Augmenta la pobresa a l´estat

La situació general de la gent és típica del sistema. Al llarg d´aquests dies hem vist com els mitjans es feien ressó d´una eqüació que es pot fer fàcilment sense haver d´anar a la Universitat: conforme la crisi avança, les desigualtat augment i el forat entre pobres i rics es fa més gran. Càrites va advertir fa uns mesos que la pobresa a l'Estat espanyol és cada vegada més extensa, intensa. Segons l´últim informe les persones en situació de pobresa severa s'han duplicat des de 2008 i el seu nombre ascendeix ja a tres milions. Pels que no entenem gaire de determinats conceptes, la situació de pobresa severa consisteix a subsistir amb uns ingressos inferiors a 307 euros al mes i suposa que necessitats bàsiques com l'alimentació, habitatge, roba o calçat no estan cobertes. A més, l´informe manifesta que la desprotecció social dels ciutadans està agreujada en restringir-se les condicions d'accés a drets tals com la sanitat, l'educació, els serveis socials i la dependència.

El secretari general de Càrites Espanya, Sebastián Mora, va denunciar que la família, que ha exercit de xarxa de contenció i l'administració pública, de la qual depenen més persones, s'han anat afeblint al llarg d'aquests anys, i tots dos ens, estan desbordats. 

Al mateix temps que augmenta la pobresa s'accentua la seva cronicitat, tal com demostra el fet que una de cada tres persones ateses per Càrites porti més de tres anys demandant ajuda. 

Hem de recordar que Càrites és una organització de l´església catòlica, i per tant no susceptible d´interpretacions maniquees. El secretari general de Càrites Espanya va criticar que el model econòmic espanyol es caracteritzi per un comportament contracíclic de la desigualtat en la renda, que augmenta en etapes de recessió, però que no redueix les diferències quan es registra expansió econòmica. En concret, el 20% de la població més rica concentra 7,5 vegades més riquesa que el 20% més pobre. 

Es tracta d´un seriòs toc d´alerta a la situació que està vivint el país. No n´hi han de "brotes verdes" a moltes llars i pobles, sectors de producció ni a l´intel.lecte. Mentre el gruix de la gent no ho passa bé, s´ha de veure les declaracions del botín de torn o del narcís serra de torn, amb sous i justificacions carents de la tan necessària ètica. Més que un miracle, esperem i esperem. Mentre esperem, a veure si obrim una mica les nostres neurones i pensem; pensar, filosofar i saber, sempre ajuden a fer-nos millors persones i a madura. Aviam.

Au siau!

Pobresa i educació a l´estat

Un estudi dut a terme per Unicef posa un altre cop contra les cordes les nostres ratios de benestar i la situació del país en dos dels temes més sensibles per una societat: l´estat de la seva infantesa i el tema de l´educació. En aquests moments la taxa de pobresa infantil de la societat espanyola es situa a un nivell altíssim, taxa que en aquests moments només és superada per Letònia, Rumania i USA (per evaluar aquest factor es té en compte el benestar material, la salut, la seguretat,, l´educació, els riscos, la vivenda o el medi ambient). Conjuntament amb aquesta informació l´educació surt ben malparada ja que la taxa de fracàs escolar fa que aparegui a l´últim lloc. Amb aquests dos índexs, el país ha passat a ocupar el lloc 19 d´entre les 29 economies més avançades. Una dada prou contundente de la repercusió de la situació econòmica i social sobre l´ensenyament és que la taxa de joves entre 15 i 19 anys que ni estudia ni treballa ha passat només des del 2007, del 7 al 13%. També la taxa de pobresa infantil s´ha situat en un 20% (mesurada a partir de famílies que viuen amb ingressos inferiors a la meïtat de la mitja estatal). Com indicaven els propis investigadors, els països han pogut canviar aquests indicadors. Gabirel González, d´UNICEF, ha deixat clar que és necessari que des de l´Administració es faci compliment a politiquees de lluita contra la pobresa infantil i es treballi per millorar els serveis a les escoles protegint aquells que estan en risc d´exclusió. Titulars en què Unicef insta a garantir que els infants puguin tenir un menjar complert són prou eloqüents per dibuixar un panorama terrorífic. Recordem que tantes i tantes vegades s´ha escoltat dir que el nostre país ocupa els primers llocs dels països desenvolupats i de benestar, que quan ens porten a la realitat no ens ho creiem. Però la realitat hi és. I es pot veure a poc que ens fixem una mica, només a la sortida de les escoles. Del fracàs escolar i la poca importància que aquest país li dóna a l´educació, ja n´hem parlat moltes vegades. Però ara comencem a parlar de pobresa infantil i de dificultats en molts casos per assegurar un menjar diari complert i de qualitat. Veiem doncs les conseqüències de la gestió en la nostra societat. Crua. Molt crua. Estem al cas, no sigui que quan ens n´adonem la comparança ja no sigui amb Rumania sinò amb algun dels països del Tercer Món (nosaltres tranquils, però eh?, que hem d´anar de vacances a Nueva York i anar a sopar a la costa marbellí)
Au siau! 

