Privatitzant la salut pública

Ens hem assebentat que per primer cop una empresa privada, el grup Eulen, gestionarà un CAP (Centre d´Atenció Primària). El Departament de Salut de la Generalitat ha adjudicat la gestió del centre de la població de l´Escala i set consultoris més de la zona al grup Eulen, gran multinacional dedicada a la neteja, a la seguretat i que des de fa uns quants anys s´ha dedicat al sector de la dependència i la gent gran. És curiós que va aconseguir el concurs per davant de la Fundació Salut Empordà, entitat sense ànim de lucre que gestionava fina ara l´àrea bàsica de salut de la zona. Es fa estrany que es pugui guanyar un concurs quan, per molt bó que facis les coses, siguis d´un sector totalment aliè al sector sanitari de xarxa bàsica. I és que és la primera vegada que un àrea bàsica de referència per als ciutadans i municipis resta en mans d´una empresa privada externa a l´atenció primària. Jo no entenc de sanitat. Una mica més de gestió. Estarem d´acord que tots els sectors del país requereixen una gestió correcta, de qualitat i eficient. És correcte que s´han de trobar fòrmules per aconseguir-ho. Estarem també d´acord, encara que no és motiu ara de la meva reflexió que, posats a trobar àrees on millorar la gestió, evitar el forat econòmic, etc, tots veuríem altres sectors on ficar la mà. Dit això, s´haurà d´estar alerta de la privatització de la sanitat. Que s´hagi de millorar la gestió o que s´hagi de començar a veure com procedim a apropar la despesa als serveis oferits és una cosa. Ara bé. Els ciutadans neixem i vivim molt de pressa, amb molt estrès i poc temps per viure, pagant i molt car el fet de viure amb els nostres impostos, perquè quan arribem al temps de la nostra vida, després d´anys i anys treballant, no podem gaudir d´uns mínims en relació als serveis sanitaris que ens mereixem. No tothom roba, no tothom demana percentatges i fa xantatge. Molta gent només es dedica humilment a treballar i a intentar viure. I en compte! Privatitzar no vol dir bó sempre, o millor gestió. Tots coneixem massa casos d´empreses i gestions privades desastroses. ¿Qui garantirà aquests mínims? ¿Qui garantirà que sigui just i social? Anem en compte, perquè si ens despistem gaire, ens quedarem amb una mà davant i una darrera. 

Au siau 

Els grans trust amenacen Internet

Vinton Cerf , nascut a Connecticut al 1943 és llicenciat a matemàtiques per la Universitat de Stanford i doctor en Informàtica a UCLA. Als anys 70 va començar a treballar amb Robert Kahn en els protocols informàtics TCP/IP (Transfer Control Protocol/Internet Protocol), que permetrien connectar els ordenadors entre sí amb independència del tipus de connexió (ràdios, satèl.lits i línies telefòniques) per la xarxa militar ARPANET. Als anys 80 va dissenyar el MCI MAIL, primer servei comercial del e- mail que es conectaria a Internet. Avui treballa a la creació d´una xarxa interplanetària anomenada InterPlanetNet per extendre Internet a l´espai exterior. Aquest home, ja presentat, creador i pare d´Internet, tem que els governs acabin amb la llibertat d´expressió i la igualtat arreu. El dilluns 3 comença a Dubai la Unió Internacional de Telecomunicacions, dependent de l´ONU. Cerf té sospites, després que en el seu moment van cedir la soberania sobre la xarxa, que les empreses de telecomunicació intentin encarir l´accés a Internet. Manifesta que un altre gran perill que pot provocar aquesta conferència és imposar una revisió de l´estructura de les telecomunicacions, que s´arribi a canviar l´arquitectura de la xarxa per poder controlar-la. Com a més treballa amb Google, aquesta plataforma ha creat una campanya anomenada Take Action, www.talkaction.org/ per invitar als internautes a promoure una petició a favor d´un Internet lliure i sense restriccions. Com sempre, ja ho veieu, la llibertat d´expressió en perill. Hem de defensar-la.

Au siau

Julian Barnes

M´ha sobtat força les reflexions de l´escriptor Julian Barnes a partir de la presentació de la seva última novel.la "El sentit d´un final". Barnes ha estat a Barcelona i ha intervingut al cicle Converses a La Pedrera i ha estat explicant la gènesi d´aquesta última obra. Comentava que tot va començar amb una discussió amb el seu germà sobre la memòria. Afirmava el seu germà, filòsof, que els records són falsos, construccions artificials, mentre l´autor opina que els records són certs, fiables. Així, el protagonista de la seva obra, madur als 60 anys reflexiona sobre el mateix tema per concloure que potser la nostra vida no és la nostra vida, sinò la història que acabem explicant d´ella, una història relatada més pensant en nosaltres mateixos que en la resta, potser passant sense pena ni glòria i fent que n´hi hagi finalment una gran distància i diferència entre allò que volíem ser i allò que dissortadament acabem essent...o provocant en la resta. Acaba pensant el protagonista que potser això passa per culpa de la memòria, ja que el seu poder és limitat a impressions, i segurament som això, impressions. 

Crec que són magnífiques reflexions. ¿Qui no s´ha parat a pensar si realment estem vivint certament el que passa al nostre voltant? ¿Qui no ha deixat volar un tant la imaginació per pensar que potser no vivim realment la vida? ¿Quantes vegades hem tingut moments de déjà vu i vivim situacions ja viscudes...o no? ¿Som realment el que pensem que estem fent?. És un tema interessant aquest perquè en aquest món a més on s´estimula la ficció i l´engany i amb la velocitat impossible de seguir, no saps mai on comença la veritat i la mentida de la gent, de la societat en sí. Les noves tecnologies a més ajuden a sentir aquesta impressió en estar darrera d´una màscara. Potser val la pena calibrar si som qui diem ser o vivim el que vivim. ¿Potser valdrà la pena de llegir el llibre de Barnes? Crec que sí. Ho comentarem.

