sábado, 29 de marzo de 2014

Descobert un nou planeta al nostre sistema.

Els astrònoms han descobert un nou planeta nan que és el més remot del nostre sistema solar. A més aquesta troballa, permet entreveure l'existència d'un planeta gegant. Es tracta d'una descoberta important i inesperada, amb la qual es presumeix que tot el relatiu a l'univers pot quedar revolucionat. La investigació és un treball conjunt de l´Institut Carnegie, a Washington i Chadwick Trujillo de l'Observatori Gemini a Hawaii. 2012 VP113 és el segon objecte descobert en una regió de l'espai més enllà de Plutó, planeta que abans era considerat l´última localització del nostre sistema. En els últims anys l'únic resident conegut d'aquesta regió espacial era un planeta nan albirat l'any 2003 al que van cridar Sedna. 2012 VP113 s'assembla al Sedna en què tots dos són planetes nans. El nou cos celeste mesura 450 quilòmetres, la meitat del diàmetre de Sedna. Es un cos gelat a una temperatura de 430 graus Farenheit sota zero. El Sedna és vermell i molt brillant, però aquest nou planeta nan exerceix contrast, és rosat i més tènue, sense lluentor. Els dos planetes conviuen en una zona coneguda com el núvol d´Oort. En aquest erm espacial va ser on es van originar alguns dels estels. Anem posant de mica en mica totes les peces del nostre trencaclosques, descobrint des de casa nostra els espais més llunyans del nostre sistema i reconstruïnt notícia a notícia, investigació en investigació, el nostre orígen, el nostre viatge fins on estem, i segurament veient el nostre futur. 
Au siau!

jueves, 27 de marzo de 2014

Avançant en el camí de la robòtica i del futur

Aisoy Robotics i la Fundació Everis han presentat a Madrid el robot Aisoy 1, robot que és capaç de processar emocions mentre dialoga amb persones. Segons els seus creadors, s´ha fet un intent per apropar la tecnologia a les persones i fer-la el més humana. La possibilitat d'establir un tracte i interactuar amb robots o altres dispositius està molt a prop. L´Aisoy 1, un robot intel·ligent que és capaç d'emocionar-se, de dialogar amb persones o amb altres robots, de raonar o prendre decisions és un bon exemple. Felicitat, tristesa, vergonya, esperança, retret, remordiment... i així fins a unes 14 emocions pot experimentar aquest robot. S´ha creat amb una tecnologia pionera que sorgeix de diverses recerques de l'equip d´Aisoy Robotics, "Una robòtica social per a tots" és el seu lema. El robot funciona de forma autònoma per la qual cosa és capaç de parlar i relacionar-se amb la persona sense necessitat de programar-ho. A més és pot connectar amb altres aplicacions per ampliar les seves capacitats i adaptar-ho a cada usuari. Atès que aquests autòmats aprenen del seu entorn són capaços de donar respostes més adequades a cada persona i el seu comportament varia en funció de la forma en la qual l'interlocutor els tracti. Aquests robots tenen tres nivells de programació amb interfícies senzilles i intuïtives com és el cas de Scratch o AIDA, una eina molt visual aquesta última que permet als robots comportar-se d'una forma que triï l'usuari.
Au siau!

lunes, 24 de marzo de 2014

Els inicis de tot

L'Univers té 13.800 milions d'anys i milers de milions d'anys llum de diàmetre. Investigadors del Centre d'Astrofísica Harvard-Smithsonian van anunciar que al principi no era així. Els científics van aconseguir amb el telescopi BICEP2 captar part del que va passar en els primers instants de l´Univers, quan aquest era increïblement petit. Un equip internacional liderat per Rafael Rebolo, director de l'Institut d'Astrofísica de Canàries, treballa a la mateixa àrea i espera explicar a la fi de 2015 amb dades que corroborin la troballa segons el qual, en el seu primer segon, el creixement de l'Univers es va accelerar molt per sobre de la velocitat de la llum. Al principi tot estava confinat en una regió de grandària subatòmica. És una suposició que costa molt per l´humà mitjà entendre, per inconcebible, però els models matemàtics ens ho expliquen i els investigadors diuen que diversos fenòmens quadren amb aquest model. L'origen del Big Bang està en què les galàxies s'allunyen unes d'unes altres. Si això s'ha mantingut a la història de l'Univers, en retrocedir en el temps tot molt comprimit i en una regió més petita que un àtom. Això comporta que les energies associades són descomunals i una sèrie de conseqüències entre les quals està que ha d'haver-hi en els primers moments una expansió accelerada de l'espai o inflació còsmica.

