Aprovada la setena llei d´educació de la democràcia

El Parlament a Madrid ha aprovat avui la nova llei d´educació, mal anomenada Llei Wert. Ho ha fet només amb els vots del partit governant, i això no és un bon senyal, sigui quin sigui el color del partit al poder. I no ho és, per la importància que ha de tenir l´educació i l´ensenyament, pels joves i pel futur d´un país. El debat generat al llarg de més de 14 mesos de tramitació parlamentària, reflexa per un costat la gran confrontació viscuda entre diverses formes d´entendre l´ensenyament. Però també sens dubte, el ser per totes parts ben curt d´alçada per poder arribar a acords després de tants mesos. Mal assumpte. Finalment en el mateix debat d´aprovació final, moltes declaracions dels partits de l´oposició en què prometien una nova llei si arribaven al poder. És realment trist. Semblen els nens i l´educació una joguina en mans de senyors que esbufeguen molt, que xerren molt, que tenen molts interessos, però on el nen no es veu enlloc. I el país tampoc. Cap altre grup de la càmera ha votat a favor, la qual cosa ha ofert la imatge més clara d'aquest nus allunyat del diàleg, de la negociació i de posar per davant el que és realment important. Jo només veig que no només són els partits qui rebutjen la norma aprovada sinò també una àmplia majoria de la comunitat educativa, pares, associacions d´estudiants, etc. I és veritat però la necessitat d´actuar i de fer una llei millor que reguli una faceta social tan estratègica com l´ensenyament. Però no així, senyors, no així. És veritat que la taxa d´abandonament escolar és brutal i que els resultats en comparació amb molts països és més que mediocre. Però un tema tan trascendent requereix alçada de mires i pactes d´estat. No ha estat així. Només polèmiques una rera altra: recuperació de les més que antigues revàlides al final d'ESO i batxillerat, itineraris diferents durant l'etapa obligatòria segons la línia que un vulgui, matèries principals els continguts dels quals controlarà més l'Estat, especialització de centres i autonomia, competició, assignatura de religió i alternatives,etc. 

Ara ja no n´hi ha espai per la reflexió. Ja tenim la setena llei d´educació en 30 anys, i sembla que no serà 

l´última. Ningú lluita per la qualitat en l´educació. Ningú reflexiona sobre les bases reals dels sistemes educatius que tenen èxit. No és just, i ho pagarem, sens dubte. Sort.

Au siau!

Ensenyament

Aquesta setmana ha estat notícia les jornades de vaga al sector de l´educació. Des que es va conèixer la nova proposta de llei d´educació, l´enrenou i el soroll ha seguit el desenvolupament del procés. Tot sembla portar-nos a un conflicte important, perquè poques vegades els diversos actors s´havien mostrat tant units en contra d´una norma: pares, col.legis, alumnes, comunitats afectades, etc. Lògicament aquells que fan la norma la defensen portant com a bandera la necessitat d´actuar després que els diversos test hagin mostrat uns resultats generals molt baixos en comparació a d´altres països. Per contra la resta de sector té també un gran argumentari, doncs independentment de la qüiestió ideològica, és una realitat meridiana que cada vegada que un arriba al poder, sembla que tingui com objectiu canviar la llei de l´educació del govern anterior, amb la qual cosa en portem ja no se si 7 lleis d´educació. 

El sector educactiu sempre ha estat molt actiu. Des dels anys de la transició, universitats i escoles han estat intentant defensar posicions totes, pressumptament, a favor d´un ensenyament professionalitzat i de qualitat. És un tema complex, doncs són molts els actors, agents i interessos, però alhora, m´agradaria dir, que és ben simple, doncs només es tracta de contestar a una sola pregunta: ¿Volem una societat millor?. Si la nostra resposta és positiva estem d´acord que passa per donar la importància deguda a l´ensenyament com a eina i palanca de millora individual i col.lectiva. I punt. I punt, és i punt. No fa falta discutir més. Tota la resta en tot cas, correspon a qüestions que envolten el debat, però no el substancial. En canvi, si no estem interessats a canviar ni millorar la nostra vida, doncs no cal ni invertir ni perdre més el temps. Deixem-ho com està i que sigui el classisme el que determini el tipus d´educació que un té. 

