Conversant amb gossos

Impactant notícia del món de la ciència. Un equip d'inventors dels països nòrdics han desenvolupat un aparell que tradueix els pensaments dels gossos en paraules. Així de clar i contudent. Així d´entrada, quina por!!! Segons expliquen els creadors del producte (www.nomorewoof.com), per portar cap endavant aquest projecte s'està empreant l'última tecnologia en microinformàtica i electroencefalografia. Aquests sistemes, permeten analitzar els patrons de pensament dels animals. El giny és semblant a una mena de cascos que utilitzen avançades tècniques tecnològiques per captar el que el gos vol expressar. Aquest aparell transporta els pensaments i sembla que els pot transformar en un eixam de senyals elèctrics a través de sensors 

d´encefalogrames capaços de desxifrar aquesta energia. Després una interface computadorizada els pot convertir en paraules, que es poden sentir per un altaveu acoblat a l'aparell. Els patrons més comuns que de moment es fa sentir són: "estic cansat", "estic emocionat" i "tinc gana". En moments en què l'activitat cerebral és intensa en conèixer a algú, els experts ho tradueixen en aquest programa com "qui és vostè?". En aquest sentit, els experts han explicat que els gossos pensen de forma diferent als humans, ja que els senyals del cervell d'aquests animals indiquen emoció, és a dir, l'activitat mostra més un estat mental que el que nosaltres coneixem com pensament. El dispositiu ja està en marxa en diversos idiomes: anglès, mandarí, francès i castellà, segons s'apunta a la pàgina web, on afegeixen que estan treballant en diferents veus, perquè cada amo esculli la que més li vagi al seu ca. Aquest projecte ha estat finançat pels propis inventors que, animen als seus possibles compradors a adquirir el seu producte. Segur que com a tot projecte inicial, tindrà una sèrie de dificultats que farà que molts ja el llencin a la basura abans de veure la llum. Però haurem de parar compte, ja que estem arribant al punt de poder comunicar-nos amb els animals. És literalment increïble. Igual trigarà una mica, però és un inici. Tampoc a Julio Verne, se li podria ocórrer que uns anys més tard, les seves obres havien de ser realitat. Us enrecordeu també de Cervantes? Sí home. Aquell que va escriure fa uns quants anys "El coloquio de los perros". Estigueu al cas! Quan us mirin els animals, penseu. Ells també ho fan. 

Au siau!

Alerta: ens parla una persona!

La famosa primatòloga Jane Goodall, està de visita a l´estat espanyol, on ha rebut el Premi Internacional de l´Associació Parlamentària en defensa dels animals. Aprofitant aquesta visita s´ha referit a la iniciativa per convertir els braus en un bé d´interès cultural (cultura!), i en aquest sentit s´ha preguntat si a més dels toreros, tots els que aboguen per la defensa dels espectacles taurins, s´han posat alguna vegada a la situació de l´animal i han tingut l´intent d´entendre el dolor que pateix. Entén que es podria pensar en alternatives que no tinguessin com únic objectiu la mort i patiment de l´animal. Amb la saviesa que donen els anys quan es vol ser persona, comenta que la tasca de tots és fer reflexionar els nostres joves perquè en un futur ells siguin qui decideixin què volen fer d´aquest món. En aquest sentit, malgrat els avenços realitzats en defensa de molts animals, ha alertat de la nostra obsessió per la destrucció de l´entorn. Un dels factors que ajuden és la caça d´animals salvatges, com un entreteniment per alguns, referint-se a molts reis, presidents o vips que es dediquen a dir una cosa i fer un altre. S´ha referit explícitament com a exemple a  George W. Bush pare que, com ha d´anar a caçar lleons, ha aconseguit la supressió temporal d´una llei a Bostwana, i així poder caçar: un exemple més del teatre de l´absurd que practica la nostra humanitat, sense xarxa i sense vergonya. També s´ha referit a la situació dels elefants a Tanzània, on maten cada dia 60 elefants, una barbaritat. L´home, com tantes vegades hem referit, un depredador més: mata als seus, mata als demés.

Au siau!

