Valors i principis

Aquests són part dels titulars de notícies de la secció de Política d´un sol mitjà de comunicació avui, 31 de gener del 2012, Segle XXI:

"Rajoy convoca un comité ejecutivo para este sábado"

"Rubalcaba también convoca para este viernes una reunión extraordinaria de la comisión permanente de su Ejecutiva para analizar la situación".

"Camacho asegura que todas las retribuciones del PP son "legales y tributadas"

"El Ayuntamiento de Palma solicitará a la Casa Real que Urdangarin deje de usar su título"

"La Fiscalia pide a Hacienda un informe sobre las cuentas del hijo de Puyol".

"El juez del caso Palau cita a declarar al diputado de CiU Jaume Camps".

"Libertad con cargos para el teniente de alcalde de Lloret de Mar".

N´hi havien més. Però no es podia aguantar. Què s´ha de dir amb tot això?

DIGNITAT, HONOR, DECÈNCIA, HONRADESA, RECTITUD, ÈTICA, MORAL, INTEGRITAT,

SERVEI ALS DEMÈS, TRANSPARÈNCIA, ENTERESA, PROBITUD, VIRTUT, CONTINÈNCIA, NETEDAT, CLAREDAT, LLEIALTAT, ESCRUPOLÓS, INCORRUPTIBLE, DECORÓS, RESPONSABILITAT, SERIETAT, DEDICACIÓ, ESFORÇ, TREBALL PELS DEMÉS, RESPECTE, COMPROMÍS, AUTORITAT, HONORABILITAT, QUALITATS, TENIR PARAULA, MÈRITS, COMPLIR,

"L´honor prohibeix coses que la llei tolera", deia el gran filòsof Sèneca. Millor que estigui allà on és, que no vegi què n´hi ha a la societat actual. Quina pena!

Au siau!

El futur de la informació

Dies enrere el periodista Josep Corbella ens feia sabedors que científics de l´Institut Europeu de Bioinformàtica (IEB) han dut a terme diverses investigacions en què es demostra la possibilitat de guardar informació en mol.lècules d´ADN, conviden les properes investigacions a agafar el trajecte de l´arxiu d´immenses quantitats d´informació a l´ADN amb un cost mínim i obrint portes de la ciència ficció. L´ADN ja és per sí mateix un giny, una mol.lècula complexe i d´una enorme potència encara desconeguda, que conté la informació genètica que cal per construir vida i per tenir una vida molt llarga en el temps geològic.
La investigació dels científics de l´IEB ha estat curiosa. Van codicar cinc documents en ADN, és a dir amb el llenguatge genètic de les bases d´ADN (A, C, T i G), en concret, obres de Shakespeare en format txt, un article en pdf dels científics Watson y Crick, el famós discurs de Martin Luther King en mp3, una foto en format jpg i un altre arxiu de text. Un cop transformat en llenguatge d´ADN mitjançant ordinadors, van enviar els codis a una empresa americana especialitzada en sintetitzar ADN, l´emrpesa Agilent. Aquesta empresa va passar la informació de format informàtic a format químic, fabricant mol.lècules d´ADN amb les dades. Segons ja han pogut demostrar, un gram d´ADN conté més informació que un milió de cd´s, en paraules del director de la investigació Ewan Birney. Ja es freguen les mans les grans potències i empreses, pensant en les possibilitats econòmiques i les portes que pot obrir en diversos camps. L´ètica, com és habitual en aquests casos, quedarà en tercer o últim plà, sens dubte. Però és innegable que un cop més, l´home mostra la seva potència investigadora com a espècie i és capaç de fer i aconseguir coses que molt poques espècies vives han pogut o poden fer amb la tecnologia que té al seu abast. El debat, està servit.
Au siau!

Homenatge a Aaron Swartz

A començaments d´aquest mes de gener es va suïcidar Aaron Swartz a Nueva York amb només 26 anys. Aaron Swartz era un geni de la informàtica que va començar a fer-se un lloc només amb 14 anys. Del seu cap i de les seves mans van sorgir idees tan genials i avui utilitzades per molta gent del món informàtic i Internet, com el codi que va donar lloc al RSS -eina que permet la suscripció a continguts on-line cad vegada que la web on estiguem apuntats afegeix informació- o també l´Infogami, que va acabar donant lloc a la xarxa Reddit.

