Treballar més per reduir l´alzheimer (diuen)

M´agrada com està el pati!!. Després de la intensa tasca per fer-nos treballar una mica més a la nostra vida ja que segons sembla no n´hi ha calers per pagar els pensionistes, la única solució era retardar l´edat de jubilació. Ara, mercès amb uns gloriosos investigadors francesos, tenim un segon argument per treballar “hasta que el cuerpo aguante” com Miguel Ríos. Segons sembla, els treballadors que opten per retardar la seva jubilació són menys propensos a desenvolupar alzheimer o demència. Han assenyalat que l´estudi ha tingut en compte l'estat de salut de més de 429.000 jubilats, confirmant que el risc d´agafar aquestes malalties disminueix amb cada any addicional treballat. L´haurem de preguntar a Carole Dufouil, directora de recerca a l´INSERM, l'agència de Govern francès que ha realitzat l'estudi, si això vol dir que potser interessant treballar fins el dia de la defunció mateix. Així assegurem no castigar les malmeses arques públiques, no gastem en serveis socials per gent gran ni hospitals i ens trobem sans i estalvis fins minuts abans de veure´ns a l´altre vida. Segons sembla l'estimulació de coneixements és essencial i l'activitat professional podria ser un determinador important per l´acció intel·lectual i dedicació mental. Amb aquesta conclusió es veu clarament (si home, sí !!, si es veu clarament!), que no n´hi ha cap més activitat que estimuli que treballar. 

Jo sincerament els desitjo a tots els que volen que la gent treballi molts anys, que donin exemple, però a les mines del Níger o Perú, ben avall, a veure si veuen la llum. No se perquè destinem tants calers a la formació i investigació, si la única idea que tenen entre tots plegats és aquesta. Suposo que els professionals de la sanitat, de la psicologia social i de la geriatria o els experts en la gestió del coneixement, tindrien altres formes de estimular l´intel.lecte i l´acció social de la gent en edat de jubilació. A mi personalment se m´acuden unes quantes. Quina banda tu!

Au siau!

La humanitat imposada

Hem sabut que a la Xina, el Congrès Nacional del Poble de Xina ha aprovat una llei que obliga als fills adults a visitar als seus pares de forma regular quan els progenitors passin l´edat dels 60 anys. En cas que no sigui així, seran penats amb una multa económica. Segons han manifestat aquesta mesura, dins els canvis de la Llei de Protecció dels Drets i interessos de la gent gran, vol aconseguir tenir cura de la gent de més de seixanta anys i és producte de l´envelliment progressiu de la població xinesa. Segons diverses manifestacions, la política del fill únic ha propiciat un gran envelliment alhora que el creixement econòmic del país ha fet que una part important de la població s´hagi trasladat a les urbs i centres de producció industrial.
Els mitans de comunicació xinesos parlen d´un increment de les persones grans abandonades pels seus fills o que viuen en situació precària.
Naturalment aquest no és un problema xinès. És un problema d´humanitat. Tenim el problema molt proper, a la nostra societat, a les nostres ciutats, al nostre edifici, a la nostra família. En una societat deshumanitzada com la nostre, el continuar sent persona és un posicionament. I és veritat que amb el ritme que la societat imposa, el temps fuig de les nostres mans i el cerquem per nosaltres mateixos, no pas pels demès. I en aquest concepte dels demès, posem a dins els nostres pares i els nostres familiars, sense recordar que és per ells que estem aquí, que gaudim de la vida. El tradicional respecte oriental a la gent gran, que hem vist formant part de la seva cultura, hauria de ser principi rector del sistema. No es mereixen pas aquest abandonament ni la solitud. Hem d´entendre que forma part de la nostra responsabilitat i valor com a persona, tenir cura dels nostres. A la Xina, no han trobat més mitjà que la multa. Què trist, però que real i actual!!. És un símptoma més del que som com a espècie. Esperem que els nostres líders no en prenguin nota, ja que amb la facilitat en què en aquests últims temps es posen taxes, impostos i multes, no es descartable un recàrrec així. Potser una mica d´educació, no estaria de més. Però és tan cara....
Un reflexe més: una persona propera, ja gran, m´ho diu des de fa temps: "No; jo aniré passant a una residència d´aquestes on vas a morir; jo no vull molestar...". És una enorme pena que aquest sigui un pensament que passi com a normal o racional. Reflexionem sobre això.
Au siau

El futur en qüestió

Segons un informe publicat pel Fons de Població de l´ONU, un terç de la població de l´estat espanyol, un  38,3%, tindrà més de 60 anys al 2050, xifra que situa a l´estat com el setè estat més envellit del món, per radera del Japó, Bosnia-Herzegovina, Portugal, Cuba, Corea del Sud, i Itàlia. A més l´estudi alerta que l´estat envelleix més ràpidament que el conjunt dels països europeus. El percentatge de persones més grans de 80 anys es duplicarà el 2050. És un repte pels estats, ja que aquest envelliment suposa posar en marxa mesures per garantir assistència, un sistema de seguretat social, no discriminar.les,etc.

Si a sobre d´aquest panorama, no donem cap senyal d´aposta per la nostre joventut, no donem sortida a les seves expectatives, no ajudem a tots aquells que volen ser emprenedors, neguem possibilitats a la investigació, no apostem per l´i+D+i, massacrem la formació i l´educació, senyors, ¿on anem? ¿què serem doncs el 2050?. Tots aquells que estan en situació de poder frenar aquesta tendència, què estan fent?

Ja.

Au siau