Au siau 

Destrucció

M´han colpit les imatges d´un reportatge que comentava la situació que viu Haití. Aquest país, un dels països més pobres del món, va patir un terratrèmol l´any 2010. Ara, el pas de l´huracà Sandy, ha portat una situació més compromesa a una població ja castigada. Al moment de viure el terratrèmol, la comunitat internacional va fer un cant de sirena, apropant-se i afanyant-se a ajudar al país. D´això ja ha passat temps, però la situació és dramàtica. Jo m´imagino que no ha de ser fàcil després d´un desastre com aquest, en un país a més amb un grau de corrupció i delinqüència elevat. És un exemple més del que val l´auctoritas internacional. El mateix es viu a la República Democràtica del Congo. De la seva guerra van ser testimonis milers d´imatges demostrant l´horror del conflicte i fins on és capaç d´arribar el ser humà en la seva malícia i capacitat de destrucció. Diuen que es va arribar a traspassar el milió de morts i que el genocidi va prendre una forma realment fora de l´enteniment. Anys més tard, aquesta setmana, veiem que continuen les batusses, les morts, els segrestos, la batalla entre les forces del govern i un grup rebel amb suport de països veïns. ¿Però, què ha de passar perquè el ser humà reaccioni?. Jo no se, però malgrat que ens donin explicacions i arguments per intentar manifestar el per què d´aquestes situacions, a mi se´m fa coll amunt entendre-ho. Més que res perquè ha arribat un moment en què al marge dels localismes i els senyors del poder del país, al marge que coneixem el trist i desgraciat paper i respecte que ofereix l´ONU, hauria la comunitat internacional de cercar altres formes de resolució total del conflicte. No pot ser que la gent es mori o es mati de forma impune i brutal en llocs on la comunitat internacional s´ha compromès. Les dones i nenes no poden ser violades sistemàticament, els nens convertits en treballadors o explotats sense que ningú digui res, l´educació tirada a terra i els governants visquin d´esquenes a la realitat. Quan vol, la comunitat fa i pressiona. Ja sabem que aquí no n´hi ha de petroli, però la vergonya que genera és magnífica. Coneixíem aquestes darreres setmanes els avenços que es fan en astronomia i la descoberta de nous planetes, alguns amb esperances de vida o ambient pel desenvolupament de la vida. No m´extranya que si n´hi han extraterrestres i tot això ho veuen, no vinguin!, Pandilla chalaos de terrícolas!

Bona jornada electoral i que continui tranquil.la i madura.

Au siau

Reflexionem

Bé. Per fi ha acabat la campanya electoral. Crec que n´hi haurà molta gent que se sentirà alleujada, perquè sigui qui sigui el que cridi, fa mal d´escoltar, sigui qui sigui qui la digui més grossa fa mal a l´intel.ligència dels que volem pensar. No és gens agradable haver d´esperar per saber quin serà el nostre futur i mentre veure com uns senyors, que cobren, s´estomaquen de valent per dir grans frases que, per cert, ja havíem sentit elecció rera elecció. Jo penso que alguna vegada s´hauran d´adonar, i crec que no serà perquè ells no ho sàpiguen, que han de canviar. Han de canviar les formes i el fons. El fons, perquè ja és hora que es centrin en les persones. Crec que ens ho mereixem. I això suposa no només sentir parlar, sinò donar explicacions i fer balanç un cop que el seu temps s´ha esgotat. Que li digui a l´electorat quin ha estat el resultat de la seva feina i responsabilitat. Estaria bé. Per altra banda, les formes. Crec que han de cercar altres formes d´arribar a la gent. També ens ho mereixem. Reconec que n´hi ha hagut alguna intentona bona (no diré qui, que estem en reflexió), però en general, es més del mateix. I canviar no vol dir tuitear. La comunicació es un tema molt ric i extens. Una mica d´imaginació, si us plau.

En qualsevol cas, jo per últim vull dir una cosa: en aquest sistema en què vivim, les eleccions és l´expressió més democràtica de participar. Hem de seguir apostant per ser madurs, per respectar als altres i per expressar de forma demòcrata, allò que sentim. Obviem si us plau la rancúnia, la mala baba, els insults, la desqüalificació com a formes i eines socials. Hem de propiciar el respecte, el valor, els principis, la llibertat d´exercir els drets. I punt.

Bones votacions per tothom!

Au siau

Porca miseria!

Davant de la notícia d´una possible gran troballa a Mart que ens han anunciat els científics de la NASA, la meva excitació i il.lusió estaven a un bon nivell. La xarxa s´ha fet ressó dels rumors, alimentats per una posada en escena per part de l´agència espacial que ha generat una enorme expectació i que ens mantindrà en situació d´alerta fins el 3 de desembre, data en què ens han convocat per informar-nos d´un descobriment que canviarà els llibres d´història, segons afirmen. John Grotzinger, investigador principal de la missió va declarar a una cadena de ràdio que les mostres estudiades pel Curiosity inclou unes informacions de les què es posen als llibres d´estudi d´història. Tothom ha donat per fet que es podia tractar d´alguna resta de vida orgànica. Sigui el que sigui, promet. Ja vaig dir que aquesta missió és una fita en la humanitat, malgrat que el ser humà en genèric, no ho reconeix d´entrada, ja que està més preocupat per altres temes més materials i diaris. La troballa de matèria orgànica per se no significa que descobrim vida segons ha explicat un altre científic però sí és veritat que els orgànics són un prerequisit per l´existència de vida; aquesta, necessita mol.lècules més complexes. La conclusió, el 3 de desembre.

Mentre estava tancant els ulls i imaginant aquesta històrica missió i les possibles grans notícies que ens depara, se m´ha acudit torna a obrir-los i m´he trobat amb la pàgina de política del dia d´un diari. Clar, jo estava en un món universal!, i m´he trobat amb el seguit de notícies que ara de forma resumida us dicto:

"Mas: ha estat la campanya més bruta";

"Rajoy: No penso contribuir més a aquest espectacle".

"La Fiscalia investiga El Mundo per un pressumpte delicte de calúmnies".

