Ha estat polèmica al llarg d'aquests últims dies la catàstrofe humanitària de Lampedusa. És igual el nombre de morts. Ningú dels que poden fer s´avergonyirà. Només la xarrameca acostumada, les declaracions grandiloqüents, les paraules sense contingut i el llançament de pilotes a la teulada de l'altre. Àfrica segueix essent una terra desgraciada. Bressol de l'origen de la nostra espècie, els poderosos europeus la van convertir en un far-west americà del tot val i on el valor de la vida era zero. Vàrem convertir els homes africans en esclaus i en sers de tercera o quarta categoria. En aquests últims anys altres països s'han anat sumant a la festa, com la Xina o Aràbia Saudita. Tots són grans amics. Però la realitat és que el nostre bressol està tacat de sang, d'odi, de violència. Hem fet tant mal que a ningú li importa la mort dels nens famolencs amb els ulls sortits, les dones violades cada dia, els senyors de la guerra matant, els grans dictadors sustentats pel món occidental i oriental, les guerres tribals encoratjades per diamants i minerals estratègics. Estic d'acord amb el papa Francisco: "Quina vergonya!". Com no volem que surtin corrents d´aquest tipus de vida?
No passa gens, perquè no passarà res. La mort seguirà sobre el continent, campant sobre la seva terra i el mar com la gran pel·lícula El setè segell. Fins que se n´adonin de la solució, que n´hi ha.
Au siau!
No hay comentarios:
Publicar un comentario