La seva mort està envoltada de polèmica ja que en els últims anys s´havia convertit en un referent del món de l´activisme on-line. Va estar lluitant per la informació gratuïta i contra els diversos intents per privatitzar l´accés a Internet. Així va lluitar contra la SOPA, llei per prohibir l´accés a llocs webs. També va ser cofundador de Demand Progress amb què feia campanyes on-line sobre temes socials. L´any 2011 va ser arrestat i s´enfrontava a penes de presó i econòmiques.

El sistema actua. Amb silenci. La societat fa aquestes pràctiques d´autofàgia, on es menja a ella mateixa, en la mesura que destrueix o com a mínim no mima a genis que poden aportar molt a l´evolució i desenvolupament social. Primer els encumbra, però si surten de la línea marcada, cauen al negre pou creat per engolir els nens dolents.

Mercès Aaron, en el temps que has estat per aquí.

Au siau!

Comunicació i sistema

Aquests dies és notícia una forma més del grau de tendències i orientació que avui en dia primen a la nostra societat. Es tracta de la plataforma Informer, pàgines anònimes a Facebook, que han dut a terme un grup de noies de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). ¿Quin és l´objectiu  de la plataforma? Fer d´intermediari, de "Celestina" entre els alumnes de la universitat que vulguin dir-se coses, lligar, tenir un rotllo, conèixer-se, però que no s´atreveixen a fer-ho directament. La idea de la plataforma és poder enviar missatges anònimament a qualsevol company del campus. ¿Li ha agradat la idea a la gent? Sembla que sí. Aquestes noies han aconseguit ni més ni menys que 11.500 seguidors i altres universitats han llançat la seva proposta amb mateix èxit. ¿Què passa doncs? ¿És que la gent no és capaç de comunicar-se? Sembla que efectivament, tenim un problema. Els diàlegs i missatges són interessants i reprodueixo un que feien menció els mitjans:

"De un admirador secreto que no quiere que se sepa su nombre. Una chica que estudia 1.º de Políticas con gafas de pasta, morena y bajita, me pones mucho. Me encantas. Solo sé que tu nombre empieza por B".

És lògic que el jovent tingui idees i faci accions i activitats amb certa olor de transgressió. Però arriba un moment en què es difícil veure si estem bé del cap o fora de control. Crec que si alguna virtud té el jovent és aquesta manca de vergonya, aquest pas cap endavant que els fa envejables a ulls dels demés. ¿Com és possible l´èxit en un ambient que és normalment procliu a ser agosarat? Potser el sistema que tan li agrada tot això, s´haurà de començar a preocupar. Estem en un temps difícil, de confusió. Però en la mesura que continuem despreciant el bé més preciat d´una societat, el futur que són i representen els joves, només es camina de forma lenta però inexorable cap a un carreró sense sortida. Quin bon reflexe és la foto com a símptoma d´on estem.

Juguem i riem. Disbauxa a tope.

Anem en compte.

Au siau

La cultura segueix de retirada

La cultura continua el seu camí inexorable. La llengua i la cultura, les humanitats en general desprestigiades, continuen cap avall. Després de saber el tancament de llibreries com Ona o Catalònia, ara la llibreria Proa anuncia que tancarà el proper 1 de febrer, davant la crisi que afecta tot el sector. Una ERE posa nom a un pla de reestructuració, on el paper de la fundació es centrarà a la producció editorial. La crisi, que ja era patent en exercicis anteriors, ha tingut ara manifestació després d´haver prés mesures de reducció de despeses i de personal. Però finalment amb pèrdues de mig milió d´euros i una baixa facturació, la realitat imposa la seva llei, la llei del mercat. Un mercat inexorable que posa preu a tot, que rebutja la disposició a seguir apostant per la cultura com a forma màxima de l´expressió humana i on l´economicisme s´imposa com a modus vivendi i operandi de la nostra societat. El següent exemple de la jornada ho confirma: Caixaforum ha comunicat que les seves seus d´exposicions gratuïtes, cobraran entrada a partir de maig. No és una gran entrada, 4 euros, per la qualitat de les mostres que en general exposa, però és un inici, és un posicionament. Un símbol d´una entitat que al llarg de molt temps ha dedicat el seu esforç a la cultura i a la seva difusió i que veiem com ara entra en el mercat, de moment low cost, però com diem aquí "de mica en mica, s´omple la pica". I a la cultura, que arribava així a molta gent que no pot o que no té possibilitats de prioritzar-la, que la subvencioni un altre. Ja sabem que som sense cultura. I qui no ho sàpiga, que vagi al Caixaforum.