"El SUP denuncia que la corrucpció afecta a tots els partits".

"Una Fundació manté l´homenatge a Franco";

"Mas Colell: el 2014 s´inicia la recuperació" (sic);

"Tejero -en banyador- denuncia a Mas per conspiració i proposta de sedició";

"Les taxes judicials es posposen perquè no estan llestos els formularis";

"El Banc d´Espanya suggereix controlar les pensions";

"L´exministre Caldera pronostica la destrucció de 800.000 llocs de treball el 2013"

....i, ho sento, se m´han ennnuvolat els ulls!.

¿Penseu realment que alguna vida intel.ligent de l´univers, pot tenir algun interès en aterrar a un món que passa la seva vida amb aquest tipus de notícies i titulars?. Teniu present que no he llegit les notícies d´economia ni de treball ni internacional ni successos, ja que totes encara donen més por!!

Jo crec que si n´hi ha vida intel.ligent i ha vist el que es cou a la Terra i més en concret, aquí, haurà fet unes arcades i haurà enfilat camí cap a Andròmeda i més enllà.

Jo, que estava disfrutant de l´univers, vull un bitllet. Andròmeda o una estació de metro abans. No més a prop. Amb Alf

Au siau

Llibertat d´expressió

Nous atacs a la llibertat. És realment dur, vergonyòs i reprobable veure com determinats mitjans de comunicació i periodistes que es diuen "professionals", s´encaparren en intentar, sota l´indigne paraigua de la rancúnia, de la venjança, de la supèrbia del poder, matar la llibertat. És aquesta llibertat, aquesta paraula ple de contingut i valor, ple del que som nosaltres mateixos com espècie, la que surt de la seva boca quan els hi va bé. És fastigòs i no crec que n´hi hagin arguments de cap tipus per engegar la demanda que la cadena T5 amb el seu programa La Noria al capdavant ha presentat contra el blogger Pablo Herreros.

Recordem els fets. Fa un any aproximadament, es va iniciar a les xarxes socials un moviment perquè els anunciants del programa de T5 La Noria retiressin del programa la seva publicitat. ¿El motiu? La reprobable entrevista -legal sí, ètica no, llibertat sí, "capullos no- que La Noria va fer a la mare del jove anomenat El Cuco, jove absolt de la violació i mort de la jove Marta del Castillo, mort que va sacsejar la mass media del país i que va titllar aquesta entrevista d´immoral pel moment, pel context i el pagament i publicitat gratuïta que rebia. L´entrevista es va dur a terme el 29 d´octubre i molts publicicistes van retirar la publicitat pel ressó del cas. Ara, la cadena televisiva ha demandat a Herreros, blogger que va iniciar el moviment a la xarxa i que va aconseguir que el programa deixès d´emetre´s. A la seva nota la cadena de televisió justifica i assegura que l´amenaça als anunciants és la que ha portat a T5 a demandar a Herreros. Amb la hipocresia habitual de qui se sent podreròs, assenyalen que no pretenen venjar-se ni silenciar la llibertat d´expressió i diuen que és un acte de defensa. David contra Goliat. Un home enfront d´un imperi mediàtic.

Com a reacció a aquest acte d´atac a la llibertat, injustificable a sobre en el món del periodisme (?) que teòricament hauria de defensar els valors de la cultura i la llibertat, unes 70.000 persones han demanat ja a les principals marques anunciants a T5 que deixin d´emetre la seva publicitat, fins que la cadena retiri la demanda contra Pablo Herreros . A les 19 hores d´avui ja n´hi havien 72.984 signatures a la iniciativa que s´ha posicionat a la plataforma d´internet change.org, especialitzada a l´activisme de la xarxa. El periodista i escriptor Mario Tascón és l´autor de la petició a la web "change.org" i que impulsa que les marques no financïin un mitjà que vol aixafar a la persona que només va posar la veu del que era un clam al carrer.

Tots amb el Pablo!

Au siau

Marilyn, sempre Marilyn

Este resumen no está disponible. Haz clic en este enlace para ver la entrada.

Els orangutans també es deprimeixen als 50

Vivim un moment realment difícil. S´enssorren principis i valors, alegries i drets. Encarem el futur amb certa incertesa i amb autèntiques dificultats al nostre present. Tenim dubtes que siguem capaços de deixar un món millor. Bé, més que dubtes, gairebé ho sabem. Per acabar-ho d´adobar, diverses investigacions ens fan arribar la notícia que els nostres parents primats, ximpancés i orangutans, també tenen depressió al migjorn de les seves vides. Aquesta afirmació, manifesta que aquestes depres poden tenir doncs un rerafons biològic o evolutiu. Fins i tot, els primats tenen depressió i tristor! On arribarem!. La investigació, portada a terme per un equip de primatòlegs i psicòlegs, tenia un objectiu: demostrar la teoria que el model de benestar del ser humà podia haver evolucionat dels avantpassats comuns que compartim amb els grans simis. El model demostra que els sentiments de felicitat i benestar són alts a la joventut però quan arriba a l´edat madura aquests sentiments cauen. Els científics es van adonar que als ximpancès i els orangutans els passava igual, després d´estudiar a uns 500 primats. Aquesta crisi de mitjana edat no és exclusivament humana i per tant els simis també pateixen aquestes baixades anímiques a la plenitud de les seves vides i en la mesura que els nostres parents primats no tenen ni consumisme ni artificis ni obligacions materials típics de la nostra vida humana moderna, fa pensar als investigadors que aquestes emocions poden tenir raels biològiques.

Ja és trist eh!, que per consolar-nos, no tinguem altra forma que veure com els mateixos símptomes són compartits per tota la família. Jo pensava només que estaven avorrits de veure des de les posicions als zoos a tants sàpiens fent el ruc a l´altre banda de la tanca!. Potser que es quedin així. Per nosaltres serà un goig poder pensar, quan tinguem aquests episodis de crisi, que ells també ho passen malament. I sense gin-tònic. A pèl. Pobre gent!