Els sindicats han xifrat el seguiment en percentatges molt elevats, menys a la concertada i molt elevat també a l'àmbit universitari, xifres que naturalment són contestades pel ministeri. En qualsevol cas, haurem de seguir esperant que algú se n´adoni de la gran i real importància de l´ensenyament. Lluny de debats ideològics, que lògicament impregnen tot no només l´educació, s´ha d´obrir el pot de la joventut i del futur, de la creació d´una millor base per crear una societat millor, amb gent molt més preparada i un país armat de potència intel.lectual. Cal i és necessari. 

Au siau!

Ensenyar a pensar

Vaig llegir l´altre dia un bon article sobre el compromís per educar la propera generació, que centrava l´article en els estudis de l´americà David Perkins. Aquest investigador, doctor en Matemàtiques i Intel·ligència Artificial, estudia com funciona la ment humana i busca estratègies per desenvolupar el pensament crític i creatiu dels alumnes i aconseguir un aprenentatge i una comprensió completa. Per aquesta finalitat va fundar amb Howard Garner el denominat Projecte Zero. Ha estat a Toledo per impartir una conferència al Congrés d'Innovació Educativa "Ensenyar a pensa". Per Perkins no n´hi ha cap compromís més important que educar a la propera generació per a aquest món tan complex i considera que els nens han d'aprendre a enfrontar-se al desconegut i a l'inesperat per habituar-se a manegar-se en un món que canvia contínuament. 

En un dels seus llibres, Making Learning Whole...(Fer de l'aprenentatge un tot. Com set principis de l'ensenyament poden transformar l'educació), utilitza el beisbol per explicar els errors que segueixen cometent-se en moltes escoles. Sovint, assegura, s'aprenen fets o procediments aïllats sense comprendre el context general. I sense pensar. Com si s'aprengués a batre sense saber en què consisteix aquest esport. Perkins veu l´eqüació de l'educació actual on la més gran influència és de la societat: "Realment crec que probablement la major influència no sigui ni dels pares ni l'escola, sinó de la societat. Quan veus com passen els nens la seva jornada, t'adones que estan amb els pares una mica de temps, passen més en el col·legi, i la resta estan amb Facebook, etc. Crec que els pares tenen la posició més feble dels tres, quan la interacció entre pares i fills és molt important. Conversi sobre qualsevol cosa. Cal tocar tots els aspectes de la vida dels nens. L´investigador, recomana tres senzills exercicis pels nens: 

1) Quan el nens estan mirant un quadre o llegint una història, formular aquesta pregunta: què està ocorrent aquí? què és el que veus aquí?

2) Pensar: Al final de qualsevol lliçó, ja sigui d'història o de ciència, pregunti'ls: què pensaven abans i què pensen ara? 

3) Cercle de perspectives. Triï un tema controvertit, i en petits grups, que escullin uns rols per interpretar i parlar des d'aquesta perspectiva. És una forma d'oferir al nens diferents perspectives en situacions complexes i d'estructurar converses. 

Bones i brillants reflexions en el preocupant tema de l´ensenyament i el futur de les nostres generacions. 

Au siau!