viernes, 21 de marzo de 2014

Un telescopi del Pol Sud capta les primeres ones del Big Bang que va donar origen a l´univers

Els científics han informat que sembla han detectat les primeres ones de l'univers un instant després del seu origen. Un telescopi al Pol Sud ha aconseguit captar aquestes petjades que suposen un recolzament definitiu a la teoria que millor explica els primers moments del cosmos denominada inflació. Aquesta inflació va ser un creixement enorme i molt ràpid de l'espai-temps inicial i, a partir d'aquest moment, l'univers va seguir expandint-se fins ara, 13.800 milions d'anys després. És la teoria del Big Bang. Si es confirma aquesta troballa de les ones gravitacionals del Big Bang, s´obrirà un nou capítol a l'astronomia i la física. La prova són les ones gravitacionals primordials, produïdes per les vibracions quàntiques a l'espai-temps, que es propaguen per l'univers a la velocitat de la llum i de les quals avui queda la lleu petjada a la radiació de fons. Molta gent ha treballat molt fins a arribar a aquest punt, comenta John Kovac, líder del detector Bicep2. Com la radiació de fons és una forma de llum, mostra totes les seves propietats, inclosa la polarització. L'equip ha estat més de tres anys analitzant les dades per descartar qualsevol error, inclòs l'efecte de la pols de la Via Làctica, que podria deixar un senyal similar, però que ha estat descartat.
Au siau!

jueves, 20 de marzo de 2014

I de tant en tant, cultura

Em va fer gràcia fa uns dies la notícia de l´acció de la Diputació de Saragossa en què va presentar per segon any consecutiu un cicle itinerant que es diu "Converses amb l´autor", en què es pretén reivindicar i socialitzar la lectura com a part essencial de la cultura i que vol apropar la literatura 
d´alguns dels principals escriptors espanyols del panorama actual als diferents municipis del territori. L´any anterior es va fer de setembre fins a novembre i va comptar amb l'assistència de set autors. Aquest any, la trobada literària ha començat el 13 de març i finalitzarà el novembre. El president de la Diputació titlla el cicle ja de referent cultural. L'objectiu que es persegueix és potenciar l'interès per la lectura en els habitants dels diferents municipis. L'edició de Converses amb l'autor de 2014 comptarà amb vuit autors: Eduardo Mendoza, que obrirà el cicle, Rosa Regàs, Enrique Vila-Matas, Javier Sierra, David Trueba, Almudena Grande, Javier Voltes i Santiago Posteguillo, que tancarà la trobada literària.
L'escriptor i coordinador de l'esdeveniment, Ramón Acín, va afirmar que "hem buscat una sèrie d'autors que responguessin a tots els gustos". Lluny dels triomfalismes del personal més polític, es de merèixer aquestes accions. La societat d´avui en dia, aquí i en Pekín, s´ha allunyat de la cultura, ja que el sistema els convida a fer-ho. No importa res ni gens i més aviat és necessari tenir al personal ben entretingut, "no sigui que pensi". Per això és encomiable que, malgrat no n´hi hagi, lògicament, una política d´ajut al fet cultural, n´hi hagin aquestes propostes que facin arribar a la gent el tresor de la llengua, de la literatura i de la cultura. Benvingudes siguin propostes com aquestes i moltes felicitats i èxits als organitzadors. A veure si aquí, a més de vendre llibres per Sant Jordi, copiem aquestes iniciatives. 
Au siau!

martes, 18 de marzo de 2014

La gent ¿té dret a enfadar-se?

