He llegit una notícia que hauria sincerament de fer reflexionar als nostres gestors. El títol de la notícia era "Dos creadors premiats amb els 'Oscar del còmic' reneguen de la 'marca Espanya". El cos de la informació explica que tant Juan Díaz Canales com David Aja, guardonats amb el premi Eisner, considerat com l'Oscar del còmic, han exigit als responsables de "Marca Espanya" que deixin d'associar-li amb aquest concepte i han expressat a través de les xarxes socials la seva indignació i han escrit que el que els provoca Espanya és, sobretot, "vergonya". Díaz Canales, cocreador amb Juanjo Guarnit de Blacksad, un dels personatges més celebrats del còmic contemporani internacional, ha escrit a Facebook: "No es pot estar orgullós d'un país que consenteix i empara estafes a gran escala, que nega als seus ciutadans drets elementals com són un habitatge digne, sanitat i educació, que desprecia la cultura i la ciència i les institucions de la qual, de la primera a l'última, estan corruptes fins a la medul·la, com ens demostren els mitjans de comunicació un dia sí i un altre també. Vivim en un país desesperançat, en mans d'una casta política i econòmica amoral, insensible, cega i estúpida que ens ha arrossegat a la misèria capritxosa i cruelment, mentre que ells segueixen enriquint-se a mans plenes". Són declaracions dures com a resposta d´haver-se vist sense ser avisats a la web de l'organisme governamental "Marca Espanya" per haver estat guardonats amb quatre premis Eisner a Califòrnia amb aquestes paraules: "Si algú havia pensat alguna vegada que el còmic espanyol no era de qualitat, els premis Eisner han vingut a desmentir-ho. Tres dibuixants espanyols -David Aja, Juanjo Guarnit i Juan Díaz Canales- han obtingut quatre premis Eisner durant la celebració de la fira Comic-Amb a Estats Units, la meca mundial del còmic.Tots els guardonats reconeixen que aquests premis són un pas més cap al reconeixement mundial del còmic espanyol.
La resposta de Díaz Canales ha estat dura a les xarxes socials i ha afirmat que és espanyol, perquè "no pots ser una altra cosa des del moment que neixes a Espanya i això no és suficient per sentir-me orgullós del meu país. De fet, ara com ara, els sentiments que em provoca ser espanyol són els de vergonya, impotència i infinita indignació". Per tot això --conclou--, no vull que el meu nom s'associï, i molt menys sense el meu consentiment, amb aquest espantall que han donat a cridar “marca Espanya". Facin el favor de cridar-me de nou quan hagin netejat la casa, la gent pugui aspirar a un treball digne, les institucions recobrin la seva veritable funció i l'ètica torni a tenir més valor que els diners".
És veritat que la resposta és contundent, però potser requeriria una certa reflexió. Un no renega així com així de les coses. No és normal que no et consultin quan reps un premi que parlaran de tu en una web. Per tant, consultar abans de publicar sobre un, no seria un mal sistema. Per altra banda aquestes manifestacions són un reflex del moment de nervis , neguit i desconfiança que es viu, així com el resultat de la inversió i reconeixement nacional que han tingut fins ara. Ara, abans de començar a "matar" als nostres insignes guardonats, reflexió.
Au siau