Au siau!

La memòria de l´aigua

Molt interessant l´entrevista a Masaru Emoto, l´anomenat "profeta de l´aigua" a La Vanguardia http://www.lavanguardia.com/ . Les seves investigacions i experiments tenen l´objectiu de demostrar que l´aigua té capacitat per assumir missatges positius i negatius i en funció d´ells es transforma. Segons les seves investigacions, aquests missatges bons o dolents, positius o negatius, tenen impacte a l´estructura molecular del líquid, i en ella queda impresa la petjada. Sons, colors, formes o pensaments, queden gravats a l´aigua i es pot observar la informació en la formació dels cristalls d´aigua. Fa una repassada per diversos experiments i experiències que pressumptament demostren com la seva formació molecular canvia en funció de la recepció d´aquests missatges, és a dir, l´aigua recorda, té memòria i fixa la informació rebuda. Masaru Emoto,  http://www.masaru-emoto.net/, és conegut arreu del món i ens recorda dues reflexions que són clares i diàfanes: la primera que n´hi ha aigua des que hi ha vida, són paraules que van lligades i on vida, és la primera forma de consciència. La segona reflexió és també evident: les persones som en un 80 % aigua. Amb elles conclou una magnífica reflexió final: tracta l´aigua amb tot l´afecte, perquè ets tu mateix.

Au siau

Ètica

L´ètica és una rama de la filosofia ocupada de l´estudi de la moral, de la virtud i el deure. El mot prové del grec ἠθικός, êthicos, de "ethos", que significa costum. L´ètica estudia què es a ética estudia qué es allò moral, com es justifica un sistema moral i com s´ha d´aplicar posteriorment a nivell individual i a nivell social. A la via quotidiana constitueix una reflexió i cerca les raons que justifiquen l´utilització d´un sistema moral o un altre.
Té com a objecte els actes que el ser humà fa de forma conscient i llirue, els veu, els analitza i emet un judici sobre ells determinant si l´acte és bó o no èticament. Fins aquí, allò que ens diu l´etimologia d´aquesta paraula que tan ens agrada emprear.

¿Per què aquestes paraules? Doncs per intentar comprendre perquè el gran Fernando Ónega està emprenyat. Ja he fet referències altres vegades a aquest periodista. A mi m´agrada. I confesso que no sempre estic d´acord amb les seves declaracions, ni crec que estigui en el seu arc d´idearis. Però el sento sempre que hi hagut oportunitat perquè al meu parer té dues virtuds que avui no estan de moda: primer respecte i educació. Mai l´he vist perdre els papers o cridar-li a un altre company de debat. Respecte i educació. Segon, les seves declaracions sempre són acompanyades de reflexió, de mesura, de dades, intenta donar la informació més complerta que pot. És important per qui escolta. Doncs aquest home crec que està petant. L´article que escriu al diari La Vanguardia és ja demolidor: "Dies desoladors per a l´ètica". I tal com si no fos la persona mesurada que coneixem, escriu: "És increïble. Després de tot el que s´ha robat en aquest país; després de tots els escàndols; després de tant de finançament il.legal; després de tanta gent que ha ficat la mà a la caixa, i després de tots els casos que han arruïnat la credibilitat de polítics i institucions, alts responsables dels partits, encara no saben com combatre la corrupció (...) Quina vergonya de país, en què les misèries i vergonyes consumeixen més energies que els esforços per resoldre els problemes econòmics i territorials".

