Somniant amb els ulls oberts

El tancament de la Radiotelevisió Grega ha convertit momentàniament al país en l'únic de la Unió Europea sense televisió pública. El Govern va comunicar oficialment el tancament immediat de l'organisme i va deixar d'emetre, i el plà era mantenir tancada tres mesos l'empresa mentre s'escomet un pla de reestructuració i fot al carrer a no se quants treballadors. Els futurs acomiadats són part de la quota de la troica a Atenes: el pacte amb els creditors internacionals implica acomiadar a 2.000 funcionaris o empleats públics fins a finals de juliol; un total de 15.000 fins a finals de l'any proper. Jo quan vaig llegir la notícia, a més de flipar, vaig recordar que abans d´estar asseguts davant la caixa tonta, no n´hi havia tele. Recordava aquelles paraules de la gent gran que, o bé no feia més que xerrar i comunicar-se, o bé sentien la ràdio com a únic mitjà per sentir coses del món o la típica radionovel.la. Fins i tot em vaig atrevir a somniar - lògicament deixant a banda els factors de repercussió social dels acomiadaments i les famílies que n´hi han darrera o com i qui i des de on es prenen les decisions que afecten als demés-, com de guay seria un món sense televisió. Que em perdonin els professionals i periodistes que viuen de la tv, però ¿a què seria maco? Perquè no ens enganyem: n´hi ha molts pocs programes que valguin la pena. I si comparem les hores dels programes que valen la pena, amb les hores emeses i el cost econòmic i social de famílies i famílies alienades mirant xorrades, seria més que maco que tanquessin totes les tv públiques, privades, europees, americanes i marcianes. Que les tanquin, ja. TODOS A LA CAMA, HOMBRE!!

Au siau!  

Grècia o "Aquesta i una altra faran dues"

Avui, sembla ser, tothom està al cas de Grècia i de les seves eleccions. Ἑλλάς , que és com es diu Grècia en grec, és un petit país amb uns 132.000 km2 i uns 11 milions d´habitants. No pinta res a l´esfera internacional i desconec quin lloc ocupa en aquestes classificacions estadístiques que tant agraden al món anglosaxó. Aquest món és tan hipòcrita, que s´ha proposat fer-nos creure que el món civilitzat i desenvolupat (?) pot caure al precipici en funció del resultat de les eleccions que es celebren al país. ¿Us imagineu? Tot el món amb amèrica, la Pérfida Albión, le grandeur de la France, el gran Orient...Tot, només pels vots d´un bon grapat de persones que aniran a la votació per intentar decidir quina força política els representa davant un món que crida.

Sembla que els grecs tenen problemes i que els seus problemes són els nostres problemes. Sembla, només ho sembla, que nosaltres no tenim cap de problema. O que els nostres problemes son menors. O que els nostres problemes no tenen res a veure amb ells i es poden resoldre fàcilment. ¡En compte! ¡Si Grècia cau, cau l´euro! Però home, ho fotem!! Algú es creu que amb tots els interessos creats i llaços d´especulació i robatoris nacionals i internacionals, els senyors deixaran caure le grande bouffe en què estan ficats?

Mai havia vist tanta gent, opinadors i persones cegues (de cap) parlant tant d´unes eleccions a un altre país. Ni de les americanes i els seus caucus, n´havia sentit a parlar tant! La gran empresa (llegir FMI) ja ha decidit fa temps: hem de continuar retallant, hem de continuar tancant serveis, hem de continuar recaudant més, hem de continuar amb més impostos, hem de fer els sous més baixos, hem d´obrir més l´escletxa entre c

lasses.

Sortirà a Grècia, qui hagi de sortir. Sortirà qui, suposadament, els grecs vulguin. Jo mentre, em quedarè amb la Grècia que va donar origen a la civilització occidental, la que va crear i donar naixement a la demos, a la democràcia, a la filosofia, a la literatura, a l´estudi de la història, a l´inici de la política (del grec πολιτικος: politikós, «ciutadà», «civil», «relatiu a l´ordenament de la ciutat), als imporants avenços en les matemàtiques i en les ciències. 

Bona jornada electoral!

Au siau