Au siau

La sopa universal s´omplirà de riatlles

Aquest cap de setmana ha mort Miliki. D´això he parlat avui a la meva entrada del blog d´Art. Perquè el circ, és art. Perquè els pallassos, fan art. Diu una de tantes definicios acadèmiques que art, del grec τέχνη, és qualsevol activitat realitzada pel ser humà amb una finalitat estètica i/o comunicativa i que serveix per expressar idees, emocions i una visió del món. Just el que fan al circ. Just el que feia Miliki. ¿Perquè parlar tant, si cada minut -o cada segon-, mor no sé quanta gent? És veritat. Mor molta gent i cada mort ha de ser sentida. Però el sentit de la raó fa l´home valorar les coses des de camps de visió diferents. I potser aquesta mort és una més. De fet, la seva família, farà un acte en la intimitat, agraïnt tots els missatges de record i estimació cap aquest home. Però no, no siguem pedres!. Aquesta mort és una mica diferent a moltes. No perquè sigui més que ningú. Ni ho era ni ho volia ser, ja que era persona humil. És diferent perquè aquest home, aquest grandíssim treballador, va arribar a molts cors, a moltes neuorones, a moltes cases, a molta gent. Ho tenia tot de cara per estar en aquest difícil món del circ, provinent com ho era, d´una família artística dedicada al circ. Ell va interpretar el paper que li va tocar amb una dosi d´esforç i treball admirables. Un treballador; recordem que a més de pallasso, Miliki va ser compositor, escriptor, actor, còmic, presentador, músic i guionista. Res. Com tothom. De la seva manera de ser, les notícies han portat una anècdota que es prou significativa per conèixer el seu tarannà: explica l´humorista Florentino Fernández que se´l va trobar no fa gaire en un restaurant i li va dir: "S´ha de fer riure, passi el que passi". Alegria és vida. I només vivim una (al menys, de moment). Quants nens hauran estat embaladits davant la tele, veient-lo amb els seus germans Gabi i Fofó!. Quantes vegades al món s´haurà cantat La gallina turuleta o Susanita tiene un ratón!. Quants adults hauran comprat el cd "A mis niños de 30 años", per recordar els seus moments infantils!.

Nascut l´any 1929, des de molt jove es va ajuntar amb Gabi i Fofó i va estar a l´històric Circ Price. Després de molts anys de voltar per les carreteres i empendre "les Amèriques", viatjant per Venezuela, Cuba o Argentina, l´any 1972 va tornar a Espanya i va començar a realitzar el programa "Había una vez un circo", tot un referent de generacions. Prova de la feina feta és la quantitat ingent d´obres, vídeos, cançons, col.laboracions, programes de tv, produccions de cinema, de circ ("El circ és art", amb la seva filla Rita), filmografia, etc. Em quedo però, amb la qualitat humana que transmitia aquest home. No coneixes les persones famoses més que a la distància. Però el sentiment que transmeten de vegades es capta: ;Miliki transmitia aquesta estimació per la vida, per l´alegria, pels nens. Oferia aquesta postura tranquil.la on tot podia tenir una solució, una alternativa. I si no..., tampoc passava res. Una filosofia que potser, fora bó recuperar en aquests temps difícils que ens toquen viure. Segur que allà on sigui, aquest gran home, estarà fent riure algú, estarà fent pensar algú, estarà oferint el seu humor fi perquè unes quantes boques esbossin un ampli somriure. Segur que ho passaran bé.

Au siau

Reunions, reunions, reunions...

Aquests dies s´està celebrant a Cadis una nova edició de les reunions anuals dels Caps d´estat i de govern dels països dels estats iberoamericans. L´estat espanyol té un paper preponderant, basat amb tota lògica en la seva història i els lligams seculars amb els territoris de l´Amèrica del Sud. Aquestes trobades tenen un perfil informal en què els dirigents es troben per parlar d´interessos comuns i grans línies i on s´intenta reforçar els lligams que els uneixen. Entenc que l´estat aprofita per, de cara a l´exterior, ser referent mundial quan a les relacions amb aquests països. És indubtable que aquests tipus de trobades internacionals de gairabé una trentena d´estats han de ser molt interessants respecte al que es cou a les seves cuines i on es deuen ventilar interessos propis, de tercers, d´empreses, d´individus, de tacticismes, acords, etc. Llàstima que molt d´aquestes qüestions no les sabrem mai. El que sí que podem dir és una cosa molt clara: tots els que estan allà representen a milions de persones; són els seus governants. No podríem dir que ni els ciutadans ni les societats respectives ho estiguin passant bé. Han de ser aquestes bones oportunitats per mostrar sentit d´estat. I més, si es vol ser referent internacional. ¿Si no perquè es fan?. Al marge de les qüestions òbvies que ja han de ser regulades pel dret internacional ¿quins són els beneficis que reben tots els que viuen sota els paraigües dels seus representants? Són molts els problemes comuns i molt el rendiment que podrien treure de polítiques clarament democràtiques en molts d´aquests països. Són molt febles molts dels ponts actuals. Lamentablement estic segur que molta de la gent que podria aportar no hi serà. Avui en dia les societats i els ciutadans mostren diverses formes en què es nota sang nova, innovació, ganes de fer i d´actuar. És una pena que tantes ganes i coneixement no siguin aprofitats. Ja faria algú bé en obrir aquestes reunions a altres foros que els ajudessin a trobar el camí. Com sempre, es necessita menys bla-bla i més acció. Acció positiva, de construcció. Sort.