Em va causar extranyesa l´altre dia, el tractament de la notícia de la sortida
de blesa, expresident de Caja Madrid després de declarar davant el jutge que instrueix el cas de la venda de títols anomenats preferents. Deia la notícia que un grup de persones i d'afectats van fer una mica d´enrenou, llençant globus d'aigua, i llençant-se a sobre del cotxe de l´exdirector, colpejant el vehicle. La notícia sembla que va deixar de ser el robatori dels directius (més d´un n´hi havia encara que només sembla que n´hi hagi un) i va passar a la "barbàrie del populacho", la masa. L´exdirector, sembla que es va trasvalsar amb rostre pàl·lid i contemplava atemorit com la gent es reunia al seu voltant. Va haver de venir la policia i després d´un moment, el seu petit i humil cotxe Mercedes, va enfilar el carrer i va fugir a tota pressa. Hem de dir que l´edat dels pressumptes alborotadors era ben elevada, ja que en molts casos es tracta de gent d´avançada edat. 
També declarava alhora un altre prohome, Gerardo Díaz Ferrán, gran patró de patrons, que davant el jutge (quins temps aquells que bramava per complir i fer complir la llei!!) s'ha negat a declarar i ha sortit als 10 minuts. L'expresident de Caja Madrid havia arribat a l'Audiència per declarar davant el jutge Fernando Andreu que li investiga al costat d'altres membres de la cúpula de l'entitat per planificar l'emissió de participacions preferents com a fórmula per ocultar la mala situació patrimonial de l'entitat. No se quin país som que deixem pel carrer, imputats que sabem han deixat a milers de famílies sense estalvi i tenen la cara de dir-li al jutge que els iaios no poden alegar que no sabien el que es feien. És tan vomitiu, que es sorprenent que encara ens posem les mans al cap que les víctimes i estafats vagin a rebre a un home que, com d´altres, tenen comtes corrents amb molts zeros i van a declarar al jutgat en Mercedes ben protegit. Inexplicable per l´enteniment, explicable al cent per cent pel sistema. És el que hi ha. Si t´han robat o t´han destrossat... al loro!!, no val enfadar-se!
Au siau!

jueves, 13 de marzo de 2014

Mor un poeta

Malgrat que al meu blog d´art ja n´he parlat, és just que li fem un petit homenatge a algú que, essent considerat un "maldito", segurament ha donat més en aquesta vida que molts d´aquells que es consideren sants i persones "normals". Es tracta de Leopoldo María Panero. Ara tothom en sabrà d´ell (com sempre). Tothom dirà que ha llegit un dels seus poemes (com sempre). Però el ben cert és que Panero, un poeta, un reputat poeta per la gent de la seva generació, ha mort en un psiquiàtric a Las Palmas. Segurament ens servirà també l´argument que ell es va voler recloure dins d´aquesta institució de forma voluntària. Però ningú es preguntarà per què. Tampoc ningú es preguntarà per què tantes vegades la cultura (sí, cultura) està tan enganxada a problemes d´ordre personal, a la marginació social, a l´oblit. Leopoldo María Panero va néixer a Madrid el 1948. Fill i germà de poetes. El 1976 Jaime Chavarri va iniciar el rodatge del que havia de ser un reportatge sobre el pare: Leopoldo Panero, i finalment va ser el film "El desencanto" que va acabar sent un símbol de la família i de l´època. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Complutense i Filologia Francesa a la Central de Barcelona. Va exercir una militància antifranquista que ho va portar a passar la seva primera estada a la presó. Va viure els excessos d´una època dominada per l´alliberament de la societat. Als anys 70 va ser ingressat per primera vegada en un psiquiàtric. Les repetides reclusions no li van impedir desenvolupar una producció no només com a poeta, sinó també com a traductor, assagista i fins i tot narrador. A la dècada dels 80, quan la seva obra va aconseguir l'aplaudiment de la crítica, va decidir ingressar-se permanentment en el psiquiàtric de Mondragón. Gairebé deu anys després es va establir, per pròpia voluntat, a la Unitat Psiquiàtrica de Las Palmas de Gran Canària, on ha mort el 5 de març. La seva obra té profunditat lírica, punyent, explosiva i un dels millors poetes de la seva generació.Aquí deixem el seu poema "Dedicatòria" tal com el va escriure:

Más allá de donde
aún se esconde la vida, queda
un reino, queda cultivar
como un rey su agonía,
hacer florecer como un reino
la sucia flor de la agonía:
yo que todo lo prostituí, aún puedo
prostituir mi muerte y hacer
de mi cadáver el último poema.