Realment en Fernando està emprenyat. Però no és només ell. És en tot cas l´altaveu de tantes i tantes persones i tants i tants ciutadans que no troben raó de ser a tanta i tanta barbàrie. Omplertes les boques de valors i de principis que ningú sembla complir, portem a la societat a un camí difícil de fer, a un jovent que no té un mirall on veure bons exemples, a llençar a la paperera les bases que han de substentar el nostre comportament social. Estem ben fotuts!

Au siau

L´humanitat mor una mica més

Hem sabut pels mitjans que Aenki Kassie, persona que no coneix ningú més que la seva família, ha mort als 71 anys a Upington, Sudàfrica. ¿És destacable i important? Doncs poder sí. Resulta que Aenki Kassie era l´antepenúltima parlant de la llengua viva més antiga de Sudàfrica, el san. Ara, només dues persones més a tota Sudàfrica segueixen parlant el san. És aquesta una llengua del desert de Kalahari que els lingüistes consideren la més antiga de les llengües indígenes del país. Es conserven unes 12.000 pàgines de transcripcions de la llengua san, recollint informació dels mites, històries, creences i rituals del poble khomani. El lingüísta alemany Wilhelm Bleek és el gran estudiòs de la llengua san, havent publicat un diccionari explicatiu d´aquest idioma a punt d´extingir-se. Una llengua mor, i amb una llengua mor una mica de la nostra humanitat, quan no queda ningú que la parli o l´entengui i això està a punt de passar amb la forma més antiga de comunicació del nostre bressol, l´Àfrica. El 1973 ja es va creure que no quedava cap persona que parlès aquesta llengua. Però el 1998 per qüestions legals es va poder conèixer gent que encara en parlava i després d´una cerca de milers de kilòmetres, es van localitzar 25 persones. Com la nostra societat només coneix vendre i comprar o treure profit, el llavors president del país, Thabo Mbeki va donar-los 400 km2 de terra, però el temps -inexorable- ha acabat amb tothom, menys dues persones. Els N/uu parlants del san, es van convertir en un símbol de l´Àfrica més vella. La UNESCO ha treballat al llarg d´uns quants anys amb Aenki Kassie i la seva filla per poder aconseguir preservar el patrimoni oral. Potser no tinguem consciència del fet, però la desaparició d´una llengua és quelcom més d´un signe de modernitat. Aplastats totalment pel "Gran germà", anem despreciant aquelles coses que formen part de la cultura humana, que estan a dins del nostre cervell, de la nostra manera de ser i de pensar. No n´hi ha prou pàgines per fer referència als estudis i treballs dels lingüístes sobre la importància de conservar les nostres llengues i saber més d´elles per interpretar part del que som avui en dia la humanitat. No serà més que una notícia la mort de l´últim dels parlants san, però en realitat serà més que una notícia més. Serà una mica més la mort de la nostra humanitat, la que desprecia la cultura i el coneixement, la que incorpora com a tòtems i déus la faceta més material del ser humà. És el que hi ha.
Au siau!

Gran notícia en l´avenç contra l´alzheimer

Els mitjans es fan ressò d´una notícia realment important. Els investigaedors del Centre d´Investigació Biomèdica EuroEspes, encapçalats pel doctor Ramón Cacabelos han creat la primera vacuna preventiva i terapèutica eficaç contra la malaltia de l´Alzheimer. La vacuna ha obtingut la patent per a la seva fabricació a usa. La vacuna ha estat anomenada EB-101 i ha estat provada en animals transgènics portadors de les mutacions genètiques que provoquen la malaltia. Els científics van aconseguir que els animals no desenvolupessin la patologia i es reduís els símptomes que caracteritzen l´Alzheimer. Ara estaran a l´espera que es facin els assajos clínics. Sembla estimar-se que la vacuna pot ser una realitat en uns 6 a 10 anys.
Pels investigadors el més important és la millora que es pot aconseguir de les condicions i de la dignitat de les persones afectades, ni més ni menys que 36 milions de persones al món. A l´estat espanyol prop d´un milió de persones. La previsió d´aquesta malaltia parla d´uns 66 milions el 2030. La vacuna també s´investiga en altres parts del món, però sembla que la investigació realitzada per l´equip del doctor Cacabelos és de més gran eficàcia amb un procès a més innovador i diferent.
Moltes felicitats!. Això sí és important. En el nostre món actual on cada notícia d´actualitat no és més una continuació d´un "sainete" on ja no sabem quants, qui i com ens roben i ens treuen la motivació i la personalitat, és encantador continuar veient com el ser humà resisteix. Com sempre no es farà una seriosa reflexió del paper de la ciència i la investigació, i la influència de les polítiques economicistes contra la I+D+i. S´ha d´apostar per la ciència. El ser humà ho va fer per passar d´homínid.
Au siau

L´estel més antic de l´univers



L´estel més antic de l´univers, de moment.



