Un "viatger" de 30.000 anys, revifa al nostre planeta

Un equip internacional de científics ha revifat un virus gegant que portava enterrat sota el gel de la regió russa de Sibèria al llarg de més de 30.000 anys. El virus és encara infecciós, però han comentat que d´entrada no afecta als humans, sinó a les amebes, però suggereixen que, a mesura que el gel es fongui, podria desencadenar el retorn d'altres virus antics, amb riscos potencials per a la salut humana. El virus descongelat, Pithovirus sibericum, és el més gran mai trobat amb 1,5 micròmetres de llarg, comparable en grandària a un petit bacteri. Els autors de la troballa, Jean-Michel Claverie i Chantal Abergel, ja havien descobert altres virus gegants. Quan es van assabentar que científics russos havien ressuscitat una antiga planta de fruites enterrades al terra siberià durant 30.000 anys van pensar que també seria possible reviure un virus. Agafant mostres de l'equip rus, van poder detectar el virus utilitzant amebes com a esquer. Aquestes van començar a morir i l'equip va trobar partícules del virus al seu interior. En un microscopi, el virus apareix com un oval de paret gruixuda amb una obertura en un extrem. El nou virus té un suro amb una estructura de niu d'abella taponant la seva obertura. Es copia a sí mateix mitjançant la construcció de repliques defàbriques en el citoplasma del seu hoste i es fa càrrec del nucli, com fan la majoria dels virus. Encara que els virus gegants gairebé sempre es dirigeixen a les amebes, una biòloga francesa, Christelle Desnues, va descobrir l'any passat 5 senyals que un altre virus gegant, Marseillevirus, havia infectat a un nen d'11 mesos d'edat. Havia estat hospitalitzat amb ganglis limfàtics inflamats, i l'equip de Desnues va descobrir rastres d'ADN de Marseillevirus a la seva sang i el propi virus en el node. Els virus gegants no poden ser vists com a monstres independents de la naturalesa, va apuntar la investigadora a ja que constitueixen una part integral de la biosfera. Els científics es van mostrar preocupats que l'augment de les temperatures globals, amb les operacions de mineria i perforació a l'Àrtic, puguin descongelar molts virus més antigues que encara són infeccioses i que podria suposar una amenaça per a la salut humana. Haurem d´estar preparats per veure algun episodi de ciència ficció en format directe. La força de la vida i la natura és impressionant. Imagineu el que significa ressuscitar després de trenta mil anys!!. Preparem-nos.

Au siau!

Què som?

Una petita taca. Aquesta és la imatge del dia. O de l´any. És el Planeta Terra fotografiat per la sonda Cassini des de Saturn. Som el no-res dins l´univers.

No estem sols

Un equip de científics ha fet un càlcul mentre analitzava els planetes que giren al voltant de l´estel Kepler 32 i ha arribat a la conclusió que tan sols a la Via Làctea, la galàxia on es troba el sistema planetari al que pertany la Terra, n´hi ha al menys 100.000 milions de planetes, o sigui un planeta per estel. L´estudi ha estat portat a terme pels astrònoms del Caltech (Califòrnia Institute of Technology) de Pasadena. Per ells, els sistemes planetaris són una norma còsmica. L´estudi, realitzat per Jonathan Swift i publicat a la publicació científica The Astrophysical Jorunal, ha estat dut a terme després d´estudiar un sistema de cinc mons anomenats Kepler 32, a uns 915 anys llum de la Terra i que orbiten al voltant de l´estel nan de classe M, els més comuns de la nostra galàxia, amb un tamany similar al del nostre planeta. Aquest fet porta a pensar que és un estandar quan a la recerca de mons dins la nostra galàxia. Per John Johnson, coautor de l´estudi, aquesta troballa i conclusió és semblant al descobriment de la Pedra Roseta: una fita per comprendre l´idioma, en aquest cas de l´univers. Kepler només pot detectar sistemes planetaris si estan orientats correctament respecte al telescopi. Els investigadors van calcular així les possibilitats de que un sistema planetari tingui aquesta orientació i després van combinar la xifra amb el nombre de sistemes que el telescopi pot detectar, obtenint aquesta fabulosa xifra de cent mil milions de planetes, estudi que no inclou els mons que es puguin trobar a l´espai exterior ni els planetes que orbiten al voltant d´estels d´altres classes. Per tant la nostra galàxia pot tenir molts més mons dels que s´han estimat.