L´escarabat intel.ligent

Fa uns dies ens van explicar una autèntica i real història dels escarabats. I ens diuen que a més de viatgers, de pobres viatgers, saben també mirar al cel. En una investigació de científics suecs i sudafricans s´ha descobert que que aquests animals, per orientar-se quan traslladen les seves boles d´excrements, fan servir el sol, la lluna i la llum dels estels. A més a més també estan al cas de la brillantor de la Via Làctea. I aquesta ha estat una habilitat que no s´havia vist a cap altre insecte. Això demostra que els balls que fan sobre les seves boles tenen una explicació. Han descobert els científics que de nit, amb el llum dels estels o de la Via Làctea, els escarbats mantenen un recorregut directe i recte, però si parlem d´un cel ennuvolat, tenen dificultats d´orientació. Als experiments que es van fer, es va descobrir que quan sel´s "cegava", feien els seus balls per cercar la llum dels estels, però no es sabien orientar; després d´un ball sota els estels, van trobar el camí a seguir.
A veure si aprenem dels intel.ligents escarbats i trobem el nostre camí. Tenim boles d´excrements tan grans com la Terra i fins i tot com a uns quants planetes més. Tenim balls de tot tipus per dançar a sobre de les nostes boles d´excrements. Ens manca la llum, malgrat estar sota el mateix cel que aquests coleòpters.
A veure si trobem la llum.
Au siau!

Captem els pensaments dels peixos

Investigadors del Japó han aconseguit fotografiar per primer cop els pensaments d´un peix. Així, tal com ho sentiu. Normalment fagi esment d´aquestes notícies al meu blog de ciència i qüestions interessants. Però és una notícia impressionant. Primer perquè són les que enseyen que l´home de ciència continua encuriosit per saber del seu entorn, de la vida i del coneixement. Segon perquè crec que ningú fora capaç d´encertar que algú estigués investigant quelcom semblant. ¿Com pensa un peix?. Segur que més d´una vegada us heu fet una pregunta com aquests. La investigació ha estat publicada a Current Biology, i el que és important és que s´ha pogut fotografiar el seu pensament. El pensament que ha estat captat, segons diuen els científics ha estat el de nedar cap a una presa. Ara creuen que podran analitzar els circuits cerebrals que s´activen quan els peixos fan una acció determinada i conscients. Les ordres que han capatat ara han estat la idea de percepció d´un esquerp, i l´aproximació a la presa al nedar. La investigació s´ha fet amb peixos zebra perquè el seu cos és transparent quan són embrions. Han fet servir una tecnologia que es basa en una sonda fluorescent que detecta activitat a les neurones. Pels autors de la investigació, Koichi Kawakami i Junichi Nakai de l´Institut Nacional de Genètica i de la universitat de Saitama la forma de raonar no és especialment important ara, sinò com funciona i es condueix un pensament al cervell d´un peix viu. Si així s´ha pogut fer amb peixos, demà ja ho intentaran amb les persones.
La ciència, sempre endavant.
Au siau

Dol per la mort de George, l´última tortuga de Galàpagos

Avui ha de ser dia de dol al món. Hem tornat a fer desaparèixer una altra espècie. I van.... En aquest cas es tracta de George, tal com anomenaven a l´últim exemplar de la subespècie chelonoidis abingdoni de les tortugeues gegants que donen nom a les illes Galàpagos a l´Equador. George va ser trobat mort segons la Direcció del Parc Nacional Galápagos (DPNG). George tenia aproximadament uns 100 anys i era de la illa Pinta, la més al nord de las Galápagos, i va ser portat per un grup de caçadors al 1972, que es dedicaven a acabar amb les cabres que van destruir l´hàbitat i portà les tortugues a la vora de l´extinció. 

Es va intentar al llarg de molt temps, que la seva espècie es pogués reproduir, per la qual cosa es va portar a la illa femelles (no sabem fer un altre cosa). Les illes Galàpagos deuen el seu nom a les gran tortugues que l´habiten i les seves reserves terrestre i marina tenen una gran biodiversitat, considerada un laboratori natural i que va permetre al científic Charles Darwin desenvolupar la teoria de la selecció natural i de les espècies. 

Podeu veure.li la cara per última vegada. Descansi en pau, un altre espècie més.

 Nosaltres, "a lo nuestro", que no passa res. Faltaria.

Au siau