En aquesta aventura de cercar qui i què som, els astrònoms i científics estan en una època brillant, en un viatge permanent al passat, al present i al futur alhora. Ara, mercès al telescopi Hubble, la NASA ha pogut trobar l´estel més antic de l´Univers vist fins ara. Segons els experts l´estel té com a mínim uns 13.200 milions d´anys, formant-se uns 600 milions d´anys després del Big Bang. L´astre ha estat batejat com HD 140283 i es troba a 186 anys llum de la Terra. Els investigadors pensen que va ser un dels primers estels que es va formar al cosmos. La investigació ha estat presentada per Howard Bond a la Societat Astronòmica Americana. Segons els estudis l´estel conté elements pesats. La explicació dels investigadors és que els primers estels que formaren l´univers no tenien elements pesats, però quan va estallar una successió de supernoves, centenars de milions d´anys després del Big Bang, van ser substituïdes per estels com el descobert.

Fascinant. A poc a poc anem. És el viatge del ser humà. La vida mateixa és el viatge que menys apreciem.

Au siau

Sembla clarament que no estem sols

En el treball de descoberta que els científics i investigadors de l´univers fan de forma soterrada i silenciosa, cada vegada es fa una tasca més clara que confirma que és absurd pensar o creure que som només nosaltres a l´univers. Mireu aquesta fotografia que ens fan arribar:

És del telescopi VISTA. Es tracta d´una imatge del cúmul globular 47 Tucanae, amb milions d´estels, molts d´ells amb propietats sembla inusuals segons ha manifestat l´ESO, l´Observatori Austral Europeu. El cúmul és conegut com el NGC 104 i es troba a uns 15.000 anys llum del nostre planeta, a la constel.lació austral del Tucan, cúmul que és perceptible a simple vista i és tan gran com la Lluna plena amb un tamany d´uns 120 anys llum. Entre els milions d´estels del seu nucli es troben sistemes estranys i diversos. Alberga fonts de rajos X, estels variables, estels blaus i objectes coneguts com púlsars de milisegon que volten a una gran velocitat.
I nosaltres continuem fent el "pamplinas". Com deia avui el protagonista de La contra a La vanguardia, Swami Satyananda Saraswati, meestre de vedanta: "¿Quiere conocerse? Empiece por apagar la tele y encenderá su cerebro". Fem-ho, abans que vegin la futilitat i instrascendència de la nostra existència.
Au siau!

Nens, educació i el món en què vivim

Ja he comentat diverses voltes que a La Vanguardia, www.lavanguardia.com , tenen moltes virtuds. Entre elles està l´espai de La Contra, espai d´entrevistes portat pels periodistes Victor Amela, Ima Sanchís i Lluís Amiguet, i que és un pou de coneixement. M´ha sobtat força l´entrevista a Catherine L´Ecuyer, advocada, investigadora i divulgadora de temes relacionats amb l´educació. Ja sabeu que els temes d´educació i ensenyament són una part important de l´ideari en què crec, i per tant m´interessa les reflexions i estudis que es fan sobre la matèria. L´Ecuyer defensa que la societat hauria de tornar a educar i no a inculcar. Segons les tesi que defensa, estem creant infants amb una saturació d´estímuls que fa que a la vida real els torni impacients, que fa que tot els avorreixi. En créixer essent infants plens d´activitats i sobreestimulats, el nen es va convertint en un adolescent que ho ha vist tot i que ho té tot, fet que fa que es bloquegi el seu desig. Conclou que el consumisme que pateixen és la forma més directa per acabar amb el desig d´admirar i comprendre dels nens; nens saturats que no gaudeixen de les coses, que són carn de frustració. Només, segons la investigadora, educar en l´admiració, pot retornar el seu interès per la vida i el món que l´envolta. Són bones reflexions perquè en general crec que és una bona radiografia de la situació que visquem en general. Ens preguntem què passa amb els nostres joves, com és possible que vegin la vida des d´una perspectiva que creiem equivocada. Però no tenim present que prenem moltes decisions errades en el seu temps d´infant, i aquestes coses es paguen. Els fem partíceps de la vida còmode, gairebé hedonista, són el centre del món i totes les coses són per ells i fem esforços per fer de les seves habitacions un petit Cutre inglés. Els posem activitats a dojo, perquè sàpiguen de música, d´idiomes, d´esports, reforços, etc.. i molta tele, que no molestin. Efectivament després, no poden anar per la vida perquè és mantega sense fonament. Hem de procurar que es preguntin amb la seva innocència per aquest món, que perdin el temps en comprendre, que sàpiguen la cultura de l´esforç el que és, respectar el ritme i sentit de les coses.