Au siau

Món de canvis a la cultura

El món de la cultura també ha d´adaptar-se a les noves tendències, hàbits i canvis que pateix la nostra societat. Amb nous sistemes de reproducció i distribució en aquesta era digital i de regnat d´Internet, es porten a terme noves pràctiques algunes que aprofundeixen en el canvi social i de consum actual, i d´altres que es mouen en sentit contrari, com intentant recuperar valors i principis d´altres èpoques, més pures i naturals. Al sector editorial, tan trobem les noves tendències amb els llibres digitals, e-books, com petites editorials que es dediquen a productes molt especialitzats i que fan servir imprentes com les que ja no es fan servir (un exemple, Atembooks). Al cinema, la crisi de públic a les sales és evident, mentre augmenta el nombre de persones que veu films on line (a plataformes d´arreu). A la tv, la qualitat és millor ni comentar-la. Però ja és una realitat el veure cada vegada més la tv per ordinador. També a alguns festivals com el In-Edit tenen un canal de tv on line i d´altres festivals com Márgenes existeixen a la xarxa. Al món de les arts molts artistes s´han apuntat a les noves tecnologies, uns per creença i altres per necessitat; això ha portat a crar noves eines, llenguatges i experiències. Al món de l´espectacle la conjunció d´aplicacions tecnològiques als escenaris o la seva immersió en formats digitals in live per ordinador, no sorprenen ja. Què haurem de dir del món de la música, on ja ningú és ningú si no estàs directament a la xarxa sigui a la plataforma, format, o xarxa que vulguis. Alguns segells discogràfics són ara promotors musicals independents que combinen la promoció d´artistes, el management i actes musicals tot alhora. Al món de la literatura també, les biblioteques i els arxius digitalitzen les seves fonts, per ser consultades a la xarxa i els filòlegs es dediquen a projectes de visualització de dades, dromoart.

Tot això que acabem de veure no és ni una micro part del que es cou a la cuina de la xarxa. Veurem moltes més innovacions i ens haurem d´adaptar també a noves formes i conceptes de compartir la cultura, de crear-la i de distribuir-la, per fer d´ella, allò que realment és: quelcom innat al ser humà, quelcom universal.

El món que deixarem

Interessants són les conclusions d´un estudi que ha encarregat la companyia anglesa Scottish Widows -curiosament una asseguradora-, sobre l´evolució demogràfica i econòmica als propers anys. És a dir, cap a on caminem i quin món viurem i deixarem. En relació a la nostra longevitat, l´estudi afirma que els nens nascuts aquest any, tindran una esperança de vida propera als 92 anys a Anglaterra, i per extrapolació als països desenvolupats. Segon, economia. Com a premi per viure tants anys, la nostra qualitat de vida serà pitjor. Segons el mateix informe, els mateixos nens nascuts aquest any, no acabaran de pagar els estudis fins els 52 anys (ara a Anglaterra la mitja de pagament del prèstec per estudis és als 33 anys). El prèstec hipotecari, un dels béns més preciats per nosaltres, no el pagaran fins els 61 anys. I per últim, la seva feina, és a dir, quan ens jubilarem, arribarà fins als 70 anys.

Els autors de l´estudi, destaquen que les noves generacions viuran pitjor que nosaltres, ja que hauran de dedicar un mínim d´una quarta part dels seus salaris mensuals per pagar els deutes contrets. De forma paral.lela l´estat no podrà continuar mantenint diversos serveis de l´estat del benestar, i per tant, tant l´accés a la salut com a d´altres serveis s´encarirà i molt.  Això provocarà retardar la paternitat i el descens clar de la natalitat. L´estudi va en la mateixa línia que el que ha portat a terme l´ONU (Bayesian Probabilistic Population Projections for all Countries). Menys consum, menys productivitat, més gent gran, menys creixement. Quin futur, tu!

Au siau

Desnonaments i realitats

El problema dels desnonaments sembla ja imparable. Els drames humans que s´estan vivint fruit d´uns més que lamentables gestors bancaris, amb tasacions fora de lloc, i la falta de rigor en la concesió dels crèdits alimentada per una fam brutal i cobdícia, ja veiem on ens porten. Ara, després d´uns quants morts i, sobretot, d´una imatge exterior fantàstica -que és segurament la que a alguns els interessa-, ha portat a una ¿reflexió?: ja ho veurem. Des del 2008, 350.000 desnonaments procedimentats, amb 172.000 execucions. O sigui: queden encara 178.000 casos per executar. Ara, comencen alguns a dir, amb la poca petita és clar, que n´hi ha hagut relaxació i certa premura. Ja!. El manual i llibre blanc dels bancs aquí se l´han passat per l´Arc de Triomf. El gran desastre immobiliari requeria mà d´obra i va començar el boom constructiu. I s´havien de vendre, per la qual cosa es concedien crèdits a molta gent que no cumplia les condicions mínimes per tenir un crèdit. Sense boom, més atur, més impossibilitat de pagar, i ...aquí estem!. Els API´s i societats financeres ("vingui, vingui, que aquí li arreglem"), molt agressives, van concedir prèstecs ben baratets i per enormes quantitats ¿D´on venien els calers? De bancs de França, d´Alemanya o d´USA.

De tots els agents participants a la "grande bouffe", ningú diu ser responsable. La culpa, és clar, és de qui ho demana. Així sense assumir cap responsabilitat, arribem als suïcidis que, és clar, també és culpa dels que es volen matar. I ara!

Ho dic repetidament. El ser humà és capaç de les coses més belles i boniques, i de les coses més brutes i cruentes. No crec que ens mereixem a qui diu representar els valors i principis de la societat. Les persones no han de morir, per molestar-se a fer quelcom. Les persones no han d´arribar a passar-ho tan malament com per arribar a aquests extrems per haver-se equivocat. Ara tothom s´apunta a ser la cara amable. Però fa molt que n´hi ha molta gent que ho passa malament. Fa molt, que s´avisa que això no s´acaba aquí, i que encara ho passarem pitjor. És normal que ens mirin d´una forma un tan extranya a nosaltres i ens vegin amb els típics tòpics llatins.

Au siau, que són dos dies!

Ja podem ser invisibles!!!

