Rosetta ha arribat

Rosetta ha arribat a la seva trobada amb el cometa 67P/Churyumov–Gerasimenko després d´uns 10 anys de viatge des que va ser llançada a la Terra el 2004. La sonda està ara al costat del cometa, a uns 100 quilòmetres de la superfície, entre les òrbites de Mart i Júpiter. Junts, viatgen cap al Sol a una velocitat de 55.000 quilòmetres per hora, segons l'ESA. El cometa segueix una òrbita el·líptica al voltant de l'estel que triga sis any i mitjà a complir. L'europea Rosetta és la primera nau espacial de la història que ha complert una trobada amb un cometa, una fita en l'exploració. La Rosetta ha d'executar complexes maniobres fins a posar-se seguint una trajectòria de forma triangular. La trobada de la nau i el cometa culmina la fase d'una desena de maniobres que van començar al maig per ajustar la trajectòria i velocitat de la primera amb el segon. Una fallada en aquest crític procés hauria suposat la pèrdua de la missió perquè la sonda hauria passat de llarg. Les imatges preses entre finals d'abril i principis de juny amb la càmera Osiris a bord de la nau van mostrar una activitat variable del cometa. Els cometess poden ajudar-nos a respondre preguntes sobre la formació del Sistema Solar, la procedència de l'aigua terrestre i fins i tot sobre l'aportació de molècules prebiòtiques al nostre planeta. A més amb les dades que vagin prenent els instruments científics de Rosetta, els científics podran anar determinant els millors punts per al descens de la sonda Philae a la superfície del cometa, prevista pel mes de novembre. Bona sort!

Au siau!

Commemoració de la trepitjada de l´home a la Lluna

Avui es commemora l´arribada de l´home al nostre satèl.lit. El 20 de juliol de 1969, només fa 45 anys, l´home va trepitjar la Lluna. N´hi ha força polèmica en relació a aquesta afirmació, doncs molta gent considera que ens van pendre el pèl i que en realitat tot va ser un muntatge. "Aquest és un petit pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat", ens va dir amb una veu emocionada Neil Armstrong, frase que ha estat repetida i que ha passat a la història com a primer home a la història de la humanitat que va trepitjar un astre fora del nostre planeta. La tripulació estava formada per Neil Armstrong, Edwin Aldrin i Michael Collins i van anar a bord del coet espacial Apollo 11, aterrant a la superfície de la Lluna quatre dies després del seu llançament des del Centre Espacial Kennedy de Florida. Jo recordo aquell moment. Coses extranyes les de la ment. Tenia 5 anys llavors però aquella retransmissió en directe en les televisions de tot el món, va ser una notícia que va acaparar i eclipsar totes les notícies del moment. Tinc la imatge a alguna de les meves neurones al menjador de casa amb la meva iaia Elvira, mentre vèiem unes imatges al nostre televisor Telefunken en blanc i negre. Recordo també la veu incofusible de Jesús Hermida, home que ha passat també a la història per aquella retransmissió. Molts han estat els experts que han defensat l'autenticitat del viatge davant els que no creien aquest viatge meravellós i no han deixat d'investigar a la recerca de la veritat. Després d´aquest viatge van arribar cinc missions posteriors que es van dur a terme fins a desembre de 1972. Arribés o no l'home a la Lluna, la veritat és que aquelles imatges van fascinar i segueixen fascinant tothom. No se si és la voluntat de l´home de superar els seus reptes, la lluita per saber si estem sols a l´univers, la necessitat de creure en alguna cosa, però la humanitat va seguir aquell moment com un triomf del treball i esforç de l´home. Avui estem trepitjant Mart. Segur va valer la pena. 

Au siau!

Viatges a l´espai

La nau espacial Dawn està a punt de començar un viatge de dos anys, que el portarà a un món llunyà per ajudar als científics a entendre millor l´origen del sistema solar. Abandonarà l´asteroide gegant Vesta el 5 de setembre per anar cap al planeta Ceres. Dawn va començar el seu viatge el 2007 amb 5.000 milions de kilòmetres per explorar els dos objectes més grans del Cinturó d´Asteroids. Dawn va arribar a Vesta el juliol del 2011 y arribarà a Ceres a inicis del 2015. La nau abandonarà Vesta tan suau com va arribar, amb un sistema de propulsío iònica que fa servir l´electricitat per ionitzar xenón i generar l´impuls.
"L´impuls està activat i ara estem situant la nau al punt més alt de l´asteroide mercès a un pilar blau d´ions de xenòn". Amb aquesta frase un tant enigmàtica pels no experts, Marc Rayman, enginyer en cap de la missió de la sonda Dawn. La sonda ha aconseguit vistes de primera de Vesst, i detalls sense precedents sobre l´asteroide gegant. Els resultats han revelat que una part d´ell va estar fos en algun moment del passat, fet que va suposar la forma en capes amb nucli de ferro. La nay espacial també va revelar la col.lisió que Vesta va patir a la seva part sud. Vesta va sobreviure a dos impactes molt grans als últims 2.000 milions d´anys. La sonda es va apropar a Vesta per conèixer més del nostre sistema solar. Ara la investigació està posada al planeta petit Ceres. Dawn ha omplert un gran forat del coneixement ja que ha sobreviscut als primers dies del sistema solar. Això sí que és un viatge!

Au siau

"La verdad está ahí fuera"

El vicepresident de l´Acadèmia de Ciències de Rússia, Anatoli Grigóriev, va indicar que els microorganismes que s´han trobat a l´estació espaial internacional  posen en perill la plataforma orbital. Comenta que aquest fet ja el va viure a l´estació Mir y que ara la veu a la EEI; suposa l´acció de la microflora a l´estructura de la plataforma en una conferència científica que se celebra a Moscú. Va explicar que els microbis fan malbé el metall, els polímers i poden ser causa de desperfectes i de perill de seguretat.  El científic va indicar que els experiments d´exposició dels organismes a l´exterior mostren la seva vivacitat ja que suporten les temperatures de l´exterior de l´espai i un llarg camí i durada de mesos i anys.  Dit això, és el començament dels aliens, del temor i la por, d´allò misteriòs, de noves investigacions per veure com conviurem amb els extraterrestres, de noves mascotes a casa, d´un partit interestelar Barça-Microbis C.F., de noves mutacions, de malalties amb caldo gallina microblanca,etc.. Ja veureu, ja!

Au siau