La crisi més a prop

Quan sentim les notícies, quan veiem les imatges de pobresa arreu del món, quan a la tv els documentals ens parlen de Grècia o Xipre, no ens recordem que la tan temuda crisi, la tan temuda pobresa, està més a prop del que sembla. Sortia a La Vanguardia un article al respecte. No perquè surti als diaris és més novedosa o més colpidora. A ple cor de l´Eixample (no cal anar a més barris) ja fa temps que persones anònimes treballen per donar de menjar a veïns que en senten de vergonya per no tenir què portar-se a la boca. És una pobresa silenciosa. No crida, no fa ostentació. És ajudada només: la vergonya no els deixa exterioritzar-la. Però el diari en fa menció. I ho fa bé, expressant a més el caràcter humà de molts voluntaris que, com a exemple, van posar en marxa el menjador social a la Rambla de Barcelona. Aquesta Rambla universal, plena d´història i de turistes, plena de calers i de marginació alhora, i ara plena de pobresa, aquesta sí, sense vergonyes. La pobresa no ha de tenir vergonya de res. Si de cas, han de tenir vergonya aquells que la provoquen. La pobresa és humil,senzilla,humana. La crisi ha portat a moltes organitzacions, entitats, associacions i voluntariats a fer i prendre mesures per ajudar als que no tenen recursos. Molts passem pel costat i no en fem cas. Molts són anònims, però estan. A La Vanguardia parlen del joves de San José, de la Parròquia de San Francesc de Paula que van iniciar el repartiment de menjars i roba el 2008 i ara no donen l´abast: dos dissabtes al mes reparteixen a la Plaça Catalunya i a l´estació del Nord. A les 22 hores, n´hi han unes 50 persones fent cua esperant per rebre el seu sopar, i per ser escoltats: necessiten que algú els escolti.

Mercès al seu esforç una nit de dissabte més de 200 persones han pogut menjar. No és la frontera d´un país africà. És la Plaça Catalunya de Barcelona. No són els únics que ajuden (però ajuden). Són estampes que abans no percebíem. N´hi havia. Però ara n´hi ha més. Cada vegada més. Cada vegada més amunt. Continuem sense voler veure-ho i sense voler aprendre. Potser aprendrem a la força.

Au siau!

Pobresa a l´estat espanyol

La Creu Roja ha sorprès amb una campanya d´impacte però real: una nevera buida, una truita d´un sol ou i un pare de família amb dos nens a la cuina. Amb aquesta imatge real, real, Cruz Roja intentarà recaudar fons per ajuda a molts espanyols afectats per la crisi i amb moltes persones amb risc d´exclusió. Segons càlculs estimats, 1.300.000 persones són nous pobres que viuen la pobresa de forma vergonyant, amb amenaça en casos de desnonaments, rebuts que no es poden pagar, nens que ja no poden menjar als menjadors de les escoles, famílies amb tots els membres a l´atur, etc. Segons Càritas, l´altra gran ONG, aquesta crisi és la més intensa i crònica que mai i manifesta que un 22 per cent està al llindar de la pobresa , mentre que un altre 25 % es troba en situació de risc. Una dada d´impacte, -nosaltres que fa poc ens deien que teníem dret a formar part del G-7!, ja!-: només en tasa de pobresa ens superen a la UE, Rumanía, Bulgària i Letònia. Impressionant llegat. La gran pregunta continua essent què coses estem fent, preparant, maquinant, ideant, per revertir la situació, per sembrar cara al futur. Millor no penso contestar la pregunta. Val la pena que qui té la paella pel mànec, comenci a pensar i treballar per fer front a una situació que, de no capgirar-se. pot condemnar a moltes famílies sinò generacions a una situació fora de control. De moment, ja ens hem convertit en país exportador de persones: comencen a sortir a buscar-se la vida més persones que les que entren. Com en els millors temps de la postguerra. Anem en compte.

Au siau