Acabo amb una frase del mateix article que ja sabíem però que és real, actual i total: "Mai no havíem tingut tanta informació i mai no havíem après tan poc". Així és.

Au siau!

Com anem?

Segons les informacions que van arribant als mitjans, mai a la sèrie històrica de l´estalvi familiar, s´havia arribat a una situació com l´actual en què l´estalvi de les famílies havia arribat als nivells més baixos coneguts. La tasa d´estalvi continuarà caient a nivells brutals al llarg de l´any entrant. Segons les dades que es manegen, ni tan sols a les dècades dels 70 amb la crisi del petroli, s´havia baixat del 10 % en l´estalvi en relació als ingressos de les famílies. Ara, però, la dada és contundent: de mitja, de cada 100 euros de renda que es disposa, les llars només poden guardar 6,6 euros. L´any 2009 per exemple, la tasa d´estalvi era del 17,8 % i a la sèrie desde 1999 al 2011 en un 14 %; com es pot veure, molt lluny de la realitat actual. Les causes són conegudes i tenen fonament a la destrucció dels llocs de treball, la pèrdua de poder adquisitu dels salaris i menys inversió i transferències públiques per les polítiques d´ajustament, així com les pujades d´impostos tant a l´IRPF com a l´IVA. Aquest panorama compromet clarament els processos d´inversió futurs de les llars i del país.

Per acabar- ho d´adobar s´ha conegut que la diferència entre els sous dels directius, entre cometes, i els treballadors ha crescut al llarg d´aquest mateix període, segons un informe de l´escola de negocis EADA, i constata que el salari dels directius va incrementar-se un 3,16 %, de mitja fins els 75.106 euros, el dels caps intermitjos es va mantenir en els 37.700 euros i els treballadors mitjos en els 21.408 euros. Les dades no ens parlen dels sous dels càrrecs i grans tòtems d´organismes i institucions, segurament per no fer palès la gran diferència de classes existent.

És important retornar la possibilitat que el ciutadà de peu pugui ser un individu amb capacitat. La seva angúnia i angoixa per arribar a final de mes, no ajuda a motivar l´esperit emprenedor, ni a confiar en el sistema i això es va convertint en una piconadora difícil després d´aturar. Per altra banda la nul.la capacitat econòmica per entrar dins el bucle econòmic, comporta la impossibilitat d´ajudar a la roda de l´economia.

No cal anar a Harvard, coi!

Au siau

Tanca la lliberia Catalònia

La lliberia Catalònia, mític punt de trobada de llibres, cultura, art, ubicada a la Ronda Sant Pere de Barcelona, ha comunicat que tancarà de forma definitiva al febrer d´aquest any, segons ha informat el propi director de la llibreria, Miquel Colomer. La botiga, un referent en el món dels llibres, va ser fundada el 1924 i ha estat oberta, superant tot tipus d´obstacles: canvi de nom a la dictadura, l´incendi de 1979, la crisi, problemes immobiliaris amb els propietaris, etc. La raó principal del tancament té raó de ser en la greu disminució de les vendes i la crisi del sector des de fa un bon grapat d´anys. La cultura no està de moda i d´això ja se n´ocupa qui ja sap. Per veure la tendència social del món que ens ha tocat viure, només un fet: al mateix lloc on al llarg de 88 anys les persones compraven i tastaven cultura, un cop tancat, s´obrirà un McDonald's. Tot un símbol dels nostres temps. Tot un fàstic i un vòmit.
Tanco i em vaig a llegir un llibre. Gràcies als propietaris de la Catalònia per tots aquests anys.
Au siau

