Al llarg d´aquests díes hem estat veient un altre cop les misèries dels polítics. El govern sortint jugant al ratolí i al gat amb el govern català per si et faig arribar o no els 789 milions que, en qualsevol cas, hauran de lliurar un moment o un altre. Ara el Ministeri de Cultura paralitza l´últim retorn de papers de Salamanca a Catalunya. És indiferent la justificació, què més dóna!. Els fets són fets. Lluny del lamentable llenguatge que en general s´emprea per intentar justificar allò que és plenament injustificable (siguin aquestes o d´altres matèries), ha de ser acceptat que qui detenta el poder, juga amb qui no el té com una titella, allunyats de la veritat, allunyats de parlar clar i català i de posicions coherents. Depèn el que es juguin així faran, sense importar-los gaire el què diran. Pur tacticisme que els empobreix com a persones i com a professionals. Això sí: al ciutadà, que el bombin. El ciutadà (l´home del carrer que diria Pi de la Serra) no juga aquesta partida. Què més dóna si és just o no això o allò altre!. No se com volen doncs que la societat i els ciutadans no es vagin allunyant cada vegada més d´una política llunyana de la realitat i de la veritat. Porca miseria!Au siau
