugar, Miss you o tantes altres, estaran sempre al cor, als peus i al ritme del cos i de l´ànima de la gent que estima la música, independenment de l´estil musical.
Per celebrar-ho la banda ha estrenat logotip, disseny de l´anglès Shepard Fairey.
Ningú que estimi l´art i la música en aquest cas, no pot dir que no ha sentit, no ha ballat, no ha picat de mans o de peus amb alguna canço dels Rolling. No sabem si aniran o no de gira el 2013, però sí sabem que no moriran mai.
Felicitas stonians.
Au siau