Vivim un moment realment difícil. S´enssorren principis i valors, alegries i drets. Encarem el futur amb certa incertesa i amb autèntiques dificultats al nostre present. Tenim dubtes que siguem capaços de deixar un món millor. Bé, més que dubtes, gairebé ho sabem. Per acabar-ho d´adobar, diverses investigacions ens fan arribar la notícia que els nostres parents primats, ximpancés i orangutans, també tenen depressió al migjorn de les seves vides. Aquesta afirmació, manifesta que aquestes depres poden tenir doncs un rerafons biològic o evolutiu. Fins i tot, els primats tenen depressió i tristor! On arribarem!. La investigació, portada a terme per un equip de primatòlegs i psicòlegs, tenia un objectiu: demostrar la teoria que el model de benestar del ser humà podia haver evolucionat dels avantpassats comuns que compartim amb els grans simis. El model demostra que els sentiments de felicitat i benestar són alts a la joventut però quan arriba a l´edat madura aquests sentiments cauen. Els científics es van adonar que als ximpancès i els orangutans els passava igual, després d´estudiar a uns 500 primats. Aquesta crisi de mitjana edat no és exclusivament humana i per tant els simis també pateixen aquestes baixades anímiques a la plenitud de les seves vides i en la mesura que els nostres parents primats no tenen ni consumisme ni artificis ni obligacions materials típics de la nostra vida humana moderna, fa pensar als investigadors que aquestes emocions poden tenir raels biològiques.
Ja és trist eh!, que per consolar-nos, no tinguem altra forma que veure com els mateixos símptomes són compartits per tota la família. Jo pensava només que estaven avorrits de veure des de les posicions als zoos a tants sàpiens fent el ruc a l´altre banda de la tanca!. Potser que es quedin així. Per nosaltres serà un goig poder pensar, quan tinguem aquests episodis de crisi, que ells també ho passen malament. I sense gin-tònic. A pèl. Pobre gent!
Au siau
No hay comentarios:
Publicar un comentario