Nens, educació i el món en què vivim

Ja he comentat diverses voltes que a La Vanguardia, www.lavanguardia.com , tenen moltes virtuds. Entre elles està l´espai de La Contra, espai d´entrevistes portat pels periodistes Victor Amela, Ima Sanchís i Lluís Amiguet, i que és un pou de coneixement. M´ha sobtat força l´entrevista a Catherine L´Ecuyer, advocada, investigadora i divulgadora de temes relacionats amb l´educació. Ja sabeu que els temes d´educació i ensenyament són una part important de l´ideari en què crec, i per tant m´interessa les reflexions i estudis que es fan sobre la matèria. L´Ecuyer defensa que la societat hauria de tornar a educar i no a inculcar. Segons les tesi que defensa, estem creant infants amb una saturació d´estímuls que fa que a la vida real els torni impacients, que fa que tot els avorreixi. En créixer essent infants plens d´activitats i sobreestimulats, el nen es va convertint en un adolescent que ho ha vist tot i que ho té tot, fet que fa que es bloquegi el seu desig. Conclou que el consumisme que pateixen és la forma més directa per acabar amb el desig d´admirar i comprendre dels nens; nens saturats que no gaudeixen de les coses, que són carn de frustració. Només, segons la investigadora, educar en l´admiració, pot retornar el seu interès per la vida i el món que l´envolta. Són bones reflexions perquè en general crec que és una bona radiografia de la situació que visquem en general. Ens preguntem què passa amb els nostres joves, com és possible que vegin la vida des d´una perspectiva que creiem equivocada. Però no tenim present que prenem moltes decisions errades en el seu temps d´infant, i aquestes coses es paguen. Els fem partíceps de la vida còmode, gairebé hedonista, són el centre del món i totes les coses són per ells i fem esforços per fer de les seves habitacions un petit Cutre inglés. Els posem activitats a dojo, perquè sàpiguen de música, d´idiomes, d´esports, reforços, etc.. i molta tele, que no molestin. Efectivament després, no poden anar per la vida perquè és mantega sense fonament. Hem de procurar que es preguntin amb la seva innocència per aquest món, que perdin el temps en comprendre, que sàpiguen la cultura de l´esforç el que és, respectar el ritme i sentit de les coses.

Acabo amb una frase del mateix article que ja sabíem però que és real, actual i total: "Mai no havíem tingut tanta informació i mai no havíem après tan poc". Així és.

Au siau!

Educació i justícia

Un informe publicat aquests diesper la Fundació Ideas que tracta de la desigualtat econòmico-social, ha confirmat la informació que la igualdtat d´oportunitats a l´estat espanyol ha retrocedit fins a nivells de 1998. L´estudi analitza diversos indicadors com l´educació, els sous o els impostos i fa evident que al 2010, la igualtat d´oportunitats arriba a un 33%, quan el 2008 era del 70% aprox. Entre els factors analitzats, està l´ensenyament i manifesta que segons Eurostat, l´estat espanyol és el país amb la taxa d´abandonament escolar més alta amb un 26,5 %, mentre la mitja europea és del 14%. En despesa social és el penúltim país del rànking. Per acabar i veure fins a quin punt estem, respecte a la desigualtat d´ingressos entre els rics i pobres, estudi que és analitzat per l´índex Gini, l´estat ha aconseguit els 340 punts, empatada amb Níger.
El 2010, el 20 % més ric de l´estat espanyol té gairabé 7 vegades més ingressos que el 80% de la resta de la població. Això ho hem d´enfilar i connectar amb els comentaris que féiem l´altre dia en relació als resultats dels estudis de Pirls i Timss de comprensió lectora, matemàtiques i ciències a primària i que eren realment no només pobres sinò pitjors que els aconseguits l´any 1995 a matemàtiques i ciències. Una dada que ens convida a la total decepció és que les qualificacions d´"Excel.lent", suposen un 1%!!. Les conclusions que l´informe manifestava en relació a la puntuació de l´estat és que la falta d´adquisició de la comprensió lectora pot conduir a dificultats en l´aprenentatge de totes les matèries i al fracàs escolar. Per arrodonir la preocupació que a les entrades anteriors del blog ja comentàvem, el sociòleg en fracàs escolar, Mariano Fernández Anguita declara textualment: "És a l´escola primària, pressumpte regne de la igualtat i l´harmonia, on apareixen ja les dificultats dels alumnes i les insuficiències del sistema. S´imposa una actuació ràpida". Però per acabar-ho, la catedràtica Elena Martín considera els informes com un toc d´atenció, ja que a primària es construeixen els aprenentatges essencials i considera que s´ha de dedicar més atenció al que passa a la primària. Ja ho vàrem comentar: a Finlàndia els millors professors, els millors professionals de l´enesenyament, estan a Primària.
A veure si algú reacciona!
Au siau

