Setmana de la Poesia Barcelona 2014

Dins el cicle dijous concert i emmarcat a la Setmana de la Poesia a Barcelona 2014, avui dijous concert amb poemes de Salvador Espriu, Margarit, Martí i Pol, Sagarra, Salvat Papasseït, Teixidor i Torres acompanyats de música de A. Codina, J.Codina, M García Morante, C. Guinovart, Ribas i T. Roig. Els intèrprets seran Eulàlia ARa, Salvador Parrón, Eugènia Gasull i M. Rosa Ribas, Eulàlia González, Eulàlia Nosàs, Eduard Sánchez. El concert a l´Auditori del Conservatori al carrer Bruc 112. A més, conferència sobre Joan Vinyoli al Palau de la Virreina, acte a la Biblioteca de catalunya sobre els grans poetes a les 19 hores, lectura de poemes a la Casa Amèrica a les 20 hores, concert de Bikimel al Museu Frederic Marès a les 21.30 hores i Premis Carles Riba a les 19.00 hores a la Biblioteca Jaume Fuster. Gaudiu de la poesia. 

"Estas lágrimas son gotas de sentimientos, que provienen del centro de mi corazón, gotas que derraman mis ojos al contemplar la imagen de quien llena mi ser de ternura, mi corazón se estremece tanto al verte, que lo único que puedo hacer es reconocer lo frágil que soy ante ti. Sabes... tus caricias encuentran mis mas ocultos sentimientos, y derriten mi mas pequeña frialdad, ante ti no conozco otro sentimiento más que el de amar, no existe otra forma de pensar, otra manera de reaccionar, otra razón para sonreír. Te Quiero.... Por eso lloro..".(poemes anònims)

Au siau!

Setmana de la poesia a Barcelona

Al llarg dels propers dies, Barcelona viurà un d´aquells moments màgics al llarg de l´any que té la ciutat. És veritat que com tantes de les coses que envolten la nostra vida, serà màgic en funció del subjecte receptor, el ciutadà. Es tracta de la Setmana de la Poesia 2014 a Barcelona. Aquest moment cultural el viurem del 14 al 20 de maig a la ciutat i vestirà la city amb propostes variades de música, cabaret, lectura, audicions, noves tecnologies, etc i amb noms de primera fila de l´escena literària: Joan Vinyoli, Martí de Riquer, Edgar Allan Poe, Pere Quart, Fierro, Lou Reed...És com sempre un bon moment per apropar-nos a un gènere que està més dins nostre del que ens pensem, que ens toca la fibra i que ens fa escoltar-nos, que ens fa sentir el silenci, ens fa plorar i ens omple d´oxígen, ens enfanga ben al fons o ens fa volar més enllà de les constelacions més llunyanes. És la poesia. Gaudim-la.

¡Los suspiros son aire y van al aire!
¡Las lágrimas son agua y van al mar!
Dime, mujer: cuando el amor se olvida,
¿sabes tú a dónde va? (Gustavo Adolfo Becquer).

La crisi més a prop

Quan sentim les notícies, quan veiem les imatges de pobresa arreu del món, quan a la tv els documentals ens parlen de Grècia o Xipre, no ens recordem que la tan temuda crisi, la tan temuda pobresa, està més a prop del que sembla. Sortia a La Vanguardia un article al respecte. No perquè surti als diaris és més novedosa o més colpidora. A ple cor de l´Eixample (no cal anar a més barris) ja fa temps que persones anònimes treballen per donar de menjar a veïns que en senten de vergonya per no tenir què portar-se a la boca. És una pobresa silenciosa. No crida, no fa ostentació. És ajudada només: la vergonya no els deixa exterioritzar-la. Però el diari en fa menció. I ho fa bé, expressant a més el caràcter humà de molts voluntaris que, com a exemple, van posar en marxa el menjador social a la Rambla de Barcelona. Aquesta Rambla universal, plena d´història i de turistes, plena de calers i de marginació alhora, i ara plena de pobresa, aquesta sí, sense vergonyes. La pobresa no ha de tenir vergonya de res. Si de cas, han de tenir vergonya aquells que la provoquen. La pobresa és humil,senzilla,humana. La crisi ha portat a moltes organitzacions, entitats, associacions i voluntariats a fer i prendre mesures per ajudar als que no tenen recursos. Molts passem pel costat i no en fem cas. Molts són anònims, però estan. A La Vanguardia parlen del joves de San José, de la Parròquia de San Francesc de Paula que van iniciar el repartiment de menjars i roba el 2008 i ara no donen l´abast: dos dissabtes al mes reparteixen a la Plaça Catalunya i a l´estació del Nord. A les 22 hores, n´hi han unes 50 persones fent cua esperant per rebre el seu sopar, i per ser escoltats: necessiten que algú els escolti.