Científics de la Universitat de Duke han aconseguit una altra fita en la investigació: han aconseguit la invisibilitat total d´un objecte sense que es produeixi cap distorsió. Sí, tal com ho sentiu. Alguna vegada ja ho dic: com s´ho passaria Julio Verne si aixequés el cap. Això ha estat possible mercès a un dispositiu en forma de diamant i i a un nou meta-material que pot revolucionar la transimissió de la llum i les ones. Ja el 2006 investigadors de Duke van presentar un dispositiu d´invesibilitat però tenia algunes deficiències. Ara han millorat el disseny i han trobat un nou camp de l´òptica de transformació. L´equip ha pogut dissenyar un meta-material per guiar les ones electromagnètiques al voltant d´un objecte només perquè surti a l´altre costat, com si hagués passat per un forat a l´espai. Això fa que l´objecte es torni invisible. Van aconseugir amb aquest procediment que un objecte cilíndric de 7,5 centímetre d´amplada i 1 d´alçada es tornés invisible als aparells microones, per complert. L´investigador principal del projecte ha estat Nathan Landy.
Ha fet servir aquest nou material, meta-material, amb una capa de fibra de vidre gravada en coure, fila a fila amb tires de coure per crear un material més complex i millor rendiment i amb forma de diamant amb el centre buit, segrgant la invisibilitat en quatre quadrants. Es tracta de dividir la llum en dues ones que viatjan al voltant d´un objtete al centre i que sorgeix com ona amb una pèrdua mínima degut a la reflexió. Som espectaculars quan volem. Ho dic sempre, i ho tornaré a repetir: capaços del millor i del pitjor, un conflicte vital.
Au siau

Singulars

Aquest cap de setmana en Carles, un dels pares amb què comparteixo i pateixo els dissabtes matinals de futbol dels nostres fills, em va fer referència a´l programa Singulars de TV3 http://blogs.tv3.cat/ensingular
presentat per Jaume Barberà. La veritat és que en Barberà, s´ha guanyat fa temps un prestigi al món de la tv, amb les seves entrevistes, la cerca de temes d´actualitat i el seu mordaçi crític punt de vista de la realitat actual. En general sol fer un periodismes força solvent i molt interessant. Em feia en Carles referència justament a l´últim convidat del programa, Antonio Turiel, físic, matemàtic i investigador de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC. Manifestava Antonio Turiel que el model de producció actual és insostenible i  que no podrem continuar creixent com fins ara perquè no tindrem recursos. La crisi no acabarà si no canviem el nostre model financer i productiu, havent arribat a la fi del creixement: concretament les dades marquen que la producció de petroli davallarà un 40 % d'aquí al 2020. Diu l´investigador que la producció de petroli va arribar al màxim el 2005 mentre la demanda continua creixent, l´energia nuclear té grans problemes i un urani finit,i les energies renovables poc explotades i amb poc potencial. Per tant el petroli s´acaba i la resta no pot suplantar les necessitats d´energia. Va demostrar Turiel que són molts i diversos els informes sobre aquesta qüestió i que estan als calaixos dels governants perquè no volen sentir ni parlar de canvi de model, ja que tots mamen de l´aixeta. Però, llavors què passarà?. Les solucions passen per una solució conjunta i global, consciència, i per un canvi de model productiu i financer, amb un ritme de creixement anual del 2,8% anual, doblar el PIB cada 25 anys, per 4 cada 50 anys i per 16 cada 100 anys. Aquest és el model de tota la teoria econòmica vigent i la classe política no volen ni sentir parlar. En Carles em comentà, que el moment culminant va ser quan l´investigador, a instàncies de Barberà, va dir molt contundentment: "Espanay no tornarà a créixer. I Catalunya tampoc tornarà a créixer". No feia broma.

Mireu si podeu el programa a http://www.tv3.cat/singulars/videos .

Au siau

Problemes de futur

Aquests han tornat a aflorar a les notícies els greus problemes de retallades pressupuestàries a la ciència i a la investigació, retrocedint fins a nivells del 2005. Les diverses informacions destacaven que amb aquest panorama, és força segur que es perdrà tota una generació de científics i investigdors excel.lentment formats, el que alhora, suposarà problemes quant als llocs de treball i greus problemes respecte al normal relleu generacional. Aquest pronòstic no és nou ni diferent a la lògica real de no apostar per una part tant i tant important, i ha estat repetit un altre cop pel president de la comissió d´Investigació i Desenvolupament (I+D) de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), José Manuel Roldán. En aquests instants el perill és enorme, donat que el 60 % de la investigació i la invenció es desenvolupa a les universitats, principalment públiques. Tal com comentava Roldán, aquest país sempre ha dedicat molt poc recursos a la ciència, però l´esforç i la feina feta a les últimes dècades, havia pogut aconseguir un teixit científic de certa qualitat. Com ja va advertir al seu dia Juan Carlos Espín, professor d´Investigació del Consell Superior d´Investigacions Científiques (CSIC), les retallades porten directament al col.lapse científic i tecnològic. Va comentar en una sola frase, tot el secret real del tema: "Un país no investiga perquè és ric, sinò que és ric perquè investiga". És una gran frase i una veritat més gran que la lluna. Així, va rematar, està passant que amb la poca atenció en la ciència, es produeix una fugida de cervells i d´investigadors i experts en general, cap a altres llocs on n´hi ha més reconeixement i possibilitats. ¿Qui llavors se´n portarà els èxits de la seva formació? ¿Qui avançarà com a país? ¿Qui no aposta?. És absurd destinar calers per formar a aquests investigadors i després veure com se´n van a d´altres països per poder continuar formant-se o treballar.

Jo no crec que sigui tan difícil d´entendre ni de cercar solucions. És clar que apostar per la ciència o la investigació, suposa invertir uns calers, uns béns que en temps de problemes poden servir o necessitar-se per d´altres sectors. Però som conscients que al I+D+i, se l´ha dedicat poca atenció i pocs calers. No són la font de cap problema pressupuestari. En canvi els beneficis socials, econòmics, culturals i d´exportació i internacionalització del sector, són clars. És en aquest sentit, un altre ceguera de tots els que hi són amb responsabilitats. S´ha de créixer en conciència en aquesta matèria, per ajudar a que els nostres estudiants, puguin tenir la motivació necessària per apostar per la ciència, i fer atractiu el nostre país, no només per ells, sinò, ans al contrari, per importar investigadors d´altres. En joc, com sempre, el que som.