Au siau!

miércoles, 12 de marzo de 2014

Un "viatger" de 30.000 anys, revifa al nostre planeta

Un equip internacional de científics ha revifat un virus gegant que portava enterrat sota el gel de la regió russa de Sibèria al llarg de més de 30.000 anys. El virus és encara infecciós, però han comentat que d´entrada no afecta als humans, sinó a les amebes, però suggereixen que, a mesura que el gel es fongui, podria desencadenar el retorn d'altres virus antics, amb riscos potencials per a la salut humana. El virus descongelat, Pithovirus sibericum, és el més gran mai trobat amb 1,5 micròmetres de llarg, comparable en grandària a un petit bacteri. Els autors de la troballa, Jean-Michel Claverie i Chantal Abergel, ja havien descobert altres virus gegants. Quan es van assabentar que científics russos havien ressuscitat una antiga planta de fruites enterrades al terra siberià durant 30.000 anys van pensar que també seria possible reviure un virus. Agafant mostres de l'equip rus, van poder detectar el virus utilitzant amebes com a esquer. Aquestes van començar a morir i l'equip va trobar partícules del virus al seu interior. En un microscopi, el virus apareix com un oval de paret gruixuda amb una obertura en un extrem. El nou virus té un suro amb una estructura de niu d'abella taponant la seva obertura. Es copia a sí mateix mitjançant la construcció de repliques defàbriques en el citoplasma del seu hoste i es fa càrrec del nucli, com fan la majoria dels virus. Encara que els virus gegants gairebé sempre es dirigeixen a les amebes, una biòloga francesa, Christelle Desnues, va descobrir l'any passat 5 senyals que un altre virus gegant, Marseillevirus, havia infectat a un nen d'11 mesos d'edat. Havia estat hospitalitzat amb ganglis limfàtics inflamats, i l'equip de Desnues va descobrir rastres d'ADN de Marseillevirus a la seva sang i el propi virus en el node. Els virus gegants no poden ser vists com a monstres independents de la naturalesa, va apuntar la investigadora a ja que constitueixen una part integral de la biosfera. Els científics es van mostrar preocupats que l'augment de les temperatures globals, amb les operacions de mineria i perforació a l'Àrtic, puguin descongelar molts virus més antigues que encara són infeccioses i que podria suposar una amenaça per a la salut humana. Haurem d´estar preparats per veure algun episodi de ciència ficció en format directe. La força de la vida i la natura és impressionant. Imagineu el que significa ressuscitar després de trenta mil anys!!. Preparem-nos.
Au siau!

sábado, 8 de marzo de 2014

Troben a Austràlia el troç més antic del nostre planeta

Un equip de científics ha confirmat la troballa d'un petit cristall de circó oposat a l'oest d'Austràlia. Aquest bocí, és el tros més antic del nostre planeta amb 4.400 milions d'anys. El descobriment ha revelat que l'escorça terrestre va ser formada poc després de la formació del planeta. La pedra trobada és un residu d´aquesta etapa. John Valley, geoquímic de Wisconsin, ha fet servir una tècnica de tomografia amb sonda nuclear que li ha permès explicar els àtoms de plom dins dels circons oposats a la part occidental d'Austràlia. La recerca ha conclòs que els circons es van formar uns 100 milions anys després del fort impacte a la Terra que va crear la Lluna. La troballa sustenta la hipòtesi de la Terra antiga freda, on les temperatures eren baixes perquè hi hagués oceans i pot ser vida. La investigació demostra que les condicions de la Terra no eren tan severes com a molts científics consideren. Valley ha destacatque els zirconis mostren que la Terra més antiga era més semblant a la Terra d'avui.
Au siau!