Mercès al seu esforç una nit de dissabte més de 200 persones han pogut menjar. No és la frontera d´un país africà. És la Plaça Catalunya de Barcelona. No són els únics que ajuden (però ajuden). Són estampes que abans no percebíem. N´hi havia. Però ara n´hi ha més. Cada vegada més. Cada vegada més amunt. Continuem sense voler veure-ho i sense voler aprendre. Potser aprendrem a la força.

Au siau!

Una altra mirada

El fotògraf Leopoldo Pomés exposa a la Fundació Foto Colectania un total de 80 fotografies de la Barcelona de 1957.  L´exposició "Barcelona 1957. Leopoldo Pomés", comissariada per Pepe Font de Mora, es pot veure fins el  26 de gener de 2013. Es tracta d´un bon grapat d´imatges que va fer als inicis de la seva carrera per encàrrec de l´editor Carlos Barral per un projecte que finalment no es va portar a terme. La seva mirada, pels barris del Raval, l´Eixample, Verdum, la Barceloneta o els Encants, intenten portar-nos a la realitat de la ciutat. En aquell moment en veure les seves imatges van qualificar el seu treball de gris perquè enlloc de les típiques imatges d´una Barcelona rica, pròspera, típica, amb els seus monuments,  Pomés va ver una mirada de la Barcelona real, molt allunyada dels clixés d´alguns. Mai es van publicar i ara  Foto Colectania ha recuperar la idea i han editat un llibre amb aquestes fotos i textos de Juan Manuel Bonet, Eduardo Mendoza i Pomés. És de reflexió adonar-se com la mateixa realitat pot veure´s amb diversos punts de vista. ¿És que no era veritat aquella ciutat que veia amb la seva càmera? ¿Potser no agradava de veure a alguns benestants? ¿Potser no venia prou? Potser és un fet proper, real i natural on veiem com la realitat és permanentment estirada i manipulada en funció dels interessos dels moments, o d´alguns. Val la pena pensar-hi sobre el fet.

Au siau

  

Prostitució a Barcelona

La modificació de les ordenances de convivència als espais públics a Barcelona, té com a conseqüència vetar la prostitució al carrer i incrementar les multes a clients a partir del passat dijous. El 2006 ja va entrar en vigor una ordre municipal que prohibia la prostitució al carrer, i ara s´endureix aquesta normativa. Jo no se quines conclusions han extret els gestors i polítics des del 2006. És clar que la prostitució no és un acte del que ens puguem sentir molt dignes a la nostra societat. Però diuen, jo no hi era, que és la feina més antiga del món. Res més lluny per part meva que defensar aquesta situació d´extorsió i explotació de les dones. Però seria bo tenir la suficient valentia per intentar encarar el tema amb certa serietat. No és gens maco jugar amb les persones, sobretot quan no tenen altres mitjans. És molt maco dels qui tots sabem, d´amagar-se a festes exclusives i locals prohibits, i negar en públic el que practiquen privadament.

