Mostrando entradas con la etiqueta Medicina. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Medicina. Mostrar todas las entradas

domingo, 21 de julio de 2013

Religió futurista?

El Papa Francisco està portant nous aires al món de la religió. Aprofitant el desenvolupament de les xarxes socials i la tecnologia, la religió té una porta oberta a la seva comunitat. I aquest nou Papa Francisco, acaba d´anunciar una nova tècnica que sens dubte serà l´inici d´una porta interessant. Segons s'acaba d'anunciar a la publicació de la Sagrada Penitenciaría Apostòlica, el Papa podrà donar indulgències plenàries a través de Twitter als seus fidels. L'anunci es farà oficial la setmana vinent a Brasil. Alguns teòlegs han criticat la mesura perquè allunya als fidels del sacerdot. Un no obtindrà la indulgència de forma automàtica segons ha explicat el president del Pontifici Consell per a les Comunicacions Socials. Es tracta, sembla ser, d'un perdó col·lectiu al que optaran els followers del Papa que hagin confessat prèviament els seus pecats, hagin estat absolts per un sacerdot i hagin assistit a missa. Sigui com sigui, és un moviment interessant. Hem vist coses curioses al món religiòs, però la porta d´Internet pot obrir un altre font de finançament, factor crític en un sector que té prou dificultats per argumentar alguns fets prou criticables des del punt de vista de la moral. Per altra banda, aconseguir beneficis a partir de fer un Intro, pot ser èticament difícil de facturar. Seguirem el cas perquè tal com ho veig ara mateix m´imagino una església futurista plena de poder i calers que ja tot ho fa des de pressumptes servidors beneïts El compte del Papa en Twitter és @*Pontifex i compta amb més de 2.600.000 seguidors. Aconseguim la indulgència per internet! Això és modernitat i comoditat. Un món sense pecadors!
Au siau!

sábado, 22 de junio de 2013

Primera intervenció planetària amb Google glass

Les ulleres de realitat augmentada de Google han permès que diversos metges participin des de diferents parts del planeta a la primera operació quirúrgica del món amb aquesta tecnologia. Google Glass és un dispositiu format per una càmera, GPS, bluetooh, micròfon i un petit visor que permet al cirurgià visualitzar les constants vitals sense desviar la vista del camp quirúrgic. El cap del servei de traumatologia de la clínica CEMTRO, Pedro Guillén, s'ha col·locat les ulleres per trasplantar a un pacient els condròcits del genoll, un tipus de cèl·lula que es troba als cartílags. Guillén, que s'ha convertit en el primer metge del planeta a operar amb aquestes ulleres. "M'he col·locat les ulleres, que només porten una patilla, amb una càmera integrada que transmetia per internet a més de 160 persones tot el que jo veia i m'han preguntat des de Califòrnia i Sidney", ha manifestat Pedro Guillén. Guillén ha destacat que és un avanç molt gran per a l'ensenyament de la medicina, en evitar que els metges s'hagin de desplaçar. L´home de vegades fa coses impressionants que l´honren, el dignifiquen. Aquesta aventura, de ben segur ajudarà en el món de la salut. Felicitats!
Au siau!

martes, 30 de octubre de 2012

Ictus

Ahir va ser el el Día Mundial del Ictus i coincidint amb ell s´han fet diversos actes i accions. A l´estat espanyol es produeixen uns 130.000 casos d´ictus a l´any i es confirma com la primera causa de mort entre les dones i la segona entre els homes. Aprofitant aquest dia s´estrena un documental força interessant: "Invictus. La cicatriu a la mirada". El documental, portat a terme per la Fundació Ictus i dirigit per Javier Rada i Jordi Gallofré, recull el testimoniatge de tres persones de diverses edats que han patit un ictus i les seves històries personals, la seva lluita contra la malaltia per sortir invictes. Tal com diuen els directors, l´ictus és un terratrèmol emocional que s´emporta tot per davant i és admirable d´aquestes persones el seu coratge, energia, força i optimisme davant la seva situació, les ganes de sortir cap endavant. Una lliçó, que bé podria valer per d´altres malalties. Un dels protagonistes comenta com somniava tantes i tantes vegades que estava curat, i es movia i movia fins a arribar a ballar (Antonio, nom d´aquest protagonista porta tres ictus i es recupera mentre pinta). Esteve, professor universitari i que també va patir un ictus, es pregunta al documental de forma més emocionant com s´ho farà per pujar escales, per posar-se dempeus, per aixecar-se de la cadira. Per últim, la Isabel, que va patir un ictus només amb 24 anys és totalment explícita amb la seva situació: “Me quiero morir y por qué morir, morirse; ¿No creo en Dios pero por qué tenía que pasar esto?”.
El principal objectiu dels actes que es celebren és incidir en la necessitat de la prevenció per reconèixer les senyals que adverteixen d´un possible ictus i la forma d´actuar. També a la tv van sortir diversos casos de superació que realment impressionen. Haurem d´anar al cas d´una malaltia que ataca quan menys t´ho esperes i que et pot fer mal. De moment podem aprendre de tots aquests herois que lluiten dia a dia per superar-la.
Au siau

miércoles, 29 de agosto de 2012

Sidney Altman

Molt interessant l´entrevista que concedia Sidney Altman. És un investigador guardonat amb el Premi nobel de Química i col.laborador de la Universitat Rovira i Virgili. Comenta amb tota la naturalitat i cruesa, que la investigació avança segons els interessos dels mercats, dels grans laboratoris i dels beneficis. En poques paraules, estem a les seves mans. El mercat és qui imposa què productes i què s´ha d´investigar ja que abans de començar fan un estudi de màrqueting per calcular quan poden guanyar amb un medicament i només després que hagin vist que en treuran beneficis, investiguen. Així estudis com la mal.lària no surten cap endavant ja que que la pateix no pot pagar les medecines ni els beneficis que requereixen les grans companyies. Investigacions a gran termini no tenen sentit per elles sinò n´hi ha un fluxe de diners ràpid, independentment que puguin salvar moltes vides. Si n´hi ha altres productes al mercat que suplanten mínimament el paper dels productes, els rentabilitzaran fins el final. Es qüestiona aquest investigador si tot val en la cerca de maximitzar els beneficis, quan es podria guanyar una mica menys de calers i crear més valor humà. Sentenciava amb una frase que podríem signar molta gent: "Proposo posar elmercat al servei de les nostres vides i no a l´inrevès".
Difícil en la nostra societat mercantilista. Però no impossible.
Au siau