La investigació sempre endavant

Un equip d´investigadors de la Universitat d´Oxford ha aconseguit restaurar la visió en ratolins cecs, mitjançant un tractament basat en la injecció de cèl.lules fotoreceptores a l´ull. Segons els investigadors aquest tractament podria fer-se servir en persones amb malalties oculars degeneratives. La informació concreta que la retinits pigmentosa provoca la pèrdua gradual de les cèl.lules fotoreceptores de la retina, encarregades de permetre la visió en condicions de baixa luminositat i la persona perd la vista. Els científics van fer servir ratolins sense aquestes cèl.lules, amb el resulat que els ratolins no podien veure la diferència entre llum i nit. Després d´injectar-los cèl.lules precursores, capaces de convertir-se en la base de la retina , dues setmanes més tard, es va formar la retina, creant tota l´estructura. Aquest treballa confirma les investigacions que ha s´havien iniciat en aquest camp, i obre la porta a aconseguir que es treballi ja de forma molt seriosa cap a la possibilitat de retornar la visió a persones, de moment amb alguns tipus de ceguesa.

És descomunal que malgrat notícies com aquesta, ni els estats ni les societats en general prenguin nota per no impulsar mesures i polítiques dirigides a ajudar a fer una gran cantera de ciència, apostar d´una forma decidida per les polítiques i les inversiones en I+D+i. Sortirà com a notícia unes quantes hores i tornarà a ser misteriosament oblidada, amb la finalitat que continuem parlant d´altres qüestions intrascendents. Tornarem a veure com només els laboratoris privats continuen amb la seva tasca, però no als responsables i gestors de la ciència dels estats prenent mesures d´apostes decidides per la investigació. És una llàstima, però...

VISCA LA CIÈNCIA!!!

Au siau

Moral

"¿Què es la moral?. És el conjunt format per allò que un individu s´imposa o es prohibeix a sí mateix, però no per incrementar la seva felicitat -fet que no seria més que egoïsme-, sinò per prendre en consideració els interessos o drets de l´altre, per no ser un canalla, per romandre fidel a determinada idea de la humanitat i d´un mateix". Aquesta reflexió sobre la moral és d´André Comte-Sponville i pertany al seu llibre Invitació a la filosofia. Quan he llegit avui als mitjans de comunicació que una de les empreses líders del mercat de les telecomunicacions espanyol i mundial fitxava Rodrigo Rato com a conseller o assessor, m´ha vingut al cap la reflexió que va fer aquest escriptor. Quedi clar per endavant que jo no tinc res en contra del Sr. RAto Se li va demanar i exigir responsabilitat quan va ocupar càrrecs al govern de l´estat espanyol i no seré jo qui dubti que la va cumplir. No tinc prou coneixements en economia per saber si les tesi i doctrina que ell ha defensat al llarg dels diversos mandats, han estat correctes. Ara bé, a partir de la seva tornada al país després del seu pas com a president del FMI, les seves passes no podríem dir que han estat encertades, i la traca final del cas Bankia ha oferit una imatge més aviat lleugera i poc cimentada en els estàndars que s´esperen d´un responsable públic i sobretot d´una persona que alimenta unes idees que van força carregades de moral. Idees potser, la pràctica més aviat molt discutible.

Sens dubte el nomenament serà polèmic. Polèmic pel contractat i per qui contracta. En cas del primer, Rato, no crec que estigui en disposició pública d´ensenyar i liderar cap projecte després de estar imputat en el cas Bankia. Imputat vol dir que n´hi assumptes no clars en la seva gestió. ¿Com vol tenir influència ètica sobre ningú o sobre una organització, una persona que ja ha donat explicacions -imprescindible el dret d´innocència-però no sembla haver convençut ningú?. No crec que sigui un bon exemple. En tot cas, penso que faria bé en pensar que millor és ocupar-se en demostrar que ha estat un bon gestor, abans que seguir des de determinats càrrecs, cobrant. Polèmica també Telefònica. No sé si calibren què tipus d´influència i conseqüències té per la seva imatge tenir assessors amb aquesta dalla al coll i si valoren que poguem creure que són decisions seriores per una empresa seriosa.

