Ahir vaig passar una bona estona amb dos bons amics. Són d´aquelles tardes relaxades on malgrat quie tots tenim coses a fer, no ens donem cap pressa, per assaborir una bona conversa després de l´àpat. Així xerrant, vàrem passar la tarda parlant dels temes que avui en dia estan a boca de tothom (la crisi, el diferencial amb el bonus alemany, la feina...) i la mateixa conversa ens portà al tema de l´educació. Més aviat perquè coincidim en l´anàlisi: no pot tenir gaires aspiracions un país que té la seva joventut sense possibilitats, sense oportunitats dins el mercat i el sistema establert. Malament si no ens empeiten per darrera el jovent!. És cert. Però també és cert que no els estem educant amb la cultura de l´esforç, de saber el valor de les coses, el que costa guanyar-les. Mai s´ha vist a tanta gent tant jove accedint a coses materials de tot tipus sense control i sense que valorin el que significa: viatges constants a l´estranger, cotxes cars, telèfons impressionants, càmares, wiis, esquí, roba de marca, etc...i ningú dient-los el valor de cada cosa. Ningú patrocina unes vacances a una biblioteca, ni l´educació ni el respecte envers l´altre, envers el tot del que formem part! I això té, tindrà un preu, segur. I això és responsabilitat de tots. Del sistema sí, però també de les famílies i de l´entorn de cada un d´ells.
"¿Que siga la fiesta?", bé, doncs després no ens queixem dels resultats.
Au siau