Continuem jugant amb l´ensenyament

Avui han estat notícia moltes coses. Una, que ara comentarem, també. Però demà ja no serà notícia o, si més no, ho serà poc, i demà passat ja estarem en una altra batalleta. Però la notícia de les proves realitzades per veure el nivell dels nostres infants i joves del país, hauria de ser portada dos anys, a veure si d´una vegada ens n´adonem d´allò que és realment important. El cas es que els alumnes de quart de Primària (amb 9 anys d´edat, senyors!) van realitzar unes proves de competències portades a terme per un organisme internacional, la IEA. Aquestes proves, molt semblants a les proves PISA, han estat realitzatdes a nivell internacional en 48 països en el cas de la Lectura i de 63 països en el cas de Matemàtiques i Ciències. Els resultats són magnífics: els alumnes de l´estat estan per sota de la mitja de la Unió Europea i de la mitja dels països de l´OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Económic), en les tres matèries: lectura, matemàtiques i ciències. En el cas de la lectura han estat avaluats 8.580 alumnes espanyols de 312 centres (a nivell internacional 255.000 estudiants) i en Mates i Ciències uns 4.183 alumnes espanyols de 151 centres (261.000 a nivell internacional). El més gran no és ja el resultat, sinò que a més a més tenim pitjor nota mitja que fa uns 15 anys, concretament l´any 1995, segons l´evolució dels diversos estudis que s´han dut a terme. En Lectura els resultats són igual que al 2006. En Matemàtiques l´any 1995 amb estudis fets amb estudiants de 8º EGB va donar 482 punts, igual que ara!! I en Ciències l´any 1995 va obtenir 517 punts i ara, 505!. En Matemàtiques per exemple la mitja de la Unió Europea ha estat de 521. A Hong-Kong, primera en puntuació, 602.
Nosaltres mentre, continuem amb les nostres batalles. Canviant legislatura sí, legislatura no, per una nova llei d´educació. Sense nord. Sense escoltar. Sense asseure als professionals i interessats. Sense visió de futur. Sense sentit d´estat. Així l´ensenyament no és més que una titella més i enviem el nostre futur, que són els nostres joves, literalment a sota les peülles dels cavalls. Ni així els nostres líders ni els tòtems de la comunitat educativa sentiran. Una pena!
Au siau

Reflexions de Roger Schank

Roger Schank és un investigador de la teoria de l´aprenentatge i de les ciències cognitives nascut a Nueva York que està removent els estereotips del sistema educatiu. Va sortir el seu punt crític a l´exterior amb la investigació que estava portant a terme sobre la intel.ligència artificial i va estar reflexionant que perquè les màquinesw fossin intel.ligents havien d´ensenyar-les a aprendre i per això va haver d´investigar com aprenen les persones. Seguint aquest fil argumental va esbrinar que tot el les persones aprenem està basat en la pràctica i això l´ha portat a dir que ens eduquen malament: "El sistema educatiu, en lloc de formar, deforma", ha sentenciat. Tal com ell argumenta una part molt gran del nostre aprenentatge té que veure amb l´exercici de les coses, amb la vessant pràctica (sigui la carrera universitària on sortim amb molta teoria però sense saber donar un pas, o amb el carnet de conduir, per posar dos exemples que s´entenen). Per tant defensa que tot el que ens ensenyen és teoria i any rera any els professors ensenyen allò que altres van llegir i memoritzar però no han vist realitzat a la pràctica.
"Tradicionalment la responsable de l´educació ha estat la religió (...). I la posició de totes les religions és estar en possessió de la veritat i transmet el seu coneixement, concepte aquest oposat al que hauria de ser l´educació", manifesta Roger Schank. El sistema educatiu laïc fan servir el mateix model. 
Tothom som conscients que s´aprenen coses que després mai es posen en pràctica.

