Augmenta la pobresa a l´estat

La situació general de la gent és típica del sistema. Al llarg d´aquests dies hem vist com els mitjans es feien ressó d´una eqüació que es pot fer fàcilment sense haver d´anar a la Universitat: conforme la crisi avança, les desigualtat augment i el forat entre pobres i rics es fa més gran. Càrites va advertir fa uns mesos que la pobresa a l'Estat espanyol és cada vegada més extensa, intensa. Segons l´últim informe les persones en situació de pobresa severa s'han duplicat des de 2008 i el seu nombre ascendeix ja a tres milions. Pels que no entenem gaire de determinats conceptes, la situació de pobresa severa consisteix a subsistir amb uns ingressos inferiors a 307 euros al mes i suposa que necessitats bàsiques com l'alimentació, habitatge, roba o calçat no estan cobertes. A més, l´informe manifesta que la desprotecció social dels ciutadans està agreujada en restringir-se les condicions d'accés a drets tals com la sanitat, l'educació, els serveis socials i la dependència.

El secretari general de Càrites Espanya, Sebastián Mora, va denunciar que la família, que ha exercit de xarxa de contenció i l'administració pública, de la qual depenen més persones, s'han anat afeblint al llarg d'aquests anys, i tots dos ens, estan desbordats. 

Al mateix temps que augmenta la pobresa s'accentua la seva cronicitat, tal com demostra el fet que una de cada tres persones ateses per Càrites porti més de tres anys demandant ajuda. 

Hem de recordar que Càrites és una organització de l´església catòlica, i per tant no susceptible d´interpretacions maniquees. El secretari general de Càrites Espanya va criticar que el model econòmic espanyol es caracteritzi per un comportament contracíclic de la desigualtat en la renda, que augmenta en etapes de recessió, però que no redueix les diferències quan es registra expansió econòmica. En concret, el 20% de la població més rica concentra 7,5 vegades més riquesa que el 20% més pobre. 

Es tracta d´un seriòs toc d´alerta a la situació que està vivint el país. No n´hi han de "brotes verdes" a moltes llars i pobles, sectors de producció ni a l´intel.lecte. Mentre el gruix de la gent no ho passa bé, s´ha de veure les declaracions del botín de torn o del narcís serra de torn, amb sous i justificacions carents de la tan necessària ètica. Més que un miracle, esperem i esperem. Mentre esperem, a veure si obrim una mica les nostres neurones i pensem; pensar, filosofar i saber, sempre ajuden a fer-nos millors persones i a madura. Aviam.

Au siau!

El món que deixarem

Interessants són les conclusions d´un estudi que ha encarregat la companyia anglesa Scottish Widows -curiosament una asseguradora-, sobre l´evolució demogràfica i econòmica als propers anys. És a dir, cap a on caminem i quin món viurem i deixarem. En relació a la nostra longevitat, l´estudi afirma que els nens nascuts aquest any, tindran una esperança de vida propera als 92 anys a Anglaterra, i per extrapolació als països desenvolupats. Segon, economia. Com a premi per viure tants anys, la nostra qualitat de vida serà pitjor. Segons el mateix informe, els mateixos nens nascuts aquest any, no acabaran de pagar els estudis fins els 52 anys (ara a Anglaterra la mitja de pagament del prèstec per estudis és als 33 anys). El prèstec hipotecari, un dels béns més preciats per nosaltres, no el pagaran fins els 61 anys. I per últim, la seva feina, és a dir, quan ens jubilarem, arribarà fins als 70 anys.

Els autors de l´estudi, destaquen que les noves generacions viuran pitjor que nosaltres, ja que hauran de dedicar un mínim d´una quarta part dels seus salaris mensuals per pagar els deutes contrets. De forma paral.lela l´estat no podrà continuar mantenint diversos serveis de l´estat del benestar, i per tant, tant l´accés a la salut com a d´altres serveis s´encarirà i molt.  Això provocarà retardar la paternitat i el descens clar de la natalitat. L´estudi va en la mateixa línia que el que ha portat a terme l´ONU (Bayesian Probabilistic Population Projections for all Countries). Menys consum, menys productivitat, més gent gran, menys creixement. Quin futur, tu!

Au siau

De classe mitja a ocupa

Avui a La Vanguardia  http://www.lavanguardia.com/ feien un interessant reportatge en relació al drama que viuen tantes i tantes famílies, colpejades pels efectes de la crisi. No per no conegut, deixa de ser colpidor veure la narració de persones que ahir es trobaven en una situació de normalitat a la seva vida, i aquesta es veu totalment destrossada per la dura realitat d´un sistema que no vol entendre d´humanitat. És veritat, però, que hem de treure conclusions, si volem que serveixi tan desatre per alguna cosa. Hem viscut -i jo diria que encara ho fem-per sobre de les nostres possibilitats. Tothom vol viure bé, i és lícit, sobretot si es veu el cas d´autèntics cares que o bé s´aprofiten del nom i/o del càrrec per medrar i enriquir-se, o bé són els típics que ja no tenen valors d´entrada (de dalt i de baix de l´escala social)  i per tant arriben on sigui per aconseguir els seus objectius. No pot ser que ens comprem béns que no podem pagar. No pot ser que fem vacances permanents a costa del banc per dir que he estat aquí o allà, però no pensant en demà. No pot ser comprar-se cotxes estratosfèrics si no tenim. I aquí ho deixo, perquè serien massa no-pot-ser. El resultat és que gent que ahir tenia sou i feina, avui té una mà davant i una darrera. O cap. Com en els casos que avui comentaven el seu drama personal a La Vanguardia en un bon reportatge. No és només els efectes directes; són els efectes sobre els nens a les famílies, són els efectes psicològics en forma de depressions o de veure la vida des d´un punt de vista trencat i trist, són els efectes sobre generacions cap endavant o cap endarrera impossibles de mesurar però amb repercusions dures, amb vides i il.lusions trencades. Haurem de ser forts ja que el sistema ni està preparat ni vol participar en la construcció d´una societat normal. No li interessa. Així que n´haurem de prendre conclusions i d´aprendre, del que val i el que no val, de qui ajuda i de qui no. I sobretot, aprendre pels petits i els joves. 

Au siau  

Sempre ens toca rebre els mateixos

El conseller de Benestar Social i Família de la Generalitat s'ha reunit avui amb representants del sector social dels serveis socials per confirmar que la Generalitat no podrà pagar els concerts el mes de juliol. Segons el conseller ha garantit que els els pagarà a l'agost. L´impagament de les subvencions a residències d'ancians, centres de discapacitats i altres entitats que presten serveis socials fa perillar la continuïtat d'alguns d'aquests gestors de serveis i deixarà milers de treballadors sense cobrar la nòmina de juliol. Ha explicat que ha fet tot perquè no s'arribés a aquesta situació, però el problema de liquiditat no s'ha pogut resoldre.

Difícil d´explcar quan tots sabem com molts calers són literalment dilapidats en altres despeses sense cap tipus de problema. No crec que el ciutadà, que les persones es mereixin això, sobretot quan està en joc la seva posició a la societat, i més quan es tracta de persones depenents d´unes altres per poder viure amb fort riscos d´exclusió social. Més idees, més rigor, menys despeses, més innovació i més responsabilitat.

I que no rebin sempre els mateixos,

Au siau