Au siau

La Barcino romana

L´ajuntament de Barcelona farà un pas endavant per intentar recuperar a la ciutat un espai molt nostre i que explica molt de la nostra idiosincràcia. Fer veure a tots els ciutadans la seva història, de vegades costa molt i per molts barcelonins és o serà una sorpresa. Barcino, la Barcelona romana està molt present a la ciutat, al paisatge dels nostres murs i carrers des del segle I a.C. Ara el consistori recupera 40 metres del perímetre de la muralla romana i pensa com pot mostra als turistes i als ciutadans aquest patrimoni i té la intenció de continuar exhibint el passat romà. L´ajuntament ha expropiat dues finques del carrer Sots-Tinent Navarro, per i així es permetrà veure uns metres de la seva fortalesa. També obrirà les portes l´hotel de luxe del carrer Lledó que conserva i llenç ja que es tracta d´un bé cultural d´interès nacional. Amb tot això, restaran al descobert uns 400 metres del 1200 que es creu, tenia la fortificació. En els propers mesos es farà una actuació a la plaça dels Traginers, a uns metres d´on es troben les finques expropiades del carrer Sots-Tinent Navarro. Dos locals comercials de la plaça tenen també més joeies arqueològiques, localitzades als anys 50, on  es guarda una torre rodona i un arc gòtic. En el futur s´esperen més actuacions en l´àmbit d´unes propietats de les monges Carmelitas i descobrir una altra part de la muralla.

Barcelona, capital de la poesia

Barcelona entre el 8 i el 17 de maig serà la capital europea de la poesia, ja que es celebra unn festival en què participen escriptors com Saul Williams, Mark Strand, Sánchez Robayna, Stefano Benni, Pere Gimferrer o Narcís Comadira. El festival  Pere Gimferrer o Narcís Comadira. Els directors del festival Barcelona Poesia 2012,  http://www.bcn.cat/barcelonapoesia/2012/  han presentat la programació amb més de quaranta propostes d´entrada lliure en llocs com la Fundació Miró, l´Ateneu o La Pedrera. El festival intenta està obert a tot tipus de públic i amb una programació vinculada amb les arts. El festival serà inaugurat el dia 8 al Palau de la Música per Manuel Forcano, Carles Rabassa, Andrés Sánchez Robayna, Mónica Valenciano, Brigitte Oleschinski, Hélène Cixous, Mark Strand, Caroline Bergvall i Urayoán Noel. Deia el gran Gabriel Celaya que "La poesia es un arma cargada de futuro", i és ben bé una eina, una màquina de sentiments que arriba i arriba ben endins. No són temps de les lletres ni dels sentiments, segons els nostres polítics i també, no ho neguem, segons nosaltres mateixos, ja que els humans dediquem avui en dia poc temps a la poesia i al poeta. Però tal com ens deia també Gustavo Adolfo Becquer, "No digáis que, agotado su tesoro, de asuntos falta, enmudeció la lira: podrá no haber poetas pero siempre habrá poesía".

Au siau

Treballs de rehabilitació al Born

El Born està a punt de veure la llum; ja s´ha rehabilitat, s´han canviat i recuperat els vidres de la façana i la coberta que estava malmesa. Els treballs de reforma es van fer en fases i després començaran els treballs d´interior i l´adaptació del museu interior. Ara s´estan constuint les sales que estaran als quatre extrems del mercat. La intenció és que el Born pugui ser inaugurat a la tardor de l´any vinent. Així pot ser realitat la possibilitat de recuperar un bocí de la Barcelona del segle XVIII, un espai que al llarg de molt temps va haver d´estar amagat per diverses causes, una d´elles la d´amagar les petjades de les bombes que les tropes borbòniques de Felip V van llançar sobre Barcelona al 1714.  Aquestes obres són el fruit de la troballa l´any 2000 d´un troç d´història sota l´edifici del mercat, construit el 1876 per Josep Fontserè.

Malgrat tot han estat molts els esculls pel camí; primer el born havia d´acollir la Biblioteca Provincial de Barcelona, encara en projecte, i el debat que es va suscitar sobre el trasllat de l´equipament cultural i la creació del museu sobre 1714, els problemes d´estructura que es van constatar per les zones on circulava l´aigua de la pluja, etc.

El nou Born s´ha estructurat en dos nivells; el pimer on es podrà visitar i passejar entre les runes de 1714, i un segon nivell, a peu de carrer que es podrà transitar. La idea és convertir l´antic mercat en una plaça pública per on es pugui circular de forma lliure, un espai obert. 6.700 m2 d´exposició, i sobre les restes s´han fet unes plataformes amb passadissos que permetran visionar el jaciment des de l´aire.

És bonic que la ciutat pugui recuperar un espai obert pels ciutadans sense malmetre la nostra història. Esperem que tinguin bona sort en la finalització de les instal.lacions.

