Homenatge als ulls que ens revelen el món

Com cada any intento retre un petit i humil homenatge a tots aquells que lluny de les seva terra, treballen per intentar portar-nos una mica d´aquest món a partir del seu art, de les seves fotografies. Aquest gran sector de la cultura, té el seu premi més prestigiós amb el World Press Photo, que cada any guardona a la millor fotografia de l´any. Aquest any el premi ha estat pel suec Paul Hansen, amb una fotografia que mostra el dolor d´uns homes al funeral d´una família en un carrer de Gaza. A la categoria de sèrie de fotografies han guardonat l´espanyol Bernat Armangué, fotògraf de l´agència Associated Press, amb unes imatges també de dolor de la gent de Gaza. La instantànea gunyadora mostra és de dos nens i el seu pare, morts en quedar la seva casa destrossada per un míssil israelià; la mare, va ser ingressada a cures intensives. És la realitat en forma d´art visual. És també actual. Va ser presa el 20 de novembre a Gaza. Us deixo l´enllaç perquè ha la visita a la seva pàgina és un petit i tranquil reconeixement a una feina no valorada, a un esforç gran per apropar la vida a tots els racons del món. I fer-ho des d´una perspectiva diferent. Gràcies per estar sempre on nosaltres no hi podem ser.
Au siau!

http://www.worldpressphoto.org/awards/2013

Una altra mirada

El fotògraf Leopoldo Pomés exposa a la Fundació Foto Colectania un total de 80 fotografies de la Barcelona de 1957.  L´exposició "Barcelona 1957. Leopoldo Pomés", comissariada per Pepe Font de Mora, es pot veure fins el  26 de gener de 2013. Es tracta d´un bon grapat d´imatges que va fer als inicis de la seva carrera per encàrrec de l´editor Carlos Barral per un projecte que finalment no es va portar a terme. La seva mirada, pels barris del Raval, l´Eixample, Verdum, la Barceloneta o els Encants, intenten portar-nos a la realitat de la ciutat. En aquell moment en veure les seves imatges van qualificar el seu treball de gris perquè enlloc de les típiques imatges d´una Barcelona rica, pròspera, típica, amb els seus monuments,  Pomés va ver una mirada de la Barcelona real, molt allunyada dels clixés d´alguns. Mai es van publicar i ara  Foto Colectania ha recuperar la idea i han editat un llibre amb aquestes fotos i textos de Juan Manuel Bonet, Eduardo Mendoza i Pomés. És de reflexió adonar-se com la mateixa realitat pot veure´s amb diversos punts de vista. ¿És que no era veritat aquella ciutat que veia amb la seva càmera? ¿Potser no agradava de veure a alguns benestants? ¿Potser no venia prou? Potser és un fet proper, real i natural on veiem com la realitat és permanentment estirada i manipulada en funció dels interessos dels moments, o d´alguns. Val la pena pensar-hi sobre el fet.

Au siau

  

Grans veritats des de la senzillesa

Samuel Aranda, fotoperiodista de professió va guanyar amb la seva càmera el World Press Photo 2011 www.worldpressphoto.org/  Deia a una entrevista que li feien avui que malgrat ser veritat l´alegria que sent per haver rebut el premi, està commocionat per ser una de les seves fotos -just la que poso al costat-, la guanyadora com a millor foto de l´any, feta a Saná, Iemen. El fotògraf ha capturat fotos voltant pel món posant especial relleu als temes de la immigració. Aranda treballa des de fa molt pel magazine de La Vanguardia i porta molt de temps treballant a l´Orient Mitjà on ha estat testimoni privilegiat de l´anomenada primavera àrab. M´ha colpit la seva frase titular, per verídica, total i brutal alhora: "A veces es más fácil fotografiar conflictos que personas importantes en España". És una pena però segurament té tota la raó del món. Visiteu les fotos de´n Samuel, perquè són molt representatives del món actual.

Au siau