Ensenyament

Aquesta setmana ha estat notícia les jornades de vaga al sector de l´educació. Des que es va conèixer la nova proposta de llei d´educació, l´enrenou i el soroll ha seguit el desenvolupament del procés. Tot sembla portar-nos a un conflicte important, perquè poques vegades els diversos actors s´havien mostrat tant units en contra d´una norma: pares, col.legis, alumnes, comunitats afectades, etc. Lògicament aquells que fan la norma la defensen portant com a bandera la necessitat d´actuar després que els diversos test hagin mostrat uns resultats generals molt baixos en comparació a d´altres països. Per contra la resta de sector té també un gran argumentari, doncs independentment de la qüiestió ideològica, és una realitat meridiana que cada vegada que un arriba al poder, sembla que tingui com objectiu canviar la llei de l´educació del govern anterior, amb la qual cosa en portem ja no se si 7 lleis d´educació. 

El sector educactiu sempre ha estat molt actiu. Des dels anys de la transició, universitats i escoles han estat intentant defensar posicions totes, pressumptament, a favor d´un ensenyament professionalitzat i de qualitat. És un tema complex, doncs són molts els actors, agents i interessos, però alhora, m´agradaria dir, que és ben simple, doncs només es tracta de contestar a una sola pregunta: ¿Volem una societat millor?. Si la nostra resposta és positiva estem d´acord que passa per donar la importància deguda a l´ensenyament com a eina i palanca de millora individual i col.lectiva. I punt. I punt, és i punt. No fa falta discutir més. Tota la resta en tot cas, correspon a qüestions que envolten el debat, però no el substancial. En canvi, si no estem interessats a canviar ni millorar la nostra vida, doncs no cal ni invertir ni perdre més el temps. Deixem-ho com està i que sigui el classisme el que determini el tipus d´educació que un té. 

Els sindicats han xifrat el seguiment en percentatges molt elevats, menys a la concertada i molt elevat també a l'àmbit universitari, xifres que naturalment són contestades pel ministeri. En qualsevol cas, haurem de seguir esperant que algú se n´adoni de la gran i real importància de l´ensenyament. Lluny de debats ideològics, que lògicament impregnen tot no només l´educació, s´ha d´obrir el pot de la joventut i del futur, de la creació d´una millor base per crear una societat millor, amb gent molt més preparada i un país armat de potència intel.lectual. Cal i és necessari. 

Au siau!