Au siau

Troben a l´espai una Súper-Terra

Un equip internacional des de l´observatori Austral a Xile, han trobat una Súper-Terra, planeta més gran que el nostre, que pot albergar vida degut al clima. El nou planeta, que es troba a uns 42 anys llum de distància orbita al voltant d´un estel i forma part d´un sistema format per sis planetes. El principal investigador, Mikko Tuomi, ha manifestat que primer es creia que només eren 3 planetes i que podien tenir aigua líquida (l´estudi a la prestigiosa revista Astronomy and Astrophysics). Amb noves tècniques d´anàlisi de dades van poder constatar que al voltant del sol conegut com a HD-40307 es trobaven 6 planetes amb les mateixes possibilitats d´albergar vida. Sembla que aquell que té més possibilitats és el que es troba en la posició més externa a l´òrbita del sol. El planeta té una massa set cops més gran que la de la Terra i la seva òrbita està a una distància semblant a la de la Terra al voltant del sol , per la qual cosa rep una quantitat semblant d´energia i té doncs possibilitats de ser habitable. Els astrònoms també creuen que al planeta pot haver aigua i una atmosfera estable per soportar la vida. SEgons Tuomi, no n´hi ha fins ara planeta o entorn millor per crear les condicions necessàries pel desenvolupament de la vida. La nau espacial Kepler ha trobat un altre planeta amb condicions semblants però a uns 600 anys llum de la Terra, molt més lluny que el planeta descobert.

Jo no se vosaltres, però tinc clar que agafo el primer bus que vagi cap allà. No m´interessa gaire parlar dels possibles problemes d´aclimatació. Aquí sí que tenim problemes i sembla que per llarg. "Y lo pesao que son", home. Així que penso trucar a la nasa per veure quan ens anem. Jo tinc reserves, unes bones compres quechua per caminar i bon ànim. No necessitem res més. Trobaré a faltar una mica de cultura, però ja la crearem allà amb l´ajut de Sèneca i Ovidio. El que vulgui venir, després de mi. Abstenir-se gente de mal vivir.

Au siau

Previsions amb alegria

Lluy dels escenaris i personatges que ens volen apropar a la idea de que ja estem sortint de la crisi -em recorda a un altre senyor que va parlar al seu dia de no se quins "brotes verdes"-, el comisari europeu Olli Rehn ha fet unes declaracions magnífiques que confirmen el pitjor dels escenaris pel 2013. La vella Europa està fent figa!. Segons el comisari -que alguna informació tindrà, digo!-, ha compartit amb nosaltres que la locomotora s´atura. Allà on abans es xifrava el creixement en un 1%, ara es parla d´un "estupendo" 0,1%. Aquesta xifra es torna encara més brutal als països denominats "perifèrics", o sigui nosaltres, on per expemple el daltabaix s´enfila cap al 1,4 %. L´economia de les locomotores dites Alemanya i França, s´encallen. A sobre les seves estimacions diuen -ja alguns feia mesos que ho deien- que el procés de consolidació fiscal no està portant els rèdits que s´esperava per la caiguda del creixement. Malgrat tot, malgrat reconèixer que la línia marcada no arriba a bon port...¡oh!, continuarem amb la mateixa recepta!. Cal continuar amb les reformes i les retallades, diu Rehn. Això sí: ens confirma també que el 2013 destruirem a l´estat espanyol uns 500.000 llocs de treball,i superarem els 6 milions d´aturats. Fantàstic.

Malgrat tot, n´hi han molt bones senyals:

a.- Al llarg de l´any vinent el nostre poder adquisitiu patirà un altre revès ja que la inflació pujarà;

b.- És probable que les campanades de cap d´any siguin presentades per Ramón garcía i Ana Obregón;

c.- tv està negociant la reposició tan esperada de Verano azul

d.- El Cutre Inglés prepara unes rebaixes fantàstiques dins de les rebaixes rebaixades

e.- El gener ja no serà "la cuesta de enero", perquè en no haver baixada després, la cuesta ja l´estem fent;

f.- Tindrem futbol no només el dilluns i els divendres i caps de setmana, sinò que n´hi haurà més especials;

g.- La patata pujarà de preu, ja que començarà a se un bé escàs;

h.-Treurem bitllets de 1.000 euros, ja que els de 500 no sabem on són;

i.- i segur que, tenint present la gran gestió i proressionalitat dels que tenen la paella pel mànec, esto no es to, no es to, no es to-do amigos!!

Au siau

Drets dels homosexuals

Com és habitual en totes les qüestions que generen debat, les persones ens posicionem en pols extrems sense escoltar l´altre i sobre tot sense gaire elements d´objectivitat. Al nostre país això no és que sigui així com a la resta del món. No, nosaltres ho fem amb escreix, amb ganes, amb passió. Això està passant les últimes hores a partir de la sentència del Tribunal Constitucional que ha fallat finalment avalant el matrimoni homosexual. És discutible a aquestes alçades veure en el tribunal un punt de tots aquells valors que s´ha de reconèixer al món jurídic i d´aquí que tantes i tantes vegades se li hagi acusat d´estar polititzat. Sorprèn però la majoria folgada amb que ha portat la sentència endavant: 8 vots contra 3. Les reaccions tant als mitjans com al carrer són de tot tipus, però afortunadament comencen a quedar lluny de les reaccions que podríem veure fa uns anys enrere. Es va avançant. Jo l´únic que vull dir en el tema, és que negar es pot negar tot, la realitat fins i tot -tampoc no és pas d´estrany en els temps que ens toca viure-. Però n´hi ha una evidència que és, irrefutablement. Està al carrer, a les cases i a les famílies. La homosexualitat existeix. No és cap monstre ni malaltia ni cap cosa rara. És un sentiment, una emoció, una estimació real davant el mateix sexe. És un fet real que s´estén arreu del món, amb milions de persones. Pensar que pel fet de no tenir el mateix sentiment que el que alguns creuen "oficial", no tenen els mateixos drets que tothom, és una gran errada, una gran espifiada. Són persones, només faltaria, i per tant han de tenir els mateixos drets que tots. Però a més, és que justament això és la vida: poder fer-la i compartir-la amb aquell amb qui vols. Innegablement hagués dit el que hagués dit el tribunal, els gais i lesbianes tindrien exactament els mateixos drets i possibilitats de sentir i viure. És un bon dia per ells. Felicitats.

