El Hubbel exhibeix múscul

Una llarga exposició de la imatge del Telescopi Espacial Hubble del cúmul de galàxies Abell 2744 massiva és la imatge més profunda mai realitzada d´un cúmul de galàxies. Mostra algunes de les galàxies més febles i més petits mai detectats en l'espai. La immensa gravetat d´Abell 2744 està sent utilitzat com una lent per deformar l'espai i més llum i ampliar les imatges de més distants galàxies de fons. Les galàxies més distants es veuen com ho van fer fa més de 12 mil milions d'anys, no gaire després del big *bang. L'exposició del Hubble revela unes 3.000 d'aquestes galàxies de fons galàtic intercalades amb imatges de centenars de galàxies en primer plànol. Les seves imatges no només apareixen més brillants, sinó també tacades, estiren i es dupliquen a través del camp. A causa del fenomen de lent gravitacional, les galàxies de fons es magnifiquen a aparèixer fins a 10 a 20 vegades més gran. Sense l'impuls de les lents gravitacionals, les moltes galàxies de fons serien invisibles. L'exposició Hubble combinarà amb imatges de Spitzer i l'Observatori de RAJOS X Chandra per oferir nova informació sobre l'origen i evolució de les galàxies i els seus forats negres. El Hubble segueix demostrant que té molta feina encara que mostrar. En teoria, i amb la condició actual que tenen els seus instruments, el Hubble hauria de ser capaç d'operar fins a l'any 2020. El seu reemplaçament directe, el Telescopi James Webb, serà llançat el 2018. El Hubble, amb aquesta recent imatge, deixa clar que està en forma. La imatge és la primera que s'obté sota el programa Frontier Fields, (Iniciativa de Camps Profunds) no és una imatge profunda més. Una de les coses que es pot veure és el grup galàctic Abell 2744, situat a uns 3.980 milions d'anys llum de la Terra.

Au siau!

Trobat proves de vida a la Terra de fa 3.500 milions d´anys

Un equip de científics ha descobert al nord-oest d'Austràlia un complex ecosistema fossilitzat de microbis de gairebé 3.500 milions d'anys, que es creu es tracta de les evidències més antigues de la vida a la Terra. Aquestes estructures sedimentàries induïdes per microbis, que van ser trobades en una zona rocosa situada en una remota zona de la regió de Pilbara, poden ser l'evidència més antiga de la vida a la Terra, segons el científic de la Universitat d'Austràlia Occidental, David Wacey. Recerques científiques prèvies van derivar en el descobriment de microfósils i d'estromatòlits de menor antiguitat que les estructures sedimentàries trobades a Pilbara. El descobriment d'aquest sistemes fa que les evidències de les primeres formes de vida a la Terra se situïn uns quants milions d'anys enrere. "Quan aquests microbis estaven vius interactuaven amb els sediments en els quals vivien i creaven petites comunitats en les quals es donava tot tipus d'ajuda per sobreviure en el que hauria estat un ambient molt difícil", va descriure l'expert. El científic va explicar que el descobriment es caracteritza per incloure "fragments de microbis degradats en les quals no es pot apreciar la seva forma original". Les roques sedimentàries on s'han trobat les restes d'aquests microbis probablement són les més antigues i millor preservades de la Terra, i s´ha esmentat que el descobriment podria contribuir en àrees com la recerca espacial.

Au siau!

La llum de l´Univers va aparèixer de forma progressiva

L'Univers va començar a expandir-se amb el Big Bang fa uns 13.700 milions d'anys i al principi tot era fosc, fins que va arribar la claredat com a part d'un procés de "encès" progressiu, segons ha manifestat el prestigiós astrònom Richard Ellis. L'astrofísic ha participat a Madrid, a una conferència sobre les primeres galàxies que van poblar l'Univers. Ellis ha afirmat que les evidències apunten al fet que la claredat de l'Univers es va produir progressivament i no de forma sobtada. Aquest expert en cosmologia ha afegit que "som a punt de trobar la primera generació d'estels" en l'Univers. Ellis confia que el telescopi espacial James Webb, que es llançarà el 2018, permetrà visualitzar objectes en un espai de temps 200 milions d'anys més enrere de l'aconseguit fins ara. L´astrofísic lidera un dels projectes internacionals de la propera generació de telescopis, el de Trenta Metres (*TMT), que es construirà a Hawaii i les obres dels quals es preveu que acabin per 2021-2022. Curiosament, ha dit, avui se sap més sobre com van transcórrer els primers centenars de milers d'anys després del Big Bang que sobre la formació dels primers estels i galàxies. Aquest procés es va produir més tard, probablement quan el cosmos rondava els cent milions d'anys, però es té més informació de l'inici de l'Univers, del temps zero, gràcies a l'anomenada radiació de fons còsmic que encara avui arriba tot el cel com un reflex de l'explosió inicial. Per contra, de les primeres galàxies no arriba gaire llum, i per això, pels científics, es tracta de l'última frontera o peça per conèixer per completar el coneixement de la història còsmica.

De mica en mica anem reconstruint el que som. I arribarem. Segur. Som pobres viatgers.

Au siau!