Parlem i no ens ho ensenyen al col.legi. Aprenem a parlar i els nostres pares ens corregeixen. El ser humà s´equivoca i aprèn de les errades a partir de l´experiència. 

És veritat que el sistema educatiu mereix molta reflexió i un canvi. He dit moltes vegades que l´educació mereix una importància que no se li dona i en la mesura en què continuem pel camí equivocat, continuem enterrant les nostres opcions de futur. Ha de ser l´educació el motor de canvi d´una societat i si no ho és, és per l´interès del sistema. L´ultima reflexió de Roger Schank és dura però encertada:  " Les escoles estan controlades pels governs i la seva pretensió no és que sortin d´elles persones intel.ligents que pensin per elles mateixes, sinò persones simples i obedients, que no es facin pregunetes i que produeixin".

Espectacular reflexió.

Au siau.

Reflexions de Wagensberg

Ja sabeu que és més que important la inversió que hem de fer en la cultura i l´educació; sense elles no som humans. I cada vegada, per desgràcia, n´hi ha menys de cultura i d´educació. En la línia de reflexionar sobre la matèria, Jorge Wagensberg feia unes declaracions arran de la matriculació d´aquests dies a les universitats catalanes. Comentava la importància de les bones notes, de les altes notes com un indicador de bon alumne i d´unes expectatives sobre la seva carrera i el seu futur. Però tal com deia aconseguir notes altes no vol dir tenir un cervell brillant. És un indicador (el treure bones notes) d´una sèrie de qualitats: voluntat, tenacitat, i cap, però no són condició suficient per ser una persona brillant. Són molts avui i coneguts el casos de persones famoses i reconegudes que van tenir un pas discret pels estudis. Les ments brillants sí comparteixen una sèrie de valors importants a tenir en compte: creativitat, curiositat i una voluntat fèrrea, segons Wagensberg. Tenacitat i resistència al fracàs. Com déiem ahir, valors, valors.

Au siau

Sempre al final, l´educació

Diem fins a tots aquells que vulguin escoltar que el gran problema de la nostra societat és l´educació i el sistema d´ensenyament. Ara, novament, em donen la raó. Surt una notícia (cap sorpresa, per favor), que l´estat espanyoil és el país amb més persones sobrequalificades del continent, amb un 31% dels treballadors entre 25 i 54 anys amb un nivell de formació per sobre del que demana la seva feina (llicenciats i FP de grau superior) en feines que no demanen ni volen aquestes titulacions. Deia textualment: "Los datos de Eurostat confirman de nuevo dos grandes problemas de España: la pirámide de formación es un desastre y los puestos de alta cualificación no han crecido lo suficiente". Diversos informes ja deien fa anys que aquesta situació era un perill mortal amb un excés de qualificació juvenil i ja dien al 2008 que només un 29 % dels joves en aquesta situació trobaran una feina adient a la seva formació. La generació a més que entra així en el mercat laboral en un moment com aquest de crisi tindran un % molt elevat de tenir salaris més baixos al llarg de la seva vida activa, més situacions de feines per sota de la seva formació, i feines menys estables. La Comissió Europea diu que al 2015 necesitarà 2,7 millons de treballadors qualificats als sectors de tecnología de la informació, salut i investigació i ciència. Nosaltres continuarem fent el pallasso, que és el que més ens agrada. Una formació mediocre per una societat mediocre. Una universitat més cara i una distància més gran entre la motivació de la joventut i les necessitats del mercat i la societat. ¡Bravo!

