La sopa universal s´omplirà de riatlles

Aquest cap de setmana ha mort Miliki. D´això he parlat avui a la meva entrada del blog d´Art. Perquè el circ, és art. Perquè els pallassos, fan art. Diu una de tantes definicios acadèmiques que art, del grec τέχνη, és qualsevol activitat realitzada pel ser humà amb una finalitat estètica i/o comunicativa i que serveix per expressar idees, emocions i una visió del món. Just el que fan al circ. Just el que feia Miliki. ¿Perquè parlar tant, si cada minut -o cada segon-, mor no sé quanta gent? És veritat. Mor molta gent i cada mort ha de ser sentida. Però el sentit de la raó fa l´home valorar les coses des de camps de visió diferents. I potser aquesta mort és una més. De fet, la seva família, farà un acte en la intimitat, agraïnt tots els missatges de record i estimació cap aquest home. Però no, no siguem pedres!. Aquesta mort és una mica diferent a moltes. No perquè sigui més que ningú. Ni ho era ni ho volia ser, ja que era persona humil. És diferent perquè aquest home, aquest grandíssim treballador, va arribar a molts cors, a moltes neuorones, a moltes cases, a molta gent. Ho tenia tot de cara per estar en aquest difícil món del circ, provinent com ho era, d´una família artística dedicada al circ. Ell va interpretar el paper que li va tocar amb una dosi d´esforç i treball admirables. Un treballador; recordem que a més de pallasso, Miliki va ser compositor, escriptor, actor, còmic, presentador, músic i guionista. Res. Com tothom. De la seva manera de ser, les notícies han portat una anècdota que es prou significativa per conèixer el seu tarannà: explica l´humorista Florentino Fernández que se´l va trobar no fa gaire en un restaurant i li va dir: "S´ha de fer riure, passi el que passi". Alegria és vida. I només vivim una (al menys, de moment). Quants nens hauran estat embaladits davant la tele, veient-lo amb els seus germans Gabi i Fofó!. Quantes vegades al món s´haurà cantat La gallina turuleta o Susanita tiene un ratón!. Quants adults hauran comprat el cd "A mis niños de 30 años", per recordar els seus moments infantils!.

Nascut l´any 1929, des de molt jove es va ajuntar amb Gabi i Fofó i va estar a l´històric Circ Price. Després de molts anys de voltar per les carreteres i empendre "les Amèriques", viatjant per Venezuela, Cuba o Argentina, l´any 1972 va tornar a Espanya i va començar a realitzar el programa "Había una vez un circo", tot un referent de generacions. Prova de la feina feta és la quantitat ingent d´obres, vídeos, cançons, col.laboracions, programes de tv, produccions de cinema, de circ ("El circ és art", amb la seva filla Rita), filmografia, etc. Em quedo però, amb la qualitat humana que transmitia aquest home. No coneixes les persones famoses més que a la distància. Però el sentiment que transmeten de vegades es capta: ;Miliki transmitia aquesta estimació per la vida, per l´alegria, pels nens. Oferia aquesta postura tranquil.la on tot podia tenir una solució, una alternativa. I si no..., tampoc passava res. Una filosofia que potser, fora bó recuperar en aquests temps difícils que ens toquen viure. Segur que allà on sigui, aquest gran home, estarà fent riure algú, estarà fent pensar algú, estarà oferint el seu humor fi perquè unes quantes boques esbossin un ampli somriure. Segur que ho passaran bé.

Au siau