miércoles, 5 de marzo de 2014

Justícia universal

Dies difícils per les lleis i les normes. Canvis i més canvis d´aquells qui tenen la titularitat de marcar què és correcte i què no, què és legal i que no, què es pot fer i què no. Sempre s´espera del legislador, que tingui la més gran frescura i obertura de pensament, per fer i crear un cos normatiu que perduri, que s´allargui en el temps, perquè això voldrà dir que s´ha fet un esforç per intentar conjugar les diverses sensibilitats que en una societat es donen i que suposa cerca un equilibri entre opinions diverses. Mal temps doncs per aunar voluntats. Bé a compte del debat sobre la justícia universal. La reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, té un objectiu: retallar per via d'urgència el principi de justícia universal. Aquest principi fa que es pugui obrir causa a partir de denúncia, sobre temes o matèries que han passat en temps i llocs diversos però que penalment tenen raó de ser obertes diligències. Òbviament no s´obre per casos menors, i són prou coneguts perquè moltes persones coneguin d´aquestes causes. Però, és que la justícia no és universal? Es pot realment desentendre quan les proves puguin demostrar els fets? És veritat que cada país té la seva justícia per atendre els casos. Però també som conscients de la realitat de molts països a on el terme democràcia és més un posat que no pas una realitat. Per tant, els ciutadans es mereixen l´oblit? Es mereixen la injustícia? Mentre es discuteix, es donarà punt i final a una dotzena de recerques obertes per jutges espanyols sobre casos tan diversos com la mort del càmera de Telecinco José Couso, els vols de la CIA o les tortures a la presó de Guantánamo, el genocidi a Guatemala, genocidi a Rwanda, l´assassinat de Carmelo Soria o del cardenal Ignacio Ellacuría a El Salvador, i uns quants casos més. 
Segons aquesta reforma els jutges espanyols solament seran competents per investigar delictes de genocidi, lesa humanitat o contra les lleis de la guerra quan “el procediment es dirigeixi contra un espanyol o contra un ciutadà estranger que resideixi habitualment a Espanya o que es trobés a Espanya i l'extradició del qual hagués estat denegada per les autoritats espanyoles”. Com a exemple, els responsables directes de la mort del periodista Jose Couso van ser els militars nord-americans que tripulaven el carro de combat que el 8 d'abril de 2003 va obrir foc contra l'hotel de Bagdad on s'allotjaven els periodistes. El Pentàgon ha fet cas omís dels requeriments del jutge Santiago Pedraz perquè, tant dits militars com els seus superiors, siguin detinguts i interrogats.
Mals temps per la justícia, sigui on sigui, vagi on vagi. 
Au siau!

lunes, 3 de marzo de 2014

Ucraïna, un nou exemple del que s´ha convertit la nostra societat

Des de fa diverses jornades els esdeveniments d´Ucraïna centren el tauler internacional. Ja vaig fer esment dies enrere a aquesta crisi, confirmant alguna cosa ja coneguda: que Europa, amb la seva forma impassible de ser i fer, no aprèn mai la lliçó. És desesperant realment veure com encaixem amb enorme aplom, els tirs, els morts, la violència social o la forma d'aixafar a les persones. No hi ha manera d'aprendre la lliçó: ni els totalitarismes del segle XX, ni els camps d´extermini, ni el desastre de la Gran Guerra, ni Armènia, ni els hutus, per citar alguns dels casos més coneguts aturen la nostra extrema violència. Si feia falta una mica més, abans-d'ahir les agències distribuïen no tan sols les imatges impunes de soldats (què més dóna de quin color?) disparant i donant puntades a les persones com si fossin animals. A més es va poder veure com manifestants del sector prorus colpejaven sense pietat a persones, nens entre ells, que recolzaven al nou govern del país, agenollats, sagnant, amb autèntiques cares de por, del que està a punt de morir. És escruixidor com la humanitat i la societat és capaç de matar als seus propis individus. Ho veiem contínuament i en qualsevol continent. No coneix de races, de sexes, ni de drets. Matar i massacrar. Seguim tenint dins nostre una forta part de l'animal que som i que surt en el moment que sigui, sense importar la causa ni el motiu. Ara, no passa allà on els de pell de color, com dirien els racistes. Ara passa aquí al bell mig de la vella Europa. És un dia trist per a la humanitat i per la vella Europa, per als filòsofs i els racionalistes, per als humanistes i els que creuen en la raó. No ens importa la vida. Ni, per descomptat, a les superpotències que mouen els seus peons en la seva batalla estratègica i econòmica mundial pel control del món, ni a les persones, que seguim sense entendre, sense usar la raó i el sentit comú. No és d'estranyar que uns quants es vulguin anar a Mart en un viatge només d'anada! Això sí. Veurem imatges de mandataris i senyors de corbata molt seriosos que ens voldran fer creure que treballen per la pau. Quina Vergonya!
Au siau!