Au siau

Voluntat a l´educació

Es torna a conversar sobre la voluntat als llibres de psicologia i de l´educació. El nen quan es petit plora, per gana o perquè alguna cosa l´espanta, fins que a poc a poc va aprenent a regular conscientment els seus actes. Hi ha un moment d´evoució en què aprèn a manipular el seu desobedient sistema nerviós, obeint les ordres lingüístiques de la seva mare (arriba el llenguatge). Els investigadors han descobert que la voluntat no és innata sinó que s´ha d´aprendre. N´hi han cultures que treballen la voluntat; la nostra no. Així el resultat és que als joves els costa controlar el comportament. La voluntat és un conjunt de quatre destreses que el nen ha d´adquirir gradualment: bloquejar l´impuls, la deliberació (pesar les alternatives), la decisió (el valor de tallar), i finalment posar-la en práctica i això vol dir esforç, afrontar frustració de vegades o ajornar la recompensa.

Educar la voluntat és el gran objectiu doncs s´ha d´aprendre, i per tant, ensenyar, si volem que el nostre jovent no sigui una generació de nens malcriats i frustrats.

Au siau

Debat absurd sobre la universitat

Als mitjans fa dies que continua el run-run sobre la universitat. S´estableix el debat la intenció de cobrar més als estudiants, de com finançar educació superior de qualitat. Segons les notícies, un universitari català paga entre 900 i 1400 € per la matrícula, que representa un 12 % del que val el curs. Com que els governants creuen que és poc, s´estudia incrementar la xifra. Però si pujem el preu, ¿la fem més classista? ¿Es pot permetre la joventut, les famílies pagar més?. ¿No seria necessari que si s´incrementa el preu, s´incrementés també el nivell de qualitat dels estudis i les oportunitats de treball?. Jo sóc un ferm defensor de l´educació. Ho he dit ja diverses vegades: el país que no aposta per l´educació de les generacions és un país que s´enfonsarà segur. No ens podem permetre en les nostres societats no apostar per augmentar el nivell educatiu, assegurar les oportunitats pels joves, per la investigació, i per fer créixer el I+D+i.  Preu d´una enginyeria a França: 580 €; a Alemanya només dos lander cobren els estudiants. I el cas més sorprenent:  a Suècia els estudiants no han de pagar cap matrícula per accedir a la universitat pública, es més, cobren un ajut d´uns 300 € al mes. Pobre del país que no aposta per l´educació. Així estem.

Au siau

Futur

Ahir vaig passar una bona estona amb dos bons amics. Són d´aquelles tardes relaxades on malgrat quie tots tenim coses a fer, no ens donem cap pressa, per assaborir una bona conversa després de l´àpat. Així xerrant, vàrem passar la tarda parlant dels temes que avui en dia estan a boca de tothom (la crisi, el diferencial amb el bonus alemany, la feina...) i la mateixa conversa ens portà al tema de l´educació. Més aviat perquè coincidim en l´anàlisi: no pot tenir gaires aspiracions un país que té la seva joventut sense possibilitats, sense oportunitats dins el mercat i el sistema establert. Malament si no ens empeiten per darrera el jovent!. És cert. Però també és cert que no els estem educant amb la cultura de l´esforç, de saber el valor de les coses, el que costa guanyar-les. Mai s´ha vist a tanta gent tant jove accedint a coses materials de tot tipus sense control i sense que valorin el que significa: viatges constants a l´estranger, cotxes cars, telèfons impressionants, càmares, wiis, esquí, roba de marca, etc...i ningú dient-los el valor de cada cosa. Ningú patrocina unes vacances a una biblioteca, ni l´educació ni el respecte envers l´altre, envers el tot del que formem part! I això té, tindrà un preu, segur. I això és responsabilitat de tots. Del sistema sí, però també de les famílies i de l´entorn de cada un d´ells.

"¿Que siga la fiesta?", bé, doncs després no ens queixem dels resultats.

Au siau