En tot cas no es tracta que ningú prengui mal (els clients de bankia i els ciutadans espanyols ja n´han tingut prou), però sí, potser, val la pena fer alguna reflexió sobre el paper dels nostres organismes i el valor de les seves decisions.

Au siau

No estem sols

Un equip de científics ha fet un càlcul mentre analitzava els planetes que giren al voltant de l´estel Kepler 32 i ha arribat a la conclusió que tan sols a la Via Làctea, la galàxia on es troba el sistema planetari al que pertany la Terra, n´hi ha al menys 100.000 milions de planetes, o sigui un planeta per estel. L´estudi ha estat portat a terme pels astrònoms del Caltech (Califòrnia Institute of Technology) de Pasadena. Per ells, els sistemes planetaris són una norma còsmica. L´estudi, realitzat per Jonathan Swift i publicat a la publicació científica The Astrophysical Jorunal, ha estat dut a terme després d´estudiar un sistema de cinc mons anomenats Kepler 32, a uns 915 anys llum de la Terra i que orbiten al voltant de l´estel nan de classe M, els més comuns de la nostra galàxia, amb un tamany similar al del nostre planeta. Aquest fet porta a pensar que és un estandar quan a la recerca de mons dins la nostra galàxia. Per John Johnson, coautor de l´estudi, aquesta troballa i conclusió és semblant al descobriment de la Pedra Roseta: una fita per comprendre l´idioma, en aquest cas de l´univers. Kepler només pot detectar sistemes planetaris si estan orientats correctament respecte al telescopi. Els investigadors van calcular així les possibilitats de que un sistema planetari tingui aquesta orientació i després van combinar la xifra amb el nombre de sistemes que el telescopi pot detectar, obtenint aquesta fabulosa xifra de cent mil milions de planetes, estudi que no inclou els mons que es puguin trobar a l´espai exterior ni els planetes que orbiten al voltant d´estels d´altres classes. Per tant la nostra galàxia pot tenir molts més mons dels que s´han estimat.

Per últim només falta multiplicar l´un o dos planetes per estel, pels bilions de galàxies que n´hi han, per fer-nos una idea de la immensa quantitat de planetes que giren al voltant d´algun estel. Amb tota aquesta enorme xifra de possibilitats, ¿algú pensa que no pot existir vida en qualsevol mon? Pensem-ho.

Au siau.

Lluitant contra la sida

Els investigadors de malalties infeccioses i sida de l´Hospital Clínic de Barcelona, Josep Maria Gatell i Felipe Garcia, han donat una excel.lent notícia a la investigació, la salut i l´home en general: una vacuna del sida redueix en més d´un 90% la quantitat de virus a la sang. Amb aquesta troballa tots els que siguin portadors de l´VIH, poden mirar amb més ganes el futur, ja que amb aquesta investigació, la vacuna fa que el sistema immunitari controli el virus i així els pacients no prenguin antirretrovirals. La investigació ha estat ja provada en pacients i s´ha demostrat que pot controlar la replicació del virus de forma temporal. És un pas més, però un gran pas.  Els investigadors han manifestat que aquesta vacuna, presentada ja a la revista Science Translational Medicine, pot reduir la càrrega viral en prop del 90%, però també, que la reducció del virus es produeix al llarg d´un any, tornant a reproduïr-se de forma progressiva. Per tant, malgrat que la vacuna no cura, obre les portes a analitzar el camí traçat i veure altres estratègies més complertes. Els científics treballen al Idibaps i al Clínic, dins el Hivacat, projecte amb el suport de la Generalitat, l´obra social La Caixa i els Laboratoris Esteve. Esperem que els gestors, polítics i líders, vegin amb aquestes notícies, la necessitat d´apostar per la ciència i la investigació i donar suport als nostres científics.

Au siau