Per últim només falta multiplicar l´un o dos planetes per estel, pels bilions de galàxies que n´hi han, per fer-nos una idea de la immensa quantitat de planetes que giren al voltant d´algun estel. Amb tota aquesta enorme xifra de possibilitats, ¿algú pensa que no pot existir vida en qualsevol mon? Pensem-ho.

Au siau.

Troben a l´espai una Súper-Terra

Un equip internacional des de l´observatori Austral a Xile, han trobat una Súper-Terra, planeta més gran que el nostre, que pot albergar vida degut al clima. El nou planeta, que es troba a uns 42 anys llum de distància orbita al voltant d´un estel i forma part d´un sistema format per sis planetes. El principal investigador, Mikko Tuomi, ha manifestat que primer es creia que només eren 3 planetes i que podien tenir aigua líquida (l´estudi a la prestigiosa revista Astronomy and Astrophysics). Amb noves tècniques d´anàlisi de dades van poder constatar que al voltant del sol conegut com a HD-40307 es trobaven 6 planetes amb les mateixes possibilitats d´albergar vida. Sembla que aquell que té més possibilitats és el que es troba en la posició més externa a l´òrbita del sol. El planeta té una massa set cops més gran que la de la Terra i la seva òrbita està a una distància semblant a la de la Terra al voltant del sol , per la qual cosa rep una quantitat semblant d´energia i té doncs possibilitats de ser habitable. Els astrònoms també creuen que al planeta pot haver aigua i una atmosfera estable per soportar la vida. SEgons Tuomi, no n´hi ha fins ara planeta o entorn millor per crear les condicions necessàries pel desenvolupament de la vida. La nau espacial Kepler ha trobat un altre planeta amb condicions semblants però a uns 600 anys llum de la Terra, molt més lluny que el planeta descobert.

Jo no se vosaltres, però tinc clar que agafo el primer bus que vagi cap allà. No m´interessa gaire parlar dels possibles problemes d´aclimatació. Aquí sí que tenim problemes i sembla que per llarg. "Y lo pesao que son", home. Així que penso trucar a la nasa per veure quan ens anem. Jo tinc reserves, unes bones compres quechua per caminar i bon ànim. No necessitem res més. Trobaré a faltar una mica de cultura, però ja la crearem allà amb l´ajut de Sèneca i Ovidio. El que vulgui venir, després de mi. Abstenir-se gente de mal vivir.

Au siau

El Planeta en col.lapse

L´home, ja sabem que és un gran depredador. Ens carreguem tot allò que trobem a pas, sigui flora, fauna o la biodiversitat d´una zona, sigui el Pol o el veí del costat. I cada vegada més dades avalen aquesta destrucció del nostre planeta que no té res de crit exagerat, sinò d´autèntica realitat que acabarà amb la mateixa humanitat. Ara hem conegut que el primer índex mundial de salut dels oceans presentat per la  Conservation International y National Geographic, confirma que la població que viu en torn i al voltant dels oceans (un 40% de tot el món), no està accedint als beneficis de forma sostenible. Què vol dir això? Doncs entre d´altres, que cada vegada és més urgent millorar la gestió pesquera davant l´increment de la demanda que està fent desaparèixer molts caladors i espècies. L´índex, qualifica la capacitat de 171 regions costaneres del món per proveïr aliments, oportunitats per la pesca artesanal, absorció de carboni, assentaments humans, turisme, biodiversitat o puresa de les aigues. Les pitjors notes són de les zones costaneres d´Àfrica, paísos d´Orient Mitjà, Centreamèrica o el Sudest asiàtic. Ja veurem quan arribem als 9.000 milions de persones (s´espera sobre el 2050), quina gestió estem fent de les restes del planeta.

Esperem al Curiosity, a veure si podem anar a destruir un altre planeta.

Au siau