Au siau

Barcelona 92

Ahir es van complir 25 anys de l´elecció de la ville de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992. Va ser una notícia d´impacte en el seu moment pels barcelonins i els catalans. Sempre la nostra ciutat ha estat cosmpolita i un referent que ha cercat la internacionalitat i la projecció. Però uns Jocs Olímpics era la grossa. Va suposar una injecció de calers i de posar a sobre de la taula de projectes molt cervell gris, moltes idees transformadores que van significar una autèntica transformació de la ciutat. Com tots els grans projectes estic segur que en trobarem coses que es van projectar i es van fer malament. Però també és cert que generar un cabdal d´il.lusió, d´orgull, de satisfacció i de bon rotllo que amb més o menys criteris va arribar a tothom. Va ser a més un exercici executat amb molta precisió i va deixar una petjada força admirada arreu. És ben cert però que Barcelona ha de recuperar aquesta màgia que, malgrat el nombre de turistes que visiten la ciutat i la fama que té, ha perdut. És necessari projectar idees, donar forma a conceptes i valors, de recrear la ciutat. És ben segur que n´hi ha de gent per aportar-les. I no ha de significar grans projectes enriquidors d´inversions. Fa falta engrescar i transformar.

Au siau

Festes de la Mercè

Són les festes de la Mercè a Barcelona. És veritat que l´organització d´actes festius a una ciutat com Barcelona no serà una feina fàcil, ja que ha d´intentar compatibilitzar l´activitat dels ciutadans i comercial amb les activitats lúdiques. És veritat també que la programació entre concerts, activitats pels petits a Ciutadella i Montjuic, i els castells, gegants, cercaviles,etc és interessant. Però des de fa temps em fa la impressió que el gran repte és engrescar la ciutat. O bé s´intenta fer una programació que arribi a la gent, o s´intenta habilitar els espais emblemàtics de la ciutat perquè gaudeixi la ciutat en un entorn o accions més participatives, més engrescadores. És ben cert que semblen més festa les del barri de Gràcia o de Sants que la pròpia festa de la ciutat. Igual que en l´àmbit social i polític, crec que ens falta gent en posicions de responsabilitat i decisió que tinguin noves idees, que siguin capaços d´il.lusionar més a la gent i moure una ciutat com Barcelona que té empenta en l´art, la cultura, la festa,etc. A veure.

Au siau

Qüestions d´amics i poesia

El dijous vaig tenir la possibilitat de gaudir d´un bon dinar amb amics. Va ser el lloc entre Santa Coloma de Cervelló  www.santacolomadecervello.cat  i Sant Vicenç dels Horts www.svh.cat/ . La culpa un bon arròs regat amb vi. L´objecte, uns amics que es volen veure. Tant de bó el personal en fes més d´aquestes reunions. Estàvem l´Isi, el Jordi, Manolo, Pepe, Manel, Juan, Richi, Chuqui i jo. Tots bona gent (no tinc àvia jo). Vàrem parlar una mica de feina i de l´estat de les coses de l´empresa. Ens sap greu la situació que passa, però realment és difícil que les coses marxin bé amb els del "cortijo". Tot d´una també vàrem parlar de les classes de ball i dels seus beneficis. En Jordi i Pepe en fan i es troben molt bé des que ho fan. Potser cal provar-ho. www.como-bailar.com/
M´agrada trobar-me amb bona gent.
A la vegada que us parlo sona al meu tocata (només sento vinils des de fa díes) en Sergio Makaroff www.sergiomakaroff.com/ També és un altre gran poeta poc conegut, malgrat que fa tants anys que està establert a Barcelona que és més barceloní que molts  www.bcn.es/ . Estic enamorat de tota la vida d´una cançó seva (un altre dia explicaré la seva història) que es diu "Explorador Celeste" que entre d´altres coses diu:


"Que suerte, que el aire es transparente a la noche.
 Mis ojos ven estrellas verdes regalando luz del pasado, en el presente.
A veces siento que la atmósfera terreste me aprisiona.
Que no quiero ser humano, sino explorador celeste
Y volar, y volar, y volar, y nunca regresar"


Au siau