Trobada la galàxia més llunyana coneguda

Un equip d'astrònoms nord-americans ha descobert la galàxia més llunyana coneguda, la llum de la qual va ser emesa quan l'Univers només tenia només 700 anys de vida, un 5 per cent de la seva edat actual de 13.800 milions d'anys. La galàxia, batejada com z8-GND-5296, la fa única comparada amb altres descobriments, ja que la seva distància ha pogut ser confirmada per un espectrògraf. La galàxia va ser detectada mitjançant imatges infrarogs preses pel Telescopi Hubble, i la seva distància confirmada per les observacions del sofisticat espectrògraf MOSFIRE del Telescopi Keck a Hawaii. Estudiar les primeres galàxies resulta difícil perquè quan la seva llum arriba a la Terra s'ha desplaçat cap a la part infraroja de l'espectre a causa de l'expansió de l'Univers, un fenomen anomenat desplaçament roent (redshift). Per això, els astrònoms recorren a espectrògrafs cada vegada més sensibles situats en telescopis a la Terra, que poden mesurar el desplaçament roent de la llum de la galàxia, que és proporcional a la seva distància. Aquests descobriments aporten pistes sobre el naixement de l'Univers i suggereixen que pot albergar zones amb una formació d'estels més intensa de la qual es creia. .Amb la construcció de telescopis cada vegada més grans a Hawaii i Xile i del telescopi James Webb en l'espai, a la fi d'aquesta dècada els astrònoms esperen descobrir moltes més galàxies a distàncies encara majors. Quina passada!! Això sí és un viatge....de 13.100 MILIONS D´ANYS!!!!. Arribarem a trobar l´inici de tot, ja ho veureu!. 

Au siau!

No estem sols

Ja en diverses ocasions el debat sobre l´existència de vida més enllà de la nostra civilització, s´intensifica, en funció de noves notícies o troballes dels científics. Si provem de ser raonables, és una evidència que només per arguments matemàtics (la quantitat d´estels i planetes als milions de galàxies) hauríem de pensar que és pràcticament impossible que estiguem sols a l´Univers. Al marge de qüestions científiques, és un debat força interessant perquè fa trontollar totalment els esquemes tradicionals sobre l´origen de la vida i per tant comporta debats posteriors on la religió i la ciència, les creences i la raó, juguen la seva partida. Ara, un grup d'investigadors de la Universitat de Sheffield i de Buckingham han trobat evidències d'organismes microscòpics d'origen extraterrestre a l'estratosfera. Els científics van fer servir globus que van enviar a l'estratosfera per obtenir les mostres que van revelar aquesta dada. Els microorganismes trobats a 27 quilòmetres d'alçada són una evidència i punt de sortida de les teories que afirmen que la vida va arribar a la Terra des de l'Espai. El professor Milton Wainwright, del departament de biologia molecular i biotecnologia de la Universitat de Sheffield, descarta clarament que els microorganismes trobats fossin del nostre planeta. "L'única excepció seria a causa d'una erupció volcànica violenta, però no s´ha produït cap en els tres anys del viatge en què hem realitzat la recollida de mostres". Per al científic, la conclusió és que la vida està contínuament arribant a la Terra des de l'espai. "La vida no es limita a aquest planeta i és gairebé segur que no es va originar aquí", ha conclòs. 

A principis d'aquest mateix any científics de la NASA van anunciar la descoberta de bacteris que viuen entre quatre i cinc quilòmetres per sobre de la Terra. Les mostres d'aire de la troposfera superior van revelar 314 tipus de bacteris en l'aire surant sobre l'Oceà Atlàntic, malgrat que s´estima que el 20 % de les partícules recollides van ser llançades per l´activitat de la Terra pel moviment de l'aire que formen els huracans.

Els resultats del professor Wainwright assegura un fort debat i experimentació en aquest camp, ja que aquesta troballa és revolucionària i canviarà en el futur la nostra visió de la biologia i l'evolució. 

Seguim el camí del nostre viatge. 

Au siau!

L´origen de la vida

Una investigació de la Universitat de Princenton, d´Arizona i el Centre d´Astrobiologia de l´estat espanyol, confirma que diversos microorganismes que es van estavellar a la Terra incrustats en fragments de planetes distants podien haver estat els inicis de la vida al nostre planeta. Els investigadors han assenyalat que en determinades condicions n´hi ha una alta probabilitat que la vida arribès a la Terra, quan el nostre planeta orbitva altres estels ja que els planetes estaven prou a prop els uns dels altres per intercanviar bocins de material sòlid. Aquestes investigacions donen suport a la teoria ja existent de la litopanspermia, que defensa que les formes bàsiques de vida es distribueixen per tot l´univers mitjançant meteorits, fragments diversos que són a la matèria de l´univers després d´erupcions o col.lisions dels cossos estelars. Aquests fragments naveguen a la sopa còsmica i entren al camp gravitatori d´un altre sistema planetari i es produeix la transferència de càrrega viva. La conclusió de la investigació és que el mecanisme de transferència de la litopanspermia és una hipòtesi variable ja que ha permès que els planetes intercanviessin grans quantitats de material sòlid fins amb microorganismes que haurien sobreviscut fins arribar a la seva destinació on en dependència de les condicions podien anar o no cap endavant. 

Món fascinant estudiar i treballar en el camp de l´origen de la vida, de la humanitat, de la Terra!!

Au siau