Fa díes que no ens parlem

Bona nit a tothom. Fa díes que no ens veiem efectivament. Estic posant una mica més l´esforç en l´altre blog que sabeu que tinc: el del caminitodesantiago. ¿Per? Doncs estem a punt de marxa. Aquesta setmana que entra la començarem a casa, però l´acabarem ja a Sarria www.arteguias.com/lugo/sarrialugo.htm . El dissabte 16 fem via cap allà. La veritat tinc ganes. Quan t´has esforçat en un projecte, sempre vols que surti bé. Hem de tenir present l´element humà, sempre anàrquic, sempre impredictible. A més, en la mesura que s´apropa el moment cadascú intenta aportar i això ho fa enriquidor però alhora feixuc doncs has de cercar l´equilibri. Ho passarem molt bé, segur. Són aventures noves on toca també posar la llavor perquè surti bé i també gaurdir-ne del mateix.

Avui hem estat fent una passejada amb els companys de viatge al Parc Natural del Garraf,

www.diba.cat/parcs/garraf/garraf.htm intentant anar provant les nostres forces. Ha estat molt bé. Bon camí, dia de calda i pols. Intentaré mantenir la informació també en el blog, malgrat que al llarg d´aquests díes estaré més al blog del caminito. http://fede-caminodesantiago.blogspot.com/

Au siau

S´apropa el camí

Bé, com aquell qui no vol, estem a tocar d´iniciar el camí. Avui som 20 de març i si déu vol, estarem de camí el dia 16 d´abril per arribar al nostre campament-base, Sarria i iniciar aquesta aventura que ens vàrem proposar: fer els últims 100 kilòmetres del Camí de Sant Jaume www.caminosantiago.org/ . Resten moltes coses per enllestir, però crec que  podrem sortir-nos-en. Quan es preparen les coses amb temps, s´agafa amb il.lusió veient com es van complint les fites, però també es fa llarg. La qüestió és que manca menys d´un mes. Tinc ganes de veure-ho materialitzat. Ho podreu seguir a http://fede-caminodesantiago.blogspot.com/ .

Nosaltres intentarem apropar-nos al sentit que ens va portar d´animals a humans: sentir, cercar, tocar, compartir, pensar, comunicar, crear. Mentre, al nostre voltant l´home continua el seu imparable destí: començarem a llençar bombes a qui llencen bombes, continuarem veient la lluita contra natura del Japó per minimitzar l´impossible. L´univers ho veu tot això, i aquest cap de setmana la lluna ho ha volgut veure de més a prop (uns 50.000 km. més a prop que de costum) www.astromia.com/tierraluna/laluna.htm . (la foto de la lluna està feta a Manchester ahir).

El meu haiku d´honor al Japó és avui una altra bellesa (de Mario Benedetti) www.leergratis.com/stag/mario-benedetii.html :

"Oyeme, oye
muchacha transeúnte,
bésame el alma".

Pero qué passsa??

Passada la ressaca del meu anniversari, recupero el meu dia a dia. Abans i per acabar amb la meva festa, fer-vos sabedors d´un èxit personal en la confecció (que no creació) de canapès: maduixa farcida de foie amb puré de poma i nata. Deliciosa. Va ser la més lloada de la tarda-nit. Fàcil de preparar i amb molt de gust.
Ja sabeu que estem preparant el Camino Santiago http://fede-caminodesantiago.blogspot.com/ Mentre anem caminant cap endavant vaig escrivint i anem passant. M´ha agafat bon rotllo. Això del blog és realment interessant. És com una barreja de diari, narració personal, inici d´escriptura, trencaclosques de bocins d´un mateix i fase terapèutica, descobriment de móns interiors i exteriors i un llarg etcètera de sensacions. Està molt bé.
Però us vull fer esment d´una frase que he llegit mentre preparo notes pel camí de Sant Jaume. Deia (del camí): "Cualquier camino es una metáfora válida para representar el transcurso de la propia vida, con todas sus vicisitudes. Sirve por tanto como imagen del proceso de crecimiento personal que tiene que realizar todo ser humano en busca de las respuestas a las grandes preguntas que están tras el misterio de la existencia.... " i...,
no he pogut continuar. M´esgarrifat del tot. Jo, tan tranquil i feliç de mi mateix i el meu blog, em veig perdut en la senda de la perfecció universal i en la trascendència infinita del jo. Ho sento. M´ha superat. No he pogut fer res més que cercar la següent frase, dedicada a tots aquells que pensen -perdoneu- que vomiten aquestes coses. Va dedicat:
"La luz viaja más rápido que el sonido. Eso explica porqué algunas personas parecen brillantes hasta que hablan".
He dit.
Au siau