Esperem que mica en mica la normalitat amb què la vida i el carrer respira, s´imposi també al poder.

Au siau

Dins de l´univers

Científics de la Universitat de Swinburne aAustràlia, han detectat l´explosió estelar -també anomenada supernova-, més llunyana trobada fins ara. Segons han assenyalat els experts una de les explosions va passar fa 12.000 MILIONS D´ANYS, però la seva llum acaba d´arribar ara a la Terra. El treball ha estat publicat a la revista Nature i s´ha pogut observar fent servir dos telescopis de l´observatori del Mauna kea a Hawaii. Els investigadors van ser capaços de detectatar dues explosions estelars per la força i gran llum d´aquestes supernoves i per aconseguir les medicions espectrals van fer medicions al llarg de cinc anys amb el què van poder precisar la distància i per tant la seva edat. Els científics comenten que aquestes explosions també es produïen abans però no tant com ara en haver menys estels massius. Segons han detallat els investigadors, la lluminositat de la supernova SN 1000 0216, que es va produir fa 12.000 milions d´anys,m seria tan massiva com 250 sols. L´altre supernova, anomenada SN 2213-1745 va explotar fa 10.400 milions d´anys, quan l´Univers només tenia 3.000 milions d´anys, o sigui, que es van formar ambdues quasi immediatament després que el Big Bang.

Penseu un instant només quanta feina fan tots aquests científics. Darrera de milers o milions d´hores de feina, s´estudia com es va formar allò del que formem part. S´intenta entendre com vam ser, com va començar la nostra aventura, quines condicions la formaven. I amb els aparells, costosos i fets per nosaltres mateixos, som capaços de captar llum que va ser en un temps on ni la història era història, en un temps remot. ¿Sabeu el que suposa "veure" la llum de fa 12.000 milions d´anys?. És esgarrifòs i alhora superexcitant. N´hi ha gent que treballa i val la pena. N´hi ha gent invisible.anònima, que mercès a la seva dedicació, resoldrà en un futur les grans qüestions que encara avui no podem ni plantejar-nos. Quina enveja! i què bonic.

Au siau

Esto se acaba, amigos!

Interessant investigació la que hem sabut fa unes poques hores portada a terme pels científics de la Universitat de St. Andrews. Aquesta investigació tracta sobre l´estudi del procés d´evolució de la Terra al llarg de l´augment de les temperatures que patirà el nostre planeta i canvis a llarg termini a les característiques orbitals de la Terra. La Terra es convertirà en un planeta inhòspit per l´escalfor del sol, dins d´uns 2.800 milions d´anys i només restaran uns sers vius a la Terra, els microbis que habiten les coves subterrànies. L´última vida a la Terra serà doncs d´aquí als 2,8 milions d´anys, cremada pel sol, el paisatge terrestre serà ombrívol i l´escalfor deixarà tot inhert. Només uns microbis seran els últims, però també acabaran desapareixent. No és una novel.la. És real. Així doncs, no podrem gaudir finalment de nits telecinco, ni sabrem què haurà estat dels nostres personatges frikies favorits cada divendres i dissabte a la nit, no podrem posar més llibres a les prestatgeries per treure-li la pols; no podrem recordar els noms dels creadors de les fronteres humanes i l´atur serà un escàndol. El turisme estiuenc haurà desaparegut, ja que tot l´any serà estiu, i dels bons. Bufaran maleïnt la seva sort els industrials de pell i roba d´hivern. S´hauran acabat els embussos a Berga i al Túnel del Cadí per esquiar. Una pena. L´Univers estarà en tota la seva inmensitat. I l´home tornarà a començar. Ho farà des d´allò més senzill. Buscant, mitjançant un microbi, com travessar la sopa estelar per anar a parar a un planeta habitable, on tormen a començar. Un altre cop, en mans de la sopa interestelar.

Però...., encara falta una mica. No feu la maleta encara.

Au siau

Mor Agustín García Calvo

El poeta, dramaturg i assagista Agustín García Calvo ha mort als 86 anys d´edat. Havia estat Premi Nacional d´Assaig al 1990 per la seva obra Hablando de lo que habla,  i és autor de moltes obres.

Ha estat també al llarg de la seva vida guardonat amb el Premi de Literatura Dramática el 1999 i el Premi de Traducció al conjunto de la seva obra el 2006. Nascut el 1926 es va doctorar a Filologia Clàssica per la Universitat de Salamanca. Va ser un dels catedràtics represalitats el 1965 i apartat de la seva càtedra.

Ha escrit obres molt destacades al món del pensament com Lecturas presocráticas, Lecturas presocráticas II. Razón común. Edición crítica, ordenación, traducción y comentario de los restos del libro de Heráclito, Contra el tiempo y De Dios y Contra la Realidad. Agustín García va ser escriptor que va intentar donar veu al sentir del carrer, rebutjant el poder. Va denunciar constantment la Realitat, amb majúscula, una idea que es presenta com reflex fidel "del que hi ha", quan de fet és una construcció abstracta en que les coses són reduïdes per la força a idees. Segons l´autor, la gent resta organitzada en individus, però sotmesos a una doble exigència contradictòria: cadascú ha de ser individual però alhora han de ser suma del conjunt d´una massa numérica. Segons García Calvo del progrés del poder arriba a dalt de tot amb les societats democràtiques, sistemes aquests que administren la mort, l´únic cert del futur; el poder anticipa el futur mitjançant la necessitat de plans o propòsits constants, que la única cosa que fan es apropar la mort sense viure la vida.

És interessant el pensament de García Calvo, i com a mínim ens convida a reflexionar sobre la nostra existència, cosa que sens dubte no ens farà gens de mal, ans al contrari. Espero.

Au siau