Mostrando entradas con la etiqueta Geologia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Geologia. Mostrar todas las entradas

sábado, 8 de marzo de 2014

Troben a Austràlia el troç més antic del nostre planeta

Un equip de científics ha confirmat la troballa d'un petit cristall de circó oposat a l'oest d'Austràlia. Aquest bocí, és el tros més antic del nostre planeta amb 4.400 milions d'anys. El descobriment ha revelat que l'escorça terrestre va ser formada poc després de la formació del planeta. La pedra trobada és un residu d´aquesta etapa. John Valley, geoquímic de Wisconsin, ha fet servir una tècnica de tomografia amb sonda nuclear que li ha permès explicar els àtoms de plom dins dels circons oposats a la part occidental d'Austràlia. La recerca ha conclòs que els circons es van formar uns 100 milions anys després del fort impacte a la Terra que va crear la Lluna. La troballa sustenta la hipòtesi de la Terra antiga freda, on les temperatures eren baixes perquè hi hagués oceans i pot ser vida. La investigació demostra que les condicions de la Terra no eren tan severes com a molts científics consideren. Valley ha destacatque els zirconis mostren que la Terra més antiga era més semblant a la Terra d'avui.
Au siau!

lunes, 25 de febrero de 2013

Mauritia, un continent descobert

Un equip de científicis ha trobat restes d´un continent antic a l´Oceà Índic, a les Illes Maurici. La troballa ha estat possible per la descoberta dels circons, cristalls molt petits de silicat de circoni que són resistents al pas del temps o l´erosió. Aquests cristalls tenen una antiguetat d´entre 660 i 1000 milions d´anys. Segons els investigadors ha sota l´oceà, a l´escorça continental, es troben molts fragments d´aquest minicontinent, havent trobat una capa molt més gruixuda, raó per la qual tenen clar que aquesta gran massa de terra sota l´aigua pot ser clarament les restes de Mauritia, microcontinent que s´hauria separat de Madagascar en dividir-se aquesta de La Índia fa uns 60 milions d´anys. En aprimar-se l´escorça, Mauritia es va enfonsar i ha estat amagada sota capes i capes de lava. El treball ha estat publicat a la revista Nature Geoscience, i la datació del circoni, es va complementar amb un nou càlcul de la tectònica de plaques, que explica com i on van acabar els fragments a l´oceà. És enormement maco anar descobrint i retrobant el passat, perquè com ja sabem, ens ajudarà a plantejar-nos el nostre futur i entendre millor el camí que hem recorregut per arribar fins aquí.
Au siau!