El problema dels desnonaments sembla ja imparable. Els drames humans que s´estan vivint fruit d´uns més que lamentables gestors bancaris, amb tasacions fora de lloc, i la falta de rigor en la concesió dels crèdits alimentada per una fam brutal i cobdícia, ja veiem on ens porten. Ara, després d´uns quants morts i, sobretot, d´una imatge exterior fantàstica -que és segurament la que a alguns els interessa-, ha portat a una ¿reflexió?: ja ho veurem. Des del 2008, 350.000 desnonaments procedimentats, amb 172.000 execucions. O sigui: queden encara 178.000 casos per executar. Ara, comencen alguns a dir, amb la poca petita és clar, que n´hi ha hagut relaxació i certa premura. Ja!. El manual i llibre blanc dels bancs aquí se l´han passat per l´Arc de Triomf. El gran desastre immobiliari requeria mà d´obra i va començar el boom constructiu. I s´havien de vendre, per la qual cosa es concedien crèdits a molta gent que no cumplia les condicions mínimes per tenir un crèdit. Sense boom, més atur, més impossibilitat de pagar, i ...aquí estem!. Els API´s i societats financeres ("vingui, vingui, que aquí li arreglem"), molt agressives, van concedir prèstecs ben baratets i per enormes quantitats ¿D´on venien els calers? De bancs de França, d´Alemanya o d´USA.
De tots els agents participants a la "grande bouffe", ningú diu ser responsable. La culpa, és clar, és de qui ho demana. Així sense assumir cap responsabilitat, arribem als suïcidis que, és clar, també és culpa dels que es volen matar. I ara!
Ho dic repetidament. El ser humà és capaç de les coses més belles i boniques, i de les coses més brutes i cruentes. No crec que ens mereixem a qui diu representar els valors i principis de la societat. Les persones no han de morir, per molestar-se a fer quelcom. Les persones no han d´arribar a passar-ho tan malament com per arribar a aquests extrems per haver-se equivocat. Ara tothom s´apunta a ser la cara amable. Però fa molt que n´hi ha molta gent que ho passa malament. Fa molt, que s´avisa que això no s´acaba aquí, i que encara ho passarem pitjor. És normal que ens mirin d´una forma un tan extranya a nosaltres i ens vegin amb els típics tòpics llatins.
Au siau, que són dos dies!
No hay comentarios:
Publicar un comentario